Obres (TSJC 247/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000247/2015 ORIGEN: 6000452/2012 - 00

NIG: 5300542120150000209

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Alcalá va interposar demanda, de data 31-05-2012, envers els Srs. Porras i Puig, segons la qual demana la condemna dels defenents a abonar la quantitat de 7.753,77 euros, amb els interessos legals i amb costes processals.

El Sr. Porras va romandre en situació de rebel·lia processals.

La representació processal del Sr. Puig va oposar-se a la demanda, en data, segons la qual demanava la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 27-11- 2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIXO

Que estimant la demanda formulada per la representació processal de la societat Alcalá contra el Sr. Puig, he de condemnar i condemno a aquest darrer a pagar a la part actora la quantitat total de 7.753,77.-euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 28 de juny del 2012, havent d'absoldre altrament el Sr. Porras de les pretensions dirigides contra ell a la demanda formulada, fent imposició finalment al Sr. Puig de les costes judicials ocasionades a la part demandant, inclosos els honoraris d'advocada i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència, i sense que s'escaigui efectuar cap pronunciament respecte de les costes processals causades al Sr. Porras doncs el mateix no ha comparegut en el decurs del present procediment".

III.- La representació processal del Sr. Puig va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 23-07-2015, va presentar escrit de conclusions, en mèrits del qual i en consonància amb els arguments continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.

Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 2-10-2015, va sol·licitar, en atenció als arguments exposats, la desestimació del recurs i la imposició de les costes processals a la part recurrent.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 28-05-2016, es van desestimar les pretensions probatòries exercitades pel Sr. Puig.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, considera que esdevé incontrovertit que el primer trimestre del 2011 es va produir un incendi al restaurant L. i que la mercantil agent va efectuar els treballs de substitució del tub d'extracció que importaren 7.753,77 euros. Discrepa de la valoració de la prova, segons la qual la sentència conclou que els treballs no es van dur a terme a l'interior del local arrendat ni afecten de forma immediata a la xemeneia del negoci. Entén que ha restat provat que l'incendi es va originar al tub d'extracció del negoci Restaurant L. i que resulta de les al·legacions de Alcalá, de la confessió en judici (tercera posició) del recurrent i del redactat del pressupost i de la factura de l'agent, així com de l'informe del Departament especial de prevenció i extinció d'incendis i salvaments que situa l'inici del foc a la llar de foc del restaurant. I, per tant, la declaració de la Sra. Plana, arrendatària, que entén que el foc no s'inicia al tub d'extracció no és idònia.

En segon terme, manifesta que la sentència atribueix la responsabilitat de la reparació atès que els treballs es van efectuar a la instal·lació general de l'immoble. Assenyala que els treballs no es van fer a la instal·lació general sinó al tub de la llar de foc i el foc es va originar allí (segons els informes del Departament especial de prevenció i extinció d'incendis i salvaments) i la causa segurament obeeix a un defectuós manteniment de la barbacoa i, per tant, correspon a l'arrendatari el seu pagament.

En tercer terme, entén el jutge a quo acreditat que els treballs de reparació es van encarregar pel recurrent conforme al resultat de la prova de confessió practicada a una persona de 80 anys i la testifical de la Sra. Plana que té evident interès en el judici. En canvi, considera que el recurrent es va assabentar per casualitat de l'incendi, va veure a la gent de Alcalá i que l'arrendatària li va indicar la feina. No es pot inferir l'encàrrec del fet que donés al Sr. Caro el telèfon del seu fill i el pressupost fou enviat a un correu electrònic, que figura a nom del Sr. Porras i el recurrent i el seu fill és notori que no tenen relació, de manera que tampoc va actuar com a mandatari del recurrent.

En darrer terme, s'imposen les costes processals sense que s'hagi provat que no se li ha presentat cap pressupost i que no ha estat requerit de pagament.

II.- Quant al lloc en el que es va produir l'incendi, als efectes de determinar qui ha de ser el responsable de la seva reparació, s'ha de posar en relleu que consta a les actuacions el que segueix:

El negoci Restaurant L. es troba ubicat al local x., ubicat al XXXX, a l'edifici C. Bloc x.

Segons el contracte d'arrendament, de data 27-09-2010, les úniques obres que pot realitzar l'arrendatària són les de reparació i manteniment i en cap cas les obres poden afectar l'estructura de l'immoble ni la façana (cl. 7).

Segons l'informe de Bombers (foli 65) el foc es localitza en un cinquè pis en un edifici de set plantes i del teulat, d'on sortien flames. Així mateix s'indica que l'inici del foc es situa a la llar de foc del restaurant i s'ha controlat el foc dels dos indrets.

El pressupost de l'obra de reparació, de data 21-01-2011, refereix la substitució del tub de la llar de foc amb la instal·lació de sistemes de seguretat d'alçada amb cordes, treure el tub existent fins a la boca de la xemeneia i col·locar un tub nou.

Aquest pressupost fou enviat per correu electrònic a l'adreça XXXX@XXXX, titularitat del Sr. Porras.

El Sr. Puig ha reconegut, a la prova de confessió en judici, que l'incendi es va produir al tub extractor del Restaurant i ell li va dir al Sr. Caro (de la part agent) que ho parlessin amb el seu fill i que creu que van parlar del pressupost i les obres.

A la testifical de la Sra. Plana (foli 116) es reconeix que fou el recurrent qui va decidir col·locar un nou tub i encarregar-ho a la mercantil Alcalá. Alhora manifesta que (foli 118) l'incendi no va tenir lloc al tub d'extracció del Restaurant sinó a la xemeneia que dóna a l'exterior de l'edifici.

En data 24-01-2011 es va emetre la factura pels treballs realitzats per un import de 7.753,77 euros.

La valoració d'aquests extrems fàctics condueix a la conclusió que el foc, encara que s'hagués pogut iniciar a conseqüència de la llar de foc del restaurant, el cert és que l'incendi va tenir lloc a la cinquena planta i a la teulada, de manera que es pot extraure que la causa del mateix rau en la manca d'una extracció adequada dels fums des del local fins a la xemeneia en un edifici de set plantes.

En aquest sentit, el pressupost i la factura evidencien que no es tracta de canviar el tub del local llogat, sinó el canvi de tot el tub de la llar de foc fins a la xemeneia.

I la reparació del tub d'extracció de fums que va fins a la xemeneia existent a la teulada d'un edifici de set plantes no es pot atribuir a la part arrendatària, perquè no es tracta d'una reparació o manteniment de l'espai llogat, sinó perquè, com encertadament sosté l'òrgan judicial a quo, correspon al propietari (art. 26.4 llei d'arrendaments de finques urbanes) efectuar a la finca arrendada les reparacions necessàries per tal que es pugui continuar destinant a la finalitat per la qual es va arrendar.

III.- Establert que el dany s'origina al llarg de la xemeneia i no en el local llogat, i que, per tant, correspon la seva reparació a la propietat, la resta de la prova ja indicada (el correu electrònic enviat al fill del recurrent amb el pressupost, el fet que el recurrent reconegués que havia dit al Sr. Caro que parlés amb el seu fill en relació a les obres de reparació, extrem que coincideix amb les declaracions de la Sra. Plana, arrendatària), evidencia que fou el Sr. Puig qui va encarregar la reparació a la mercantil Alcalá i que fou el seu fill qui va rebre en el seu compte de correu el pressupost de les obres per indicació del pare al Sr. Caro.

Consegüentment amb aquestes consideracions, s'han de refusar els motius de recurs articulats per a combatre la valoració de la prova realitzada per la instància.

IV.- En darrer terme, pel que fa a les costes processals, resulta que ja s'ha entès acreditat que el pressupost de reparació fou enviat al fill del recurrent per part de l'empresa actora, a instància de la recurrent. Per altra part, la manca de requeriment extrajudicial pot justificar la no imposició de les costes processals en els supòsits d'aplanament a la demanda per part de la defenent, però no obsta que a la resta de supòsits la imposició de les costes processals s'hagin de resoldre segons les normes del Codi 7,51,5 i de la Novel·la 82, cap. X, així com de la jurisprudència d'aquesta Sala.

Des d'aquesta òptica, s'ha de concloure amb el jutjador d'instància que l'estimació íntegra de la demanda respecte de la part recurrent justifica la imposició de les costes processals, de conformitat amb el principi del venciment objectiu (Codi 7,51,5).

V.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Puig contra la sentència, de data 27-11-2014, dictada per l'Hble. Batlle i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.