Homicidi per negligència professional greu (0009/09)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. 09/09 Causa núm. TC-073-5/05 Sentència núm. 36-09

Ponent Cañellas Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

S E N T È N C I A

Magistrats Cañellas Srs. Josep M PIJUAN CANADELL

Marie Conte Yves Picod

Andorra la Vella, a vint-i-set de novembre del dos mil nou.

En el recurs d'apel·lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal d'un costat, i per la representació lletrada de la Sra. Zurita d'altra part, contra la sentència de data 20 de gener del 2009 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte d'homicidi per negligència professional greu. Sent part el Sr. ENTITY_6; el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària i la companyia d'assegurances ORG_0. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 20 de gener del 2009 per la qual absolgué l'acusat Campillo, del delicte major d'homicidi per negligència professional greu, pel que venia acusat.

II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que, el dia 27 d'abril de 1998, vers les 1:40 hores el Sr. V. A.

G. es personà al Servei d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell amb un mal de cap molt intens, essent atès pel processat Dr. Campillo, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, que era el metge de servei en aquell moment, el qual practicà al Girona un interrogatori mèdic, constant de vàries parts : "motius de la consulta", "antecedents", "actual" i "exploració" que consistí aquesta darrera en oscultació cardíaca i respiratòria, exploració abdominal, valoració de la rigidesa del clatell i de la mobilitat del coll, així com el signe de Lassegne. Després d'aquestes proves va acabar diagnosticant al pacient una migranya, li va donar tractament farmacològic amb "Diazepam" i "Nolotil" que són un ansiolític i miorelaxant el primer, i un antiàlgic el segon, i li va donar l'alta unes hores més tard, prescrivint un tractament farmacològic, i demanant-li d'anar al metge de capçalera i de consultar un neuròleg. L'endemà el Girona va continuar tenint mal de cap, i no va visitar al Aguilar, el seu metge de capçalera, que era fora, ni un neuròleg ja que a l'hospital no li van donar hora fins el dia 19 de maig.

En empitjorar el dolor al cap, el Girona acudí novament al Servei d'urgències el dia 29 d'abril del 1998 a les 00:47 hores, on va perdre el coneixement i entrà en coma pocs instants després de ser atès per la doctora que estava de guàrdia, essent diagnosticat d'hemorràgia cerebral i posteriorment traslladat en helicòpter a l'Hospital de Rangueil a Toulouse, on morí el dia 12 de maig de 1998, a conseqüència de la mateixa, malgrat haver estat intervingut negativament.

III.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal interposà recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència perquè no comparteix el criteri del M. I. Tribunal de Corts de què no hi ha prova suficient d'una negligència per part de l'acusat Campillo. El Ministeri Fiscal no aprecia la contradicció que es diu en la sentència apel·lada entre els perits, si més no entre els perits designats per les jurisdiccions Andorranes ja que deixen clar que la víctima va patir una cefalea d'aparició brusca en regió posterior del cap, regió occipito-cervical, sense antecedents anteriors, que era l'inici d'una hemorràgia cerebral, i si s'haguessin esgotat els procediments ordinaris de diagnòstic, era molt probable que la orientació diagnòstica hauria anat en la direcció correcta. Per contra, el perit designat per la Defensa, el Dr. Puga, redactà el seu informe en base a un punt de partida erroni, el diagnòstic de migranya, ja que tot el raonament d'aquest perit troba la seva lògica en la hipòtesi bàsica que el dia 27 la víctima patia una migranya, diagnòstic erroni.

Quan la víctima Sr.G., que no tenia antecedents mèdics de cefalees, acudí al Servei d'Urgències per causa d'una cefalea aguda, d'aparició brusca, en regió posterior del cap que li alterava la son, l'acusat ENTITY_14V. no li practicà una exploració neurològica completa ni tampoc un examen del fons de l'ull, o una punció lumbar, que eren les proves necessàries per establir correctament el diagnòstic, fins i tot la possibilitat de practicar-li un TAC, per la qual cosa no va poder apreciar que la cefalea aguda que presentava el malalt era l'inici d'una hemorràgia cerebral, com li fou diagnosticada en data 29 d'abril de 1998 quan novament acudí al Servei d'Urgències. Hi hagué un error de diagnòstic, i la mort del pacient està lligada de manera certa, inclús indirectament amb una relació de causa- efecte, amb la negligència de l'acusat perquè, si bé la mort era inevitable, atesa la gravetat de la patologia, això és així respecte del dia 29 d'abril, no del dia 27 d'abril en que una exàmens més complets haurien permès un diagnòstic precís i intervenir amb urgència i la rapiditat indispensable per tractar amb eficiència el que era el principi d'hemorràgia cerebral.

El Ministeri Fiscal, considerant que els fets són constitutius del delicte major d'homicidi per negligència professional greu de l'article 191 del Codi Penal vigent a l'època dels fets, interessa la revocació de la sentència dictada pel M. I. Tribunal de Corts i que se'n dicti una altra en què es condemni al processat Campillo com a responsable del delicte major d'homicidi per imprudència professional greu a la pena de dos anys de presó condicional i multa de tres mil euros, i pagament de les despeses processals causades. I, en concepte de responsabilitat civil, a indemnitzar, solidàriament am la companyia d'assegurances "Société Hospitalière d'Assurances Mutuelle" i subsidiàriament amb el "Servei Andorrà d'Atenció Sanitària", a la perjudicada en les quantitats que restin acreditades en haver exercit aquesta les seves accions conforme a Dret.

IV.-RESULTANT: que l'acusació particular constituïda per la perjudicada Sra. Zurita , vídua del Girona, considera que les proves practicades en el present judici permeten acreditar la negligència professional greu de l'acusat, rebutjant el dubte apreciat pel M. I. Tribunal de Corts en la seva sentència de que "existeix una gran contradicció entre les declaracions, manifestacions i precisions fetes, el dia de la vista oral, d'una part pels perits Salas i Villalba, i d'altra part pels perits del processat, els Aguilar i Tejada". Assenyala aquesta part acusadora que el Tejada no actuà com a perit de l'acusat sinó com a testimoni, i a més és un testimoni parcial per la seva vinculació amb l'Hospital i la responsabilitat en els fets ja que, en tant que Cap del Servei d'Urgències i de la Unitat de Cures Intensives l'Hospital, era la persona encarregada de la organització i supervisió del servei. I també assenyala l'acusació particular que la contradicció entre els perits no impedeix considerar provat que va existir negligència ja que es van practicar altres proves, a més de la pericial, relatives a la imprudència professional de 1'acusat, que no han estat tingudes en compte pel Tribunal de Corts. El Tribunal de Corts ha pres en consideració l'informe del Tejada de data 29 de novembre de 1999 quan aquest informe està en contradicció amb les manifestacions de la Talavera i del Dr. Tamarit, que fou el metge de capçalera de la víctima des de 1982 i que, entre altres extrems, afirma que el Girona no patia cefalees.

L'acusació particular entén que no existeix cap tipus de contradicció entre els perits pel que fa a la negligència professional de l'acusat, doncs el Salas i la Villalba van ratificar i confirmar que el Giner no va esgotar els procediments ordinaris de diagnòstic, mentre que el Aguilar no es va pronunciar concretament sobre l'actuació del Giner, sinó sobre els procediments habituals en altres hospitals, com el de la Salas d'Hebron de Barcelona. Els forenses han informat de la rellevància del fet que el Girona no patís cefalees amb freqüència i de la necessitat d'haver fet un fons, i conclouen que el Dr.

E. no aplicà els mitjans de diagnòstic adients, com un TAC i un fons d'ull, que era el protocol a seguir, fer una exploració neurològica complerta i ingressar-lo en observació 24 hores. D'altra banda, l'acusació particular assenyala les contradiccions en què incorre l'acusat: 1) que el pacient havia tingut antecedents de mal de cap, quan aquest extrem no consta en el seu propi informe d'urgències ni el mencionà en les seves anteriors declaracions al Jutjat d'instrucció, i ha estat negat pel metge de capçalera del Girona i per la ENTITY_17; 2 ) que havia "mirat els ulls" del pacient, quan extrem no consta en el seu informe ni el va mencionar abans, i també ha estat negat per la Talavera, present mentre es feia l'exploració al seu marit; 3) que va parlar amb el Villegas, Cap de Guàrdia, de la possibilitat de practicar un TAC, però dit doctor en el sumari té negat aquest extrem dient que la realització dels escàners era responsabilitat exclusiva del metge d'urgències; 4) que l'exploració efectuada li permetia descartar l'hemorràgia cerebral, perquè el pacient no tenia rigidesa cervical ni inconsciència del pacient, i la forense Villalba informà que la rigidesa no és espontània i que si no n'hi ha no es pot descartar un diagnòstic greu i que l'hemorràgia no sempre condueix a una pèrdua de coneixement; 5) diu que el dolor havia marxat amb un nolotil quan això no és cert, com manifestà la Sra. V. G.;

6) diu no recordar extrems tant importants com que els familiars demanessin de fer un TAC o que no estiguessin d'acord amb el diagnòstic, quan la Talavera té declarat que ella va insistir tres vegades al Giner de fer un TAC al seu marit, i que li va dir que no estava d'acord amb el diagnòstic.

I, segons el parer de l'acusació particular, entre la negligència de l'acusat ENTITY_14V. en l'error de diagnòstic i la mort del Girona hi hagué relació de causalitat, discrepant de les opinions de què la mort del Girona era inevitable i que atesa la gravetat de la patologia, un diagnòstic més precoç no hauria canviat el resultat. Fins i tot el Tejada va admetre que les hemorràgies cerebrals no són sempre fulminants.

L'acusació particular demana al Tribunal que revoqui la sentència impugnada i es dicti una nova resolució condemnant al Dr. Campillo con autor responsable del delicte major d'homicidi per imprudència professional greu, tipificat i penat a l'article 191 del Codi Penal vigent a l'època dels fets, a la pena de 3 anys de presó condicional, 6.000 euros de multa i la pena accessòria d'inhabilitació durant 4 anys per a l'exercici del seu càrrec. I que es declari la responsabilitat civil del Dr. Campillo, solidàriament amb la companyia asseguradora, "Societé Hospitaliére d'Assurances Mutuelles" (SHAM) i subsidiàriament amb el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària, condemnant-lo a satisfer a la Sra. Zurita les indemnitzacions de 3.042,60 euros en concepte de despeses funeràries i trasllat, 40.000 euros en concepte de dany moral, 30.000 euros en concepte de pretium doloris del difunt i 44.167,68 euros en concepte de lucre cessant, i al pagament dels honoraris d'advocat i les taxes judicials a acreditar en període d'execució de sentencia.

V.-RESULTANT: que en el present recurs han comparegut l'acusat A.M.E.V i les responsables civils solidària la companyia d'assegurances "Societé Hospitaliére d'Assurances Mutuelles" (SHAM) i subsidiària Servei Andorrà d'Atenció Sanitària.

La representació processal de l'acusat mostra la seva total conformitat amb la sentència del M. I. Tribunal de Corts perquè que no queda provat que una intervenció més ràpida hagués permès de manera certa evitar la mort del pacient, ja que tots els pèrits estan d'acord en que la mort era inevitable atesa la gravetat de la patologia, i que un diagnòstic més precoç no hauria canviat el resultat. Observa que de les declaracions dels pèrits Salas i Villalba, d'una banda, i del Aguilar, d'altra, hi ha contradiccions doncs mentre que els primers consideren que hi va haver mancances en l'exploració del pacient a urgències, el Aguilar sosté, coincidint amb el Tejada, que atenent als símptomes presentats pel Girona el protocol utilitzat fou el correcte. I tots els pèrits sí que coincideixen en que la mort de pacient era inevitable. El Salas manifestà que un diagnòstic més precoç no hauria canviat potser el resultat.

Assenyala que davant l'absència de necròpsia i tenint en compte el manifestat pel Aguilar i els altres pèrits queda clar, como diu la sentencia, que en cap cas es pot establir la relació causa-efecte entre la possible negligència mèdica cometa pel ENTITY_14V., que en tot cas la seva Defensa nega, i la mort del Girona, per la qual cosa manca un dels requisits necessaris per que el diagnòstic del Dr. Esteras pugui ser punible com a delicte major de l'article 191 de l'antic Codi Penal. Afegeix que tampoc ha quedat provat en quin moment es produí l'hemorràgia, que és un dels elements claus, i que hi cap la possibilitat de que es produís el segon dia d'ingrés.

I per tot això demana la confirmació íntegra de la sentència apel·lada que declarà la lliure absolució del processat ENTITY_14V. i dels responsables civils Servei Andorrà d'Atenció Sanitària i la companyia d'assegurances i, subsidiàriament en el cas de que es pogués estimar algun tipus de culpa de l'acusat, la imprudència hauria de ser qualificada de com a lleu i, com sigui que hauria transcorregut més de sis mesos entre la mort del Sr. A.G. i la interposició de la querella criminal, caldria apreciar la prescripció de la contravenció penal. També, subsidiàriament, discrepa de les quantitats reclamades en concepte d'indemnització entenent que la indemnització a la vídua per dany moral no podria ser de més de 36.000,00 euros, sense haver-hi lloc a les indemnitzacions reclamades pels conceptes de pretium doloris del difunt i lucre cessant.

VI.-RESULTANT: que la representació processal de les responsables civils solidària la companyia d'assegurances "Societé Hospitaliére d'Assurances Mutuelles" (SHAM) i subsidiària Servei Andorrà d'Atenció Sanitària en el seu escrit d'impugnació dels recursos fa notar, amb caràcter previ i pel que fa a la prova pericial, que en l'acte del judici oral els pèrits van realitzar diferents rectificacions que, al seu entendre, son molt importants en ordre a valorar una de les qüestions cabdals del present cas quin és si hi ha o no nexe de causalitat entre una presumpta omissió del Giner i la mort del Girona, ja que els pèrits nomenats per la Batllia en el judici oral van haver d'admetre, arran de les explicacions realitzades pel Aguilar en el mateix acte, que calia valorar la hipòtesi que l'hemorràgia que va patir el Girona no fos subaracnoidal, sinó intracerebral.

Assenyala que el problema per valorar si hi ha nexe de causalitat entre l'actuació del Giner i la mort del Girona rau en determinar si la mort era evitable per l''actuació del metge el dia 27 d'abril del 1998. La manca de realització d'autòpsia comporta que no es pugui determinar amb exactitud quina va ser l'evolució de la hemorràgia cerebral que va causar la mort del Girona, i si aquesta es va iniciar abans o durant la visita realitzada pel Giner el 27 d'abril del 1998. Per tant, qualsevol hipòtesi que es realitzi al respecte no deixarà de tenir un cert component especulatiu. Els perits Drs. H. i M. van mantenir en el seu informe escrit la hipòtesi de que l'hemorràgia era subaracnoidal, hipòtesi que sembla recolzada per l'informe del Dr. C., amb opinió en termes de "probabilitat" no de certesa. El Aguilar, que va ser Cap del servei de Neurologia de l'Hospital de la Salas d'Hebron de Barcelona, manté com a més plausible la hipòtesi de que es tractava d'una hemorràgia intracerebral, amb ràpida pèrdua de la consciència, que es va produir el mateix dia 29 d'abril del 1998, i que quan va ser visitat pel Giner 24 hores abans no s'havia manifestat. I en el cas de l'hemorràgia intracerebral tant el Aguilar com el Salas van convenir, en l'acte del judici oral, que la mort era del tot inevitable, per la qual cosa no hi hauria nexe de causalitat entre la presumpta omissió del subjecte actiu i la mort del subjecte passiu.

Al·lega que no es va produir l'autòpsia per la qual cosa no es va determinar exactament quin tipus d'hemorràgia havia sofert el Girona, si aquesta es podia operar o no, les possibilitats d'èxit d'una possible operació, ni si era aplicable algun tipus de teràpia. A manca de l'autòpsia als efectes que determinar el nexe de causalitat entre l'actuació del Giner i la mort del Girona, s'imposa el principi in dubio pro reo, que es deriva del dret a la presumpció d'innocència recollit a la Constitució.

Nega, d'altra banda, que en l'actuació del Giner hi hagués cap acció o omissió imprudent. Consta que el Girona va estar aproximadament 2 hores al Servei d'Urgències del CHA en observació, consta que el Giner va demanar motiu de consulta, antecedents i estat actual, va practicar una auscultació respiratòria, una auscultació cardíaca i una auscultació abdominal, va valorar la rigidesa del clatell, la mobilitat del col! i el signe de Lassegue, el dolor produït per aixecament de l'extremitat inferior, i va administrar i receptar fàrmacs. El Giner, tal com té manifestat, va descartar l'hemorràgia al no observar rigidesa al clatell, ni dèficit de mobilitat i, d'acord amb els protocols d'urgències de l'any 1998, va descartar la prova del TAC i, en conseqüència, les proves de fons d'ull o de punció lumbar, que són subsidiàries a la prova del TAC. Considera que l'actuació del ENTITY_14fou coherent si es té en compte que l'hemorràgia va ser intracerebral (conclusió derivada de la falta d'aneurisma) i que és impossible que aquesta comences el dia 27 d'abril, ja que el dia 29 d'abril (24 hores després) encara va ingressar conscient a l'Hospital.

Conclou que no hi ha cap mena d'omissió en l'actuació del Giner, per la qual cosa demana que es dicti sentència confirmant la sentència dictada pel M. I. Tribunal de Corts.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que, com té declarat el Tribunal de Corts en la sentència apel·lada, el delicte major d'homicidi per negligència professional greu de l'article

191 de l'anterior Codi Penal exigeix els següents requisits:a) l'existència d'una negligència professional greu.; b) el resultat de mort del pacient; i, c) la relació de causalitat entre l'actuació o la omissió negligent del metge i el resultat típic. Requisits que es poden predicar igualment del delicte major d'homicidi per imprudència professional greu de l'article 104.1, segon paràgraf, del Codi Penal vigent.

Són fets no discutits que el dia 27 d'abril de 1998 el Sr. Castillo, nascut el XXXX, acompanyat de la seva esposa la Sra. Zurita , va acudir al Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell a causa d'un fort mal de cap, essent atès vers les 01:40 hores per l'acusat doctor Campillo, qui va examinar al Girona, interrogant-lo sobre el motiu d'acudir a Urgències, antecedents, estat actual, i practicant-li una auscultació respiratòria, cardíaca i abdominal. Així mateix, va valorar la rigidesa del clatell, la mobilitat del coll i el signe de Lassegne (en relació amb ciàtica) i, un cop practicada l'exploració, el Giner va diagnosticar-lo de migranya, donant-li l'alta vers les 04:15 hores amb tractament farmacològic i control pel neuròleg. Tampoc és discutit que vers les 00:47 hores del 29 d'abril del 1998 el Girona acudí novament al Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell i, al fer una pèrdua de consciència, fou explorat i se li practicà un TAC cerebral que posà de manifest una hemorràgia cerebral a nivell dels nuclis de la base del costat esquerra amb afectació del sistema ventricular i de l'espai subaracnoideu adjacent amb important compressió i desplaçament de la línia mitja, per la qual cosa fou traslladat a l'Hospital de Rangueil de Toulouse, ingressant al Servei de Neurocirurgia de dit Hospital on, malgrat haver estat intervingut quirúrgicament, va morir el dia 12 de maig de 1998.

II.-CONSIDERANT: que, davant del resultat de la mort, fet típic, el que cal esbrinar és si hi va haver una negligència en l'actuació del Giner, per un error en el diagnòstic, i en segon lloc, en el cas d'apreciar-se que si hi va haver aquest error en el diagnòstic, determinar si aquest error fou la causa eficient i adequada del resultat típic, la mort del Girona.

El Tribunal de Corts considera que sobre aquests dos punts hi ha un dubte seriós per causa de la "gran contradicció entre les declaracions, manifestacions i precisions fetes, el dia de la vista oral, d'una part pels perits Salas i Villalba, i d'altra part pels perits del processat, els Aguilar i Tejada".

L'acusació particular nega la condició de pèrit al Tejada, ja que aquest intervingué no com a perit sinó com a testimoni, la qual cosa és certa. Aquesta acusació dubta de la seva imparcialitat per la vinculació que mantenia amb l'Hospital, fins i tot al·lega l'acusació particular que podria tenir responsabilitat en els fets per la seva condició de Cap del Servei d'Urgències i de la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell. En qualsevol cas, al Tribunal de Corts li constava la vinculació del Tejada amb l'Hospital. La qüestió essencial no és la credibilitat que mereix el Dr.

B. per la seva vinculació amb l'Hospital, ni tampoc la seva condició de pèrit o de testimoni, encara que és clar que ho era de testimoni. La qüestió clau és que el Tejada en el seu informe de data 20 de novembre de 1999 parteix d'una dada errònia, com és que el Girona tenia antecedents de cefalees, "en la anamnesi es posa de manifest que aquest pacient patia sovint cefalees", diu textualment dit informe que consta al foli 29, en quin contingut el Tejada. I diem que és una dada errònia perquè no ha estat acreditat que el Girona patís freqüentment de mal de cap, migranyes, al contrari, el que sí ha estat acreditat és el contrari, i no sols per les manifestacions de l'esposa del Girona, la Sra.

Zurita , sinó també pel Dr. A, que era el metge de capçalera del Girona, i en l'acte del judici oral el Aguilar

va declarar que el mal de cap, les cefalees, i dins de les cefalees les migranyes, no era una patologia pròpia del Girona. És més, en el seu informe d'assistència de data 27 d'abril del 1998, en els antecedents del Girona el Giner res diu de migranyes ni cefalees (foli 14). Per tant, és del tot inversemblant que tant el ENTITY_16O com la seva esposa li diguessin al Giner que el Girona tenia antecedents de migranyes, com explica el Giner en l'acte del judici oral quan diu que el pacient "tenia antecedents de mals de cap". El Giner en la seva declaració a la Batllia en data 2 de desembre del 2004, a la pregunta de si el van informar que el pacient tenia antecedents de cefalees o migranyes, manifestà que sí que el van informar en aquets sentit, però no diu qui i és clar que qui li podia informar sols era el propi Girona. o la seva esposa que l'acompanyà al Servei d'Urgències, i ni l'un ni l'altra li ho digueren doncs en tal cas el Giner ho hauria fet constar en el seu informe d'assistència i, com ja hem fet notar, en aquest informe que consta al foli 14 res es diu d'antecedents de mal de cap o migranyes del Girona. I el fet que el Girona no tingués antecedents de mal de cap ni migranyes és un fet essencial doncs, con diuen els forenses Villalba i Salas en el seu informe (folis 159 a 163), "la dada més rellevant és la cronopatia de la cefalàlgia. Les cefalees agudes, com en el cas que ens ocupa, en persones sense història prèvia de mal de cap, freqüentment son greus i obliguen a descartar hemorràgies, tumors o meningitis", que "el fet de que el difunt patís o no cefalees amb freqüència no és un fet irrellevant doncs pot actuar com una causa emmascaradora del diagnòstic", afegint que "si un pacient pateix cefalees regularment, el fet que refereixi una cefalea, inclús per ell mateix serà un quadre habitual. Si els antecedents de cefalees són rars o inexistents la orientació diagnòstica es simplifica, doncs al símptoma se li dóna més importància perquè obliga a fer un bon diagnòstic diferencial" (foli 162-163).

Per tant, hem de concloure que el diagnòstic de migranyes que emeté el Giner fou erroni. I aquest error fou degut a una incorrecta, per incomplerta, exploració del pacient quan va acudir al Servei d'Urgències el dia 27 d'abril del 1998.

El perit Aguilar en el seu informe (folis 298 a 302) conclou que l'atenció rebuda pel Girona fou la correcta i habitual en aquests casos. Per contra, els forenses Villalba i Salas en el seu informe conclouen que el diagnòstic de migranya amb el que el Giner va remetre al Girona al seu domicili després d'atendre'l al Servei d'Urgències el dia

27 d'abril del 1998 "no és habitual en una persona de l'edat del Girona (q.e.p.d.), de 47 anys i sense cap antecedents de cefalees anteriors". Informen que "la cefalàlgia constitueix el motiu més freqüent de consulta mèdica en neurologia, però només el 1 % dels malalts que consulten presenten una cefalea greu que obliga al metge a realitzar exploracions complementàries". Assenyalen el protocol a seguir "una anamnesi acurada, després de la qual, el clínic podrà realitzar una orientació diagnòstica inicial que li permeti conèixer la gravetat o trivialitat de la cefalea, i en el cas de ser necessari fer les exploracions complementàries que conduiran a un diagnòstic definitiu", i entre aquestes exploracions necessàries afirmen que s'ha de realitzar una exploració neurològica completa i un fons d'ull. I després de concloure que "la cefalea aguda que va motivar la primera assistència en el Servei d'Urgències de l'HNSM,la matinada del 27 d'abril del 1998, era deguda a l'inici d'una hemorràgia cerebral" (foli 162), també conclouen que "Si s'haguessin esgotat els procediments ordinaris de diagnòstic és molt probable que la orientació diagnòstica hauria anat en la direcció correcta. Com de la documentació consultada no es pot arribar a la conclusió de que això es fes d'aquesta forma, és molt probable que amb l'aplicació dels esmentats mitjans diagnòstic es pogués determinar l'origen de la cefalàlgia". Aquests "esmentats mitjans diagnòstic", a més a més de l'anamnesi, de les auscultacions respiratòria, cardíaca i abdominal i de les exploracions per valorar la rigidesa del clatell, la mobilitat del coll i el signe de Lassegne, que el Giner sí va practicar al pacient, eren el fons d'ull i, en el seu cas i a les seves resultes, un TAC cerebral, exploracions ambdues que el Giner va ometre practicar.

III.-CONSIDERANT: que per apreciar una negligència punible en l'actuació del Giner no n'hi ha prou amb l'error en el diagnòstic doncs, com ja s'ha expressat, cal que aquest error fos la causa eficient i adequada del resultat típic, la mort del Girona, extrem aquest sobre el que la sentència del Tribunal de Corts expressa "un dubte seriós", valoració que aquest Tribunal comparteix, atès el resultat de la prova pericial practicada doncs, contràriament a la qüestió de si el Giner aplicà o no correctament el protocol en l'exploració practicada al Girona, en la que hi ha discrepància entre els perits Villalba i

Salas i el perit Aguilar, no hi ha discrepància en la qüestió de que la mort del Girona era irremeiable.

En el present cas ens trobem amb la inconveniència de que no li fou practicada l'autòpsia al cadàver del Girona, per la qual cosa no ha estat possible determinar el tipus d'hemorràgia que va patir el Girona, si fou una hemorràgia subaracnoidal o fou una hemorràgia intracerebral. La diferència entre una i altra hemorràgies la varen explicar els perits en l'acte del judici oral. Coincideixen tots els perits en què l'hemorràgia hemorràgia intracerebral és imprevisible i que no hi ha tractament quirúrgic possible que pugui evitar la mort, essent doncs aquesta inevitable, i que si l'hemorràgia hagués estat d'aquest tipus, intracerebral, s'hauria produït el mateix dia 29 d'abril, no el dia 27. Si hagués estat una hemorràgia subaracnoidal, sí podria haver-se produït el dia 27 d'abril, i s'hagués pogut diagnosticar, però la qüestió és si tot i el correcte diagnòstic, hi havia possibilitat de que una correcta teràpia hagués evitat la mort del pacient.

El Dr. C. en el seu informe de data 11 de juny del 1998 sembla donar a entendre que es tractava d'una hemorràgia subaracnoidal, doncs refereix "Il a présenté dans les jours précedents des céphalées liées probablement à des saignements méningés" (foli 17), però d'acord amb l'informe del mateix Hospital de Rangueil que consta als folis 53 i 54, el Salas en l'acte del judici oral va manifestar que aquest informe confirma que es tractava d'una hemorràgia intracerebral , i que l'informe del Dr. C. "és incongruent". I tots els perits també s'han manifestat com a més probable el que fos una hemorràgia subaracnoidal. Diem com a més probable, i no pot ser d'altra manera, degut a la manca d'autòpsia al cadàver que hauria establert de manera certa el tipus d'hemorràgia que va causar la mort del Girona.

Els forenses Villalba i Salas en el seu informe obrant als folis 204 i 205, tot i dir que l'hemorràgia subaracnoidal "constitueix una situació clínica en la que els mitjans actuals de diagnòstic permeten detectar-les en el 95 % dels casos", també diuen que aquest tipus d'hemorràgia "no té en principi tractament quirúrgic" i que "un diagnòstic ràpid només podria modificar la evolució de l'hemorràgia quan el tractament pogués actuar sobre la causa productora de l'hemorràgia, per exemple quan fos produïda per una hipertensió arterial o per un defecte de coagulació", i que "si la causa no és accessible a la terapèutica la rapidesa en el diagnòstic no pot modificar l'evolució", afegint que "no hem trobat als antecedents del Sr. Castillo, cap dada clínica que permeti deduir que la causa de la seva hemorràgia era fàcilment controlable terapèuticament". I en aquest mateix sentit es varen expressar ambdós forenses en l'acte del judici oral.

Atès el contingut dels informes pericials, la conclusió no pot ser altra que la manca de relació de causalitat entre l'error en el diagnòstic en que incorregué el Giner el dia 27 d'abril del 1998 i la mort del Girona a l'Hospital de Rangeuil el dia 29 del mateix mes d'abril doncs, en la hipòtesi més desfavorable a l'acusat de que es tractés d'una hemorràgia subaracnoidal i, per tant, detectable en el 95 per cent dels casos emprant els mitjans actuals de diagnòstic, tampoc és segur que un correcte diagnòstic hauria pogut influir en el procés i evitar la mort del pacient quan, com han informat els forenses, no hi havia cap dada que permetia deduir que en el cas del Girona la causa de dita hemorràgia era fàcilment controlable terapèuticament.

Per tot el que s'ha exposat, procedeix la desestimació dels recursos interposats pel Ministeri Fiscal i per l'acusació particular contra la sentència dictada pel M. I. Tribunal de Corts, en aplicació del principi de dret penal de in dubio pro reo, que descansa sobre l'existència d'un dubte raonable que és absolutament incompatible amb el ple convenciment del Tribunal, ple convenciment que ni el Tribunal de Corts ni aquesta Tribunal han assolit arran de la prova practicada.

IV.-CONSIDERANT: que procedeix, doncs, la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, declarant d'ofici les despeses del recurs tota vegada que, encara que es mantingui en la seva integritat el sentit absolutori de la sentència dictada pel Tribunal de Corts, aquest Tribunal sí ha apreciat un error en el diagnòstic per part de l'acusat Giner, encara que no sigui punible pels motius ja expressats.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Cañellas Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

D E C I D I M

1.- Desestimar els recursos d'apel·lació interposats pel Ministeri Fiscal i per l'acusació particular contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 20 de gener del 2009 en la causa TC-073-5/05.

2.- Confirmar íntegrament dita sentència.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.