Imprudència amb resultat de lesions. Accident de trànsit. Responsabilitat civil. ITT (0020/98)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 24-98 DE 4 DE NOVEMBRE DE 1998

Ponent : M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà Sentència en data 8 de maig de 1.998 en la Causa núm.163-4/97, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Campillo com autor responsable del delicte major d'imprudència amb resultat de lesions, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de multa de 40.000.-pts i pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil es condemna Campillo solidàriament amb la Cia. ORG_0 al pagament a Villegas de la quantitat de 3.334.807.- pessetes en concepte de danys i perjudicis soferts".

RESULTANT: Que contra l'esmentada Sentència interposà recurs de Suplicació Recio advocat de Campillo i de la ORG_3, la qual al·lega com a motius del recurs:

Per no contenir la Sentència la narració precisa dels fets que es consideren provats (art. 3.4 del Decret de 13 de juliol de 1.990).

Per error en l'apreciació de la prova (art. 3.5).

Per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la Sentència (art. 3.9).

Pretén que la falta d'imprudència imputada al processat no ha estat establerta en la mesura que existeix un dubte raonable de que fou Villegas qui, sobtadament després de sobrepassar el vehicle conduït per Campillo, de forma imprudent, inesperada i del tot imprevisible, tornés enrera, topant amb l'autocar. En dedueix que l'accident no és imputable a la falta exclusiva del processat, la part de responsabilitat del qual no pot excedir del 50%.

A més contesta l'import de la indemnització atorgada a la víctima, sobre els següents punts:

El Tribunal de Corts ha acordat a Villegas a títol de la ITT una quantitat de 600.000.-pts, mentre que aquesta era titular d'una assegurança que li garantia la baixa.

El valor del punt d'ITT fixat a 120.000.-pts és exagerat. Villegas no justifica la incidència professional resultant de les seqüeles retingudes per l'expert: disminució de l'oïda.

Les despeses de neteja i de taxi pagades a l'alçada de 100.570.-pts no estan provades.

RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i demana la confirmació de la Sentència.

RESULTANT: Que també s'oposa al recurs interposat el Lletrat Castrillo advocat de Villegas. Estima que la Sentència recorreguda conté una narració precisa i objectiva dels fets provats, i no té compte les circumstàncies resultants de les úniques al·legacions de Campillo.

Posa de relleu que no es pot reprotxar cap falta a la perjudicada.

Pel que respecta la indemnització atorgada, exposa d'una part que la Cia. d'Assegurances de Villegas al no formular cap reclamació no pot existir duplicat de pagament al títol de la ITT; d'altra part que l'avaluació del punt de l'IPP és conforme a la jurisprudència, i finalment el fet que Villegas portà una minerva cervical, i els diferents tractaments que va tenir que seguir justifiquen haver recorregut al servei de neteja i els desplaçaments amb taxi.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: Que la Sentència recorreguda ha donat com a provats els següents fets: "entre dos i tres quarts d'una del migdia del 7 de maig de 1.997, el processat Campillo, conduint l'autocar de la seva propietat Marca Mercedes matrícula XXXX, degudament assegurat per danys a tercers a la Companyia ORG_0, circulava per l'Avinguda Prat de la Creu de la vila d'Andorra la Vella en direcció vers Santa Coloma i, a l'alçada de la botiga Àries parà el vehicle fent signe a tres vianants: un home, una dona i una nena, que tenien intenció de creuar la calçada d'esquerra a dreta segons el sentit de circulació de l'autocar que els donava pas. Els tres transeünts, que eren el Sr. Rius, la seva esposa Villegas i la seva filla, van travessar l'avinguda passant per davant de l'autocar i, quan Villegas que caminava en darrer lloc estava prop dels vehicles estacionats a dreta de la calçada pendent de la filla perquè un dels automòbils maniobrava per sortir de l'estacionament, el processat arrencà l'autocar atropellant-la amb la part del davant a l'angle dret. No s'ha pogut determinar si, al posar-se en moviment l'autocar, Villegas no havia acabat de passar al davant d'aquest caminant o es parà o bé sí a l'iniciar la marxa el vehicle, Villegas que ja l'havia ultrapassat es tirà enrera.

A causa del cop rebut de l'autocar i de la consegüent caiguda resultà ferida Villegas amb esquinç cervical, ruptura part traumàtica del timpà de l'orella esquerra i contusions múltiples: esternon, EID, crani i pelvis de les quals tardà a curar 181 dies havent sigut estimats pel Dr. Tamarit metge del Servei de Medicina Forense: el temps de baixa mèdic-laboral en el mateix temps de 181 dies, la incapacitat parcial permanent global en 14,5%, el quantum doloris entre moderat i mitjà en 3,5/7, sense altres perjudicis".

CONSIDERANT: Que la relació dels fets retinguda pel Tribunal de Corts és particularment precisa i completa en la mesura on no poden ser presos en compte els elements sortits de les parts. Que la objectivitat d'aquella narració no pot ser contestada, la Sentència precisa bé que no havia estat possible determinar si Villegas, al moment en que l'autocar va iniciar la marxa, havia acabat o no de passar davant d'aquell i si havia o no reculat.

CONSIDERANT: D'altra part, sigui quina sigui l'actitud de Villegas, està provat que aquesta no va poder acabar de creuar la calçada, per raó de la maniobra d'un altre vehicle estacionat a la dreta, i doncs que ella no va cometre cap falta, fos parant-se, fos fent un pas enrera. Per contra i fins i tot en aquesta darrera hipòtesi, Campillo no va esperar abans d'iniciar la marxa que la peató acabés, no solament de passar davant l'autocar sinó de travessar la totalitat de la calçada, mentre que hauria hagut de percebre l'obstacle que constituïa la maniobra de l'altre vehicle, va cometre una falta de negligència generadora de l'accident. Doncs el Tribunal de Corts a bon dret el va declarar únic responsable de l'accident.

CONSIDERANT: Sobre la indemnització del perjudici corporal de Villegas, que la Sentència atorga a títol de ITT no pot constituir una doble indemnització, en la mesura en que la Cia. d'Assegurances de la perjudicada, de la qual no està justificat que hagi garantit aquest sinistre, no ha formulat cap reclamació. Que el valor del punt d'IPP retingut pel Tribunal de Corts està lluny de ser excessiu compte tingut de les sumes atorgades pels Tribunals sobre la IPP determinada pel Dr. Tamarit i de l'edat de la perjudicada Que finalment el perjudici material consistent en les despeses de neteja i de taxi està justificada per la natura de les cures i els tractaments seguits per Villegas (port de minerva cervical i sessions de reeducació).

CONSIDERANT: En aquestes condicions hi ha lloc de confirmar la Sentència del Tribunal de Corts.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat per Campillo i la Cia. ORG_0.

2.- Confirmar els pronunciaments de la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 8 de maig de 1.998 en la Causa núm. 163-4/97.

3.- Condemnar als recurrents al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.