Laboral - acomiadament disciplinari per falta molt greu (96/12)
- Resolució
- Sentència · 18/10/2012
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 245/2012
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2012:245
- Recurs
- 96/12
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- DANY PERSONA TREBALLADORA EMPRESARI SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL CASS TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la societat Barberá contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles que havia condemnat l'empresa a pagar al Sr. Durán 6.366,03 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i injustificat. La sala ha considerat que l'acomiadament del Sr. Durán no estava justificat, ja que la seva acció, encara que imprudent, no havia estat intencional ni havia ocasionat danys importants a l'empresa. Per tant, la sala ha confirmat la sentència original i ha condemnat la societat Barberá al pagament de les costes processals de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 096/12
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella,
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Durán va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Barberá, en reclamació de la quantitat de 6.366,03 EUR, juntament amb els interessos corresponents a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i injustificat, amb condemna del demandat al pagament de les despeses judicials, incloent les derivades de l'intervenció d'advocat i procurador.
II.- La societat Barberá va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que en la carta d'acomiadament s'exposen els fets de forma clara i precisa segons està establert en l'article 94 del Codi de les Relacions Laborals; que el vehicle es va desfrenar perquè el treballador no va posar el fre de mà del camió; que s'han causats desperfectes en materials i eines de l'empresa, concretament en el camió de l'empresa que ha quedat inutilitzat durant els dies que ha durat la reparació; que els danys i perjudicis causats són els següents: 5.940,67 EUR corresponents a la reparació del camió, 3.700 EUR corresponents a la reparació del vehicle Opel Zafira matrícula XXXX, 623,86 EUR corresponents a la reparació del vehicle Hyundai matrícula X; que evidentment és una inobservança greu sortir de la cabina del camió sense accionar el fre de mà deixant-lo estacionat en una baixada.
III.- Per sentència de data 21 de març del 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda de la part agent, va condemnar a la societat Barberá a pagar al Sr. Durán l'import de 6.366,03 EUR amb els interessos legals comptadors a partir del dia de la contesta a la demanda, a declarar-la i cotitzar-la prop de la CASS, i a satisfer les costes judicials causades, amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat a acreditar en període d'execució de sentència.
IV.- Contra aquesta resolució la societat Barberá ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que la Llei no exigeix en cap moment que les conductes de l'article 104.3 siguin doloses, i clarament no requereix una intencionalitat determinada ni precisa, no diferencia si són conseqüència d'una imprudència o d'una intenció dolosa; que l'article 103.12 només fa referència a imprudència que pugui implicar risc, quan en l'actuació es tracta de la producció de danys; que si són mesures sobre prevenció i protecció de la seguretat i la salut en el treball facilitades per l'empresa, estar en tot moment a la cura d'un camió amb la diligència deguda i que suposa una negligència molt greu no assegurar-se de la correcta immobilització d'un camió carregat i aturat en baixada, abans d'abandonar la cabina; que l'article 33 de la Llei del 18 de desembre del 2008 contempla que és obligació del treballador vetllar, segons les seves possibilitats, per la seva pròpia seguretat i salut, i també per la de les altres persones a les quals pugui afectar la seva activitat laboral, a causa dels seus actes o omissions en el treball, d'acord amb la seva formació i les instruccions dels empresaris.
II.- Són fets pacífics: que el Sr. Durán va començar a prestar els seus serveis a l'empresa Barberá a comptar del mes de setembre del 2011; que per carta del dia 2 de juny del 2011, l'empresa va notificar al treballador el seu acomiadament disciplinari per falta molt greu regulada als articles 104.3 i 104.10 del Codi de les Relacions Laborals, els quals estableixen: "Causar desperfectes en materials, eines, aparells, instal·lacions, estris, edificis i documents de l'empresa (...). Danys o perjudicis causats a l'empresa o a les seves instal·lacions per la inobservança greu, o lleu però reiterada de les mesures sobre prevenció i protecció de la seguretat i salut en el treball".
El Sr. Durán no nega els fets que li imputa l'empresa en la carta d'acomiadament, més concretament: "El dia 1 de març (en realitat l'1 de juny) de 2011, vostè va carregar el camió matrícula XXXX al centre de treball d'XXXX amb 15 palets de mercaderia amb destí T.S. Per una negligència per part seva, vostè va ometre posar el fre de mà al citat vehicle provocant que aquest es desplacés de forma descontrolada fins a xocar amb dos vehicles i finalment bolcar, ocasionant greus desperfectes al vehicle i posant en seriós risc la mercaderia en ell carregada, amb l'important perjudici que aquest fet suposa per la companyia", però considera que els mateixos no corresponen a la falta molt greu reprotxada per l'empresa.
III.- L'article 104 del Codi de les Relacions Laborals estableix, que són faltes molt greus: " 3) fer desaparèixer, inutilitzar o causar desperfectes en materials, eines, aparells, instal·lacions, edificis, estris i documents de l'empresa (...). 10) Els danys o perjudicis causats a les persones, inclosa la mateixa persona treballadora a l'empresa o a les seves instal·lacions, o a altres persones per la inobservança greu, o lleu però reiterada, de les mesures sobre prevenció i protecció de la seguretat i la salut en el treball facilitades per l'empresa".
Prèviament s'ha de posar de manifest que les disposicions de l'apartat 10 de l'article 104 del Codi de les relacions laborals no són aplicables en el present cas, atès que resulta evident que el fet de no posar el fre de mà d'un camió pot ser considerat, segons les circumstàncies, com una negligència del xofer en la conducta del dit vehicle, però no com una inobservança greu de les mesures sobre prevenció i protecció de la seguretat i la salut en el treball facilitades per l'empresa. En efecte, per les referides mesures s'ha d'entendre les mesures específiques facilitades per l'empresa per tal de protegir els treballadors i prevenir els riscs directament derivats de l'activitat pròpia a l'empresa, i no de mesures de prudència genèriques que s'imposen a tots, treballadors o no, tal com posar el fre de mà d'un vehicle quan la situació l'exigeix.
Pel que fa a la falta molt greu contemplada al punt 3 de l'article 104 del Codi de les relacions Laborals, és cert que la Llei no exigeix que l'acció del treballador sigui dolosa, nogensmenys, el principi de proporcionalitat entre les diferents faltes imposa que l'acció sigui intencional, o si no és intencional, que sigui d'una imprudència tant exagerada que sigui inexcusable.
IV.- En el present cas, la culpa imputada al treballador correspon a una simple falta d'imprudència, sense cap intenció per part del Sr. Durán d'ocasionar danys o perjudicis a l'empresa, sinó que aquesta imprudència només era de naturalesa a implicar risc d'accident, risc que efectivament es va produir, sense, nogensmenys, que el mateix hagi ocasionat una pertorbació extraordinària a l'empresa, o danys tant importants que necessitaven i justificaven un acomiadament del treballador.
Per conseqüent, essent injustificat l'acomiadament de la part agent, s'ha de confirmar la resolució recorreguda que ha fet una anàlisi dels fets ajustada al dret.
V.- La desestimació del recurs determina fer especial imposició de les costes processals de segona instància a la part recurrent en virtut del principi de venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs d'apel·lació de la societat Barberá. Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 21 de març del 2012 en tots els seus extrems;
Condemnar a la societat Barberá al pagament de les costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-