Arrendaments urbans - excepció de manca de legitimació passiva-cessió (174/12)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-174/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 18 d'octubre del 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 28 de juny del 2011 el Sr. Caro va formular demanda contra el Sr. Somoza sol·licitant que es declarés resolt el contracte convingut entre les parts en data 1 de juny del 2001 pel qual l'agent va cedir al demandat l'ús en concepte d'arrendament del local comercial "C" situat al XXXX, que es condemnés al demandat a deixar immediatament lliure i vacu l'esmentat local a disposició de l'arrendador, a abonar a l'agent la suma de 20.113,04 euros pels lloguers impagats fins el 31 de maig del 2011, amb els interessos legals corresponents a partir de la data de la contesta a la demanda, més l'import de 1.049,87 euros mensuals a partir del primer de juny del 2011 i fins l'efectiu retorn del local a l'arrendador en concepte d'indemnització per ocupació indeguda, amb els interessos legals a partir del respectiu venciment, més les despeses pels serveis i subministraments complementaris de l'immoble arrendat que hagués abonat el sotasignat (entre els quals aigua i electricitat) fins que no el deixessin lliure, a acreditar en període d'execució de sentència, més les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Somoza va contestar a la demanda en data 12 de setembre del 2011 plantejant l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa, encara que en realitat el que al·legava era la manca de legitimació passiva ja que argumentava que el demandant va consentir que el seu mandant cedís el negoci "C" als Srs. Alfaro i Castilla en data 1 de febrer del 2008 i aquest fet va ser conegut i acceptat pel Sr. Caro, de tal manera que, en tot cas la demanda s'havia de dirigir contra ells.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 de gener del 2012 va decidir estimar substancialment la demanda interposada per la representació processal del Sr. Caro contra el Sr. Somoza, declarant resolt el contracte d'arrendament atorgat en data 01-06-2001 sobre el local conegut com C. d'Encamp (Carrer X), amb efectes a partir del dia 31-05- 2011, i condemnar el demandat a:

Primer.- Deixar lliure, vacu i expedit el local d'autes, baix apercebiment de llançament si no el desocupa voluntàriament.

Segon.- Pagar la suma de 20.113,04.- EUR en concepte de rendes impagades, més els interessos legals comptadors d'ençà la data de contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament.

Tercer.- Pagar en concepte d'indemnització per ocupació indeguda l'import mensual de 1.049,87.- EUR, a comptar des del dia 01-06-2011 i fins el dia de l'efectiu retorn de la possessió de la cosa arrendada a l 'agent.

Quart.- Satisfer la totalitat de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència.

Cinquè.- Desestimar les restants pretensions articulades en l'escrit de demanda.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Somoza i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, estimant l'excepció de manca de legitimació passiva formulada pel seu mandant, amb imposició de costes a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal del Sr. Somoza argumenta en el seu recurs la procedència d'estimar l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada pel seu mandant, ja que ell va cedir el negoci "C" a la Sra. Castilla i al Sr. Alfaro en data 1 de febrer del 2008 i aquest fet va ser conegut i acceptat pel Sr. Caro, de tal manera que, en tot cas la demanda s'havia de dirigir contra ells. No obstant, l'agent nega que hagués consentit aquesta cessió, admetent exclusivament que el Sr. P. contractés com a gerents o directors del negoci a qui volgués, ja que sols desitjava mantenir relacions arrendatàries amb el Sr. P. (foli 83 en relació al 71) i el defenent no aporta cap prova convincent de que s'hagués produït una novació del contracte d'arrendament signat entre les parts que hauria comportat que l'antic arrendatari fos substituït per un de nou.

En efecte, la única prova aportada pel defenent és el testimoni del Sr. Tur (foli 86 en relació al 73) que afirma que era present en una negociació entre les parts en la què el Sr. P. va demanar al Sr. Caro si l'autoritzava a traspassar el negoci, accedint el citat senyor. No obstant, en les mateixes declaracions afirma ser cert que el que es va admetre va ser la cessió de l'explotació del negoci, que la reunió va durar com a molt cinc minuts i no es va parlar de preu, sense que tampoc manifesti a favor de qui es va dir que es feia el traspàs, circumstàncies que són contràries a les previsions contingudes en el contracte d'arrendament signat entre les parts el dia 1 de juny del 2001 en el què es pacta que l'arrendatari no podria cedir, traspassar, ni sotsarrendar el local sense autorització escrita del Propietari (foli 6).

II.- Argumenta igualment el recurrent que prova de l'existència d'aquesta cessió era que el lloguer va ser pagat a partir d'aquell moment pels Srs. C. i B., però els rebuts retornats sense pagar es dirigeixen a sempre a "C", fins i tot després del mes de febrer del 2008 (folis 10 a 47). Altrament al foli 47 de les actuacions consta un abonament per transferència fet pel Sr. P. al Sr. M. de data 5 d'agost del 2010, és a dir després de la cessió que el demandat defensa que es va produir l'any 2008, en concepte de "lloguer C." per un import de 3.000 euros, sense que mai s'hagi provat que aquest abonament es fes en virtut d'un acord extrajudicial, com manifesta el Sr. P. en la seva confessió en judici (foli 85 en relació al 67), que a més no se sap a què es refereix. Finalment, com destaca encertadament la resolució d'instància, fins i tot si durant un temps els Srs. B. i C. haguessin pagat directament els lloguers del local a l'agent, aquest fet no acreditaria que ells fossin els nous arrendataris, ja que el pagament el pot fer el deutor o un tercer, com disposa el Digest 46,3,53.

III.- Cal tenir en compte igualment que, com posa de relleu la resolució d'instància, de les actuacions 0550- 1/2009, incorporades per corda fluixa al present procediment, resulta que en data 20 de febrer del 2009 el Sr. Somoza, en representació de la societat "C.P. SA" i en la seva qualitat de President de la mateixa i titular de la totalitat del seu capital social, va cedir als Srs. Alfaro i Sra. Castilla la gestió del negoci "C.P.", sense que consti cap novació respecte del contracte d'arrendament del local en el qual s'ubicava i acordant que els citats senyors satisfarien la suma mensual de 1.588,50 euros mensuals que "es destinarien al pagament del lloguer del local a on s'ubica el negoci", i no pas en concepte de lloguer del mateix (foli 6). Finalment, en data 19 d'octubre del 2009 la representació processal de "C.P. SA" va formular demanda contra els Srs. B. i C. en reclamació de la suma de "1.588,5 euros mensuals més l'increment de IPC que s'hagi d'aplicar en concepte de lloguer del local" i la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil de data 18 de març del 2010 (foli 165), confirmada per la d'aquesta Sala de 27 d'octubre del 2011, va decidir condemnar als Srs. B. i C. a abonar a la societat "C.P. SA", entre altres sumes, l'import de 1.588,50 euros mensuals que es corresponia amb el preu del lloguer del local d'autes.

Per aquesta raó, cal entendre que el recurrent no pot pretendre seriosament que no deu res al propietari del local a on s'ubicava el negoci "C.P." quan ha cobrat dels Srs. B. i C. els corresponents lloguers i no s'ha provat que abonés la suma pactada a l'agent, ni tampoc que ho fessin, ni que estiguessin obligats a fer-ho, els que van explotar el negoci.

IV.- Per últim, al·lega el recurrent que ell no té la possessió, ni les claus del local, però aquest fet, si fos cert, l'obligaria, en tot cas, a reclamar-les a les persones a les què va cedir l'explotació del negoci, sense que aquesta circumstància se li pogués oposar al propietari del local. La representació processal del Sr. P. manifesta igualment en la seva defensa que l'agent no li va reclamar el pagament de cap lloguer en la carta en la què li notificava la resolució del contracte, però no reclamar no vol dir renunciar al pagament, ja que la renúncia a un dret, en tot cas, ha de ser fruit d'un "animus novandi" clar i fer-se de manera expressa (Codi 8,42,8).

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Somoza contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 de gener del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.