Responsabilitat extracontractual-prova (7000147/2021)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Esparza

Representant: Sra. Recio

Advocat: Sr. Vendrell

Apel·lat: Coll

Advocat: Sr. Mena

Apel·lat: Tejera

Representant: Sra. Catalá

Advocat: Sr. Mena

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000238/2022 ORIGEN: 7000147/2021 - 0

NIG: 5300542120210001874

OBJECTE: Responsabilitat extracontractual-prova

SENTÈNCIA-+ 000108/2023

Andorra la Vella, 21 de setembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- A l'octubre del 2018, la Sra. Coll va iniciar una relació laboral amb la societat Esparza, titularitat del Sr. Salas.

Al juliol del 2020, la Sra. Coll va desistir de dita relació laboral

Segons contracte de data 24-08-2020, la Sra. Coll va iniciar una relació laboral amb la societat Tejera.

2.- Per escrit de data 13-07-2021, la representació processal de la societat Esparza va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat Tejera i la Sra. Coll per tal que se les condemnés solidàriament a pagar-li :

la suma de 55.000.-euros en concepte de danys i perjudicis, més els interessos legals a comptar des de la data del contracte de treball o bé subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda,

les costes processals, incloses les despeses d'advocat i de procuradora.

3.- Per escrit de data 11-10-2021, la Sra. Coll es va oposar a la demanda, formulant sengles excepcions processals d'inadequació del procediment ordinari i de caducitat, i sobre el fons sol·licitant la seva desestimació.

Per escrit de data 02-12-2021, la representació processal de la societat Tejera es va oposar a la demanda, sol·licitant la seva desestimació.

4.- L'audiència prèvia va tenir lloc el 03-02-2022, i per Aute del 08-02-2022, es van desestimar l'excepció de improcedència de l'acumulació d'accions que fonamentava l'excepció d'inadequació de procediment, i l'excepció de caducitat.

El judici oral va tenir lloc el 09-03-2022, desistint aleshores la part agent de les proves de confessió en judici de la Sra. Coll i del Sr. Salas que havia sol·licitat.

5.- Per Sentència de data 09-08-2022, el Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir:

"Primer.- Desestimar íntegrament la demanda interposada per la mercantil andorrana Esparza solidàriament contra la Sra. Coll i la mercantil andorrana Tejera i condemnar la part agent a sufragar la totalitat de les costes processals causades a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

Segon.- Deduir testimoni de les presents actuacions a la Batlle al càrrec de la instrucció de la causa penal Delictes majors 4000827/2020 seguida contra el Sr. Salas legal representant i soci únic de la mercantil andorrana Esparza.".

6.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Esparza.

Demana la seva reformació i que se'n dictés una nova estimant totes les seves pretensions inicials, amb imposició a l'adversa de les costes.

Fonamenta el seu recurs en la infracció de les normes relatives a la responsabilitat extracontractual i en la infracció de les garanties processals i dels drets constitucionals.

En primer lloc, sosté que és evident des de l'inici que han quedat acreditats els tres elements constitutius que fonamenten tota acció en responsabilitat extracontractual ja que la Sra. Coll, única assalariada de l'empresa i especialitzada en el funcionament de les màquines tèxtils que disposa l'empresa, després de l'incident dramàtic del 14 de juliol, va plegar de la seva feina deixant el seu lloc de treball d'un dia per l'altre sense substitució i l'empresa sense activitat ; que el gerent va haver de redactar i signar un escrit quan no estava d'acord sobre el mateix ; que existeix una relació de causalitat directa entre la marxa de la treballadora i el tancament automàtic i tècnic de l'empresa B generant uns danys i perjudicis d'unes pèrdues quins resultats comptables s'han posat en relleu en els presents autes ; que l'autonomia privada no és il·limitada ; que la Sra. Coll, qui havia treballat per compte de la societat D, societat fallida de la qual el gerent de B havia adquirit unes màquines, va anar a treballar per C que justament esta ubicada en el local on es trobava ubicada D i té activitats semblants a B, el que correspon a la vegada a una acció fraudulenta, deslleial o abusiva en el sentit del CRL doncs esta prohibit exercitar una activitat concurrent, i a un comportament dolós ; que aquesta contractació laboral és un fet de gran transcendència en l'acabament de l'activitat tèxtil de B ; que poc importa que s'acrediti o es quantifiqui un desviament de la clientela ; que sí que existeix un perjudici i la comptabilitat aportada amb l'escrit de demanda revela que la marxa de la treballadora ha provocat el tancament de l'activitat i unes pèrdues que la societat B ha pogut quantificar.

En segon lloc, sosté que si bé existeix una causa penal en cap cas, però, la present reclamació civil és inconsistent ja que els fets són clars i precisos i se sustenten amb les corresponents proves clares i que el fonament de la sentència respecte de l'existència d'una causa penal és inoportú.

7.- La representació processal de la societat mercantil andorrana Tejera i la representació lletrada de la Sra. Coll demanen la desestimació del recurs i fan valer en resumit que és un fet non controvertit que aquesta darrera va desistir de la relació laboral el dia 14-07-2019 però que, per la resta, la part agent no ha acreditat cap dels elements que havia de provar pel triomf de la seva acció en responsabilitat extracontractual.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a la decisió del tribunal de deduir testimoni de les actuacions seguides en primera instància,

Ja vam poder explicar molt recentment en la nostra sentència del 17-07- 2023 (rotlle 247-22) perquè tal decisió no és recurrible :

"I és que, en el mateix sentit en què ho apunta el Ministeri Fiscal, el pronunciament contingut en l'apartat Quart de la seva part decisòria no pot ser objecte de recurs d'apel·lació. I això per quant la deducció de testimoni constitueix una comunicació del Batlle d'instància a l'òrgan competent per a la investigació d'un possible delicte, que no constitueix la resolutòria de l'objecte del litigi.

Efectivament, el Tribunal a quo considera que existeixen indicis suficients per considerar que la conducta de la senyora M. és constitutiva de delicte i, per tant, per mandat legal -entre altres, i a títol d'exemple, el 36 i 44 del Codi de procediment penal i el 57.1 del Codi de procediment civil- efectua la pertinent comunicació de la mateixa a l'òrgan competent per a què, si ho considera escaient, dugui a terme la pertinent investigació.

I, com dèiem, aquesta decisió no pot ser objecte de recurs d'apel·lació per quant constitueix una denúncia d'uns fets que considera que poden ser delictius.".

Ens trobem en el present cas en un supòsit exactament igual.

Sigui com sigui en res tal decisió comporta una vulneració de la presumpció d'innocència doncs consisteix només en posar certs fets en coneixement del ministeri fiscal.

No adverem cap infracció de les garanties processals i dels drets constitucionals.

Segon.- Pel que fa al fons, la part recurrent fonamenta el seu recurs en la infracció de les normes relatives a la responsabilitat extracontractual quan ningú discuteix les condicions de tal acció.

Hem de recordar però al respecte que la responsabilitat del fet personal comporta l'obligació de reparar el perjudici resultant de la violació de l'obligació general de no causar cap perjudici a uns altres per la seva culpa, i quan es reuneixen les condicions d'aquesta responsabilitat, el perjudicat té en principi el dret d'obtenir una reparació. El triomf de tal acció imposa demostrar una falta del responsable que, per negligència, imprudència o malícia, ha fallat en el seu deure de no causar cap perjudici a uns altres, un perjudici sofert per la víctima i un vincle de causalitat entre el fet generador de responsabilitat i el perjudici del qual se sol·licita reparació.

En realitat és la valoració de la prova per part del tribunal que impugna la part recurrent.

Quant a les regles de la càrrega de la prova, aquesta qüestió es refereix a la designació legal de la part que perd el procés si el fet concloent controvertit continua sent incert, doncs la incertesa i el dubte que queden després de la producció de la prova han de ser necessàriament retinguts en detriment del que tenia la càrrega de la prova.

Vam sintetitzar aquestes regles en la nostra sentència del 05-02-2015 (rotlle 265-14) i no la citarem aquí sinó que precisarem dos punts.

El primer és que l'article 9.2 del CPC disposa ara que correspon a les parts la càrrega de provar la certesa dels fets en què fonamenten les pretensions respectives i que el tribunal ha de tenir presents la disponibilitat i la facilitat probatòria que correspon a cada una de les parts del procés.

El segon és que la decisió del jutge, excepte circumstàncies particulars, és el resultat d'una balança de probabilitats i d'una preferència per la versió dels fets més convincents, és a dir la més plausible. Dit d'una altra manera, l'evidència i l'automaticitat que predica la part apel·lant existeixen molt poc en seu judicial, i les parts que al·leguen una versió mai es poden alliberar de l'esforç probatori mínim per acreditar-la.

Tercer.- En el present cas, l'esforç probatori de la part agent és molt insuficient.

En efecte, després d'haver llegit amb deteniment els autes, inclosos els autes penals aportats per corda fluixa, podem dir que :

a l'octubre del 2018, la Sra. Coll va iniciar una relació laboral amb la societat Esparza, titularitat del Sr. Salas.

La Sra. Coll i el Sr. Salas van mantenir una relació sentimental. Els dos van indicar que llur relació sentimental hauria acabat al mes de març del 2020.

En data 14-07-2020, el Sr. Salas va trucar la policia explicant que estava tenint una discussió amb la Sra. Coll perquè ella volia plegar de la feina i ell no era d'acord. La Sra. Coll va dir que ell no la deixava tranquil·la, que li acabava de tornar el ram de flors que havia deixat a la seva porta la nit anterior, que la situació li resultava insostenible, i que havia presentat el seu desistiment però que ell no l'havia acceptat. Aleshores, els dos van signar ("davant la nostra presència i per la seva pròpia voluntat" precisa l'informe policial) una carta de desistiment.

El mateix dia, la Sra. Coll va tramitar ella mateixa la seva baixa prop de la CVendrell.

en els dies següents del mesos de juliol i agost, el Sr. Salas va demanar de manera insistent a la Sra. Coll de reconsiderar la decisió mentre que aquesta darrera li va manifestar clarament que volia que la deixis tranquil·la.

la Sra. Coll va treballar per la societat E (que sembla dedicar-se a la neteja d'immobles) essent declarada a la CVendrell per dita societat pel mes d'agost del 2020.

segons contracte de data 24-08-2020, la Sra. Coll va iniciar una relació laboral amb la societat Tejera com a operaria de maquina tèxtil, essent donada d'alta prop de la CVendrell a partir de la mateixa data.

El 29-06-2021, la SAIG va constatar a petició del Sr. Salas que la Sra. Coll estava present al local de la societat Tejera, la qual es troba radicada en un local on estava anteriorment instal·lat la societat D.

- En data 11-09-2020, 19-09-2020, 25-01-2021, 26-01-2021 i 27-06-2021,

la Sra. Coll va denunciar el comportament violent i assetjador del Sr. Salas envers la seva persona, i en data 12-04-2021, va formular prop del Batlle instructor querella pel delicte d'assetjament.

Per Aute del 29-07-2021, es va declarar al Sr. Salas processat pels delictes menors d'assetjament i de maltractaments en l'àmbit domèstic decretant la seva llibertat provisional condicionada a, entre altres, no entrar en contacte, per cap mitjà, amb la Sra. Coll.

Per Aute del 23-02-2022, es va ampliar l'Aute de processament del 29-07- 2021 als delicte menor d'assetjament, delicte major de maltractaments en l'àmbit domèstic i delicte major de causar un perjudici per a salut psíquica.

Pel que fa a les proves "comptables" aportades per l'agent, consisteixen en:

un document, amb menció de la data 08-07-2021, on el propi Sr. Salas declara que l'empresa ha hagut de tancar pel fet que la treballadora encarregada de l'activitat tèxtil va marxar a treballar per una altra empresa el 14-07-2020, quan dita activitat representa uns 40% de la facturació, el que va generar una davallada de la facturació.

un quadre Excel sobre els comptes ("estimació del XXXX al 14-07- 2021") establert pel mateix una carta de la Sra. Alcalá, comptable, de data 12-07-2021, exposant que l'activitat tèxtil ha representat al 2019 un 63,39% de la facturació total que fou de 158.999,83.-euros, quan ha representat al 2020 un 24,49% de la facturació total que fou de 113.373,31.-euros.

Així les coses, no ha quedat acreditat que el desistiment i la posterior contractació corresponen a una acció concertada de les defenents.

Apareix més aviat que, en les difíciles condicions relacionals que es poden entendre a través dels elements que acabem d'exposar, la motivació de la Sra. Coll per a desistir rau en la seva voluntat de trencar tota relació, tan personal com professional, amb el Sr. Salas, i no pas en una conxorxa.

Quant al caràcter sobtat del desistiment, escau recordar que el treball és lliure i no pas forçat, i per tant sempre un assalariat té la llibertat de desistir de la relació laboral, evidentment respectant les formes i terminis imposats pel CRL.

Potser les condicions del desistiment haurien pogut donar lloc a l'acció laboral corresponent però això no va ser la voluntat ni l'estratègia de l'empresari que ha decidit instar una acció civil en responsabilitat extracontractual.

En tot cas, les condicions en les quals va tenir lloc el desistiment el 14-07- 2020 demostren que la relació havia arribat un nivell difícilment suportable de conflictivitat.

Al respecte, el recurrent pretén que va haver de redactar i firmar un document en que no estava d'acord, però és clar que no pot pretendre que la policia el va forçar per a firmar fer-ho el document formalitzant el desistiment. Per tant, hem de considerar que va acceptar dit desistiment i que difícilment pot ara reclamar per les conseqüències del mateix.

Quant a l'aspecte econòmic, els pocs documents aportats per l'agent, i que són essencialment uns documents de confecció seva, no acrediten en res que el desistiment va provocar una davallada de la facturació.

No existeix cap prova per afirmar que la Sra. Coll va anar a realitzar prop de la societat defenent una activitat de la qual va frustrar la societat demandant.

Tot plegat, no s'ha acreditat ni una culpa imputable a les defenents, ni un perjudici vinculat a l'actuació de les mateixes.

Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs i confirmar la sentència.

Quart.- Pel que fa a les costes de primera instància en relació a la demanda de la societat Esparza, la desestimació del recurs ha de portar a confirmar la seva imposició als defenents.

Cinquè.- Pel que fa a les costes de segona instància, la desestimació del recurs justifica imposar-les als apel·lants.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs interposat per la representació processal de la societat Esparza contra la Sentència del Tribunal de Batlles de data 09- 08-2022 que confirmen íntegrament.

Segon.- Imposar a la societat Esparza les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris de procuradora i d'advocat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.