Desestimació del recurs d'apel·lació de la societat SERVEIS EMPRESES SEVEN, SLU

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000193-2025 DE 18/12/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 18/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000129/2025

Nig : 5300542120240001243

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00193

SENTÈNCIA 000193/2025

PARTS:

Apel·lant: ORG_1, SLU

Representant: Sra. Recio

Advocat: Sr. Galan

Apel·lat: ORG_0, SL

Representant: Sr. Blasco

Advocat: Sr. Barberá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Cosa Jutjada

Andorra la Vella, 18 de desembre del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 28 de maig del 2024, la representació processal de la societat ORG_1, SLU va formular demanda contra la societat ORG_0, SL, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència, que condemni a aquesta darrera a pagar la factura de número 063/2018 d'un import de 18.148,76.-euros i els interessos legals meritats a partir de la data de la factura i la imposició a la part demandada del pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

2.- Per escrit presentat el 10 de juliol del 2024, la representació processal de la societat ORG_0, SL va contestar la demanda, i va formular les excepcions peremptòries de cosa jutjada i de prescripció de l'acció, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència que estimi les excepcions plantejades i subsidiàriament els arguments d'oposició al fons a la demanda, i desestimi íntegrament la mateixa i imposi a l'agent el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit intervinent.

3.- Celebrat el judici oral i evacuades per les parts litigants les seves respectives conclusions, el dia 16/05/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar l'excepció de prescripció de l'acció plantejada per la societat ORG_0, SL front a la reclamació formulada per la societat ORG_1, SLU.

Segon.- Desestimar les pretensions objecte de la demanda formulada per la societat ORG_1, SLU, tot absolent la societat ORG_0, SL de les pretensions dirigides en la seva contra.

Tercer.- Fer imposició a la part agent del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Quart.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial".

4.- La representació de la societat ORG_1, SLU, ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació íntegra, desestimant l'excepció de prescripció de l'acció articulada amb imposició de les costes ocasionades a la part demandada.

5.- La representació processal de la societat ORG_0, SL s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada amb imposició a la societat recurrent de totes les costes causades.

6.- Per Providència d'11-11-2025 es convidava els litigants perquè es pronunciessin en relació a l'eventual concurrència de cosa jutjada en el present assumpte, el que han fet per escrits de 14 i 19 de novembre respectivament.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El present procediment en reclamació de quantitat, deriva segons argumenta la representació processal de la societat actora, en l'impagament parcial de la factura 063/2018 de 06/07/2018.

La Sentència dictada en la instància acull l'excepció de prescripció de l'acció plantejada per la societat demandada, i per aquesta raó desestima la demanda, imposant a la part demandant el pagament de les costes.

I és contra aquesta decisió que s'alça la part recurrent. Afirma per això que l'acció no estava prescrita perquè en el procediment anterior seguit entre els avui litigants (6000488/2018) es reclamava la mateixa factura, interrompent-se eficaçment la prescripció fins a la resolució ferma del 14/06/2022 (TSJC 017/2022). D'altra part, posa en relleu que el pagament parcial efectuat per la demandada el 29/07/2022 per import de 6.256,48 EUR respecte de la mateixa factura 063/2018 constituïa un reconeixement del deute, concorrent així una segona causa d'interrupció de la prescripció. Per tot això, sol·licita la revocació de la sentència i la desestimació de l'excepció de prescripció amb condemna en costes a la part demandada.

Segon.- Antecedents d'interès

La societat ORG_0, SL va encarregar a ORG_1, SLU (abans titularitat del Sr. Espada) els treballs d'estructura d'un edifici plurifamiliar a Erts, mitjançant un contracte d'obra del març del 2018. Mesos després, el darrer resolia unilateralment el contracte en considerar que la societat primera no li facilitava els volums de ferro que terceres empreses lliuraven a l'obra -sustentava que la quantitat de material que havia instal·lat era superior del que la contrapart indicava- el què en definitiva afectava els seus interessos econòmics. Per aquesta raó, iniciava un procediment judicial (6000488/2018), on reclamava es dictés Sentència "condemnant a abonar al Sr. Espada la totalitat del perjudici sofert per aquest, i que s'acreditarà en el període probatori".

En aquell procediment, la part demandant incorporava al seu escrit de conclusions una "actualització dels imports deguts per l'adversa (···) tenint en compte la quantitat total d'acer que aquesta part agent ha col·locat en l'estructura de l'obra (···) d'acord amb l'informe pericial de data 22 de març del 2021". En mèrits d'aquest reclamava la condemna de la part demandada a pagar la quantitat de 24.405,24.- EUR.

Per Sentència d'01/09/2021 la Batllia determinava, a la vista de la prova pericial practicada, que s'havien instal·lat 94.244 kg d'acer en total en l'obra, condemnant ORG_0, SL a pagar 6.256,48 EUR equivalents a la tasca desenvolupada per a instal·lar 39.103.- Kg que no havien estat satisfets. Aquella sentència, pel que es refereix a l'indicat pronunciament econòmic, fou confirmada per resolució d'aquesta Sala de 14.06.2022. Quant a la reclamació que s'articulava per import de 24.405,24.- EUR segons certificació aportada en fase de conclusions el Tribunal de Batlles sostenia "Nogensmenys no es poden compartir els càlculs duts a terme per part de la demanant, en tant que prenen com a base entre altres paràmetres els mesuraments d'acer contemplats al pressupost d'obra, i si bé aquest document pot servir com a base orientativa de l'acer que havia d'ésser subministrat a l'obra, no pot constituir un paràmetre en base al qual s'hagi de calcular el concret acer col·locat a l'obra doncs aquest tan sols pot ser-ho a partir dels elements contemplats per l'expert nomenat". Respecte d'aquesta afirmació s'ha de ressaltar que el Sr. Espada i per extensió després la societat ORG_1, SLU, s'aquietaven a aquesta resolució en no recórrer envers les seves indicacions.

En l'actualitat, la reclamació que articula, es fonamenta en aquesta mateixa certificació (24.405,24.- EUR.) de quin import global descompta la quantitat de 6.256,48.- EUR satisfets per la part demandada.

En la Sentència que avui s'impugna, el Tribunal analitza l'excepció de cosa jutjada plantejada per la demandada, que sostenia que la qüestió ja havia estat resolta en el procediment civil número 6000488/2018. La Batlle, però, considera que no hi ha identitat ni d'objecte ni de causa de demanar, atès que el litigi anterior se centrava exclusivament en la determinació dels quilograms d'acer col·locats a l'obra, mentre que en el procediment actual es reclamen altres partides pendents de liquidar corresponents a la certificació número 4. En conseqüència, es desestima l'excepció de cosa jutjada.

En segon lloc, s'examina l'excepció de prescripció, que aquesta sí s'estima. Determina que el termini aplicable era el triennal, propi dels crèdits derivats de treballs manuals o d'artesans, com els d'estructura efectuats en aquest cas; que el còmput del termini s'iniciava el 17 de juliol del 2018, data en què es va resoldre la relació contractual entre les parts, i la demanda no fou interposada fins al 28 de maig del 2024, quan el termini ja havia expirat sobradament. La Batlle afegeix que el pagament efectuat el 29 de juliol del 2022 per ORG_0, SL, en compliment de les resolucions judicials dictades en els autes anteriors, no pot considerar-se un acte que interrompés la prescripció, ja que suposava el compliment d'una sentència ferma, i, a més, el deute satisfet en aquell moment no coincidia amb el que és objecte de la nova reclamació.

Tercer.- Cosa Jutjada.

Tot i que l'àmbit del present recurs s'hauria de centrar en la valoració de l'excepció de prescripció articulada per la part demandada i apreciada per l'òrgan "a quo", resulta imprescindible abordar amb caràcter previ la possible concurrència de cosa jutjada, fins i tot encara que aquesta qüestió no hagi estat expressament objecte d'impugnació ja que es fonamenta en el caràcter d'ordre públic que la jurisprudència reconeix a aquesta institució, atès que afecta directament la validesa i eficàcia del procés i condiciona la mateixa existència del dret a obtenir una nova resolució sobre un litigi ja resolt. Respecte d'aquesta qüestió, convé posar en relleu que s'ha escoltat en aquesta alçada les parts, sense que per tant pugui sostenir-se cap mena d'indefensió material per a la seva nova valoració d'ofici.

En reiterades ocasions hem recordat que "la finalitat de la cosa jutjada és que el que ja s'ha discutit i jutjat una vegada no pot tornar a ser-ho en un altre procediment. L'essència de la institució de la cosa jutjada correspon a uns imperatius de seguretat jurídica, a la voluntat de garantir l'execució de les sentències judicials sense que els litigis es puguin perllongar de manera indefinida, i també a la necessitat de salvaguardar el prestigi dels Tribunals.

És per això que les resolucions fermes tenen efecte de cosa jutjada i vinculen als tribunals, a les parts, a tots el ciutadans i als poders públics, sense que ningú pugui anar en contra d'allò decidit pel tribunal a la seva resolució, i que exclouen qualsevol altre procés posterior amb el mateix objecte." (Sentència de 26/10/2022, rotlle TSJC 008/2022).

Respecte dels requisits de la cosa jutjada material negativa o excloent, requereix la triple identitat (subjectiva, objectiva i causa petendi) i pretén evitar la reproducció indefinida de la mateixa controvèrsia i evitar el dictat de resolucions contradictòries (vegeu per exemple la Sentència de 22/12/2020, rotlle TSJC 182/2020). I havent-se articulat una excepció de cosa jutjada en la contesta a la demanda, "s'ha d'estudiar si existeix o no cosa jutjada material, en el seu aspecte negatiu, el que exigeix determinar si entre el present litigi i l'anterior es produeix la triple identitat: subjectiva, objectiva i respecte de la causa petendi. I esdevé necessari fer-ho perquè la cosa jutjada, reconeguda a l'article 88 de la Constitució del Principat d'Andorra, cerca atribuir seguretat i estabilitat a les resolucions judicials, de forma que finalitzat un procés, les pretensions ja resoltes amb caire definitiu en el mateix no puguin ésser de nou plantejades entre les parts. I és aquesta exigència de seguretat jurídica i de respecte al manteniment de les solucions judicials el que fa que l'esmentada excepció es configuri com un extrem d'ordre públic, el que possibilita la seva apreciació d'ofici" (la negreta no figura com a tal en la versió original) (Sentència de 20/01/2005, recull 2435).

Aquesta exigència de seguretat jurídica i de respecte a la força vinculant de les decisions judicials confereix a la institució de la cosa jutjada la naturalesa d'una norma d'ordre públic, que autoritzaria fins i tot la seva apreciació d'ofici pel tribunal. És precisament aquesta naturalesa d'ordre públic la que legitima que aquest Tribunal pugui revisar d'ofici l'existència de cosa jutjada, fins i tot al marge de la regla "tantum devolutum quantum appellatum" segons la qual el tribunal d'apel·lació només pot conèixer allò que ha estat objecte de recurs, així com de la prohibició de la "reformatio in peius". En efecte, quan entren en joc interessos superiors com la seguretat jurídica, la coherència de l'ordenament i la intangibilitat de les resolucions fermes, la intervenció del tribunal no suposa una ampliació indeguda del debat apel·lat, sinó l'exercici d'una potestat inherent a la funció jurisdiccional encaminada a garantir l'ordre públic processal.

Si es traslladen al cas concret les consideracions exposades anteriorment, cal apreciar la concurrència dels tres elements que configuren la triple identitat exigida per la cosa jutjada material. En primer lloc, la identitat subjectiva es troba plenament acreditada, ja que les parts litigants reconeixen la successió en la titularitat del negoci explotat per la part demandant, fet que garanteix la continuïtat jurídica entre els dos procediments.

Pel que fa a la identitat objectiva i de la causa de demanar, també s'han de considerar coincidents. En efecte, tot i que la part recurrent sostingui que la seva reclamació inclouria activitats diferents de la instal·lació del ferro o acer en l'obra, aquesta distinció no altera l'essència de la pretensió que va introduir en el primer procediment. En efecte, la representació processal del demandant perseguia la condemna de la societat ORG_0, SL al pagament de "la totalitat del perjudici sofert per aquest, i que s'acreditarà en el període probatori", i que es va fixar en l'import corresponent a l'actualització que constava en la certificació aportada.

En atenció a aquesta reclamació, la Batllia donava tràmit d'audiència específic a les parts, referint el Sr. Espada en aquell procediment "la darrera certificació número 4 aportada amb l'escrit de conclusions com a document núm. 29, en resulta l'import de reclamació objecte dels presents autes de vint-i-quatre mil quatre-cents cinc euros amb vint-i-quatre cèntims (24.405,24 Euros)" i en la Sentència dictada, es descartava la reclamació que s'introduïa segons aquesta certificació, no per motius formals sinó de fons, afirmant: "no es poden compartir els càlculs duts a terme per part de la demanant, en tant que prenen com a base, entre altres paràmetres, els mesuraments d'acer contemplats al pressupost d'obra, i si bé aquest document pot servir com a base orientativa de l'acer que havia d'ésser subministrat a l'obra, no pot constituir un paràmetre en base al qual s'hagi de calcular el concret acer col·locat a l'obra, doncs aquest tan sols pot ser-ho a partir dels elements contemplats per l'expert nomenat".

Així, resulta evident que la qüestió substantiva (la determinació dels perjudicis derivats dels treballs d'instal·lació d'acer fixats en seu de conclusions) ja fou objecte de valoració judicial definitiva, la qual cosa impedeix tornar a examinar la demanda sota una nova formulació. Qualsevol nou intent de revisió del mateix objecte, entre les mateixes parts i per la mateixa causa, ha de ser rebutjat d'acord amb la més elemental seguretat jurídica.

En aquesta eventualitat, el recurs d'apel·lació s'ha de veure rebutjat per aquesta sola raó, sense que resulti procedent examinar la qüestió relativa a la prescripció de l'acció.

Quart.- La desestimació del recurs ha de traduir-se amb la imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat SERVEIS EMPRESES SEVEN, SLU contra la Sentència dictada per la Batllia el 16/05/2025, rectificant, això no obstant, el punt primer de la seva part decisòria en el sentit d'estimar l'excepció de cosa jutjada articulada per la societat defenent en la seva contesta a la demanda. Escau imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.