Trucades telefòniques lloc de feina (0231/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 231/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Mercader va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra Martin, en reclamació de la quantitat de 5.253,83 EUR, amb els interessos legals corresponents, a comptar de la data de contestació a la demanda, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda (4.110,03 EUR); de salari dels 16 dies treballats al mes de novembre del 2007 (851,20 EUR); i de 5,5 dies de vacances (292,60 EUR).

II.- Martin es va oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant que la demandant havia estat acomiadada de manera justificada, ja que en reiterades ocasions havia utilitzat el telèfon de l'associació per trucar a persones alienes a la mateixa. També va formular una demanda reconvencional en reclamació de les quantitats de: 1.300 EUR en concepte de nòmina del mes de novembre del 2007 que indegudament havia abonat al compte de la treballadora i que aquesta no havia retornat; 2.802,89 EUR en concepte de cost de les trucades efectuades als telèfons XXXX i 45842631; i 953,98 EUR corresponent a l'import de la quitança.

III.- Per sentència del dia 15 de juliol del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció Civil, estimant en la seva major part la demanda de la part actora, i estimant parcialment la demanda reconvencional, i després d'efectuar la corresponent compensació dels respectius deutes, va condemnar Martin a pagar a la Sra. Mercader, la quantitat de: 3.659,75 EUR amb els interessos legals a comptar del dia 11 de febrer del 2008 i a l'abonament de les costes processals.

V.- Contra aquesta resolució Martin ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que s'ha de tenir com a fets no controvertits que Martin no permet la utilització del telèfon en les condicions que ho feia la Sra. Mercader, i el fet que en repetides ocasions se la va avisar que si no l'utilitzava d'una forma adequada se l'acomiadaria; que la conducta de la Sra. Mercader és constitutiva d'un acte de frau i abús de confiança envers l'empresari, car aquesta utilitzava el telèfon de l'empresa per efectuar trucades personals fora de l'horari laboral, utilitzant la clau de l'empresa que se li havia confiat per accedir a les oficines, accedint-hi aquesta quan no hi havia ningú; que la Sra. Mercader ha causat a Martin un perjudici laboral greu pels motius següents: mentre parlava amb persones alienes a l'associació, no exercia les seves funcions; que Martin només té una línia de telèfon, el que vol dir que quan la Sra. Mercader estava parlant amb persones alienes a l'associació, cap persona podia posar-se en contacte amb Martin ni cap altre treballador podia efectuar trucades a l'exterior; el cost de les trucades era molt elevat i s'ha de condemnar a la part adversa a pagar-lo; que segons jurisprudència reiterada, els interessos s'han de comptar d'ençà de la data de fermesa de la sentència, car la quantitat que s'ha de pagar, un cop efectuades les compensacions escaients, s'ha determinat durant el procediment i es concreta en la sentència.

II.- Són fets incontrovertits que al mes de juliol del 2005, la Sra. Mercader fou contractada per Martin per prestar els seus serveis en qualitat de comptable mitjançant un salari mensual darrerament de 1.300 EUR; que per carta entregada directament a la treballadora el dia 16 de novembre del 2007, Martin va notificar a la Sra. Mercader la resolució de la relació laboral sense preavís ni compensació econòmica, en virtut de les disposicions de l'article 72, apartats 1 i 2 de la Llei sobre el contracte de treball, pel motiu següent: "Tal i com li han manifestat verbalment, el seu acomiadament ve donat pel fet que vostè ha utilitzat en reiterades ocasions els telèfons de Martin per efectuar trucades a persones alienes a aquesta associació, tals com el seu company sentimental (25621789), causant a l'associació perjudicis econòmics i laborals".

III.- En tràmit d'apel·lació només queda pendent de resoldre la problemàtica relativa a la justificació de l'acomiadament i a la demanda reconvencional en reclamació del cost de les trucades telefòniques de la Sra. Mercader.

En la carta d'acomiadament l'empresari imputa a la treballadora una sola i única culpa, la utilització en reiterades ocasions dels telèfons de Martin per efectuar trucades a persones alienes a l'associació. Per tant, els altres motius de greuge al·legats en les conclusions d'apel·lació de Martin, com ara accedir a l'oficina de l'associació fora de l'horari laboral per efectuar algunes trucades, utilitzant la clau de l'empresa que se li havia confiat, que no consten en l'avís de comiat, no poden ésser tinguts en compte. La utilització del telèfon de Martin per part de la Sra. Mercader per trucar a persones alienes a l'associació queda acreditada en autes i és reconeguda per la treballadora. Dit això, com ho ha manifestat la jurisprudència, la utilització per un treballador d'un telèfon de l'empresa per tal de realitzar trucades privades, és una cosa tolerada en el món del treball, sempre que aquest ús personal no sigui abusiu. Les causes d'acomiadament immediat de l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball corresponen a fets greus i, per tant, per constituir un acte de frau, deslleialtat o abús de confiança contemplat a l'article 72, apartat 1 de la llei, unes trucades privades amb el telèfon de l'empresa per part d'un treballador han de correspondre a una utilització personal del telèfon de l'empresa que supera la tolerància que es pot raonablement exigir d'un empresari. Atès que el en dret andorrà l'única sanció de la conducta d'un treballador és l'acomiadament, no tots els actes de frau, deslleialtat o abús de confiança poden generar els mateixos efectes, sinó que perquè els mateixos corresponguin a una causa d'acomiadament, han de presentar un caràcter suficientment greu per tal de respectar l'equilibri entre culpa i sanció, establert pel referit article 72. Es desprèn d'aquestes consideracions, que perquè la utilització del telèfon de l'empresa per realitzar trucades personals per part del treballador pugui constituir una causa d'acomiadament en el sentit del referit article 72, l'empresa ha, bé de manifestar expressament i de manera clara i sense ambigüitat que no accepta cap tolerància en l'ús dels seus telèfons, bé advertir de forma solemne el treballador, abans de qualsevol sanció i particularment abans d'un acomiadament que constitueix una sanció gravíssima pel treballador, que per raó d'un ús privat del telèfon de l'empresa per part del treballador, considerat com a abusiu, no podrà continuar la tolerància fins llavors admesa. Tanmateix, Martin no ha provat cap dels supòsits esmentat, i per tant no ha justificat que la Sra. Mercader hagi comès un acte de frau, deslleialtat o abús de confiança envers l'empresa, en el sentit de l'article 72, apartat 1 de la Llei sobre el contracte de treball.

IV.- Respecte del cost de les referides trucades, s'ha de posar de relleu que les mateixes s'han produït durant mes de dos anys, sense que l'empresa hagi manifestat cap oposició fins a la carta d'acomiadament, ço que demostra una tolerància de la situació per part de l'associació, a la qual, com ja s'ha dit més amunt, no es podia posar fi sense un advertiment solemne que no ha quedat acreditat en autes. Per tant, Martin no pot avui reclamar el rescabalament del cost de les trucades quan les va tolerar i acceptar durant gairebé tota la relació laboral.

V.- Pel que fa als interessos legals, encara que la liquidació de l'import de la demanda la va fer la sentència una vegada operades les compensacions escaients amb les reclamacions reconvencionals, s'ha de posar de manifest que, d'una banda, els havers laborals han d'ésser satisfets o consignats en el termini màxim de tres dies, com ho exigeixen les disposicions de l'article 77 de la Llei sobre el contracte de treball, i que, d'altra banda, s'ha estimat la demanda majoritàriament.

VI.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució impugnada i condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància, d'acord amb el principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació de ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 15 de juliol del 2008, en tots els seus extrems;

Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.