Imprudència amb resultat de lesions i danys. Accident de trànsit. Responsabilitat civil. Seqüeles (0009/99)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 24-99 DE 23 DE SETEMBRE DE 1999

Ponent : M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 5 de gener de 1999 en la causa núm. 219- 1/97, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Puig com autora responsable del delicte major d'imprudència amb resultat de lesions i danys, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de 50.000.- pessetes de multa, privació del permís de conducció durant 4 mesos i pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, es condemna Puig solidàriament amb la Cia. d'assegurances ORG_1 al pagament a: 1) Villalba de les quantitats de 52.118.- pts. i 26.000.- F.F. en concepte de danys i perjudicis soferts. 2) Talavera de la suma de 18.000.- F.F. en el mateix títol. 3) Cañete de la quantitat de 6.000.- F.F. en igual concepte.

Altrament les quantitats indemnitzadores corresponents a les incapacitat totals temporals de Villalba i Talavera seran fixades en període d'execució de sentència quan ho demanin aquests dos perjudicats".

RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la Lletrat Codina, advocat de la cia. d'assegurances ORG_0.

Contesta la sentència del Tribunal de Corts en el que respecta a l'atorgament a Villalba i a Talavera de la quantitat de 4.000.- F.F. per a cada un d'ells, a títol d'indemnització de seqüeles funcionals mentre que el Dr. Farré en el seu peritatge no havia retingut la existència d'aquelles seqüeles.

També s'oposa a la indemnització corresponent a la pèrdua de vacances avaluada en 4.000.- F.F. per a cada un dels perjudicats que s'acumula amb una eventual indemnització per pèrdua de salari.

Remarca que les despeses de desplaçament atorgades a Villalba de 6.000.- F.F. no estan justificades.

Sosté finalment que el menor Cañete ha de ser indemnitzat del seu sol Pretium Doloris limitat a la suma de 100.000.- pts, a exclusió de les seqüeles funcionals.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal es remet a l'apreciació del Tribunal Superior, tot i fent observar a la vista oral, la seva estranyesa pel fet que dos anys després de l'accident siguin contestades indemnitzacions sobre quantitats modestes i concretament les despeses de desplaçament, ben reals.

Les altres parts de primera instància no han comparegut.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: que les seqüeles funcionals provisionals posades de relleu pel Dr. Farré, si bé no constitueixen una incapacitat parcial permanent si que constitueixen almenys un perjudici del que s'ha de reparar a les víctimes, que entren en el quadre de la incapacitat temporal al menys parcial i no es confonen amb el Pretium Doloris, que el Tribunal de Corts ha atorgat de bon dret a títol de seqüeles provisionals rellevades pel perit una indemnització reparadora de la que se n'haurà de tenir en compte en cas d'indemnització futura de la ITT, si les víctimes ho demanen.

CONSIDERANT: d'altra part, la pèrdua de les vacances al·legada pels perjudicats és diferent de la pèrdua de salari, en la mesura en que el salari és rebut durant els períodes legals de festa. Que no és contestable que la privació de vacances constitueix un perjudici cert; doncs el Tribunal de Corts atorgant a cada una de les víctimes una indemnització de 4.000.- F.F. ha fet una justa apreciació.

CONSIDERANT: que per raó de l'accident sobrevingut el 24 de juliol de 1997 i del procés consecutiu al mateix, Villalba, que resideix a Nantes, es va veure obligat a efectuar desplaçaments al Principat amb la seva família, ocasionant necessàriament despeses de trajecte i d'hotel en dues ocasions, i la avaluació per part del Tribunal de Corts a la suma de 6.000.- F.F,. per 3 persones n'apareix del tot raonable.

CONSIDERANT: finalment pel que respecta el nen Cañete, de 2 anys i mig, que el Dr. Farré ha retingut un Pretium Doloris de 1/7, així com l'existència de "terrors nocturns" dels que el lligam amb l'accident no és segur. Que de tota manera segons els barems jurisprudencials (Cour d'Appel de Toulouse 1996) la indemnització d'un Pretium Doloris qualificat de molt lleuger pot arribar fins a la quantitat de 6.000.- F.F; doncs el Tribunal de Corts ha fet una justa apreciació del perjudici sofert pel menor.

CONSIDERANT: que en aquestes condicions la sentència recorreguda ha de ser confirmada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la Cia. d'assegurances ORG_0.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 5 de gener de 1999 en la causa núm. 219-1/97.

3.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.