CASS. Invalidesa per accident de treball. Valoració del grau TSJA-0000053/14

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0126-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-053/14

SENTÈNCIA 53-2014

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Plaza

Advocat: Sr. Vendrell

Apel·lat: Sr. Duque

Representant: ídem

Advocat: Sra. Corbacho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-ún de novembre de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0126-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència d'11 de gener de 2013 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar parcialment la demanda interposada pel Sr. Duque contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 27 de setembre i 28 de novembre de 2011, i va declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per accident de treball segons una IPP del 18%, amb efectes econòmics des del 24 d'octubre de 2011.

2.- La representació de la CASS va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència, en considerar que s'havia fet una incorrecta valoració de les proves practicades, i en concret pel que fa a la rigidesa de les articulacions del dit 3r. de la mà dreta i a la hipersensibilitat que afecta el dit 4t. de la mateixa mà.

3.- En data 22 d'abril de 2013 es va declarar desert el recurs d'apel·lació, com a conseqüència del fet que la Batllia no havia emplaçat la CASS per tal de formalitzar el recurs davant d'aquesta Sala.

4.- L'aute de 23 de maig de 2013 va declarar la nul·litat de l'anterior resolució de 22 d'abril de 2013, i va disposar la retroacció d'actuacions, a fi de què la CASS pogués formalitzar adequadament el seu recurs, cosa que va fer el 19 de maig de 2014

5.- La representació de l'agent es va oposar al recurs de la CASS i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest procés versa sobre la valoració del grau d'incapacitat que pateix l'agent, com a conseqüència de l'accident laboral que va patir el 14 de febrer de 2011.

El dictamen pericial que es va practicar durant la primera instància identifica diverses patologies que afecten la mà dreta de l'assegurat i que consisteixen en:

Amputació total de la segona i tercera falange del V dit de la mà dreta, en una persona dretana, que es valora en un 4% d'IPP.

Moderada rigidesa amb desaxació del IV dit de la mateixa mà, valorada en un 4% d'IPP.

Rigidesa moderada de l'articulació interfalàngica proximal associada a una rigidesa total de l'articulació interfalàngica distal del III dit de la mà dreta, a la que s'atribueix una IPP del 6%.

Hipersensibilitat a nivell de la sensibilitat tant superficial com profunda del IV dit, així com molèsties a nivell del III, IV i V dit de la mà dreta, amb una IPP del 4%.

En conseqüència, els experts del Servei de medicina forense conclouen que la IPP total és del 18%, criteri que va acceptar la sentència impugnada de la Batllia.

Tercer.- La CASS no discuteix en el seu recurs la valoració de les seqüeles incloses en els anteriors apartats a) i b), de manera que l'objecte litigiós ha de quedar reduït a l'examen de les altres dues patologies.

Així, en primer lloc, pel que fa a la rigidesa de l'articulació interfalàngica del III dit de la mà dreta, l'apel·lant considera que es tracta de seqüeles de poca entitat, que no justifiquen cap tipus d'IPP. Ara bé, cal tenir en compte que l'informe dels assessors mèdics de la CASS només van valorar l'existència d'una limitació lleugera de l'articulació metacarpofalàngica, mentre que el dictamen pericial afegeix que hi ha una rigidesa total de l'articulació de la interfalàngica distal del mateix dit, cosa que justifica una IPP del 6%.

En conseqüència, procedeix confirmar en aquest punt les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, que es basa en l'informe pericial practicat en les actuacions. El fet de què els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

Quart.- Quant a la hipersensibilitat del IV dit de la mà dreta, s'ha de partir igualment de les conclusions de l'informe pericial. Ara bé, en aquest punt resulta necessari introduir determinades matisacions, en línia amb els arguments que formula la defensa de la CASS.

En efecte, si s'examinen les seqüeles que afecten el IV dit de la mà dreta, es pot apreciar que els perits han atribuït un 4% a la rigidesa que s'observa en el mateix, al qual s'ha d'afegir un altre 4% en concepte d'hipersensibilitat. Això suposa una IPP total del 8% per les patologies que afecten aquell dit, quan l'amputació total només es valora en un 6%.

D'altra banda, les altres molèsties lleus que recullen el perits no són valorables en els termes del barem.

En conseqüència, no procedeix atribuir al conjunt de seqüeles derivades de la rigidesa i de la hipersensibilitat del IV dit una IPP superior a la que resultaria de la pèrdua total del mateix. Això suposa que la valoració de la hipersensibilitat no pot superar el 2% i, en conseqüència, la IPP global ha de ser del 16%.

Procedeix, doncs, estimar parcialment el recurs de la CASS, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada l'11 de gener de 2013 per la Secció Administrativa de la Batllia, en l'únic sentit de que la IPP reconeguda a l'agent es fixa en un 16%.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.