CASS. Suspensió prestacions; Distinció estabilització i consolidació TSJA-0000057/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0070-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-057/14

SENTÈNCIA NÚM. 59-2014

PARTS:

Apel·lant: Sr. Diez

Representant: ídem

Advocat: Sra. Pulido

Apel·lada: CASS

Representant: Sra. Azorin

Advocat: Sra. Peña

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-un de novembre del dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-070-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Diez va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 de juliol del 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 10 de juny del 2013, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a ser reposat en situació de baixa mèdica.

2.- Mitjançant sentència del 12 de maig del 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Diez.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 27 de juny del 2014, el Sr. Diez manifesta principalment que:

- les seves lesions no estaven consolidades el dia 24 de juny del 2013 i podien millorar;

les possibilitats de reincorporació a la feina el 24 de juny del 2013 eren limitades;

no va interrompre el tractament mèdic entre els mesos de març i octubre del 2013, acudint a les consultes mèdiques necessàries;

la intervenció quirúrgica que proposava el Dr. Esparza al mes d'abril del 2013 havia estat desaconsellada, inicialment, per la resta dels seus metges tractants;

la sol·licitud d'intervenció quirúrgica es va presentar a la CASS el dia 10 de juliol del 2013;

els metges es van posar d'acord sobre l'operació el 27 de juny del 2013.

4.- En la seva contesta de data 29 de juliol del 2014, la C.A.S.S. exposa que:

la patologia lumbar estava estabilitzada el dia el 24 de juny del 2013;

l'assegurat no va seguir cap tractament farmacològic entre l'alta administrativa i l'operació del 21 d'octubre del 2013;

l'autorització per cobrir l'operació va ser cursada el 17 d'octubre del 2013 i fou acceptada l'endemà.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Diez s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de les proves que obren en autes.

El litigi versa en determinar si la patologia lumbar que presentava l'assegurat el dia 24 de juny del 2013 estava consolidada quan la CASS va declarar la seva alta mèdica.

L'Hble. Batlle, com la CASS, entén que l'estat mèdic del Sr. Diez estava consolidat en adoptar-se la resolució litigiosa. En aquest sentit, el jutjador fonamenta el seu refús en quatre motius: a) les lesions es trobaven en una fase d'estabilització al moment de l'alta administrativa, b) l'assegurat no va seguir cap tractament farmacològic entre aquella data i la intervenció quirúrgica del 21 d'octubre del 2013, c) la demora en l'operació era deguda a la desídia de l'assegurat i d) el seu metge tractant (Dr. ENTITY_8) ja preveia, el 10 d'abril del 2013, la possibilitat del retorn del pacient a la feina.

Aquesta Sala no comparteix la solució de la instància, tota vegada que l'assegurat no estava en condicions de reprendre el treball el dia 24 de juny del 2013, ni es podia considerar consolidada la seva lumbàlgia en aquell moment.

En primer lloc, els forenses destaquen que quan la CASS va atorgar l'alta medico-laboral: "les lesions a nivell de la columna dorsolumbar ... estaven estabilitzades però no ... consolidades" (foli 90). En aquest sentit, precisen que les molèsties dorsolumbars persistien i que es preveia una nova operació a curt termini. És a dir que els perits judicials concloïen que malgrat la patologia estava estabilitzada (no evolucionava vers un millor o pitjor estat), la lesió no revestia encara un caràcter permanent, tota vegada que existia una alternativa terapèutica, consistent en la intervenció quirúrgica que va tenir lloc el dia 21 d'octubre del 2013. Fins i tot, l'àrea de control sanitari de la CASS tenia dubtes respecte de l'alta, en considerar que la patologia presentava "una certa estabilització" (revers foli 75). Per conseqüent, no es pot mantenir que la lesió revestia aleshores un caràcter consolidat o definitiu.

No queda acreditat que el comportament del Sr. Diez fos desidiós. En efecte, els forenses han explicat que no va seguir tractament farmacològic o sessions de rehabilitació funcional entre l'alta i l'operació "perquè els tractaments no li aportaven millora i persistien les molèsties" (foli 91). Per contra, el seguiment mèdic no va cessar durant aquell període (foli 73).

Tampoc es pot apreciar abandó o conducta contrària al procés curatiu durant el període de baixa. És cert que el cirurgià Dr. Esparza -també el Dr. Vives poc abans, foli 59- va recomanar l'operació en data 10 d'abril del 2013 (foli 15), la qual va tenir lloc el 21 d'octubre del mateix any, és a dir uns sis mesos després. Val a dir que un metge tractant del recurrent (Dr. ENTITY_10) va desaconsellar, fins i tot, la intervenció pel risc de "fibrosi postquirúrgica" (foli 16). El pacient va donar, finalment, el seu acord a principis del mes de juliol del 2013, com s'infereix de la carta que el Dr. Esparza adreça al metge del Sr. Diez (foli 18). Aquesta decisió va ser notificada a la CASS a principis del mes de juliol del 2013 (foli 7), tot indicant que la intervenció no tindria lloc fins el 21 d'octubre següent (foli 19). La cautela del recurrent apareix, per tant, raonable, doncs no es pot oblidar que tota operació quirúrgica presenta un risc i que res garantia al malalt una millora sensible de la simptomatologia dolorosa. Tanmateix, no es pot deixar de banda el fet que l'interessat havia estat operat en dues ocasions pel mateix motiu, que les molèsties persistien i que, almenys un metge, hi era oposat inicialment.

El Dr. Esparza mai va albirar o recomanar la possibilitat d'un retorn a la feina. En efecte, en l'informe que adreça a la CASS el 10 d'abril del 2013, opina, en sentit oposat, que "Les possibilitats de reincorporar-se a la seva feina són limitades" (foli 15). I malament ho podia afirmar quan, en el mateix informe, proposava una intervenció quirúrgica.

Per conseqüent, l'alta mèdica del 18 de juliol de 2011 era prematura perquè la seqüela no estava encara consolidada i existien possibilitats de millora, no podent-se penalitzar l'assegurat per no sotmetre's immediatament a una tercera operació del raquis lumbar.

Per tot l'exposat, procedeix l'estimació del recurs d'apel·lació i declarar el dret de l'assegurat a ser reposat en situació de baixa mèdica a comptar del 24 de juny de 2013, de conformitat amb la pretensió contemplada en el seu recurs administratiu (foli 7).

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit:

Primer: estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Diez contra la sentència 2014-076, de 12 de maig del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia; revocar la sentència apel·lada; declarar que el Sr. Diez té dret a ser reposat en situació de baixa mèdica a comptar del 24 de juny de 2013.

Segon: no efectuar cap condemna en costes judicials.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.