RESPONSABILITAT ADMINISTRATIVA - SAAS - Manca de realització de proves diagnòstiques, no relació causalitat amb evolució. Valoració prova pericial judicial. (1000007/2018)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000007/2018 Núm. Rotlle: TSJA-0000040/2022

SENTÈNCIA 78-2022

PARTS :

Apel·lant: Sr. Nuñez

Representant: Ídem

Advocada: Sra. Durán

Apel·lats: SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS)

Sr. Pulido

Representant: Sra. Garzón

Advocat: Sr. Puig

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 25 d'octubre de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000007/2018.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Nuñez va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació presumpta de la reclamació d'indemnització per responsabilitat patrimonial de l'Administració, i sol·licitava que es condemnés al SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) a abonar-li la quantitat de 45.000 euros.

2.- En la sentència de data 01/02/2022 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Nuñez al·lega, en substància, que:

S'ha vulnerat el dret a la jurisdicció en la vessant del dret a un judici de durada raonable.

La sentència de primer instància reconeix que l'actuació mèdica del 17/07/2016 no s'ajusta a la lex artis, però nega que existeixi nexe de causalitat entre aquesta actuació deficient i els perjudicis patits.

El nexe de causalitat entre la mala praxi i el patiment innecessari és clar, com reconeix l'informe pericial (especialment als folis 355 i 356 de les actuacions). Reclama per aquest concepte la quantitat de 6.000 euros més els interessos a comptar de la data de contestació a la demanda.

Aquesta Sala ha reconegut que el patiment innecessari és indemnitzable.

S'han d'imposar les costes d'ambdues instàncies al SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS).

La societat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions.

4.- En la seva contesta, la part apel·lada estima, en substància,

que:

La durada del procediment ha estat raonable, compte tingut que s'ha demanat un informe pericial medico-forense així com un complement, a banda d'haver fet unes conclusions complementàries.

Tot i que la sentència era favorable als interessos de la demandada, el cert és que no es comparteix la conclusió que s'ha produït una falta de servei en l'atenció mèdica prestada al recurrent.

El dictamen pericial conclou que no existeix nexe causal entre l'atenció prestada i el perjudici reclamat.

5.- Ambdues parts han confirmat els seus arguments en el seus escrits de conclusions, tot i que la part agent afegeix que, compte tingut que la demandada no ha presentat recurs d'apel·lació, no pot ara qüestionar el contingut de la sentència.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia, tot i que aquesta Sala no ho és per analitzar si s'ha produït o no una vulneració del dret a la jurisdicció en la vessant del dret a un judici de durada raonable, competència que correspon al Ple.

Segon.- Primerament cal referir-se a la qüestió relativa a si la part que no ha apel·lat la sentència -perquè li era favorable-, pot qüestionar els seus arguments. Doncs bé, aquesta Sala ha dit que això és possible. Així, a la sentència núm. 20/2022, f.j. tercer, de data 25/03/2022, dictada al rotlle d'apel·lació TSJA-0000094/2021:

"(...) Front a aquest motiu d'oposició al recurs, l'agent va sostenir en l'acte de la vista que el Comú no havia apel·lat la sentència i, en conseqüència, no podia reproduir el referit argument en aquesta instància.

Sobre aquest punt cal tenir en compte que, tal com declara la sentència d'aquesta Sala núm. 98-2018, de 19 d'octubre, amb referència a la sentència núm. 59-2007, de 14 de setembre:

"En primer lloc, que l'article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa només atribueix legitimació per apel·lar a qui es consideri perjudicat per la sentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que en concordança amb això, i com recorda l'Administració apel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03- 2006, de 24 de gener de 2006, citant la 2001-28, de 29 de maig de 2001) que "els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments". Per tant, qui en la primera instància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorable al nucli de les seves pretensions no pot apel·lar la sentència amb la pretensió de que aquesta es confirmi però amb raonaments nous que no va incorporar la resolució dictada en la primera instància".

A la mateixa conclusió s'havia arribat a la sentència d'aquesta Sala núm. 17-2001, de 9 de març, la qual va afirmar que: "La naturalesa del recurs d'apel·lació permet a les parts reproduir les al·legacions fetes en la primera instància, possibilitat que correspon, òbviament a l'apel·lant, però també a l'apel·lat, ja que si no fos així mai podria obtenir una resposta jurisdiccional a allò que va al·legar, en no poder recórrer la sentència perquè li havia estat favorable".

Tercer.- L'article 59.1 del Codi de l'Administració estableix que constitueixen causa de responsabilitat administrativa la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho. D'aquest enunciat es desprèn que la falta de servei és indissociable de la noció de culpa imputable a l'Administració, que ha de respondre front als usuaris del funcionament defectuós dels serveis públics.

Al procediment seguit davant el Tribunal de Batlles, l'agent pretenia que es declarés la responsabilitat administrativa del SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) com a conseqüència de l'error de diagnòstic efectuat pel Dr. Pulido el dia 17/07/2016 al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, que -sostenia- posà en perill la seva vida i va transgredir de forma greu i continuada les regles de la lex artis.

En aquesta segona instància modifica substancialment la seva posició així com l'import de la indemnització que reclama. Considera la part agent que de la prova pericial judicial se'n deriva que el Sr. Nuñez va patir un perjudici moral (pretium doloris) per la manca de realització de proves diagnòstiques -analítica de sang i ecografia urgent- el dia 17/07/2016, així com per la manca d'hospitalització en aquella mateixa data.

Però aquesta posició no pot ser compartida. En efecte, a l'informe de la Dra. Cano -de l'Àrea de Medicina Legal i Forense, de data 12/02/2020 (folis 305 a 329 de les actuacions), s'afirma que l'actuació medico assistencial global que es va realitzar el 17/07/16, el 22/04/16 i seguiments posteriors al Sr. Nuñez s'ajusta a la normopraxis assistencial, i que en data 17/07/2016 el diagnòstic va ésser un quadre dolorós en relació a urolitiasis complicada per sobreinfecció, sent aquest un diagnòstic correcte i complert i, que aquest no va posar en perill la vida ni la integritat física del Sr. Nuñez.

És important destacar que el pacient va anar al servei d'urgències el 17/07/2016 per dolor abdominal en el flanc esquerre iniciat només un dia abans, però que portava des de feia anys un catèter doble J al ronyó dret, dada que el Sr. Nuñez no va facilitar al facultatiu que el va atendre. A més, el pacient no va fer seguiments posteriors del catèter ni un seguiment regular del tractament establert, com recull l'informe de la Dra. Cano (foli 307), tot afegint que se'l va sotmetre a una intervenció programada el 12/12/2016 per l'extracció d'un càlcul coral·liforme de bufeta de 5 cm que estava adherit al catèter dret "de més de 6 anys sense control mèdic" (foli 309). D'aquesta manca de control per part del pacient queda constància també al foli 311:

"Ha realitzat seguiment amb el Dr. Alcalá qui, en data 22/07/2019, informa de bon estat amb tensió arterial ben controlada i glucèmies acceptables, sense prendre la medicació ni seguir dieta sense sucre. (...) S'insisteix en la necessitat de la dieta sense sucre i de prendre la medicació pautada (...) donada la seva escassa adherència a la medicació en general". (el subratllats no són de l'original).

No hi ha dubte, doncs, que l'agent no tenia cura de la seva salut, tot i patir còlics nefrítics de repetició, portar un catèter al ronyó dret des de feia anys -ço que requereix seguiment-, i ser diabètic, entre d'altres patologies, i que no va oferir una informació complerta al facultatiu que el va atendre el 17/07/2016, tot i ser una persona adulta però no anciana (va néixer el 19/11/1957, segons consta als fulls d'assistència a urgències).

Aquesta manca d'informació per part del pacient en el moment de l'anamnesis -que és element important per realitzar el diagnòstic d'un còlic nefrític, segons la pèrit judicial-, de ben segur no va permetre que el facultatiu considerés necessària la realització de proves complementàries.

En qualsevol cas, al moment de l'alta se li va informar que havia de fer seguiment mèdic i de la possibilitat de tornar a urgències si el seu estat no millorava. El Sr. Nuñez va anar al metge de capçalera el 22/07/2016, qui el va derivar novament al servei d'urgències, tot i que en aquell moment el pacient va referir que "es trobava millor que en la visita anterior" encara que persistia el dolor a nivell de la fosa lumbar esquerra.

Nogensmenys, a l'informe de data 12/02/2020 la Dra. Cano afegia -conclusió quarta- que "en data 17/07/16 es pot considerar que hi ha una lleu infracció de la Lex artis ad hoc en relació a la valoració de la urgència de la situació del pacient i la pràctica de proves complementàries, però no es pot saber si la pràctica d'aquestes proves hauria suposat algún canvi en el pla terapèutic."

Per aquest motiu es va sol·licitar un informe complementari elaborat el 05/07/2021 (folis 354-356), en el qual la Dra. Cano, desprès d'insistir en la conclusió que el diagnòstic principal efectuat en data 17/07/2016 va ser correcte i el tractament també, considera que posteriorment es va comprovar que es tractava d'una insuficiència renal complicada i que hauria estat més convenient ingressar al pacient 24-48h i fer una analítica de sang i una ecografia per descartar complicacions, i afegeix que:

"en el moment actual és impossible saber de forma objectiva si el 17/07/2016 ja presentava les complicacions observades el 22/07/2016 o no, i si haver practicat aquestes proves en data 17/07/2016 hauria comportat una modificació del pla terapèutic.

(...)

Per altra banda, la IRA (es refereix a la insuficiència renal aguda) patida no només es deu a una problemàtica del ronyó esquerre (hidronefrosis i infecció) que és on es va realitzar el tractament el 17/07/2016, sinó també al ronyó dret (catèter doble J de 6 anys sense seguiment), així com a l'ús d'AINES i la deshidratació. Per tant, la IRA és multifuncional i no conseqüència directa i única del tractament establert el 17/07/2016". (el subratllat no és de l'original)

És cert que, tot i que la Dra. Cano descarta que a nivell medicolegal i objectivament es pugui establir un nexe de causalitat entre l'atenció i tractament pautat el 17/07/2016 i l'estat de salut de l'agent, i que no és pot confirmar l'existència d'una mala praxi que hagi ocasionat un dany, seguidament afegeix que únicament es podria valorar un lleu perjudici moral (pretium doloris) "en el cas" de que les proves que s'haguessin realitzat el 17/07/2016 haguessin confirmat les complicacions objectivades amb posterioritat, ço que hauria permès iniciar abans el tractament descompressiu, és a dir, la Dra. Cano ho planteja com a hipòtesi, sense poder afirmar que l'estat del pacient el 17/07/2016 era el mateix que el dia 22/07/2016.

A similars conclusions arribaven els Drs. Diez, Tamarit, Elías, Alcalá i Carnero, en el seu dictamen:

"no existe daño derivado del supuesto retraso en el diagnostico alegado por el reclamante:

El paciente hubiera precisada la implantación de un catéter doble J en el sistema urinario Izquierdo, tratamiento con antibiótico y la realización de la posterior cirugía de cistolitotomía.

Las litiasis en sistema urinario y vesicular, no son en ningún caso consecuencia del supuesto retraso de 5 días alegado por el reclamante, son una patología preexistente a su consulta en el HNSM.

La insuficiencia renal crónica hay que ponerla en relación con el curso evolutivo de una insuficiencia renal ya presente en el año 2010 con presencia de factores que justifican la progresión de la misma como son la obesidad, diabetes, hipertensión arterial, hiperuricemia y presencia de un catéter doble J durante un período prolongado de tiempo con datos de malfunción del mismo y sin que conste que el paciente acudiera a control médico durante ese período de tiempo."

En definitiva, aquest Tribunal compateix la valoració de la prova de la sentència d'instància, ço que porta a la desestimació del recurs interposat.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr.

Nuñez.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.