Sentència de la Sala Civil TSJC sobre responsabilitat contractual del banc

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000164-2025 DE 12/11/2025

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 12/11/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000113/2025

Nig : 5300542120200003021

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00164

SENTÈNCIA 000164/2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Moliner

Representant: Sra. Villegas

Advocada: Sra. Villalba

Apel·lat: AREB en tant que administrador judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat BANCA PRIVADA D'ANDORRA SA

Representant: Sr. Roda

Advocada: Sra. Palomo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Acció en responsabilitat contractual del banc- prescripció-qualificació civil o comercial de la relació amb el banc-

Andorra la Vella, 12 de novembre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Prèvia citació a judici de data 14/10/2020, i per escrit de data 11/12/2020, la representació processal del Sr. Moliner va presentar demanda de reclamació de quantitat en contra de la societat ORG_0, exercitant una acció de responsabilitat per danys i perjudicis per incompliment dels deures bancaris d'informació, classificació de clients, transparència, diligència deguda i bona fe contractual, i demanant la seva condemna a pagar-li l'import global de 800.000.-euros en concepte d'indemnització de la pèrdua experimentada, més els interessos legals generats a partir de la compra de les accions preferents, més el retorn de les despeses de custòdia, comissions de compravenda, i en general totes les despeses i comissions percebudes pel banc pel motiu dels productes en qüestió, juntament amb les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits intervinents.

2.- Per escrit del 05/03/2021, la representació processal de la societat ORG_0 es va oposar a la demanda formulant unes excepcions peremptòries de manca de legitimació activa del demandant i de manca de legitimació passiva. Subsidiàriament, va aixecar una excepció de prescripció, amb imposició de costes.

Més subsidiàriament, sobre el fons, va sol·licitar la seva desestimació, sempre amb imposició de costes.

Encara més subsidiàriament, va interessar la deducció de les quanties percebudes per la fundació en concepte de dividends, amb l'interès legal a partir de llur percepció, i sense imposició de costes.

3.- Després de la deguda evacuació dels tràmits del procediment ordinari, per aute del 16/07/2024 es decidia decretar la suspensió de les presents actuacions fins que es clogui el procediment concursal de la societat ORG_0.

Però per Aute d'aquesta Sala del 11/03/2025, es decidia estimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de l'AREB contra l'aute de la Batllia de 16/07/2024 i ordenar la continuació del procés pels seus tràmits.

4.- Per Sentència de data 09/04/2025, el tribunal de Batlles va decidir :

"Primer.- Desestimar l'excepció de manca de legitimació activa aixecada per la representació processal de ORG_0.

Segon.- Desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva invocada per l'entitat demandada, atès que ORG_0 va tenir una participació directa i determinant en la comercialització i execució de la inversió litigiosa,

Tercer.- Estimar les excepcions de prescripció de les accions exercides, tant en l'àmbit extracontractual com contractual, així com les derivades de la normativa de protecció del consumidor, ates que els terminis legals per al seu exercici han preclòs amb escreix.

Quart.- Desestimar la demanda interposada per la representació processal del Sr. Antoni Moliner Moliner en haver-se estimat les qüestions de prescripció, i en resultar extingides les seves pretensions.".

5.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació, la representació processal del Sr. Moliner.

Demana la seva revocació en els extrems impugnats, en el sentit d'acordar que la pretensió exercitada és de natura contractual i no extracontractual, de revocar el pronunciament que determina el caràcter mercantil de la pretensió, declarant la seva natura civil, de revocar l'estimació de la prescripció mercantil entenent que el termini és el propi de les accions civils "intuitu personae", i ordenar al tribunal entrar a valorar el fons de l'assumpte. També demana la revocació de la decisió d'imposar-li les costes processals de primera instància i en el seu lloc, imposar-les a la part defenent.

Per ALTRESSI PRIMER, en cas que no s'estimin íntegrament les seves pretensions, sol·licita la no imposició de costes en aquesta alçada, atesa la complexitat jurídica del cas, la bona fe processal acreditada per I 'apel·lant, l'equilibri entre les parts, i l'existència de serioses i fonamentades discrepàncies interpretatives sobre la qüestió litigiosa.

Fonamenta el seu recurs en :

"una flagrant vulneració de la doctrina constitucional referida a la institució de la prescripció, en errors en la valoració de la prova i interpretació dels fets controvertits, errors en la interpretació de la norma i aplicació del dret vigent, en una incongruència omissiva, i en una manca de motivació suficient, el que comporta una clara vulneració del dret a la jurisdicció, tutela judicial efectiva, la interdicció d'indefensió, i al principi de seguretat jurídica previstos a l'article 10 de la nostra Carta Magna, i a l'article 6 del Conveni Europeu De Drets Humans (en endavant CEDH)".

Argumenta en síntesis, i en primer lloc, que la sentència ha incorregut en un greu error d'anàlisi al considerar de forma aïllada el contracte de compravenda, obviant el context és a dir que va ser la ORG_0 qui, abusant de la confiança del seu client i aprofitant la seva posició de domini en la relació, i actuant fora dels límits legals establerts per la normativa del sector, va dissenyar, assessorar i executar una estructura fiduciària "offshore" que li va permetre disposar del patrimoni del Sr. Moliner sense el seu coneixement ni autorització. Amb aquest marc, la ORG_0 va poder adquirir productes financers de risc, inapropiats per al perfil inversor del client, vulnerant greument les seves obligacions d'informació, diligència, lleialtat i bona fe.

En segon lloc, sosté que la sentència en base a una "valoració reduccionista" erra en la interpretació i aplicació de la prescripció, el que li vulnera el dret a la tutela judicial, tota vegada que la prescripció s'ha d'interpretar de manera restrictiva doncs la seva estimació impedeix l'examen de les seves pretensions per la jurisdicció.

Considera en segon lloc que la sentència incorre en incongruència omissiva perquè, seguint l'estratègia de la defenent, s'ha centrat de manera exclusiva en el contracte de compravenda d'accions preferents sense tenir en compte la relació contractual realment operativa i plantejada a l'escrit de demanda, és a dir l'assessorament fiduciari i patrimonial prestat pel banc, i el contracte d'adquisició de les accions preferents, quan havia d'aplicar el principi "pro actore" per garantir la tutela judicial efectiva.

Sosté en tercer lloc que existeix un error de dret en la determinació de la causa de l'origen del dany i perjudici objecte de reclamació i en la qualificació jurídica dels fets així com una incongruència omissiva, doncs la sentència desvincula erròniament el perjudici econòmic sofert pel client de la relació comercial prèvia amb el banc, i el vincula exclusivament amb el contracte de compravenda d'accions preferents formalitzat per la fundació panamenya quan el mateix s'integra a una estratègia concebuda pel banc dins de la seva funció d'assessorament patrimonial, i per tant, forma part de l'incompliment contractual i l'assessorament enganyós.

Exposa en quart lloc que existeix un error de la sentència en la qualificació de la naturalesa jurídica de la relació negocial existent entre el client i el banc doncs la qualifica com a comercial quan dels fets provats, del marc normatiu aplicable i de la pròpia configuració contractual i finalitat perseguida, es desprèn clarament que ens trobem davant una relació d'assessorament de naturalesa civil, doncs ell no va actuar en el marc de la seva activitat professional, sinó amb una finalitat estrictament privada, sense ànim de lucre, preservant el seu patrimoni i ordenant la seva successió, no podent-se identificar l'elusió fiscal com una finalitat de caire comercial.

Afirma en cinquè lloc que la sentència d'instància incorre en un greu error de dret en qualificar com extracontractual l'acció exercitada en referència als danys i perjudicis objecte de reclamació.

Pretén en darrer lloc que també existeix error en el dies a quo del còmput de la prescripció doncs no es tracta de la data en que el client té coneixement de les inversions efectuades, propi de l'acció en anul·labilitat per vici de consentiment, sinó del moment en què el damnificat té coneixement de l'existència dels perjudicis, aquí el 21/04/2016 quan va tenir coneixement real del seu dany i de la seva causa, i que en tot cas, no s'ha escolat el termini de prescripció previst per l'exercici de les accions de natura civil de 30 anys.

6.- La representació processal de l'AREB com a administradora judicial de la cessió de pagaments i fallida de la societat ORG_0, demana la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència, amb condemna a la part apel·lant a les costes d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i eventualment de saig a acreditar en període d'execució.

Argumenta en síntesis que la sentència encerta plenament en la seva valoració jurídica, ja que la relació és comercial, i que tant si es parteix del marc extracontractual com del contractual, partint d'un dies a quo fixat, com a molt tard, el 27/12/2012, i havent-se presentat la demanda el 14/10/2020, resulta evident que el termini anual de prescripció havia transcorregut amb escreix. Afegeix que, fins i tot admetent, en benefici de la part actora, que el dies a quo per al còmput del termini triennal de prescripció s'hauria de fixar el 21/04/2016 -data en què I'AREB va dictar l'acord d'amortització total de les participacions preferents-, la conclusió jurídica no varia, puix el termini de tres anys, aplicable a les accions de responsabilitat contractual de naturalesa mercantil, va vèncer el 21 d'abril de 2019, sense que consti cap acte d'interrupció formal exercitada.

Afegeix que contràriament al que sosté la part recurrent, la sentència recorreguda no incorre en cap error d'anàlisi, ni valora de forma aïllada el contracte de compravenda, sinó que preveu expressament el context jurídic previ i la globalitat de les relacions entre les parts, i parteix justament de la constatació que l'operativa litigiosa s'inscriu dins una estratègia patrimonial àmplia, tal com reconeix la pròpia part actora.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Històric de les relacions contractuals

Al 1995, el Sr. Moliner, que exercita la professió de gemmòleg, va iniciar una relació contractual amb ORG_0, "juntament amb el seu soci i company de professió el Sr. Francisco Javier ROCA SALA" (segons els propis termes de la seva demanda), dipositant en comptes de dita entitat bancària "els estalvis producte de la seva professió" i "aprofitant les especials característiques que oferia el Principat a la data dels fets".

És en aquest marc, i per raons d'optimització fiscal, que el 04/02/2011, i a través de la societat beliziana ORG_5, creada el 26/01/2011, i designada com a primer beneficiari i únic membre del Consell, es va crear la Fundació privada panamenya "ORG_4" amb un patrimoni inicial de 10.000.-dólars americans.

El 24/02/20211, es va establir un contracte de mandat a través el qual el Sr. Moliner i el Sr. Francisco Javier ROCA SALA van donar mandat a ORG_5 per la creació d'una fundació i l'obertura d'un compte de la mateixa prop de ORG_0.

Segons carta adreçada a ORG_0, el mateix dia, el Sr. Moliner i el Sr. Francisco Javier ROCA SALA van demanar que el compte bancari AD4*******3022 de la Fundació obert prop de BPA presenti un saldo mínim de 10.000.-dólars americans.

El 01/03/2011, es va obrir al nom de la Fundació i de la societat ORG_5 el compte AD4*******3022 prop de ORG_0, i no és discutit que actius dipositats pels dos clients es van transferir a aquest compte.

El 24/03/2011, es va realitzar un test d'adequació del Sr. Moliner.

El 05/07/2011 es va designar a la Sra. Gina A. Villalba com a única directora de ORG_5 i apoderada del compte bancari. El 15/09/2011, es va designar al Sr. Jose Cornelio BERDIALES al lloc de la Sra. Gina A. Villalba.

Ressurt de l'extracte del compte de valors 022841, el compte que el demandant invoca en la seva demanda com el compte en el qual va patir la pèrdua patrimonial per la qual demana reparació, que al 2011, el 11 de març i el 28 de juliol (ordres firmats per Gina A. Villalba), es va procedir a la compra d'accions preferents per import total de 1.850.000.-euros, per part de la Fundació a través del ja referit compte AD4*******3022.

Al 2012, segons diu el demandant i segons admet el banc, el Sr. Moliner va ordenar a ORG_0 que es desfés de les accions preferents perquè s'havia adonat "de la barbaritat de la compra efectuada pels representants de la Fundació" i que faltaven 2 milions d'euros en el seu extracte de compte. Es va procedir entre el setembre del 2012 i el febrer del 2014 a una liquidació parcial (sembla per import total de 1.050.000.-euros).

Al març del 2015, va tenir lloc la intervenció de ORG_0.

El 08/04/2015, la Fundació va atorgar un poder general al Sr. Moliner i al Sr. Francisco Javier ROCA SALA.

El 21/04/2016, el Consell d'Administració de l'AREB va resoldre adoptar diferents instruments de resolució relatius a ORG_0, SA, i que, a efectes de recapitalització interna, van portar a l'amortització amb cancel·lació de les accions preferents, quedant, segons sosté el demandant 800.000.-euros no liquidats que són l'objecte de la reclamació.

El 27/09/2016, el consell de la Fundació va designar com a primer i únic beneficiari el Sr. Moliner per reclamar els actius nets i ingressos de la mateixa. Dit document està firmat pel Sr. Moliner.

Per carta de data 23/12/2016, remesa per via notarial el 16/01/2017, el Sr. Moliner va demanar a l'AREB com a administradora de ORG_0 de cancel·lar tots el comptes titularitat de ORG_7, ORG_6, ORG_2, ORG_8, RENMAN FOUNDATION i ORG_3, fent valer que dites entitats eren totes de propietat seva i que es tingués en compte que ell en era l'únic beneficiari real i veritable drethavent.

El 24/01/2017 el consell de la Fundació va resoldre la seva dissolució.

Per carta del 03/02/2017, "Renman Foundation" va demanar a ORG_1 cancel·lar el compte núm. ****3022 i els serveis associats. La firma de la carta apareix esser la del Sr. Moliner, qui segons ha acreditat ORG_1, era en aquell moment l'apoderat únic i beneficiari final de dita Fundació.

En aquest moment, l'import total que ORG_1 va transferir a comptes de la titularitat del Sr. Antonio Moliner RUIS era de 2.469.716,87.-euros i 3.041,80.-dòlars americans.

Segon.- És en aquestes circumstàncies que el Sr. Moliner, a l'octubre del 2020, ha instat la present reclamació en contra de ORG_0.

Fonamenta la seva acció primerament en la Llei de protecció del consumidor del 31/07/1985 i en la responsabilitat contractual del banc.

El comportament concret que el client reprotxa a ORG_0, com accionista única de BPA SERVEIS SAU, és haver-li proposat crear a Panama la pantalla societària i operativa que el va privar d'efectuar actes d'administració i disposició sobre els seus diners i fer-li perdre el control dels seus havers, el tot amb la intenció de poder disposar dels seus diners sense el seu coneixement i consentiment, i així fent inversions desbaratades contràries al seu interès i al seu perfil d'inversor minorista i conservador, però beneficioses pel banc, és a dir la compra de les accions preferents que presentaven riscos per l'inversor però van permetre al banc capitalitzar-se per la compra de BANCO MADRID.

Tercer.- La sentència d'instància ha desestimat les excepcions peremptòries aixecades pel banc, és a dir la de manca de legitimació activa, bàsicament perquè el beneficiari real de les operacions litigioses i eventual perjudicat per les mateixes era el Sr. Moliner, i la de manca de legitimació passiva, perquè la societat BPA SERVEIS SAU era una filial totalment controlada per la societat ORG_0, qui va intervenir a través dels seus apoderats com a beneficiada de la compra de les accions preferents, exercitant el control efectiu. Aquests extrems no estan impugnats, de tal manera que la qüestió per resoldre en el marc del present recurs és la de qualificació civil o contractual aplicable a la relació d'autes i la qüestió de la prescripció, que depèn de la primera.

La sentència d'instància considera que el demandant exercita dues accions, una de responsabilitat contractual i una de responsabilitat extracontractual.

Pel que fa a l'acció de responsabilitat extracontractual considera que la mateixa ha prescrit doncs, de conformitat amb la jurisprudència de la Sala (TSJC-346/2021), el dies a quo s'hauria de fixar al 21/04/2016, dia de la resolució de l'AREB que constitueix el moment en el qual el perjudicat té o hauria de tenir coneixement del seu perjudici causat per la pèrdua de valor de les participacions preferents. Afegeix que en tot cas, la part agent va conèixer o saber ja el 27/12/2012 les característiques dels productes litigiosos i la presumpta negligència del banc, i que és aquell dia el punt de partida que s'ha de tenir en compte.

Pel que fa l'acció contractual, la sentència d'instància conclou que la relació era de naturalesa comercial i, aplicant el mateix dies a quo del 27/09/2012 que per l'acció extracontractual al termini mercantil triennal, estima l'excepció de prescripció.

Així les coses, escau determinar l'acció que exercita la part agent i un cop qualificada, determinar, segons el règim de la mateixa, si l'acció es troba o no prescrita.

Quart.- Pel que fa a la prescripció de l'acció extracontractual.

No podem estar d'acord amb la consideració de la sentència d'instància que el demandant hauria exercit dues accions, una de responsabilitat contractual per haver el banc comercialitzat els productes financers no adequats, i l'altra de responsabilitat extracontractual per haver el mateix banc ocasionat un perjudici econòmic al demandant per una actuació negligent.

En efecte, és clar que la part agent exercita únicament una acció en responsabilitat contractual en contra del banc, demanant la indemnització dels perjudicis que pretén haver sofert pel comportament que qualifica com un incompliment per part de la entitat bancària de les seves obligacions contractuals.

Dit això, si bé compartim la posició de la part apel·lant al respecte, això no té però cap efecte revocatori.

En efecte, com ho veurem de seguit, si s'estima la prescripció triennal en base a un dies a quo idèntic al de la prescripció aquil·liana, necessàriament, el termini anyal d'aquesta darrera s'ha escolat.

Cinquè.- Pel que fa a la prescripció de l'acció contractual.

El demandant invoca la mala gestió del seu compte en valors número 022841 explicant durant la seva confessió en judici que tenia tota confiança en els gestors de ORG_0.

Doncs bé, el caràcter civil o comercial de la relació entre el client i el banc queda determinat par la qualitat de les parts, o per la natura de les operacions de les quals el compte és l'accessori, i segons el servei prestat pel banc i les diferents modalitats de funcionament a les quals hagin arribat les parts.

Com dèiem en la nostra sentència del 05/02/2015 (rotlle 294/201) :

"La naturalesa civil o mercantil d'un contracte no ve determinada per la condició de comerciants o no de les parts que intervenen sinó també els que es concerten entre comerciants i particulars "quan la relació es situa en el marc de l'activitat professional del comerciant" segons la sentència d'aquest Tribunal de 15/06/1995. I en aquest cas no pot cabre el més mínim dubte que l'activitat de gestió de cartera de valors entra dins el camp de l'activitat de les entitats financeres i es persegueix un benefici per a les dues parts: el gestor per la comissió que percep i el titular pels guanys que espera obtenir dels seus valors o diners que ha confiat la gestió a l'entitat. I ja en altres ocasions aquest Tribunal en les seves sentències 259/2011 i 147/2009 en contractes de dipòsit i de compte corrent amb entitats bancàries. (...)

Finalment farem esment de la sentència d'aquest Tribunal de 13/10/2000 que cita la recurrent com a element de comparació entre aquest contracte de gestió de cartera amb el contracte d'assessorament que es contempla en aquella sentència i que qualifica de naturalesa civil. En aquell cas ens trobàvem davant d'un contracte d'assessorament comptable "aliè a tota idea d'àgio, especulació o de tràfic comercial", en canvi, en el cas present, en què es contracta amb l'entitat bancària precisament un negoci d'especulació i de tràfic comercial com són les transaccions autoritzades a fi d'obtenir la màxima rendibilitat d'una cartera de valors o de diners, no resisteix el mateix raonament que en el cas d'un contracte d'assessorament comptable. (...)

En conseqüència, no pot restar cap dubte que el contracte de gestió de cartera que vinculava a les dues parts tenia la naturalesa jurídica de mercantil i no la civil.(...) en canvi, en el cas present, en què es contracta amb l'entitat bancària precisament un negoci d'especulació i de tràfic comercial com són les transaccions autoritzades a fi d'obtenir la màxima rendibilitat d'una cartera de valors o de diners, no resisteix el mateix raonament que en el cas d'un contracte d'assessorament comptable.".

Més recentment, vam confirmar tal criteri en la sentència del 22/04/2024 (rotlle 257/2023).

També ens podem referir a la nostra sentència del 30/11/2020 (Rotlle 238/2018) que aplica el termini triennal a la reclamació d'un client de ORG_0 a qui havia confiat la gestió dels seus valors.

Si apliquem les consideracions que acabem al present cas, només podem confirmar la conclusió de la resolució d'instància que ens trobem front a una relació comercial i sense que les normes sobre consumidors puguin aplicar-se.

En efecte, el primer que hem de constatar és que, és en la seva qualitat de professional fent girar un negoci de gemmòleg que el demandant va iniciar la seva relació amb el banc per fer gestionar el producte de la seva activat professional.

En aquesta òptica, un extrem important és la situació del Sr. Francisco Javier ROCA SALA, el soci del Sr. Moliner doncs del mateix no se sap quasi res sinó que s'hauria desvinculat de la fundació al 2016. Però si bé el demandant és més que discret sobre aquest aspecte de les coses, és clar és que la relació amb el banc que ens interessa es va iniciar juntament amb dit senyor que presenta com el seu soci i company de professió.

Tampoc s'explica sobre les entitats ORG_7, ORG_6, ORG_2, ORG_8, i ORG_3 de les quals va indicar esser el real beneficiari dels comptes que les mateixes tenien oberts prop de ORG_0.

Tot això revela un funcionament ben allunyat d'un compte d'un client simple consumidor, i més propi d'un funcionament del compte d'un professional.

Un altre aspecte a tenir en compte és que la relació es va iniciar "aprofitant les especials característiques que oferia el Principat a la data dels fets", plantejament que entenem com la recerca d'avantatges fiscals.

I és ben bé en aquesta òptica que es va crear tota l'operativa a través l'entramat de societats i fundacions estrangeres, que el demandant reprotxa ara al banc. Es tractava que el seu nom no aparegués directament com a titular dels comptes oberts prop de ORG_0 per tal de garantir el rendiment que buscava a través de les inversions realitzades en recerca de la màxima rendibilitat, com ho revela l'examen dels elements bancaris i en particular el compte de valors, el tot en el marc de la relació de negocis iniciada des del 1995. En tals paràmetres, la relació no es pot considerar com un assessorament civil.

No apareix que la resolució d'instància no hauria tingut en compte el context, ans al contrari, és tenint en compte tots elements que conformen la relació contractual que s'arriba a la conclusió que la mateixa és comercial, la compravenda de les participacions preferents essent només un episodi de la gestió dels valors del Sr. Moliner.

Per consegüent, hem de confirmar l'aplicació del termini de prescripció triennal a la reclamació del Sr. Moliner.

Sisè.- Quant a la valoració presumptament "reduccionista" de la institució de la prescripció, tal reprotxe no té cap fonament ja que el Tribunal ha aplicat els principis i la jurisprudència que corresponen al cas.

Al respecte, i pel que fa a la determinació del punt de partida, s'ha de compartir la motivació de la instància. Recordem, que de conformitat amb la teoria de l'actio nata, segons la qual el dies a quo sempre ha de ser aquell en què el que exercita l'acció ha conegut, o ha pogut raonablement conèixer el perjudici a ell causat emprant la deguda diligència.

Doncs bé, s'ha de compartir la conclusió que, de forma general, és en data 21/04/2016 dia de l'acord de l'AREB que va comportar el coneixement per part de l'inversor de la pèrdua del valor nominal de les accions que s'ha de fixar el dies a quo. En aquest moment l'inversor ha necessàriament de saber quin és l'abast del seu perjudici.

Per tant (i sense haver de valorar si, pel que fa al cas particular del Sr. Moliner, el dies a quo es podia fixar al 27/09/2012, dia en que el demandant pretén que, havent descobert la "barbaritat" de la compra de les preferents, va demanar llur liquidació), constatem que en relació a la data del 21/04/2016, l'acció introduïda el 14/10/2020 ho va ser fora de termini.

Afegim que no existeix cap desproporció entre l'aplicació de la prescripció i la limitació d'accés al jutge que comporta, tota vegada que apareix que el termini triennal, que constitueix un termini legal adaptat, ha escolat amb escreix, és a dir de més de 4 anys ( o fins i tot de 8 anys si es té en compte el moment on l'inversor sabia que existien en la seva cartera productes financers dels quals es volia desfer).

Per tot l'exposat, podem concloure que els reprotxes que fa el recurrent a la sentència d'instància no són fonamentats i hem de desestimar el seu recurs.

Setè.- Sobre les costes de primera instància

De conformitat amb el principi del venciment objectiu que sempre ha regentat la imposició de les costes, ara recollit a l'article 350 CPC, la desestimació de la demanda comportava la imposició de les costes generades per dita demanda al Sr. Moliner.

Vuitè.- Quant a les costes de segona instància, la desestimació del recurs comporta imposar al Sr. Moliner les costes generades pel mateix, no existint cap iusta causa litigandi.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs interposat per la representació processal del Sr. Moliner en contra de la Sentència de data 09/04/2025, de la qual confirmem la part dispositiva.

SEGON.- Imposar al Sr. Moliner les costes judicials de segona instància generades pel seu recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.