Responsabilitat mèdica - Error diagnostic - Prova negligència (0133/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 133/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el dia 28 d’octubre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Briones va presentar davant de l’Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Peña, solidàriament amb la companyia d’assegurances Manso, en reclamació de quantitat en concepte d’indemnització de danys i perjudicis consecutius a una conducta professionalment incorrecta del Sr. Peña.

II.- El Sr. Peña va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant: que va actuar sempre en plena i total conformitat amb la deontologia i la praxis mèdica segons les regles de l’art i els coneixements adquirits per la ciència, efectuant una acurada anamnesi i un examen físic complert, i diagnosticant disconfort faringo amigdalar, però mai va diagnosticar síndrome ansiosa o crisi d’ansietat al Sr. Briones.

III.- La companyia Manso, també va oposar-se a les pretensions de la part agent, manifestant que el doctor Peña va aplicar les arts mèdiques al Sr. Briones en tot moment amb la més absoluta diligència i amb tota la perícia aplicable a les molèsties que aquell concretament presentava quan va acudir a la seva consulta.

IV.- Per sentència de data 26 de març del 2010, l’Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda del Sr. Briones contra el Sr. Peña i contra la companyia Manso, i va imposar les costes processals a l’actor, inclosos honoraris d’advocat, procurador i pèrit.

V.- Contra aquesta resolució el Sr. Briones ha interposat recurs d’apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que en el marc de la causa penal que es va tramitar prèviament a l’interposició de la present demanda, es troben la major part de les proves que corroboren la tesi d’aquesta part, ja que el Batlle instructor va dictar un Aute de processament en que considerava que existien elements suficients per considerar responsable penalment al Sr. Peña d’un delicte major de lesions per imprudència; que la sentència recorreguda no dona prou credibilitat a les declaracions dels Srs. Palmer i Barberá que van manifestar que el Sr. Briones es queixava de mal al pit i a la boca, i destaquen com suava malgrat era el mes de desembre i no feia un temps massa apropiat per suar sense haver fet cap esforç; que una vegada a la consulta del Dr. Peña, aquest li va fer unes preguntes en relació als símptomes que patia, el va auscultar i, sense realitzar-li cap altra prova, li va diagnosticar una crisi d’ansietat, li va donar una pastilla de Diazepan perquè se la col·loqués sota la llengua i li va dir que estigués tranquil, que el que li passava no tenia la major importància i que el dia següent es trobaria millor, li va receptar Xanax i el va enviar cap a casa; que la nit del 22 al 23 de desembre del 2000 l’estat físic del Sr. Briones era molt precari, raó per la qual va ser traslladat al servei d’urgències de l’Hospital NS de Meritxell i el metge que el va atendre li va dir que els símptomes que patia eren clarament d’un infart agut del miocardi; que posteriorment el van portar a BARCELONA per realitzar-li un seguit de proves mèdiques; que a conseqüència d’aquesta patologia, el Sr. Briones va patir greus lesions d’un 85%, 30% i 30-40% a les diferents parts del seu cor i ha de limitar la seva activitat física i l’estrès laboral.

El Sr. Briones sosté que quan va anar veure el Dr. Peña, es queixava de mal al pit i a la boca i suava molt, i malgrat aquests símptomes clars i definits, el Dr. Peña, sense realitzar-li cap prova, li va diagnosticar només una crisi d’ansietat. Al contrari el Dr. Peña pretén: que mai en cap moment el Sr. Briones li va referir que tingués dolor pectoral, ni central, ni al coll, ni que sues, i tampoc no suava en el moment de la consulta, sinó que va manifestar-li que tenia descomposició intestinal, que tenia “carraspera” i que es sentia “destemplat”; que a l’examen físic va constatar un eritema faringo amigdalar que coincidia amb la simptomatologia referida, i desprès de l’auscultació va trobar les constants respiratòries i cardíaques totalment normals; que el Sr. Briones li va dir amb insistència que tenia problemes amb la feina, ja que s’estava a punt de tancar un negoci molt important i que estava doncs molt neguitós; que a resulta de l’insistència del Sr. Briones sobre el neguit laboral que patia, li va donar una pastilla de Diazepan i al cap d’uns 5 o 10 minuts el Sr. Briones va dir que es trobava millor; per tots aquests motius va dir al Sr. Briones que no necessitava cap tractament específic pel mal de coll i li va receptar Xanax; de manera general va dir al Sr. Briones que si es trobava pitjor que es dirigís a urgències o que el telefonés.

La problemàtica plantejada és molt senzilla: o el Sr. Briones va manifestar al Dr. Peña que patia suor freda amb malestar general i dolor pectoral que irradia a coll, a l’esquena, a l’espatlla i les mandíbules, que són símptomes de sospita de síndrome coronaria aguda en un malat amb un factor de risc clar, que és el tabaquisme (el Sr. Briones era fumador d’un paquet de tabac al dia), i en aquest cas, el Dr. Peña no va fer les proves que es necessitaven i no va donar al seu pacient el tractament oportú; o el Sr. Briones no va referir al Dr. Peña que tingués dolors al pit i al coll, i la consulta es va focalitzar sobre una patologia faringo amigdalar i nerviosa corroborada per la exploració física, i en aquest cas no es pot reprotxar al Dr. Peña un error de diagnòstic evident.

III.- És cert que els Srs. Palmer i Barberá varen declarar, en el marc del procediment penal, que el Sr. Briones suava molt i es queixava que li feien molt mal el pit i la boca. Nogensmenys els mateixos van portar el Sr. Briones, no al metge, sinó a casa seva, i per tant, no es pot concloure que quan el Sr. Briones va consultar el Dr. Peña, encara suava molt i li va referir que patia els mateixos dolors. En canvi, en la fitxa mèdica establerta pel metge al moment de la consulta, no consta que el Sr. Briones s’hagi queixat de dolors al pit i a la boca, sinó que únicament el Dr. Peña va constatar un disconfort faringo amigdalar. La pastilla de Diazepan que el metge va donar al Sr. Briones, tal com la recepta de Xanax tampoc no poden caracteritzar un error de diagnòstic, ja que segons el Dr. Peña, el Sr. Briones li havia manifestat que patia d’un neguit laboral. També és cert que en els informes aportats en el sumari penal, realitzats pels Drs. Pla i Narváez, consta que a partir de la documentació consultada es dedueix que el Sr. Briones va patir un infart agut de miocardi que en un primer moment va ser catalogat de síndrome ansiosa o disconfort faringo amigdalar, segons les diferents fonts documentals i que no va ser diagnosticat amb certesa fins passades unes 40 hores. Nogensmenys, els pèrits afegeixen que aquesta dilatació en el diagnòstic podria correspondre a una conducta no ajustada a la lex artis, per part del Dr. Peña, si els fets van ser tal i com els explica el Sr. Briones, i aquest element no l’han pogut determinar els referits pèrits. Per conseqüent, no consta en autes la prova suficientment significativa, de que el Sr. Briones hagi manifestat al Dr. Peña, en el curs de la consulta del dia 21 de desembre del 2000, que patia de dolors deixant suposar que es podia tractar de símptomes caracteritzant un risc d’infart de miocardi agut, i per tant no es pot reprotxar cap error de mala praxis per part del metge aquest dia.

IV.- Pel que fa a la negligència imputada al Dr. Peña pel Sr. Briones, l’endemà de la consulta, és a dir el dia 22 de desembre, no es negat que com que l’estat del Sr. Briones havia empitjorat, l’esposa d’aquest darrer va trucar a la consulta. Fou la secretària que va contestar, i a través d’ella, el Dr. Peña va manifestar-li que tenia la consulta plena i que anés a urgències, perquè no se sentia responsable d’ell, que no era un pacient seu, que si fos pacient seu li hauria fet un forat. Aquesta resposta no es pot considerar com una negligència del metge, ja que aquest darrer, no podia materialment atendre el Sr. Briones aquest dia, perquè la seva consulta era plena, i que va enviar-lo a les urgències si la seva situació havia empitjorat, solució la més conforme als interessos del pacient.

Decisio

Per tant, com no s’ha acreditat en autes, que es pugui imputar una culpa o negligència al Dr. Peña, s’ha de desestimar el recurs del Sr. Briones i confirmar la resolució recorreguda, tot condemnant el recurrent a pagar les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 26 de març del 2010 en tots els seus extrems;

Condemnar al Sr. Briones a pagar les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.