ESTRANGERS. Autorització de residència i treball.AD-059-2/2004
- Resolució
- Sentència · 20/12/2004
- ROJ
- STSJAD 239/2004
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2004:239
- Recurs
- AD-059-2/2004
- Ponent
- Albert Andrés Pereira
- Magistrats
- Albert Andrés Pereira
- Descriptors
- BATLLES IMMIGRACIÓ AUTORITZACIÓ DE RESIDÈNCIA I TREBALL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Manso contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia denegat la seva sol·licitud d'autorització de residència i treball. El tribunal va considerar que el Sr. Manso no reunia els requisits necessaris per obtenir l'autorització, ja que no disposava d'una alta especialització com a electricista ni acreditava una dilatada experiència en el sector. La sentència va ser confirmada en els seus propis termes, i el tribunal no va fer cap pronunciament sobre les costes del procés.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Albert Andrés Pereira
SENTÈNCIA 2004-81 DE 20 DE DESEMBRE DE 2004
ESTRANGERS. Autorització de residència i treball. Quota general fixada pel Govern. Els nacionals dels Estats que no es beneficien del principi de prioritat només poden obtenir una autorització si acrediten una alta especialització i/o experiència professional.
Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de 9 de setembre de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Manso contra el M.I. Govern, en què demanava l'anul·lació de les resolucions administratives de 8 d'abril i 26 de maig de 2004, que van denegar la sol·licitud d'autorització de residència i treball formulada per l'interessat.
2n.- La representació de l'agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, argumentant que l'interessat disposa d'una alta especialització com a electricista, acreditada pels estudis que ha realitzat d'electricitat domiciliària, així com la suficient experiència professional en dos empreses del seu país d'origen i en una altra radicada a Andorra.
3r.- La representació del Govern va contestar el recurs, al·legant que la sentència apel·lada s'ajusta perfectament al contingut de l'article 40.2 de la Llei qualificada d'immigració, de manera que ha de ser confirmada en els seus propis termes.
4t.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en no haver-se sol·licitat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberació i decisió.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió litigiosa ha de ser resolta d'acord amb el que disposa l'article 40.2 de la Llei qualificada d'immigració i l'article 2.5 del Reglament de quota general d'autoritzacions de residència i treball i d'autoritzacions de treball de fronterer de 3 de març de 2004.
Segons estableix el primer dels preceptes esmentats, els nacionals dels estats que no es beneficien del principi de prioritat que estableix l'article 39 de la Llei, només poden obtenir una autorització d'immigració si l'interessat acredita la seva alta especialització i/o experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar o si percep un salari en relació amb la qualificació acreditada, sempre que això es justifiqui per les necessitats del mercat de treball. Aquestes autoritzacions es lliuren dins del límit de les quotes fixades pel Govern, que en aquest cas venen determinades pel Reglament de 3 de març de 2004, abans esmentat.
Tercer.- L'examen de l'expedient administratiu i dels documents aportats a les actuacions permet concloure, com ho fa la sentència apel·lada, que el recurrent no disposa d'una alta especialització, ja que només aporta un certificat de formació professional en el ram de l'electricitat domiciliària, i tampoc acredita una dilatada experiència en aquest sector, atès que les activitats desenvolupades són esporàdiques i només abasten en total un període aproximat de dos anys.
En conseqüència, és conclusió obligada que l'agent no reuneix els requisits que exigeix la normativa aplicable, abans esmentada, per la qual cosa s'ha de desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.
Quart.- No procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe en cap de les dues parts.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Manso contra la sentència de 9 de setembre de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.