SEGURETAT SOCIAL - CASS Incapacitat temporal. Alta mèdica. Prevalença de la prova pericial. Pensió d'invalidesa: incapacitat inferior al 60%. (2000053/2019)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000053/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000037/2021

SENTÈNCIA 70-2021

PARTS:

Apel·lant: Sr. Benítez

Representant: ÍDEM

Advocada: Sra. Ferrer

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Gálvez

Advocada: Sra. Gálvez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el vint-i-nou d'octubre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000053/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Benítez va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava l'acord adoptat pel Consell d'Administració en data 25 de juliol de 2019, que va desestimar el recurs interposat contra la resolució de 31 de maig de 2019, en virtut de la qual es va atorgar a l'interessat l'alta mèdica amb efectes del 10 de juny de 2019 i es va denegar la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.

La sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 22 de febrer de 2021 ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- L'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'assegurat no estava en condicions de reprendre la seva activitat laboral, com ho corroboren els informes mèdics que ha aportat a les actuacions.

La Batllia no ha donat resposta a la sol·licitud de que el perit emetés un complement al seu informe, especialment pel que fa a les limitacions de mobilitat del turmell, i sobretot a la flexió plantar.

La patologia no estava consolidada, com es desprèn del fet que va ser intervingut posteriorment, el 25 de juny de 2020.

Subsidiàriament, procediria atorgar-li una pensió d'invalidesa, com a conseqüència de les limitacions de mobilitat abans esmentades.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents argumentacions:

No es justifica la pràctica d'un nou informe pericial, atès que el primer ja es pronuncia sobre la mobilitat del turmell.

La prova pericial és concloent en afirmar que la patologia estava consolidada en data que va indicar la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), i que la pèrdua de la capacitat de guany acreditada no és suficient per atorgar una pensió d'invalidesa per malaltia.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La pretensió principal que es planteja en aquest procés té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) amb efectes del dia 10 de juny de 2019, i ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal.

Per la seva part, l'article 2.8 del Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social, de 27 de maig de 2015, defineix l'alta mèdica com "la situació que resulta de la finalització del període d'incapacitat temporal, en la qual s'entén que s'ha produït la millora, l'estabilització o la consolidació de l'estat de salut que va provocar la incapacitat temporal".

Com ha declarat una reiterada jurisprudència, d'aquesta normativa en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'alemanys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

En conseqüència, la dada fonamental la constitueix el fet de què la patologia de l'interessat es trobi o no consolidada o estabilitzada, ja que la persistència d'aquestes lesions consolidades no impedeix en sí mateixa l'alta mèdica, que podrà donar lloc a reprendre l'activitat laboral, o bé, quan procedeixi, al reconeixement d'una invalidesa.

Tercer.- El complement de l'informe pericial que el recurrent sol·licita que es realitzi en aquesta instància ja va ser denegat per aute de 10 de juny de 2021, que ha de ser íntegrament ratificat ara. En efecte, l'apel·lant es queixa de que el perit no va valorar la mobilitat del turmell, i especialment la flexió dorsal, i aquesta afirmació no s'ajusta al contingut de les actuacions, ja que el dictamen (foli 83) es refereix específicament a aquesta qüestió, quan afirma que "no es detecta cap limitació de la mobilitat articular, ni en flexió dorsal ni en flexió plantar ni tampoc en els moviments de lateralitat; aquests moviments no són referits com a dolorosos".

En conseqüència, la pràctica d'aquesta prova complementària no està justificada d'acord amb l'article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. La mera discrepància de la part amb el contingut de l'informe pericial no pot donar lloc a una reiteració del mateix.

Quart.- Segons el dictamen emès per l'Àrea de Medicina Legal i Forense, el recurrent presenta una condromatosi sinovial del turmell esquerre, patologia que consisteix en una tumoració benigna que va comportar una inflamació, i que es pot qualificar de crònica.

Segons el perit, la data de l'alta mèdica atorgada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) és totalment adient, ja que la situació només requeria un seguiment mèdic i no era urgent efectuar cap tipus d'intervenció quirúrgica.

En conseqüència, segons aquest informe, s'ha de considerar que la patologia que presentava l'interessat en el moment en què es van dictar les resolucions impugnades es trobava totalment consolidada, i que és correcta la data d'alta mèdica que va assenyalar la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), de manera que s'ha de desestimar la pretensió principal que formula el recurrent.

Com afirma la sentència apel·lada, la posterior intervenció quirúrgica per realitzar una exèresi de la tumoració podrà donar lloc a una nova baixa mèdica, però no implica que la patologia no estigués consolidada, pel seu caràcter crònic, als efectes legals abans expressats, en la data que van indicar les resolucions impugnades.

Cinquè.- Respecte de la pretensió subsidiària, en virtut de la qual es sol·licita l'atorgament d'una pensió d'invalidesa, és suficient constatar que l'informe pericial valora les seqüeles de la patologia, segons el barem aplicable de la UNCSS, en un 5%, que és clarament inferior al 60% de la capacitat de guany que estableix l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

El recurrent es limita a al·legar que el perit no ha tingut en compte les limitacions que pateix a la mobilitat del turmell, cosa que no s'ajusta a la realitat, com abans s'ha dit. D'altra banda, aquesta Sala ha declarat de forma reiterada el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

En conseqüència, procedeix desestimar també aquesta pretensió subsidiària i, amb ella, el recurs d'apel·lació, confirmant-se la sentència impugnada en els seus propis termes.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Benítez contra la sentència dictada pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, en data 22 de febrer de 2021, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.