PROCÉS ADMINISTRATIU. DESPESES DEL PROCÉS (AD-109-1/03)
- Resolució
- Sentència · 19/09/2005
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 239/2005
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2005:239
- Recurs
- 109/03
- Ponent
- Lluís Saura Lluivia
- Magistrats
- Lluís Saura Lluivia
- Àrea
- Administratiu
- Descriptors
- SUSPENSIÓ BATLLES DECISIÓ URBANISME SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pels germans Catalá, Morales, Ribes i Catalá contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que havia anul·lat la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme que denegava un permís de construcció. Els apel·lants demanaven que el Govern fos condemnats al pagament de les despeses del procés, argumentant que el Decret de suspensió de llicències adoptat pel Govern havia estat anul·lat posteriorment. Tanmateix, el tribunal ha considerat que la Comissió Tècnica d'Urbanisme havia actuat seguint un Decret que tenia aparença de legalitat en el moment de prendre la decisió, i per tant, no hi ha motius per condemnar el Govern al pagament de les despeses. La sentència és ferma i executiva.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Lluís Saura Lluivia
SENTÈNCIA 2005-55 DE 19 DE SETEMBRE DE 2005
PROCÉS ADMINISTRATIU. DESPESES DEL PROCÉS. No hi ha temeritat quan malgrat l'anul·lació en judici de la resolució administrativa aquesta s'havia dictat amb empara en la presumpció de validesa del Decret que li donava cobertura.
Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2005-23, de 17 de febrer, va estimar la demanda formulada per la part agent i després d'anul·lar la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 3 de novembre de 2003 que havia desestimat un recurs d'alçada formulat contra la denegació per silenci d'un permís de construcció demanat el 26 de maig de 2003 al Comú d'Andorra la Vella, va ordenar la retroacció de les actuacions administratives al moment anterior al refús comunal per tal que el Comú examini la sol·licitud de llicència, sense fer pronunciament especial sobre el pagament de les despeses del procés.
2.- Els agents formulen un recurs d'alçada demanant la revocació parcial de la sentència per tal que s'imposi el pagament de les despeses de la primera instància al Govern -no al Comú- en la mesura que la sentència estima les pretensions de la demanda en raó a que el Decret de suspensió de llicències adoptat el Govern el 23 de maig de 2003 havia estat anul·lat en sentència posterior, cosa que a criteri dels apel·lants palesa una temeritat que determina la imposició de costes al Govern.
3.- Feta la designació del magistrat ponent, el Govern ha contestat l'apel·lació oposant-se a la pretensió que sostenen els apel·lants i demanant la confirmació de la sentència.
4.- En el mateix tràmit el Comú d'Andorra La Vella ha fet les al·legacions oportunes.
5.- Dels escrits anteriors se n'ha donat trasllat a les parts contràries, que els han contestat quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'objecte d'aquesta segona instància se circumscriu a la pretensió dels apel·lants de què es condemni al Govern al pagament de les despeses d'advocat i procurador dels demandants en raó a que el Decret del Govern de 23 de maig de 2003 relatiu a la suspensió de llicències d'obres d'edificació de nova planta i d'ampliació dels edificis existents, que acompanyava a la Llei de modificació puntual i urgent de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, aprovada pel Consell General el mateix dia 23 de maig, va ser anul·lat, posteriorment, per els tribunals d'aquesta jurisdicció.
No obstant, quan el 3 de novembre de 2003 la Comissió Tècnica d'Urbanisme va dictar la resolució que la Secció Administrativa anul·la en la sentència, el Decret de 23 de maig de 2003 no havia estat anul·lat pels tribunals d'aquesta jurisdicció i per tant gaudia de la presumpció de validesa i executivitat que en favor seu estableix l'article 23 del Codi de l'Administració.
En conseqüència, la Comissió Tècnica d'Urbanisme va dictar la seva resolució basant-se en un Decret que gaudia de total aparença de legalitat i el Govern que la dirigeix en aquest judici no és mereixedor de la condemna que sol·liciten els apel·lants, per la qual cosa es desestima el recurs d'apel·lació.
Tercer.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels germans Catalá, Morales, Ribes i Catalá contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles número 2005-23, de 17 de febrer, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segons instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.