Imposició de costes processals (130/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-130/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 18 d'octubre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 062-6/2009, instades per la societat "X, SA" contra les societats "F. SL" i "H. SA." i els Srs. Blasco, Ricart, Plaza i Andrade, en data 29 de febrer de 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que ha d'estimar i estima, substancialment, la demanda interposada per X. S.A., contra la societat mercantil andorrana F. S.L., contra, els Srs. Blasco, Ricart, Plaza i Andrade,- els dos primers en tant que hereus de la difunta Quesada i els dos darrers, en aital condició i, tanmateix, en nom propi- i contra la societat mercantil ORG_0, condemnant els demandats, solidàriament, al pagament de les sumes que segueixen i en els termes que s'indicaran: 1. La suma d'un MILIÓ VINT-I-CINC MIL CENT NORANTA-CINC EUROS AMB SETENTA CÈNTIMS (1.025.195,70.-EUR), més els interessos bancaris pactats que hagin devengat a partir del 16 de gener del 2009. 2. La suma de VUIT-CENTS MIL NOU-CENTS QUARANTA-VUIT EUROS AMB QUARANTA-SIS CÈNTIMS (808.948,46.-EUR), més els interessos bancaris pactats que hagin devengat a partir del 21 de gener del 2009. 3. La suma de CENT VINT-I-SIS MIL NOU-CENTS CINQUANTA-SIS EUROS AMB NORANTA-NOU CÈNTIMS (126.956,99.-EUR), més els interessos bancaris pactats que hagin devengat a partir del 16 de gener del 2009, - Restant limitada la responsabilitat del Sr. Blasco i del Sr. Ricart, en relació a les obligacions contretes per la difunta Quesada, fins al límit del patrimoni de l'herència relicta de la causant, - Restant limitada la responsabilitat de la Sra. Andrade en relació a les obligacions contretes per la difunta Quesada, fins al límit del patrimoni de l'herència relicta de la causant, a excepció de les garanties hipotecaries constituïdes en data 18 de gener del 2007, - Restant limitada la responsabilitat de la societat mercantil andorrana ORG_0, a les garanties hipotecàries que constituïren en el marc de les escriptures de data 18 de gener del 2007; I imposant a la part demandada l'abonament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- Els Srs. Blasco, Ricart, Plaza i Andrade, han interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els germans Srs. Blasco, Ricart, Plaza i Andrade, s'alcen contra la sentència de la instància pels motius següents: la demanda havia estat desestimada respecte de la declaració de pèrdua de l'acceptació de l'herència de la Sra. Quesada a benefici d'inventari, no essent responsables els hereus dels actes de la difunta en haver acceptat l'herència a benefici d'inventari; s'havia de deslliurar els Srs. Blasco, Ricart, i Andrade, de satisfer les costes judicials doncs les seves respectives responsabilitats patrimonials havien estat limitades quantitativament pel Tribunal a quo i subsidiàriament, si la Sra. Andrade les havia de suportar, es tenien que limitar al valor del pis que va donar en garantia.

II.- L'objecte d'aquest recurs d'apel·lació versa només sobre la condemna dels Srs. Blasco, Ricart, i Andrade, a satisfer les costes judicials de la instància. El Tribunal de Batlles ho justifica per aplicació de la regla del venciment objectiu, contemplada en el Codi 7, 51, 5. Els recurrents estimen, però, que l'esmentada condemna no procedeix perquè la demanda havia estat estimada parcialment i perquè no eren responsables de les actuacions de la seva mare finada, tota vegada que havien acceptat l'herència a benefici d'inventari.

Respecte del primer greuge dirigit a combatre la sentència recorreguda, cal dir que la pretensió continguda en l'escrit de demanda (folis 92-93) només perseguia la condemna solidària dels defenents a satisfer determinades quantitats dineràries i en cap cas la privació del benefici d'inventari dels germans Blasco en relació amb l'acceptació de l'herència de la difunta Sra. Quesada. Aquesta qüestió va ser introduïda per "X. SA" una volta esgotat el període d'al·legacions, concretament el 17 de març de 2010 (folis 260-264) i, doncs, desprès de quedar degudament constituïda la litis. Per aquest motiu, el Tribunal de Batlles no va examinar aquell pediment segons reflecteix el seu Aute del 6 de desembre de 2010 (folis 269-273). Per conseqüent, els avui recurrents no poden mantenir que la demanda va ser estimada parcialment puix l'esmentat punt no feia part del seu objecte.

La demanda va ser estimada substancialment, cosa que fundava efectivament el Tribunal de Batlles a fer ús del Codi 7, 51, 5. Es podria també discutir si la demanda va ser acollida parcialment o substancialment. Si comparem la pretensió de l'entitat agent i el dispositiu de la sentència, s'observa que la divergència rau solament en la limitació quantitativa que imposa la decisió jurisdiccional al pagament que han de realitzar els Srs. Blasco, Ricart, i Andrade, en el sentit que el banc no els hi podrà exigir "en relació a les obligacions contretes per la difunta Quesada" un muntant superior al "patrimoni de l'herència relicta de la causant". Ara bé, si els recurrents mantenen la tesi de l'estimació parcial, havien de produir alguna mena de prova en ordre a valorar l'import dels béns hereditaris i, en conseqüència, la quantitat a la qual podrien fer front efectivament. Aquesta prova es troba faltar a les actuacions, doncs en l'inventari del béns hereditaris, hi manca la valoració de les participacions de la causant dels defenents dins la societat "I., SL" (foli 232), la qual sembla constituir l'actiu més important de l'herència doncs és objecte d'una auditoria (revers del foli 230 i foli 232). Així les coses, no es pot defensar una estimació parcial de la demanda.

Els apel·lants al·leguen també que no eren responsables dels actes de la difunta en haver acceptat l'herència a benefici d'inventari el dia 29 de gener de 2009, però obliden que els creditors conserven acció contra l'herència del deutor traspassat per raó de la separació de patrimonis que produeix el benefici d'inventari.

Per finalitzar, la Sra. Andrade demana subsidiàriament que els honoraris professionals que hagi d'abonar siguin calculats en funció del valor de la garantia hipotecària (70.000 EUR segons els apel·lants, foli 17 d'aquest rotlle) prestada en el seu dia en favor del banc per assegurar el retorn de diversos crèdits concedits a "I., SL". Procedeix igualment la desestimació d'aquest darrer obstacle, tota vegada que la seva condemna va més enllà del valor de la garantia hipotecària constituïda en favor del banc, puix s'estén a les obligacions contretes per la seva mare fins al límit del patrimoni de l'herència relicta com ho ha estipulat el Tribunal a quo i que es valora provisionalment en 465.899,20 EUR (foli 232).

Decisio

Per tot l'exposat, s'imposa denegar el recurs d'apel·lació dels Srs. Blasco, Ricart, Plaza i Andrade,

III.- La desestimació del recurs suposa la condemna dels apel·lants a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pels Srs. Blasco, Ricart, Plaza i ENTITY_7;, CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 29 de febrer de 2012; condemnar els Srs. Blasco, Ricart, Plaza i Andrade, a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.