Recurs d'apel·lació contra sentència de culpabilitat per us indegut de targeta de crèdit, defensa de l'acusat

Sentència

Magistrats

Yves Picod Jaume Tor Porta Alexandra Cornella Solà

TSJP.- Recurs General 0000070/2024

ORIGEN.- Delicte major 6000124/2023 - 0

NIG: 5300543220190002281 1

SENTÈNCIA 25-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. D.Varesc

Advocat: Sr. Girona

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sr. Jaume TOR PORTA

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, a set de novembre de dos mil vint-i-quatre..

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 22 de maig del 2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte major d'ús indegut de targeta de crèdit. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves PICOD.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per sentència de data 22 de maig del 2024, el Tribunal de Corts, decideix:

"Condemnar D.Varesc com autor responsable del delicte major d'ús indegut de targeta de crèdit, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i se'l condemna també al pagament de les despeses processals, així com al pagament de la responsabilitat civil derivada del delicte, la qual serà determinada en període d'execució de sentencia".

II.- RESULTANT: La Sentència es recolza en els següents fets provats:

"que, durant l'estiu de l'any 2018, el processat D.Varesc, nascut el xxx , de nacionalitat espanyola i condemnat per Ordenança penal de data 15 de juny del 2017 com autor responsable d'un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic i d'una contravenció penal de lesions doloses, va fer un viatge per Europa juntament amb, entre altres, D.Galván i, aprofitant-se del fet que en una ocasió van pagar les despeses d'un allotjament mitjançant la targeta de crèdit ORG_1 núm. xxx emesa per l'entitat bancària xxx titularitat de D.Galván, i utilitzant el telèfon mòbil del processat Carranza, aquest conservà aquestes dades al seu mòbil.

Així doncs, en el període comprès entre el 19 de novembre del 2018 i el 25 de març del 2019, el processat Carranza va utilitzar de manera reiterada la referida targeta de crèdit, no disposant del consentiment d'Benítez, a fi d'efectuar diverses compres personals fins l'import total de 4.598 EUR, que foren carregades al compte bancari 'xxx titularitat de la mare de D.Galván, A.B.N., i fins que aquesta se'n donà compte i efectuà les verificacions escaients, essent finalment advertida per la plataforma ORG_0 que la referida targeta de crèdit ORG_1 núm. xxx es trobava vinculada al correu electrònic xxx, titularitat del processat Carranza".

III.- RESULTANT: El lletrat Sr. Girona formula recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència sol·licitant l'absolució del seu defensat del delicte del que se l'acusa. Subsidiàriament, sol·licita que se'l condemni pel delicte menor d'ús indegut de targeta de crèdit, sense autorització per un valor no superior a 3.000 euros, a la pena de 2 mesos d'arrest condicional amb un termini de suspensió de la pena de 2 anys.

Al·lega el recurrent que no es va adonar de que pagava una sèrie de compres amb una targeta de crèdit que no era seva, la qual havia quedat registrada al seu telèfon mòbil, considerant que avala aquesta versió el fet que el denunciant tampoc s'adonés que s'estaven carregant en el compte l'import de compres que no havia fet i que tard o d'hora el titular del compte corrent descobriria l'existència d'aquests pagaments indeguts, de forma que no tenia cap sentit que el Sr. Carranza fes conscientment un ús indegut de la targeta.

IV.- RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat i interessa la confirmació de la resolució objecte d'impugnació, en considerar que de la prova practicada queda acreditat que Carranza va utilitzar la targeta de crèdit del seu amic Benítez sense disposar de la seva autorització, per un import superior a 3.000 euros.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: La representació de D.Varesc impugna la sentència al·legant, en primer lloc, que no es va adonar que feia ús d'una targeta que no era seva per fer una sèrie de compres.

No es nega, per tant, que efectivament el recurrent va fer ús d'una targeta que no era seva i només es qüestiona la concurrència de l'element subjectiu del tipus, és a dir, la consciència d'estar utilitzant una targeta aliena i la voluntat de fer-ne ús.

Al·lega el recurrent que no es va adonar de que pagava una sèrie de compres amb una targeta de crèdit que no era seva, la qual havia quedat registrada al seu telèfon mòbil, considerant que avala aquesta versió el fet que el denunciant tampoc se n'adonés que s'estaven carregant en el compte l'import de compres que no havia fet i que tard o d'hora el titular del compte corrent descobriria l'existència d'aquests pagaments indeguts, de forma que no tenia cap sentit que el Sr. Carranza fes conscientment un ús indegut de la targeta.

La sentència considera que la versió del recurrent no resulta creïble amb uns arguments que la Sala entén raonables, ja que les compres les va fer en un període de temps de quatre mesos i per un import prou elevat com per haver comprovat si en el seu compte corrent disposava de prou saldo per pagar els seus imports i adonar-se de que no s'estaven carregant, tenint en compte que el Sr. Carranza manifestà que guanyava 1.300 euros mensuals. No podem tampoc obviar que, tot i tenir la targeta gravada en el seu mòbil des del mes d'agost, no va ser fins al mes de novembre quan el recurrent va començar a usar-la, de forma que si l'ús hagués estat casual s'hauria d'haver produït amb anterioritat.

D.Galván no era el titular del compte al que estava associada la targeta i, per tant, és més lògic que no pogués descobrir de forma immediata els càrrecs per les compres que ell no havia fet, de la mateixa manera que la seva mare, que era la titular, és factible que tampoc se n'adonés de seguida en tractar-se d'un compte que tot i ser la titular, era usada pel seu fill.

La possibilitat que el recurrent fos descobert no acredita que desconegués que estava fent un ús indegut de la targeta, ja que aquesta possibilitat existeix en la majoria dels delictes i constitueix un risc que assumeix l'autor quan decideix delinquir.

La impugnació es desestima.

II.- CONSIDERANT: Subsidiàriament s'al·lega que només s'haurien de considerar provades les compres per import de 1.112,03 euros que el recurrent admet haver fet i, més subsidiàriament, per un import de 2.694,57 euros, corresponents a les compres efectuades a City Xerpa i a la compra d'unes bambes Nike, considerant la part recurrent que no s'ha acreditat que s'haguessin efectuat la resta de compres que s'atribueixen al recurrent.

La sentència considera acreditat que el Sr. Carranza va realitzar compres amb la targeta titularitat del Sr. Benítez per un import de 4.598 euros i sustenta aquesta conclusió en els llistats de càrrecs aportats per la denunciant Sra. B., en els que es comprova com en el període entre el 19 de novembre de 2019 al 25 de març de 2019, es va fer una ingent quantitat de compres -102 a l'empresa ORG_0, 12 per internet a la botiga ORG_2, 22 a ORG_5 i 22 a AMAZON-.

Aquests llistats van ser confeccionats després de revisar el Sr. Benítez les transaccions que constaven en el compte, discriminant-se les efectuades per ell de les que no va fer, el que permet excloure els dubtes de la part recurrent sobre la seva imparcialitat.

A més de les compres efectuades a City Xerpa, associades al compte de correu del Sr. S.-folis 15 a 18-, segons la informació remesa per aquella empresa i que li són, per tant, clarament atribuïbles, tal com es posa de relleu en la sentència, es van fer un gran número de compres a altres empreses, destacant, per exemple,12 a ORG_2 per import de 754,88 euros o 22 a Amazon per import de 452,29 euros, que evidencien una compulsió per comprar perfectament compatible amb el fet de no pagar-les amb diners propis, avalant així la declaració del Sr. Benítez

Considerem que es va practicar prova de càrrec suficient per acreditar l'import de les quantitats indegudament pagades amb la targeta del Sr. Carranza i, per tant, la sentència ha de ser confirmada en aquest extrem a l'igual que en el relatiu a la manca d'apreciació de l'atenuant de reparació del dany per no considerar-se rellevant la quantitat consignada en relació a l'import total de les compres efectuades.

En quant a la responsabilitat civil la sentència ja acorda deixar per la fase d'execució la seva fixació, en atenció a les manifestacions de la Sra. B. sobre el pagament pel banc d'una part de l'import de les compres efectuades per recurrent amb la targeta de crèdit del Sr. Benítez

III.- CONSIDERANT: La sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recurrent.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

Decisio

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació lletrada del Sr. D.Varesc contra la sentència del Tribunal de Corts de data 22 de maig de 2024.

2.- CONFIRMAR la sentència objecte de recurs.

3- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.