FUNCIÓ PÚBLICA. Continuació expedient disciplinari que estava suspès. És un acte de tràmit que no es pot recórrer de forma separada. (2000043/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000043/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000012/2017

SENTÈNCIA 78-2017

PARTS:

Apel·lant: Sra. Guerrero

Representant: Ídem

Advocat: Sra. Vilar

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Vaquero

Advocat: Sra. Ruiz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint de juliol de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000043/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Guerrero va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 23 de març de 2016, confirmada en reposició el 15 de juny següent, per mitjà de la qual es va aixecar la suspensió del tràmit de l'expedient disciplinari núm. 16/2012, arxivant parcialment les actuacions respecte de la falta molt greu consistent en la comissió d'una conducta o actuació constitutiva d'infracció penal.

2.- La sentència de 9 de desembre de 2016 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, en considerar que la resolució impugnada és un acte de tràmit que disposa la continuació de l'expedient disciplinari seguit a l'agent, de manera que no es pot impugnar de forma separada, segons l'article 8 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

3.- La Sra. Guerrero ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La iniciació de l'expedient no va ser notificada en legal forma, el que ha comportat la prescripció de la infracció.

No existeix cap tipus de falta, ja que l'article d'opinió que va publicar a la premsa s'emmarca en el dret a la llibertat d'expressió que garanteix el text constitucional.

La resolució impugnada està tenint conseqüències per a la interessada, ja que el procediment ha continuat i ha conclòs amb la imposició d'una sanció.

4.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons resulta de les actuacions, el GOVERN D'ANDORRA va iniciar un expedient disciplinari a l'agent, com a conseqüència de la publicació d'un article d'opinió a la premsa. La tramitació d'aquest procediment va quedar immediatament en suspens, mentre es tramitava una causa penal incoada pels mateixos fets.

Un cop el Tribunal de Corts va acordar el sobreseïment definitiu de la causa penal, el GOVERN D'ANDORRA, en virtut de les resolucions que aquí s'impugnen, va disposar que s'arxivés parcialment l'expedient, pel que fa a la infracció consistent en la comissió d'una conducta o actuació constitutiva d'infracció penal dolosa, i va aixecar la suspensió del tràmit del procediment, quant a la falta greu consistent en proferir manifestacions contra el prestigi i la consideració deguts als òrgans de l'Estat, prevista a l'article 98.f) de la Llei qualificada del Cos de Policia.

Tercer.- Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, i així resulta de l'Aute núm. 16-2017, de 23 de juny:

"El dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 de la Constitució no impedeix que es declari la inadmissibilitat d'una demanda, quan no reuneixi els requisits que la llei estableix.

En aquest cas, l'article 8 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal disposa clarament que només es poden impugnar els actes definitius, els de tràmit que impossibilitin la continuació del procediment i els que produeixin indefensió. (...)

L'article 8 de la Llei jurisdiccional consagra el principi de concentració, segons el qual les demandes jurisdiccionals s'han d'adreçar contra l'acte que posa fi al procediment, cosa que no impedeix que en aquell moment es puguin fer valer totes les irregularitats observades durant la substanciació del mateix".

Quart.- En el present supòsit, com abans s'ha dit, la resolució impugnada va acordar reprendre la tramitació d'un expedient disciplinari que havia estat suspesa per l'existència d'una causa penal preferent. Resulta evident, doncs, que es tracta d'un acte de tràmit, que disposa la continuació del procediment, però que no comporta cap decisió de fons sobre la comissió o no d'una infracció disciplinària per part de l'agent, ni sobre les altres qüestions que s'hauran d'examinar quan es prengui la resolució definitiva, com és la relativa a la prescripció que invoca la interessada.

És obvi que cap d'aquestes al·legacions pot ser anticipada al moment inicial de l'expedient, ni al de la represa del procediment, ja que en aquesta fase no es pot prejutjar quina serà la resolució definitiva, ni els motius en què es fonamentarà.

En conseqüència, la sentència apel·lada, que ha considerat que les resolucions impugnades no poden ser recorregudes de forma separada, d'acord amb l'article 8 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, resulta plenament ajustada a dret i ha de ser confirmada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Guerrero contra la sentència dictada el 9 de desembre de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.