SEGURETAT SOCIAL - CASS Pensió d'invalidesa. Valoració de les patologies dorso-lumbars segons l'índex de Schöber. (1000049-2019)
- Resolució
- Sentència · 29/10/2021
- ROJ
- STSJAD 238/2021
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2021:238
- Recurs
- 45/21
- Ponent
- Elsa Puig Muñoz
- Magistrats
- Elsa Puig Muñoz, Albert Andrés Pereira, Alexandra Cornelia Sola
- Descriptors
- SUSPENSIÓ BATLLES ACTE ADMINISTRATIU DECISIÓ SEGURETAT SOCIAL CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL MALALTIA COMUNA
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Querol contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia estimat parcialment el seu recurs contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). El Sr. Querol havia sol·licitat l'anul·lació de la resolució de la CASS que havia suspès la seva pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1, amb efectes des del 28 de febrer del 2019. El tribunal ha confirmat la sentència del Tribunal de Batlles, que havia declarat que la resolució de la CASS no era ajustada a dret en la mesura que pretenia produir efectes en una data anterior al seu dictat i notificació. El tribunal també ha confirmat que la suspensió del pagament de la pensió havia de ser a comptar de la notificació de la decisió, és a dir, el 19 de març del 2019. Finalment, el tribunal ha decidit no efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola
Núm. de Protocol: 1000049/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000045/2021
SENTÈNCIA 68-2021
PARTS:
Apel·lant: Sr. Querol
Representant: Sra. Galan
Advocat: Sra. Palomo
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Machado
Advocat: Sr. Canales
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el vint-i-nou d'octubre de dos mil vint-i-ú.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000049/2019.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Querol va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de data 26/06/2019, que desestimà el recurs de reposició interposat contra la decisió de suspendre la pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1 amb efectes des del 28 de febrer del 2019.
2.- La sentència núm. 15/2021, de 29 de març del 2021, ha estimat molt parcialment el recurs de la part agent i ha declarat que la resolució impugnada no és parcialment ajustada a Dret tota vegada que pretén que produeixi efectes en una data anterior al seu dictat i notificació, i declara que la suspensió del pagament de la pensió ho ha de ser a comptar de la notificació de la decisió, és a dir, el 19 de març del 2019.
3.- Disconforme amb aquesta resolució, la part agent ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La Resolució de data 27/06/2019 ha de ser anul·lada per vulnerar el principi de no retroactivitat de l'acte administratiu (atès que els seus efectes s'havien remuntat a una data anterior a la seva promulgació).
Les patologies que pateix l'agent representen una disminució de la capacitat de guany de més del 60%.
La sentència es fonamenta en una nova pretensió de la CASS que no havia estat formulada al seu escrit de contestació a la demanda.
S'ha fet una interpretació incorrecta de la norma i de la jurisprudència d'aquesta Sala respecte a la valoració de l'índex de Schöber.
4.- La CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri, a l'escrit de conclusions no va introduir cap nou fonament ni cap nova pretensió sinó que es va limitar a analitzar i valorar el contingut de l'informe pericial realitzat pel Dr. Capellà en seu judicial.
També afegeix que la interpretació feta per la sentència d'instància és correcta i ha de ser mantinguda.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Per resoldre aquest recurs cal tenir en compte els següents antecedents:
El Sr. Querol va iniciar en data 12 de novembre del 2013 un període d'incapacitat transitòria, resolent la CASS la seva alta mèdica per decisió del 3 d'octubre del 2016, tot atorgant-li -en considerar que presentava una deterioració prematura de l'organisme que produïa una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany- una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1 a comptar del 20 d'octubre del 2016 (folis 74-78).
Per escrit del 14 de novembre del 2018 l'assegurat va presentar una sol·licitud de revisió de la prestació d'invalidesa tot indicant com a motiu de la seva sol·licitud l'empitjorament del seu estat de salut (folis 79-80).
L'agent fou sotmès a una revisió mèdica per la CASS el 13/02/2019, i la Comissió de Valoració Mèdica, desprès d'analitzar la documentació aportada i de fer una nova revisió, va considerar que l'estat del Sr. Querol havia millorat i que no s'apreciava una invalidesa que provoqués una reducció del guany d'almenys el 60%.
La CASS va resoldre la sol·licitud de revisió formulada per l'agent per Resolució de 12 de març del 2019, tot acordant la suspensió de la pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna grup 1 amb efectes el 28 de febrer del 2019 (folis 81-82), resolució que li fou notificada el 19 de març del 2019 (segons manifesta la part agent en el recurs de reposició, foli 21).
Contra aquesta decisió el Sr. Querol va formular recurs administratiu el 29 de març del 2019 (folis 83-91), demanant-ne de forma expressa la realització d'un informe mèdic per un facultatiu mèdic sense cap vinculació amb les parts.
El 26 d'abril del 2019 el Dr. Julián emetia dictamen mèdic independent concloent que l'interessat presentava una IPP del 61,175%, i segons la prova pericial judicial seria del la IPP total i definitiva seria del 64,1725%.
Ara bé, la sentència del Tribunal de Batlles te en compte la jurisprudència d'aquesta Sala administrativa (sentències 76-2012, 83-2012 i 37-2013, entre d'altres) sobre la puntuació de les molèsties funcionals del raquis dorso-lumbar que, segons el barem de l'UNCSS, s'avaluen com discretes (5-15 punts), importants (15-25 punts) i molt importants (25-40 punts), i que, compte tingut que l'esmentat barem estableix tres valoracions de la IPP en funció de les limitacions experimentades, es pot deduir que cada franja equival proporcionalment a una reducció de la mobilitat de 1,5 cm (molèstia discreta: 10 punts), 1,5 cm (molèstia important: 10 punts) i 2 cm. (molèstia molt important: 15 punts). La sentència d'instància trasllada encertadament aquesta doctrina al cas, i, atenent que l'agent presenta un índex de Schöber de 10-12,5 cm, la rigidesa del seu raquis lumbar (reduïda de 2,5 cm respecte de la mobilitat habitual) ha de ser qualificada com a "important" i per tant mereix una IPP del 20% i no del 30 %.
La sentència apel·lada també afegeix que, degut a la notòria dificultat per quantificar el dolor, el principal paràmetre a prendre en consideració queda constituït per les limitacions funcionals que pateix el raquis dorso-lumbar que han de ser mesurades segons l'índex de Schöber.
Per tot això el Tribunal de Batlles conclou que la IPP total derivada del element objectiu, desprès d'efectuar la regla de Balthasard seria de 54,1 % (20+12+17+5,1), quantitat a la que cal sumar un 5% en concepte de factors subjectius, percentatge que la part agent no qüestiona en aquesta instància, per la qual cosa la IPP no supera el 60%.
Al recurs d'apel·lació es manté que la sentència, al fer aquestes consideracions, es fonamenta en una nova pretensió de la CASS que no havia estat formulada al seu escrit de contestació a la demanda. Tanmateix, el que fa la representació de la CASS al seu escrit de conclusions és valorar la prova practicada, valoració que es fa, de forma encertada, a la vista de la jurisprudència ja esmentada.
A l'últim, pel que fa la al·legació de la part apel·lant relativa a que la Resolució de data 27/06/2019 ha de ser anul·lada per vulnerar el principi de no retroactivitat de l'acte administratiu atès que els seus efectes s'havien remuntat a una data anterior a la seva promulgació, val a dir que la validesa d'un acte administratiu no depèn dels seus efectes, per això un acte pot ser vàlid però ineficaç, o eficaç però invàlid. I si allò que la part agent vol dir és que els efectes de la referida resolució no podien ser anteriors a la seva notificació, cal dir que en aquest punt la sentència d'instància va estimar el recurs.
Tercer.- Segons l'art.166 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS) la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.
D'altra banda, l'art. 168 de la LSS disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals, i que la manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.
Així, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les aptituds i formació professionals dels treballadors, són elements per a la determinació del grau d'invalidesa, i no per la classificació en un dels grups legalment determinats. En aquest mateix sentit ja es va pronunciar aquesta Sala Administrativa a la sentència 87/2017 de data 13/10/2017, dictada al núm. de rotlle: TSJA-0000046/2017.
I l'art. 169 de la LSS defineix les categories de les persones beneficiàries i les classifica en dos grups:
Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant.
Grup 2: persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional.
A l'últim, cal citar l'art. 8 del Reglament del 27 de maig del 2015, de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, relatiu al reconeixement de la invalidesa i determinació del grau en el cas de la invalidesa derivades d'accident no laboral o de malaltia comuna, el qual estableix que per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada, i que només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral.
En el cas que ens ocupa la CASS va reconèixer al Sr. Querol una pensió d'invalidesa del grup 1 per Resolució de 03/10/2016 (foli 10 i següents de les actuacions). Tanmateix, el propi agent va sol·licitar la revisió de la prestació d'invalidesa tot indicant com a motiu l'empitjorament del seu estat de salut. Però la CASS no només no va considerar que l'estat del l'agent havia empitjorat sinó que va entendre que havia millorat, i va resoldre deixar d'abonar la pensió d'invalidesa.
El resultat de l'informe del facultatiu independent és que l'agent IPP pateix una limitació funcional del 61,175%, i segons la prova pericial judicial seria del la IPP total i definitiva seria del 64,1725%.
Ara bé, la sentència del Tribunal de Batlles te en compte la jurisprudència d'aquesta Sala administrativa (sentències 76-2012, 83-2012 i 37-2013, entre d'altres) sobre la puntuació de les molèsties funcionals del raquis dorso-lumbar que, segons el barem de l'UNCSS, s'avaluen com discretes (5-15 punts), importants (15-25 punts) i molt importants (25-40 punts), i que, compte tingut que l'esmentat barem estableix tres valoracions de la IPP en funció de les limitacions experimentades, es pot deduir que cada franja equival proporcionalment a una reducció de la mobilitat de 1,5 cm (molèstia discreta: 10 punts), 1,5 cm (molèstia important: 10 punts) i 2 cm. (molèstia molt important: 15 punts). La sentència d'instància trasllada encertadament aquesta doctrina al cas, i, atenent que l'agent presenta un índex de Schöber de 10-12,5 cm, la rigidesa del seu raquis lumbar (reduïda de 2,5 cm respecte de la mobilitat habitual) ha de ser qualificada com a "important" i per tant mereix una IPP del 20% i no del 30 %.
La sentència apel·lada també afegeix que, degut a la notòria dificultat per quantificar el dolor, el principal paràmetre a prendre en consideració queda constituït per les limitacions funcionals que pateix el raquis dorso-lumbar que han de ser mesurades segons l'índex de Schöber.
Per tot això el Tribunal de Batlles conclou que la IPP total derivada del element objectiu, desprès d'efectuar la regla de Balthasard seria de 54,1 % (20+12+17+5,1), quantitat a la que cal sumar un 5% en concepte de factors subjectius, percentatge que la part agent no qüestiona en aquesta instància, per la qual cosa la IPP no supera el 60%.
Al recurs d'apel·lació es manté que la sentència, al fer aquestes consideracions, es fonamenta en una nova pretensió de la CASS que no havia estat formulada al seu escrit de contestació a la demanda. Tanmateix, el que fa la representació de la CASS al seu escrit de conclusions és valorar la prova practicada, valoració que es fa, de forma encertada, a la vista de la jurisprudència ja esmentada.
A l'últim, pel que fa la al·legació de la part apel·lant relativa a que la Resolució de data 27/06/2019 ha de ser anul·lada per vulnerar el principi de no retroactivitat de l'acte administratiu atès que els seus efectes s'havien remuntat a una data anterior a la seva promulgació, val a dir que la validesa d'un acte administratiu no depèn dels seus efectes, per això un acte pot ser vàlid però ineficaç, o eficaç però invàlid. I si allò que la part agent vol dir és que els efectes de la referida resolució no podien ser anteriors a la seva notificació, cal dir que en aquest punt la sentència d'instància va estimar el recurs.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa Sr. Querol contra la sentència dictada el 29 de març del 2021 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.