TRIBUTS. Intercanvi d'informació fiscal. Aplicació del Protocol addicional al Conveni hispano-andorrà de 2015. La tramesa d'informació no vulnera l'ordre públic andorrà. (1000047/2017)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1000047/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000063/2017

SENTÈNCIA 68-2017

PARTS:

Apel·lants: Sr. Escudero

Sra. Pombo

Representant: Sra. Oller

Advocat: Sr. Machado

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Cañete

Advocat: Sra. Ribes

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, deu de juliol de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000047/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació dels Srs. Escudero i Pombo va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions de 17 de maig de 2017, que havien desestimat els recursos d'oposició que van formular els interessats, en relació amb sengles peticions d'intercanvi d'informació fiscal procedents de les autoritats tributàries espanyoles.

2.- La sentència de 13 de juny de 2017 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada pels agents i ha declarat que les resolucions administratives impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Les peticions d'intercanvi d'informació fiscal es refereixen als períodes impositius de 2011 a 2014, en els quals encara no estava en vigor l'actual Conveni entre Andorra i Espanya, signat el 8 de gener de 2015. A més, el Protocol addicional al Conveni, que preveu la seva aplicació als períodes posteriors a l'anterior Acord de 14 de gener de 2010, només va ser signat ad referendum pels respectius Ministres però no va ser aprovat pel Consell General, de manera que no pot emparar la petició que és objecte d'aquest procés.

La sol·licitud no compleix els requisits de l'article 4.1, apartats h) i i), de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, ja que no s'acompanyen les certificacions que justifiquin que la petició és conforme a les disposicions legals i reglamentàries de l'Estat requeridor i que aquest ha utilitzat tots els mitjans disponibles en el seu propi territori.

La petició de dades relatives a la societat andorrana S. SL és contrària a l'ordre públic i no es pot emparar en els comentaris al model d'acord de l'OCDE.

4.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents argumentacions:

El Protocol addicional forma part integrant del Conveni signat el 8 de gener de 2015 i és aplicable des de la mateixa data d'entrada en vigor d'aquest darrer.

Les peticions trameses per les autoritats espanyoles incorporen la declaració de que són conformes a les pràctiques legals i reglamentàries d'aquell país i que s'han utilitzat tots els mitjans disponibles en el seu territori, de manera que s'han complert els requisits legals.

La sol·licitud d'informació sobre l'entitat S. SL no és contrària a l'ordre públic andorrà, concepte que s'ha de restringir als supòsits que afecten els interessos vitals de l'Estat.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons l'apartat VII.2.x del Protocol addicional al Conveni hispano-andorrà per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal, signat el 8 de gener de 2015:

"Sens perjudici de l'entrada en vigor del Conveni, les sol·licituds d'informació es poden efectuar en relació amb aquells exercicis per als quals s'hagués pogut sol·licitar informació en el marc de l'Acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, signat el 14 de gener del 2010".

No hi ha dubte que les sol·licituds d'intercanvi d'informació fiscal que constitueixen l'objecte d'aquest procés (que comprenen els exercicis de 2011 a 2014) es troben emparades per aquest precepte, ja que les disposicions de l'Acord signat en data 14 de gener de 2010 han quedat substituïdes per les del Conveni vigent, segons l'apartat VII.1 del Protocol abans esmentat.

Tercer.- La part agent defensa que el Protocol no és aplicable, ja que només va ser signat ad referendum pels Ministres d'ambdós països, però no va ser aprovat pel Consell General.

Com és ben sabut, els protocols addicionals o complementaris als tractats o convenis internacionals són instruments que amplien o realitzen precisions sobre el contingut d'aquests darrers, però que tenen la seva mateixa naturalesa, eficàcia i validesa.

En aquest sentit es pronuncia el Protocol de referència, quan afirma en el seu paràgraf inicial que:

"En el moment de procedir a la signatura del Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal, els signataris han convingut les disposicions següents, que formaran part integrant del Conveni".

En conseqüència, el Protocol té la mateixa força obligatòria que el Conveni del qual forma part.

No concorre cap element de judici que permeti compartir l'al·legació dels recurrents, segons la qual el Protocol no hauria estat aprovat pel Consell General. En efecte, tant el Protocol com el Conveni van ser publicats al Butlletí Oficial del Principat de 14 d'octubre de 2015, un cop aprovada la seva ratificació per part de l'òrgan parlamentari i signada pels Coprínceps.

Si s'examina l'exposició de motius publicada al BOPA, s'observa que hi ha nombroses referències explícites al Protocol, cosa que demostra que la ratificació es refereix als dos instruments. Així resulta de les següents afirmacions:

"El Conveni (...) està constituït per 27 articles (...) i s'acompanya d'un Protocol que completa i interpreta certs articles del Conveni".

"A més, es defineix el concepte de resident fiscal (...) però amb la limitació de l'apartat II del Protocol ...".

"El procediment per a l'intercanvi efectiu d'informació prèvia sol·licitud es regula de forma exhaustiva en el Protocol. Aquest protocol preveu el procediment per a l'intercanvi en termes molt similars al TIEA vigent".

"El Protocol disposa que les sol·licituds d'informació efectuades a l'empara del Conveni, i les que es trobin pendents de resposta l'1 de gener de 2016 en virtut del TIEA, seran tramitades de conformitat amb les disposicions d'aquest Conveni".

Resulta clar i manifest, doncs, que la ratificació del Conveni va incloure el Protocol addicional, com és lògic en funció de la naturalesa d'aquest instrument, de manera que s'han de desestimar íntegrament les al·legacions dels recurrents sobre aquesta qüestió.

Quart.- Tampoc pot prosperar l'argument relatiu a l'incompliment dels requisits de l'article 4.1, apartats h) i i), de la Llei 3/2009, de 7 de setembre.

Aquests preceptes exigeixen que la petició d'intercanvi d'informació fiscal inclogui una declaració que certifiqui que la petició és conforme a les disposicions legislatives i reglamentàries, així com a les pràctiques administratives de l'Estat requeridor, i que també s'acompanyi una declaració que certifiqui que el requeridor ha utilitzat tots els mitjans disponibles en el seu propi territori, salvat aquells que li puguin comportar dificultats desproporcionades.

En el mateix sentit es pronuncia l'apartat VII.2, subapartats vi.g) i vi.h) del Protocol addicional al Conveni entre ambdós països de 8 de gener de 2015.

Aquests requisits s'han complert de forma suficient en aquest cas, ja que la petició tramesa per les autoritats espanyoles fa constar de forma explícita que: "Aquesta sol·licitud d'informació es realitza d'acord a les lleis i pràctiques administratives vigents a Espanya", i que: "Espanya ha esgotat tots els mitjans disponibles en la seva jurisdicció per obtenir la informació que sol·licita".

No té cap sentit entendre que, quan la llei exigeix una "declaració que certifiqui" els extrems abans indicats, això suposi un requisit doble (la declaració i una certificació), ja que aquesta conclusió seria contrària al tenor literal del precepte, a la seva finalitat i a la seva utilitat. El que tant la Llei com el Protocol exigeixen és que l'Estat requeridor declari explícitament que la sol·licitud s'ajusta a la seva normativa interna i que ha esgotat els procediments que podia utilitzar en la seva jurisdicció, però no imposa una forma determinada en què aquesta manifestació s'hagi de produir.

Cal tenir en compte, a més, dos criteris suplementaris. D'una banda, que la certificació que consideren exigible els recurrents no aportaria cap garantia addicional als interessats, ja que el contingut i els efectes de la declaració emesa per l'Estat requeridor serien plenament equiparables a la que s'ha produït en aquest cas. En segon lloc, que no correspon a les autoritats andorranes verificar l'exactitud de la declaració emesa per l'Estat requeridor.

Per aquestes raons, s'ha de desestimar aquest motiu d'impugnació.

Cinquè.- En darrer terme, els recurrents al·leguen que el subministrament de la informació relativa a l'entitat andorrana S. SL seria contrària a l'ordre públic.

Com a punt de partida, s'ha de tenir en compte que no es discuteix que la informació sol·licitada pot ser rellevant per determinar la situació fiscal dels recurrents a Espanya. En conseqüència, es troba compresa en l'àmbit d'aplicació del Conveni entre els dos països de 8 de gener de 2015.

Des de cap punt de vista es pot considerar que la tramesa d'aquesta informació sigui contrària a l'ordre públic andorrà, ja que no afecta els interessos vitals del Principat ni resulta contrària als principis generals que informen l'ordenament jurídic d'Andorra.

En conseqüència, procedeix desestimar aquest recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Escudero i Pombo contra la sentència dictada el 13 de juny de 2017 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.