Funcionament anormal de l'Administració de justícia. Vulneració al dret fonamental a un judici de durada raonable Dret a indemnització

Sentència

Magistrats

Yves Picod Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

PARTS:

Apel·lant : E Pera

Advocat : Sr. Carretero

Apel·lat : GOVERN GOVERN

Representant : Sra. Plaza

Advocat : Sra. Elías

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

TSJ 0000013/2023

OBJECTE: Funcionament anormal de l'Administració de justícia. Vulneració al dret fonamental a un judici de durada raonable Dret a indemnització

SENTÈNCIA 000001/2024

Andorra la Vella, a 3 d'abril del 2024.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació lletrada de la societat ORG_0, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Yves Picod, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 5 de novembre del 2021, la societat E, Pera va presentar una querella criminal contra diverses persones per la comissió d'uns presumptes delictes de frustració de procediments executius de cobrament, de fallida delictiva i d'administració deslleial, amb exercici conjunt de l'acció penal i de l'acció de responsabilitat civil derivada del delicte, i contra dues societats, en concepte de responsables civils.

El 28 de desembre del 2021, la batlle designada (Secció d'Instrucció 4) va inhibir-se del coneixement de la causa per manca de competència i va remetre el procediment a la Presidència per tal que s'atribuís la causa a la Secció Especialitzada corresponent.

El 15 de març del 2022, la batlle de la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia, com a batlle de reforç, va admetre a tràmit la querella esmentada.

El 10 de juny del 2022, la representació processal de la societat E, Pera va presentar un escrit en què es queixava de la inactivitat en aquestes actuacions i demanava un impuls dins el termini més breu possible.

El 28 de novembre del 2022, la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia va dictar una providència mitjançant la qual s'informava a les parts que aquesta Secció es veia atribuïda la competència per conèixer d'aquesta causa a partir del 21 d'octubre del 2022.

L'11 de gener del 2023, la representació processal de la societat E, Pera va interposar un recurs d'empara contra la inactivitat de la jurisdicció ordinària en relació amb les Diligències Prèvies 800002/2022 que derivaria en una presumpta vulneració del dret a un procés degut, en els seus vessants dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un judici de durada raonable, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.

2.- En la seva sentència del 17 d'abril del 2023, el Tribunal Constitucional decideix:

"1. Estimar el recurs d'empara 2023-1-RE interposat per la representació processal de la societat E, Pera contra la inactivitat de la jurisdicció ordinària en relació amb les Diligències Prèvies 800002/2022.

Declarar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució.

Declarar que la societat recurrent te dret a ser indemnitzada en la quantitat que assenyali l'òrgan competent al respecte.

Declarar que no es procedent efectuar cap pronunciament en matèria de costes.

Publicar aquesta sentència, d'acord amb allò que disposa V article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra."

3.- La part recurrent subratlla la inactivitat de la Batllia durant el període de temps d'un any de paralització del procediment penal.

Sol·licita la indemnització reconeguda pel Tribunal Constitucional, en l'import de 1000 euros i que s'imposin les costes processals incloent les de l'advocat intervinent

4.- El Ministeri Fiscal estableix una indemnització no superior a 500 EUR.

5.- Sosté la representació processal del Govern d'Andorra que escau únicament indemnitzar a aquesta part per import de 500 EUR el temps de dilació, menor a un any.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La vulneració de l'article 10.2 de la Constitució dona dret a la persona perjudicada a indemnització, segons jurisprudència del TC i la seva pròpia resolució en el seu decideix. En el cas d'autes, ningú discuteix el mal funcionament de la justícia consistint en un retràs anormal. La discussió porta únicament en la durada del retràs i la indemnització del perjudici moral.

Segon.- EL Tribunal Constitucional constata que objectivament des de l'admissió a tràmit de la querella el 15 de març del 2022 i la posterior compareixença d'un dels querellats l'11 de maig del mateix any no s'ha efectuat cap actuació fins el recurs d'empara de l'11 de gener del 2023. Si traslladem el temps ocorregut des de la interposició de la querella en data de novembre del 2021, arribem a més d'un any amb un activitat molt reduïda.

Tercer.- El Ministeri Fiscal no s'oposa a l'estimació parcial de la demanda formulada per la representació processal de la Sra. S pels patiments soferts, fixant una indemnització a favor d'aquesta en concepte de dany moral que no hauria de superar els 500 euros.

Es tracta d'un retràs mínim però que és suficient per provocar un dany moral durant quasi un any el què justifica donar lloc a la demanda.

Però en aplicació de la jurisprudència del TSJ, convé indemnitzar el retràs de més o menys d'un any en la quantitat de 1.000 euros.

Quart .- L'article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu, que resulta aplicable segons l'article 25 de la Llei Transitòria de procediments judicials, disposa que, per regla general, cada part es fa càrrec de les costes processals causades a la seva instància, i es reparteixen les comunes. Això no obstant, el tribunal pot imposar les costes del procés a una de les parts, si aprecia que ha sostingut la seva acció o ha interposat el recurs amb temeritat o mala fe.

Aquest tribunal ha establert una doctrina consolidada sobre la vulneració del dret a un procés de durada raonable i sobre les quanties que procedeixen per indemnitzar el perjudici moral derivat de l'existència de demores injustificades.

En el supòsit que ara s'examina, l'existència d'una vulneració de l'article 10 de la Constitució ja va ser establerta pel Tribunal Constitucional i la quantia reclamada per l'agent s'ajusta als paràmetres establerts per aquest Tribunal, de manera que la demanda ha estat estimada íntegrament.

En conseqüència, s'ha de considerar que l'oposició de la demandada és temerària als efectes processals, el que justifica la imposició al Govern de les costes causades, amb el límit de la quantitat de 1.000 EUR, d'acord amb el què disposa l'article 8.2 de la referida Llei del Procediment Contenciós Administratiu.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà,

DECIDEIX

1.- -Declarar que s'ha vulnerat el dret a un durada raonable del procés de la societat ORG_0,

2.- Indemnitzar a la societat ORG_0, amb la suma de mil (1.000 EUR).

3r.- Imposar al Govern el pagament de les costes processals, amb el límit de la quantitat de 1.000 EUR.

4.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los-hi avinent que és ferma i definitiva.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-