Accident de circulació- prescripció - determinació del responsable (1000054/2020)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000292/2022 ORIGEN: 1000054/2020 - 0

NIG: 5300542120200000826

PARTS:

Apel·lant: B, ORG_0, i Sra. Recio

Representant: Sra. EAM

Advocat: Sr. Plana

Apel·lat: Sr. Morell i C, SA

Representant: Sra. ECC

Advocat: Sr. Macias

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Accident de circulació- prescripció - determinació del responsable.

SENTÈNCIA 000110/2023

Andorra la Vella, 25 de setembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Ha quedat establert que el dia 11-03-2019, vers les 18:46, va tenir lloc un accident de la circulació entre, d'una part, el vehicle marca X model M XXXX propietat i conduït pel Sr. Morell, i assegurat prop de la companyia C SA i, d'altra part, el vehicle marca Y model M XXXX, propietat de la societat B i conduït per la Sra. Recio, assegurat prop de la companyia A.

La Sra. Recio va resultar lleugerament ferida així com les dues ocupants del seu cotxe mentre que el Sr. Morell va quedar il·lès.

El grup d'investigació d'accidents de trànsit del Servei de Policia va establir un informe de data 12-04-2019.

Es va realitzar una pericial del vehicle X que va ser declarat "pèrdua total", essent avaluat el seu valor en 11.100.-euros, i la companyia C va pagar al Sr. Morell l'import de 10.315.-euros, un cop deduït la franquícia per 285.- euros i les restes per 500.-euros (informe de data 03-04-2019).

C va demanar a A si acceptava la responsabilitat de l'accident, i finalment, aquesta darrera va autoritzar una quitança per import de 12.350.-euros, però es va trobar en situació de cessació de pagament i fallida a partir del 26-11-2019 i no va poder reemborsar els crèdits presentats.

Per correus de data 09-01-2020, el Sr. Morell i la seva companyia van reclamar a la Sra. Recio i a la societat B que ens fessin càrrec del seu perjudici, però per correu del 22-01-2020, dita societat va rebutjar dita reclamació, argüint entre altres que no quedava determinada la responsabilitat de l'accident.

2.- Per escrit de data 28-09-2020, i prèvia petició de citació del 06-03-2020, la representació processal de la companyia C i del Sr. Morell, va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la Sra. Recio i la societat B, per tal que se'ls condemnés solidàriament a pagar com a conseqüència de l'accident,

a la companyia la companyia C, l'import de 10.315.-euros corresponent al valor venal del vehicle X un cop deduïda la franquícia suara indicada i el "valor de les restes",

al Sr. Morell, l'import de 2.035.-euros corresponent a la part restant del perjudici sofert no coberta per la companyia, incloent l'import de la franquícia,

els interessos generats a comptar de la data de la contesta a la demanda en judici,

la totalitat de les costes generades per la tramitació del plet, incloses les derivades de la intervenció de l'advocat, del procurador i dels perits.

3.- Per escrit de data 12-04-2021, la representació processal de la Sra. Recio i de la societat B es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació fent valer que la Sra. Recio no tenia cap responsabilitat en l'accident, amb imposició de les costes judicials a l'agent.

Ensems, va formular una demanda reconvencional per tal de condemnar solidàriament al Sr. Morell i la companyia C SA a satisfer a les seves mandants l'import de 8.030.-euros.

Subsidiàriament va sol·licitar que es fixi en 50% la part de responsabilitat de cada conductor, amb compensació de crèdits i sense condemna en costes.

4.- Les parts van replicar (aixecant la part agent una excepció peremptòria de prescripció en relació a la demanda reconvencional) i duplicar, totes dues mantenint les seves pretensions, i després que s'hagin practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions.

5.- Per Sentència de data 21-09-2022 modificada el 07-10-2022, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir:

"Primer.- Que donant lloc a la demanda interposada per la representació processal del senyor Morell i C contra la societat B ORG_0 i la senyora Recio, ha de condemnar i condemna aquestes darreres a pagar a :

La cia C SA , l'import de 10.315 euros en concepte de danys materials,

Al senyor Morell l'import de 2.035 euros en concepte de danys materials i franquícia Aquestes sumes s'incrementaran dels interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda, en mèrits de la regla "litis contestata usurae currunt" i fins a la seva liquidació total.

S'imposen als demandats les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a la part agent.

Segon.- Es desestima la demanda reconvencional formulada per la senyora Recio i la societat B ORG_0, donant lloc a l'excepció de prescripció aixecada per la part defenent reconvencional.

S'imposen als demandats i demandants reconvencionals les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la part agent.".

6.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Recio i de la Societat B.

Demana que es consideri que la responsabilitat del sinistre recau en el Sr. Morell, condemnant-lo al pagament de 8.030.-euros, en concepte de danys produïts al vehicle conduit per la seva representada o, subsidiàriament, s'estimi l'existència d'una concurrència de culpes, havent d'assumir cada una de les parts les despeses ocasionades en els seus respectius vehicles.

Fonamenta el seu recurs en un error en la valoració de la prova.

De manera resumida, argumenta en primer lloc, d'una part, que el termini de prescripció en reclamacions per responsabilitat extracontractual s'inicia en el moment en què el perjudicat té coneixement de la imputació de la responsabilitat, extrem que no s'ha donat en aquest cas, puix no ha existit cap peritatge que determinés la responsabilitat d'algun o dels dos conductors, i d'altra part, que en tot cas, el termini de prescripció es va interrompre en el moment en què la representació processal de la part agent presentà l'escrit de citació, moment en el qual ella podia exercir el seu drets de contestació reconvencional, ja que sinó mai la part defenent podria presentar una demanda reconvencional.

Argumenta en segon lloc que l'atestat policial no és suficient per atribuir de manera exclusiva la responsabilitat de la producció de l'accident a la Sra. Recio sinó que existeixen dades suficients per atribuir la causa de l'accident al Sr. Morell, subsidiàriament amb repartiment de culpes.

Sosté al respecte que la maniobra d'incorporació de la Sra. Recio és correcta i conforme al Codi de circulació, que el Sr. Morell tenia la visibilitat suficient per reduir la velocitat, que el mateix circulava amb una evident manca d'atenció permanent necessària o be va incórrer en error de càlcul, i que circulava amb excés de velocitat.

Afegeix que la concurrència de culpes, d'un mínim del 50% del Sr. Morell, quedaria justificada pel fet que les dues versions de les parts són contradictòries, que l'informe policial no determina ni atribueix la responsabilitat de la producció de l'accident, que no hi ha cap testimoni que pugui corroborar cap de les versions aportades, i que dels elements objectius acreditats, no es pot atribuir una culpa en exclusiva.

7.- La representació processal del Sr. Morell i de la companyia C demana confirmar en la seva integritat la sentència dictada en la instància, imposant a l'apel·lant la totalitat de les costes processals generades per la tramitació de la present segona instància.

Exposa que els arguments d'apel·lació només són una reiteració dels de primera instància; que el dies a quo de la prescripció del termini de reclamació d'uns danys materials es situa en la data de la seva producció ; que es desprèn del document confeccionat pels agents del Cos de Policia que la causa del sinistre d'autes rau en la conducció duta a terme per la Sra. Recio qui va tallar la trajectòria del vehicle conduït pel Sr. Morell, constituint-se en un obstacle inevitable ; que la Sra. Recio va afirmar haver vist el vehicle contrari, de manera que necessàriament va haver de cometre un error de càlcul, i finalment, que la responsabilitat fou en el seu dia reconeguda per la companyia A.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a l'excepció de prescripció en quant a la demanda reconvencional, la primera qüestió discutida ha estat la del dies a quo.

Com és ben conegut, el termini de l'acció en responsabilitat extracontractual és anyal.

S'ha de precisar que, atès el caràcter molt breu d'aquest termini, sempre s'ha precisat que s'havia d'aplicar amb suma cautela i de manera restrictiva. Tanmateix, els efectes de la prescripció deriven de la llei, i la necessitat de garantir la seguretat jurídica, que constitueix el fonament objectiu de la prescripció, comporta que el transcurs del temps ha de portar a l'estimació de l'excepció de prescripció si no existeix una causa d'interrupció.

El dies a quo d'aquest termini és el moment on el perjudicat ha pogut exercitar la seva acció (Codi 7,40,1-1). Tractant-se d'un fet únic generatiu de danys immediats, dit moment correspon a la data de la producció del dany. S'admet que si es tracta de danys desconeguts o continuats, el dies a quo correspondrà al moment el perjudicat ha pogut tenir efectivament coneixement de l'abast del seu perjudici o el dia en que les seves lesions queden consolidades.

Per tant, no es pot admetre fixar el dia de partida del còmput en el moment on existiria un peritatge sobre la imputació de la responsabilitat com ho pretén l'apel·lant, doncs aquesta qüestió de la imputació de la responsabilitat no determina el moment on el perjudicat pot exercitar la seva acció.

En el present cas, l'accident és del 11-03-2019 i va existir una sèrie d'intercanvis entre companyies que permet constatar que, com a més tard, al principi del mes de maig del 2019 cada part coneixia la natura i l'abast dels danys provocats als vehicles.

Per tant, fins i tot tenint en compte els efectes de les Lleis de mesures excepcionals adoptades durant la pandèmia del Covid com ho ha fet el Tribunal, l'acció en reclamació era necessàriament prescrita quan es va pretendre exercitar per primera vegada el 12-04-2021.

Quant al segon aspecte relatiu a la interrupció del termini, el tribunal ha recordat en el dret andorrà la prescripció es pot interrompre bé per la reclamació judicial o bé pel reconeixement portat a terme pel deutor, i que no és admesa cap altra causa d'interrupció de la prescripció.

Només podem confirmar tal plantejament totalment conforme a Dret.

Per la resta, hem d'afegir que no es pot admetre, essent el dret de reclamar extingit pel joc de la prescripció, que una demanda de la contrapart permeti ressuscitar aquest dret mitjançant la interposició de una demanda reconvencional quan això comportaria una violació de la institució legal de la prescripció.

Per consegüent, s'ha de confirmar l'estimació de l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció en reclamació extracontractual formulada per la representació processal de de la societat B i conduït per la Sra. Recio.

Segon.- Pel que fa a la responsabilitat de l'accident, el tribunal ha considerat que la Sra. Recio tenia la total responsabilitat de l'accident, conclusió que no accepta la part recurrent.

Ara bé, és evident que els dos conductors havien de respectar la diligencia deguda per evitar tot accident i que si ha ocorregut un accident és que un dels dos, com a mínim, ha incorregut en una falta de conducció. Altra cosa és determinar i provar en seu judicial que queden establertes els requisits de la responsabilitat extracontractual. Pertocava a cada demandant acreditar que existeix una culpa en relació de causalitat amb els danys causats.

No existeix cap testimoni dels fets (no es van interrogar les dues acompanyants de la conductora, les seves germanes de 18 i 6 anys), ni declaració amistosa contradictòria, però la policia es va desplaçar al lloc de l'accident i va establir un informe.

Dit informe policial indica que les causes de l'accident són parcialment determinades però que corresponen a una "imprudència involuntària".

Donat que els vehicles no foren desplaçats abans l'arribada de la policia, es van poder realitzar comprovacions sobre la visibilitat que tenien els conductors i la cinètica del xoc, i avaluar la velocitat de desplaçament del vehicle del Sr. Morell.

El xoc va tenir lloc a l'encreuament entre la carretera secundària 000 i la carretera d'Anyós (carretera de Beixalís).

La ruta era seca i neta. En aquell indret la velocitat esta limitada a 50 km/h. La policia no va constatar cap traça de frenada.

Els danys es van produir a la part lateral davantera dreta del vehicle Y i part frontal del vehicle X.

La Sra. Recio circulava en sentit ascendent a la CS 000 en sentit vers Anyós i va voler incorporar-se vers la carretera d'Anyós per dirigir-se al seu domicili (Urb. U).

El Sr. Morell circulava a la CS 000 en el sentit descendent en direcció de l'Aldosa per anar a Ordino.

La Sra. Recio ha sostingut que havia aturat completament el seu vehicle, que havia vist arribar el vehicle del Sr. Morell, que havia cregut que tenia temps per a incorporar-se, que va començar a fer-ho, i que quan ja tenia la meitat del vehicle avançat va veure com el Sr. Morell havia accelerat bruscament i havia xocat la part davantera dreta del Y.

El Sr. Morell ha explicat que a l'arribar a l'alçada de l'encreuament havia vist el vehicle Y i que, de manera sobtada i sense aturar-se el mateix havia envaït el seu carril, i que no havia pogut evitar la col·lisió sinó només d'agafar-se fort al volant.

No es pot dir si la Sra. Recio va aturar el seu vehicle ni el moment precís on va incorporar el seu cotxe al carril de circulació del Sr. Morell, essent precisat que la seva obligació era parar-se per deixar passar els cotxes que venien en sentit contrari (article 8 del Codi de circulació).

En tot cas, com ja ho hem dit, va indicar a la policia que creia que tenia el temps suficient per passar.

En front al fet determinant, i ressaltat com a tal en l'informe policial, que és ella qui va envair el carril del Sr. Morell qui tenia preferència de pas, aquesta va afirmar que l'altre conductor havia accelerat intencionalment, bruscament i a l'últim moment per no deixar-la passar.

Però, no existeix cap prova d'això, els elements objectius recollits no ho permeten acreditar i, al contrari, la teoria d'una acceleració del Sr. Morell és poc compatible amb la velocitat del seu vehicle de 52 km/h, velocitat que en cap cas es pot qualificar de molt alta. A més, ressurt de les constatacions policials que la Sra. Recio tenia tot el temps suficient per veure arribar l'altre cotxe i va declarar que sí l'havia vist arribar.

De fet, és significatiu com la part apel·lant s'absté completament en aquesta alçada de mencionar aquest aspecte tan rellevant de la seva versió dels fets.

A més, en la declaració a la companyia, el seu pare va intentar imputar tota la responsabilitat a la velocitat de l'altre cotxe, pretenent que la seva filla no havia vist cap cotxe arribant en sentit contrari però que de sobte havia aparegut el cotxe X a molt alta velocitat. Tal manifestació és contradictòria amb les constatacions objectives i les manifestacions de la seva pròpia filla quan va indicar als policies que sí que havia vist el vehicle però que creia que tenia temps de passar.

El fet que el Sr. Morell circulava amb excés de velocitat no és determinant donat que aquesta velocitat és una avaluació que no permet conèixer amb molta precisió dita velocitat i que, en tot cas, un excés tant limitat de 2 km/h (el policia qui va ratificar l'informe en seu judicial va qualificar la velocitat de 52km/h com a correcta per la zona), no constitueix cap causa determinant doncs fins i tot a 50 km/h no hauria pogut evitar el xoc, essent precisat que l'informe policial conclou que no es pot assegurar que existís una manca d'atenció permanent per part del Sr. Morell.

Així les coses, compartim la conclusió del Tribunal sobre la responsabilitat de l'accident, i la desestimació de les pretensions dels demandats s'ha de confirmar puix no han acreditat, com li corresponia, que la responsabilitat de l'accident s'havia d'atribuir total o parcialment a l'altra part, mentre que sí que aquesta darrera va acreditar que la causa determinant i eficient era la maniobra de la Sra. Recio qui va cometre un error d'apreciació en considerar que tenia el temps de passar i va envair el carril preferent de l'altre vehicle.

Tercer.- Pel que fa a les costes de primera instància en relació a la demanda de la companyia C i del Sr. Morell i en relació a la demanda reconvencional, la desestimació del recurs ha de portar a confirmar la seva imposició als defenents.

Quart.- Pel que fa a les costes de segona instància, la desestimació del recurs justifica imposar-les als apel·lants.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Recio i de la societat B, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 21-09-2022 que confirmen íntegrament.

Segon.- Imposar a la Sra. Recio i a la societat B les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris de procuradora i d'advocat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.