Polissa de crèdit - aval bancari (0165/109

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-165/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el dia 28 d’octubre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de l’entitat “Montenegro” (ENTITY_4) va formular demanda contra la societat “Gaya” (ENTITY_5), els Srs. Roda, Peña, Criado i la Sra. Garzón en data 14 de setembre del 2009, sol·licitant que es condemnés als defenents conjuntament i solidària a pagar al seu mandant la suma de 163.345,86 euros, quantitat resultant del crèdit del compte corrent que aquests no havien satisfet, incrementada amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats al tipus per a “descoberts”, quant a l’interès, i per “préstecs i crèdits”, quan a la comissió, successivament en vigor segons l’Agrupació de Bancs Andorrans a partir de l’onze d’agost del 2009, data de la liquidació, fins al seu total pagament, més la totalitat de les costes generades pel procediment.

II.- En data 5 d’octubre del 2009 la representació processal de la Sra. Garzón va contestar la demanda oposant-se a la mateixa amb els arguments que exposava i sol·licitant que es desestimés pel que feia a la seva mandant, imposant a l’agent les costes del procediment.

III.- El dia 19 d’octubre del 2009 la representació processal dels Srs. Roda, Peña, Criado i la societat mercantil “Gaya” va presentar un escrit formulant l’excepció peremptòria de manca de legitimació passiva dels Srs. Peña i Criado i de la societat “Gaya”, i, subsidiàriament, va contestar a la demanda sol·licitant la seva desestimació, apreciant l’excepció peremptòria formulada, absolent als seus mandants de les pretensions contingudes en ella i executant de manera immediata l’aval bancari formalitzat en el seu dia amb la Sra. Garzón i, subsidiàriament, condemnant als seus mandants a satisfer a la part agent una suma que no podria superar la de 155.200 euros i imposant a l’actora les costes del procediment.

IV.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l’adversa.

V.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 14 d’abril del 2010 estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de Montenegro, condemnant a la societat “Gaya” i als Srs. Roda, Peña i Criado a pagar a l’agent de manera solidària la quantitat de 163.345,86 euros, més els interessos i comissions bancaris indicats en la mateixa resolució, des del dia 11-08-2009 i fins el dia del seu total pagament, i a la Sra. Garzón a satisfer solidàriament amb els altres demandats i en relació al dit import fins a la suma de 155.520 euros, imposant als defenents les costes del procediment.

VI.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. Garzón i, en virtut dels arguments que exposa, demana la seva revocació, imposant a l’agent les costes de la primera i de la segona instància.

VII.- La representació processal dels Srs. Roda, Peña i Criado i de la societat “Gaya” formula igualment recurs contra l’esmentada resolució i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i la imposició a l’adversa de les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 31 de gener del 2006 el Sr. Roda, actuant en nom propi, va formalitzar un contracte de promesa de compravenda del pis XXXX, amb la Sra. Garzón, que havia adquirit els drets sobre els immobles que resultessin del projecte de construcció d’habitatges que la promotora “G.B.I. SA” estava portant a terme en un terreny d’aquesta localitat (foli 63).

Tampoc es discuteix que el 24 d’abril del 2006 Montenegro va concedir als Srs. Criado, Roda i Peña, actuant en representació de l’entitat “Gaya”, un crèdit de 155 200 euros amb venciment el dia 24 d’abril del 2008 (foli 41), ni que els citats senyors s’havien constituït en fiadors de la citada societat en front de l’entitat bancària en data 16 de desembre del 2005 (foli 40). No és tampoc objecte de debat que la Sra. Garzón va prestar el seu aval solidari a favor de Montenegro per garantir el compliment de totes les obligacions, únicament per principal, contretes per “Gaya” derivades del contracte del contracte de pòlissa de crèdit concedit en data 24 d’abril del 2006 (foli 42). D’altra banda, la part agent reconeix, i així es fa constar tant a la pòlissa de crèdit com al document en el què es pacta l’aval, que la citada suma anava destinada al pagament del preu d’adquisició de les citades unitats immobiliàries, raó per la qual l’aval seria vàlid fins el moment en que s’atorgués la corresponent escriptura de compravenda.

En aquestes circumstàncies la Sentència d’instància estima substancialment la demanda formulada per Montenegro i condemna a la societat “Gaya” i als Srs. Roda, Peña i Criado a pagar a l’agent de manera solidària la suma de 163.345,86 euros, import del ròssec deutor del contracte de crèdit subscrit entre les parts en el moment de la liquidació del compte, més els interessos i comissions corresponents fins el dia del total pagament del deute, i a la Sra. Garzón a satisfer solidàriament amb els altres demandats la suma de 155.520 euros, import màxim que avalava.

II.- Contra l’esmentada resolució s’alça la representació processal de la Sra. Garzón argumentant, en primer lloc, que del document aportat per l’adversa en període de proves (foli 137) es dedueix que el Banc coneixia que la intenció dels seus clients era posar a la venda immediatament el pis que adquirien i vendre’l abans de la data de l’atorgament de l’escriptura pública de compravenda, manifestant que en el cas que això no fos possible reconduiria l’operació a un préstec amb garantia hipotecària, abonant els Srs. Roda i Criado una quota mensual de 1.818 euros. Per aquesta raó, segons el seu parer, s’havia complert la condició establerta en aquest document i, per tant, la garantia del préstec atorgat als demandats era la del propi immoble que es van comprometre a comprar i no pas l’aval prestat per la seva mandant.

Malgrat els arguments exposat per la recurrent aquest motiu del recurs no es pot estimar. En primer lloc, perquè el citat document, que consta al foli 137 de les actuacions, no es pot entendre més que com una proposta d’un empleat de Montenegro a fi de que aquesta entitat acceptés la concessió del préstec, com defensa aquesta societat, proposta que possiblement recollia un pacte entre els defenents i el Banc, però no pas amb la Sra. Garzón i si en ell es té en compte exclusivament la capacitat econòmica dels Srs. Roda i Criado és perquè són ells els que en el seu cas haurien de retornar el préstec hipotecari d’acord amb unes determinades quotes. En segon lloc, perquè, en tot cas, aquesta garantia hipotecaria sols sorgiria si els defenents no havien venut l’immoble a tercers en el moment d’atorgament de l’escriptura pública de compravenda corresponent, ja que si aquesta es signava l’aval quedaria extingit d’acord amb allò que es va pactar en el contracte signat entre el Banc i la Sra. Garzón i per tant a Montenegro li interessava que els préstec atorgat gaudís d’una garantia hipotecaria que sols podien prestar els adquirents de l’immoble. Per aquest motiu, tenint en compte que, com les parts admeten, aquesta escriptura no s’havia atorgat en el moment de presentar la demanda que dóna origen al present procediment, la garantia prestada per la recurrent continua vigent.

III.- Com a segon greuge contra la Sentència d’instància reitera la recurrent l’argument, que ja fonamentava la seva oposició a la demanda, en el sentit que tota la relació obligatòria entre ella i l’entitat agent era, segons el seu parer, ineficaç, ja que la condició que l’alliberaria de la garantia prestada era d’impossible compliment en quan “Gaya” mai podria atorgar l’escriptura de compravenda dels immobles esmentats, ja que qui va prometre comprar-los va ser el Sr. Roda, però tampoc aquest segon motiu del recurs es pot estimar.

És cert que existeix una contradicció entre la persona que promet adquirir els citats immobles, el Sr. Roda, i aquella que demana el préstec per pagar el preu de l’adquisició, la societat “Gaya” representada pels seus socis els Srs. Roda, Criado i Peña, i és també veritat que en la pòlissa de crèdit que la recurrent va avalar es posa de relleu que la beneficiària d’aquest ha adquirit un immoble de la Sra. Garzón al pagament del qual han d’anar destinades les sumes prestades. No obstant, la recurrent coneixia perfectament aquesta circumstància quan va avalar les obligacions contretes per aquesta societat en virtut de la pòlissa de crèdit concedida per Montenegro, ja que en aquest document constava qui era la beneficiària i el contracte de promesa de compravenda a favor del Sr. Roda el va signar ella, de tal manera que el aval es va concedir en aquestes condicions i, en tot cas, els problemes els podia tenir l’agent si finalment qui comprava l’immoble no era la societat beneficiària del crèdit.

D’altra banda, en el document en què es recull aquest compromís consta que l’aval quedaria nul i sense efecte en el moment de signatura de l’escriptura de compravenda de les esmentades unitats immobiliàries, sense que es mencioni que per tal d’extingir-lo era precís que l’adquirent de les mateixes fos el promitent comprador, raó per la qual cal entendre que si s’hagués signat l’esmentada escriptura l’aval hauria quedat sense efecte fos qui fos el seu adquirent, sense perjudici de les conseqüències que aquest fet pogués tenir en les relacions entre la societat prestatària i els seus socis i entre aquests i el Banc.

Cal destacar igualment que el que garantia la recurrent no era que ella finalitzaria l’obra, ni tampoc les obligacions de “Gaya” en la operació de adquisició dels immobles, que precisament s’havien de complir en front d’ella, sinó el retorn del préstec que l’agent va concedir a aquesta entitat amb la finalitat de que pogués adquirir-los. D’altra banda, i si bé la finalitat d’aquesta concessió era l’adquisició d’un immoble i per tant es podia entendre que aquest motiu formava part de la causa del contracte, la voluntat comú de les parts no era que l’immoble l’adquirís la societat beneficiària, ja que totes elles coneixien que la promesa de compravenda la va signar un dels seus socis en nom propi, sinó que fos adquirit per ella o pels seus socis, tenint en compte que aquesta la societat estava formada exclusivament pels Srs. Roda i Criado, com posa de relleu el mateix nom de l’entitat, sent el Sr. Peña un fiduciari, com reconeixen els defenents.

IV.- Amb caràcter subsidiari la recurrent defensa la necessitat de revocar la Sentència d’instància atès que, com ja exposava al contestar a la demanda, existia un error respecte de la data de finalització de la garantia prestada, ja que, mentre al primer paràgraf del contracte signat per ella el dia 24 d’abril del 2006 es diu que la data de venciment de les obligacions de “Gaya” era el 24 d’abril del 2008, en el quart es destaca que l’aval quedaria nul i sense efecte el dia de la signatura de l’escriptura de compravenda, tenint en compte que, segons el seu parer, aquesta discordança sols podia perjudicar a l’adversa, quedant el seu aval sense efecte en aquella data.

No obstant, tampoc aquest argument es pot estimar, ja que, si bé és cert que la fiança és accessòria de l’obligació principal i, per tant, no pot subsistir sense ella, el fet que el crèdit vencés el dia 24 d’abril del 2006 no volia dir que a partir d’aquell moment quedés extingit, sinó precisament que sorgia l’obligació de retornar la suma prestada, raó per la qual la fiança es mantenia fins el seu pagament o, en tot cas, fins el moment d’atorgament de l’escriptura pública de compravenda de l’immoble quan el seu titular ja seria l’adquirent i per tant aquest podria garantir el pagament de l’import degut hipotecant la finca.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

V.- La representació processal de la societat “Gaya” (ENTITY_5) i dels Srs. Roda, Peña i Criado formula igualment recurs d’apel·lació contra la Sentència d’instància argumentant, en primer lloc, la manca de legitimació passiva dels Srs. Peña i Criado i de la societat “Gaya”, atesa la impossibilitat de complir aquelles obligacions que els hi eren exigibles, ja que qui va prometre adquirir els immobles situats a Sant Pere del Tarter, Parròquia de Canillo,va ser el Sr. Roda en nom propi.

No obstant, com es posa de relleu en relació al recurs formulat per la Sra. Garzón, si bé és cert que els Srs. Peña i Criado junt amb el Sr. Roda van concertar una pòlissa de crèdit en nom de “Gaya” amb la societat agent per tal d’adquirir unes determinades unitats immobiliàries que havia promès comprar en nom propi l’esmentat senyor, el que no poden argumentar aquests és que aquesta era una finalitat coneguda per Montenegro, de tal manera que no existint la causa del contracte aquest era nul, ja que també ells la coneixien, de tal manera que la finalitat del préstec i la voluntat comú de les parts era, com hem dit, que el préstec anés destinat a l’adquisició dels immobles tant si ho feia la societat com si l’adquiria un dels seus socis i aquesta possibilitat existia des del seu inici i mai va desaparèixer.

Tampoc és cert que els recurrents s’hagin de fer càrrec de les obligacions del Sr. Roda en relació a l’adquisició de l’immoble, sinó d’aquelles sorgides de la pòlissa de crèdit que ells van signar en nom d’una entitat en front a la qual s’havien constituït en fiadors solidaris (folis 40 i 41) coneixent qui podia portar a terme l’adquisició de l’immoble a la què anaven destinades les quantitats rebudes, sense perjudici de les relacions existents entre els socis i entre aquests i la societat demandada.

VI.- Argumenta la recurrent en segon lloc que, vist que no es complien les obligacions derivades de la pòlissa de crèdit, l’agent hauria d’haver executat l’aval, però aquest argument tampoc es pot estimar, ja que la seva existència no allibera als deutors de les seves obligacions, sinó que reforça les garanties del creditor que pot demandar a aquests i als avaladors solidàriament o dirigir-se sols contra alguns d’ells.

Pel que fa a l’argument de que, atès que no se li va notificar als deutors l’existència del deute, sols se’ls hi pot reclamar la suma prestada, tampoc aquest argument té un fonament sòlid, ja que la manca de notificació del deute no eximeix als deutors del pagament de la suma realment deguda

VII.- Per últim, els recurrent s’oposen a la imposició de costes que decideix la Sentència d’instància entenent que l’agent va actuar de forma negligent, però de les actuacions no resulta en cap moment la negligència al·legada, raó per la qual estimem procedent mantenir aquest pronunciament.

VIII.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d’apel·lació interposats per la representació processal de la Sra. Garzón i per la de la societat “Gaya” (ENTITY_5) i els Srs. Roda, Peña i Criado contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 14 d’abril del 2010 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes de cada un d’aquests recursos a la part que els ha promogut.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.