SOCIETATS MERCANTILS. Sanció per incomplir l'obligació de dipositar els comptes anuals al Registre de societats. L'obligació pesa sobre totes les societats, fins i tot les inactives. La dissolució de l'entitat no exclou la necessitat del dipòsit dels comptes TSJA-0000043/14
- Resolució
- Sentència · 21/11/2014
- ROJ
- STSJAD 240/2014
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2014:240
- Recurs
- 43/14
- Ponent
- Albert Andrés Pereira
- Magistrats
- Albert Andrés Pereira, Bernard Plagnet, Pere Pastor Vilanova
- Descriptors
- BATLLES SANCIÓ ADMINISTRATIVA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS DE REPOSICIÓ RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per l'entitat "C. S.A." contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia imposat una multa de 601 euros per no haver dipositat els comptes de l'exercici de 2010 al Registre de societats mercantils. La societat argumentava que no tenia activitat i estava dissolta de ple dret, però el tribunal ha considerat que aquestes circumstàncies no l'eximeixen de les obligacions comptables. El tribunal també ha considerat que la qüestió de la constitució de la Comissió liquidadora és irrellevant en aquest cas. Per tant, la sentència del Tribunal de Batlles queda confirmada íntegrament.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova
Núm. de Protocol: AD-0068-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-043/14
SENTÈNCIA 56-2014
PARTS:
Apel·lant: C., SA
Representant: Sra. Gibert
Advocat: Sra. Sarabia
Apel·lat: M.I. GOVERN
Representant: Sra. Escolano
Advocat: Sra. Salcedo
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova
Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet
I. Sr. Albert Andrés Pereira
Andorra la Vella, vint-i-un de novembre de dos mil catorze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0068-2/2013.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 24 de març de 2014 va desestimar la demanda interposada per l'entitat "C. S.A." contra el Govern, en què sol·licitava que s'anul·lés l'acord adoptat en data 5 de juny de 2013, que havia desestimar el recurs de reposició formulat contra la prèvia resolució que li havia imposat una multa de 601 euros, com a responsable d'una infracció greu de l'article 41.2.d) de la Llei 30/2007, de 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, en la redacció llavors vigent.
2.- La representació de l'entitat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en substància, en les següents al·legacions:
La societat no tenia cap tipus d'activitat, de manera que no estava obligada a portar una comptabilitat.
L'entitat estava dissolta de ple dret, per no assolir el capital mínim establert en la Llei 20/2007, de 18 d'octubre, cosa que feia igualment innecessària la comptabilitat, ja que només es podia procedir a les operacions de liquidació de l'empresa.
No s'havia pogut nomenar una Comissió liquidadora i li corresponia al Govern designar-la, atès que es tractava d'una dissolució de ple dret.
3.- La representació del M.I. Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta dels antecedents, l'Administració demandada va imposar a l'entitat agent una sanció de 601 euros de multa, com a responsable d'una infracció greu de l'article 41.2.d) de la Llei 30/2007, de 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, en la redacció llavors vigent, ja que no havia dipositat els comptes de l'exercici de 2010 al Registre de societats mercantils.
La recurrent al·lega en primer lloc que aquest dipòsit no era obligatori, ja que no tenia cap tipus d'activitat i, a més, es trobava dissolta de ple dret, per no assolir el capital mínim previst en la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
Aquest argument ha de ser íntegrament desestimat. En efecte, els articles 70-1, 71-2 i 74-1 de la Llei 20/2007, de 20 de desembre, estableixen l'obligació de portar una comptabilitat ordenada i adequada a l'objecte social, formular el comptes anuals i dipositar-los al Registre de societats.
En el mateix sentit, l'article 1.1 de la Llei 30/2007, de 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, determina també l'obligació de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la naturalesa i dimensió de seva activitat. A més, la disposició addicional d'aquesta llei ordena el dipòsit dels comptes anuals al Registre de societats.
En conseqüència, com resulta també de l'article 1.2.b) de la Llei 30/2007, totes les societats mercantils estan subjectes a les obligacions comptables que resulten del preceptes esmentats. El fet de que la seva activitat sigui reduïda, o fins i tot inexistent, no les excusa del compliment d'aquestes obligacions.
En conseqüència, resulta acreditada la comissió de la infracció que recullen les resolucions impugnades.
Tercer.- Es discuteix també si l'entitat agent es troba o no dissolta de ple dret com a conseqüència de què no té el capital mínim que determina la Llei 20/2007, de 18 d'octubre.
En realitat, aquesta qüestió és irrellevant, ja que fins i tot una societat dissolta es troba subjecta al compliment de les obligacions comptables, segons l'article 94.2 de la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada, de manera que, en qualsevol cas, la recurrent havia d'haver complert aquestes obligacions, incurrint en responsabilitat en cas contrari, com aquí ha ocorregut.
Quart.- En darrer terme, s'ha de concloure que resulta igualment irrellevant la problemàtica que planteja la societat agent sobre la constitució de la Comissió liquidadora. Es tracta d'una qüestió interna de la part, que no converteix en inexigibles les obligacions comptables que pesen sobre la mateixa, i que no poden ser atribuïdes al Govern.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula l'entitat "C. S.A." contra la sentència dictada el 24 de març de 2014 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.
Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.