Ordre d'expulsió governativa (0075/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Yves Picod Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0056-2/10 TSA: IM:03/11

S E N T È N C I A NÚM. 75-2011

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: Campillo

Advocat: Carretero

Apel·lada: Puga

Representant: en nom propi

Advocat : Salamanca

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Yves Picod

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de novembre de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0056-2/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

AN T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 28 d'octubre de 2010 va estimar la demanda interposada pel Sr. Puga contra el M.I. Govern i va anul·lar la resolució de 28 d'abril de 2010, confirmada en reposició el 7 de juliol següent, per mitjà de la qual s'havia acordat l'expulsió de l'agent del territori nacional per un període de tres anys.

2n.- La representació del Govern va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual defensa que la mesura d'expulsió està degudament proporcionada, en funció dels fets que han donat lloc a la mateixa i de les circumstàncies personals de l'interessat.

3r.- El Sr. Puga es va oposar al recurs formulat pel Govern, al·legant, en primer lloc, que el mateix es va interposar de manera extemporània, ja que dins del termini legal no es va presentar l'escrit d'apel·lació degudament motivat, com exigeix l'article 143 de la Llei qualificada d'immigració. Quant al fons, defensa el seu arrelament familiar al Principat i considera que l'expulsió resulta desproporcionada en funció de les circumstàncies del cas.

4t.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en no haver-se sol·licitat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En base a elementals raons de sistemàtica, s'han d'examinar en primer lloc les al·legacions que formula la part apel·lada sobre l'extemporaneïtat del recurs d'apel·lació que interposa el M.I. Govern.

Aquesta qüestió presenta evidents similituds amb el supòsit que va ser resolt mitjançant la sentència d'aquesta Sala núm. 63-2011, de 14 d'octubre, de manera que procedeix reproduir substancialment els arguments que van donar lloc a l'esmentada resolució.

La qüestió litigiosa ha de ser resolta a partir del que disposa l'article 143 de la Llei qualificada d'immigració, segons el qual:

"Contra la sentència de primera instància, es pot interposar un recurs d'apel·lació, que es presenta directament davant del batlle ponent, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de la data de la notificació de la sentència, mitjançant un escrit d'apel·lació, que inclou tots els fonaments que motiven la pretensió de revocació de la sentència".

En aquest cas, la sentència es va notificar al M.I. Govern en data 2 de novembre de 2010 i l'Administració va presentar el següent dia 11 de novembre un escrit sense cap motivació que simplement exposava la voluntat de formalitzar posteriorment el recurs d'apel·lació (veure foli 114).

L'escrit motivat s'ha rebut el dia 20 de desembre del 2010 (veure foli 115), és a dir fora del termini de vuit dies hàbils exigit per l'article 143 de la Llei qualificada d'immigració.

Com es va dir en la referida sentència de 14 d'octubre de 2011, "en aquests assumptes on estan en joc els drets humans, els elements del procediment, que constitueixen una garantia fonamental acordada als ciutadans, s'han de respectar escrupolosament".

En aquest supòsit, és incontestable que les exigències precises i clares de l'article 143, ja citat, no han estat respectades, atès que el M.I. Govern no va presentar, en el termini de vuits dies hàbils, un escrit d'apel·lació que inclogués tots els fonaments que motivaven la pretensió de revocació de la sentència.

En conseqüència, el recurs d'apel·lació ha estat presentat fora de termini i per tant resulta inadmissible.

Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les costes processals d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Declarar la inadmissibilitat del recurs d'apel·lació que interposa el M.I. Govern contra la sentència dictada el 28 d'octubre de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.