Revocació de sentència en el sentit de reintegrar la seva capacitat i es deixi sense efecte la curatela; proves pericials i la seva valoració judicial; petició subsidiària introduïda per primera vegada en segona alçada (2000150/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000235/2020 ORIGEN: 2000150/2019 - 00

NIG: 5300542120190000956

PARTS:

Apel·lant : Sra. Pla

Advocat : Sr. Ferrer

Part : MINISTERI FISCAL

SENTÈNCIA 156-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 25 de març de 2019, la senyora Pla interposà demanda de reintegració total de la seva capacitat, quina havia estat modificada per Sentència d'aquesta Sala Civil de data 6 de març de 2014. L'esmentada resolució la declarava incapaç per autogovernar-se en l'àmbit econòmic i establia la necessitat de complementar la seva capacitat per mitjà d'una curadoria. Per Aute de la Batllia de data 10 de febrer de 2015 es va nomenar a la Direcció del Departament de Benestar del Ministeri de Salut i Benestar del M.I. Govern d'Andorra, com a curadora de la senyora Pla.

Segon.- El dia 1 d'abril de 2019, l'Hble. Batlle d'instància va dictar Providència per la que suspenia la tramitació del procediment fins a l'acreditació per part de la senyora Pla de l'obtenció de l'autorització judicial per poder exercitar l'acció de reintegració, tal i com exigeix l'article 8 de la Llei 15/2004, qualificada d'incapacitació i organismes tutelars.

L'Aute que conté l'esmentada autorització judicial data del 13 de setembre de 2019 i per Providència de data 27 de setembre de 2019 s'ordena la continuació del procediment.

Tercer.- En data 14 d'octubre de 2019 s'efectuà l'exploració de la senyora Pla per part de l'Hble. Batlle i en presència del seu lletrat, del Magnífic Ministeri Fiscal i del representant del M.I. Govern; havent contestat el Ministeri Fiscal verbalment la demanda en aquell mateix acte i efectuat el tràmit de proposició de prova tant el Ministeri Públic com la representació lletrada de la senyora Pla.

Quart.- En data 12 de maig de 2020, prèvia evacuació del tràmit de conclusions per part del Magnífic Ministeri Públic i de la representació lletrada de la senyora Pla, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva estableix:

"DECIDEIX

Desestimar la demanda presentada per la Sra. Pla, sense fer imposició de costes processals".

Cinquè.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la senyora Pla i, en mèrits de l'argumentació continguda en el seu escrit de conclusions, sol·licita la seva íntegra revocació, demanant que aquesta Sala declari que ha recuperat la plena capacitat i deixi sense efecte la curatela en el seu dia imposada i, de forma subsidiària, l'estimació parcial del recurs i que es declari que l'assistència del curador només ha de ser necessària per decisions que versin sobre una important quantitat econòmica o sobre qüestions rellevants a nivell patrimonial.

Sisè.- El Magnífic Ministeri Fiscal en el seu escrit de contesta a les conclusions d'apel·lació considera que la prova practicada a la instància ha acreditat que les causes per les que la senyora Pla fou declarada incapaç per autogovernar-se en l'àmbit econòmic persisteixen i, doncs, la pertinència de mantenir les mesures tuïtives existents sobre la seva persona en l'àmbit econòmic i per importants quantitats o valors.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat per la senyora Pla és, de forma principal, obtenir la revocació de la Sentència d'instància, la reintegració de la seva la capacitat i que es deixi sense efecte la curatela. Subsidiàriament, demana limitar la curadoria a l'assistència per a l'execució d'operacions d'entitat econòmica rellevant.

Els greuges en què la part apel·lant fonamenta aquestes peticions són, d'una banda, que l'òrgan jurisdiccional d'instància no ha valorat degudament tota la prova practicada, només l'informe pericial mèdic, sense que la resolució d'instància efectuï cap valoració del resultat de l'exploració que li fou practicada; i, d'altra banda, que no es té en compte la totalitat de l'informe pericial que li fou practicat.

Segon.- L'article 8 de la Llei 15/2004 preveu la reintegració de la capacitat en cas de desaparició de la causa que la va determinar, i també la modificació de l'extensió i els límits -en el sentit de ser ampliats o reduïts- de la incapacitació declarada per Sentència, així com el procediment adequat a l'efecte, tot remetent-se a l'article 4 de l'esmentada Llei. Per la seva banda, el seu article 9 estableix el contingut de la sentència que ha de recaure en aquests procediments.

De conformitat amb el contingut de la mencionada Llei, el Batlle d'instància va practicar les proves exigides per l'article 4 suara mencionat, com són l'exploració de la persona declarada incapacitada i l'examen medico-pericial de la mateixa, tot designant en aquest darrer cas a un dels perits interessats per la pròpia senyora Pla, i havent estat la mateixa prova sotmesa al principi de contradicció, en haver-hi pogut intervenir totes les parts.

Tercer.- Pel que fa a la petició principal de la part apel·lant cal posar de relleu que, tal i com estableix la Sentència recorreguda, la part recurrent no ha acreditat la desaparició de la causa que va determinar la seva incapacitació, que és l'únic motiu pel qual podria prosperar la seva acció.

Quart.- En relació a l'exploració de la senyora Pla, l'apel·lant critica que el Batlle no n'efectuï una valoració en la seva resolució, tot i haver-se practicat per exigència legal.

Ara bé, de la lectura del resultat de l'exploració efectuada no es deriva una millora de les seves capacitats, com pretén l'apel·lant i, a més, hom advera que la mateixa en res contradiu les conclusions pericials de les que es deriva que la causa de la seva incapacitació es manté. La senyora Pla es limita a posar de relleu que "té el sentiment de poder-se gestionar pel seu compte" i que ha pogut efectuar algunes operacions econòmiques, però sempre amb l'ajuda de terceres persones a les que s'identifica en la mateixa Acta d'exploració (foli 45).

En aquest sentit cal aclarir que del fet que la pràctica de la prova sigui legalment obligatòria no se'n pot deduir que el jutgador tingui l'obligació de referir-s'hi de forma individualitzada en la seva resolució. De la mateixa manera, del fet que no s'hi refereixi de forma individualitzada no ha de voler dir que no hagi tingut en compte el seu resultat en la valoració de la prova efectuada.

Efectivament, de l'anàlisi de la resolució que ens ocupa es deriva que l'Hble. Batlle efectua una valoració conjunta de la prova practicada per arribar a la conclusió de què de la mateixa no es deriva que hagi desaparegut la causa que va motivar la seva incapacitació.

Cinquè.- Pel que respecta a la pericial mèdica efectuada pel Dr. Salcedo - proposat expressament per la senyora ENTITY_4- i qui va donar resposta expressa a la qüestió plantejada per la seva representació lletrada, posa de relleu que la senyora Pla no sap molt bé el preu de les propietats que ha venut (referint-se a les mateixes a les que la pròpia senyora Pla va detallar en la seva exploració judicial), o les valora amb certa superficialitat, no sap si va fer bones o males vendes; manté el retard mental lleu ja evidenciat en el seu dia, tot i que fa operacions aritmètiques simples no pot multiplicar ni dividir; pot portar les finances diàries de la família, però sobretot afirma que : "a vegades té impulsos o obsessions de fer coses amb el seu patrimoni, de vendre béns i donat que no sap valorar adequadament i de manera no impulsiva el preu de les coses, ni els riscos o beneficis d'aquestes compres o vendes, caldria que fos supervisada en aquests aspectes relacionats amb les disposicions que pugui fer amb els seus béns o propietats o per moure importants quantitats de diners. Malgrat l'exposat, pot administrar perfectament les despeses de la vida diària".

Sisè.- En relació a les proves pericials i a la seva valoració judicial, cal recordar la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, recollida entre altres en la Sentència de 30 de juliol de 2019, (TSJC-119/2019) i que es refereix a la nostra anterior resolució STJC271/15, en la que es deia que la prova pericial no és vinculant per al jutge que la pot apreciar lliurement; que el dictamen pericial no acredita de manera irrefutable un fet, sinó més aviat el judici personal de qui l'emet; que els perits il·lustren al jutge sobre les circumstàncies del cas, però aquest pot arribar a conclusions diverses; que el jutge ha d'indicar les raons per les quals no accepta els arguments especialitzats aportats pel perit i el motiu pel que estima incoherents i il·lògiques les seves explicacions; que sent evident que el jutge no pot incórrer en arbitrarietat, ha de motivar la seva resolució quan aquesta resulti contrària al dictamen pericial, sobretot quan es decideixi per una de les alternatives de les diverses que hi hagi, quedant en canvi dispensat de justificar el seu rebuig quan el dictamen tampoc no dona les raons del resultat al que arribi.

En tot cas, en mèrits de la nostra jurisprudència, la prova pericial ha de ser apreciada pel jutge segons les regles de la sana crítica, i havent-ne d'efectuar una valoració conjunta amb la resta de les proves practicades.

I si traslladem la nostra mencionada jurisprudència al cas d'autes, ens adonem que l'opinió del perit no només es fonamenta en els coneixements adquirits durant la seva carrera professional, sinó també i sobretot en l'entrevista i reconeixement clínic i psiquiàtric efectuat en la persona de la senyora Pla, així com en la valoració de la documentació que li fou facilitada i que descriu en el seu informe.

Opinió mèdica que no és contradita per cap altre element probatori.

Setè.- El contingut de la Sentència impugnada no contradiu el resultat de cap de les proves practicades: la Sentència confirma la resolució recaiguda en el seu dia i per la que se declarava la incapacitat de la senyora Pla per portar a terme els actes de caire econòmic recollits en els articles 42.1 i 57.2 de la Llei 15/2004, més el fet de no poder donar diners en préstec. Actes econòmics que no inclouen la gestió del dia a dia, que ella mateixa pot continuar fent, i de fet, efectua, tal i com va explicar el representant del M.I. Govern (senyor ENTITY_7) en l'exploració practicada.

Per tant, la petició principal del recurs no pot ser estimada.

Vuitè.- I tampoc pot estimar-se la petició efectuada a títol subsidiari.

Principalment, perquè ha estat introduïda per primera vegada en aquesta alçada i, doncs, no ha pogut ser valorada pel Tribunal a quo, contravenint el principi tant reconegut en la nostra jurisprudència com és el doble grau de jurisdicció.

Però en qualsevol cas, la pretensió no pot prosperar perquè justament i tal i com hem referit anteriorment, aquesta és la limitació que li fou imposada al moment en què se la va incapacitar, en relació als negocis jurídics de caràcter econòmic que la senyora Pla pot efectuar.

I és que malgrat la resolució no es refereixi específicament a "decisions que versin sobre importants quantitats econòmiques o de transcendència patrimonial" com pretén el recurrent, el fet de prohibir-li la realització - sense la intervenció del curador- dels actes de caire econòmic recollits en els articles 42.1 (disposar dels seus béns, repudiar herències o acceptar- les sense benefici d'inventari i acceptar liberalitats que comportin gravamen o condició, prendre diners en préstec o deixar diners a crèdit, atorgar contractes d'arrendament, adquirir la condició de soci en societats que no limitin la responsabilitat personal dels socis, continuar l'explotació comercial d'un establiment rebut per herència o donació) i 57.2 de la Llei 15/2004 (disposar dels seus béns immobles, establiments mercantils o industrials, drets de propietat intel·lectual o industrial, béns mobles de valors superior a l'equivalent de 200 vegades el salari mínim mensual, disposar de valors accions o participacions socials, menys si s'alienen per un valor no inferior al de cotització, prendre diners en préstec o deixar-ne a crèdit, adquirir la condició de soci en societats que imposin una responsabilitat personal dels socis pels deutes socials o per acceptar el càrrec d'administrador en qualsevol tipus de societat, renunciar a donacions, crèdits, llegats o acceptar herències sense el benefici d'inventari, garantir obligacions alienes), i de no poder donar diners en préstec; es deriva que els actes econòmics que no pot efectuar sola són justament els de transcendència patrimonial. En lloc però de fixar-se límits quantitatius s'ha optat per limitar les operacions que resulten més arriscades i que justament solen implicar quantitats dineràries de certa entitat econòmica.

De l'anterior es deriva que la senyora Pla té permesa l'administració del dia a dia dels seus ingressos; i de les manifestacions del senyor Peña en l'acte de la seva exploració (foli 45) es deriva que la senyora Pla actualment efectua aquestes operacions.

Novè.- En conseqüència, procedeix la íntegra desestimació del recurs d'apel·lació interposat.

Desè.- No procedeix efectuar cap pronunciament sobre les costes judicials ocasionades.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 12 de maig de 2020, que confirmem íntegrament.

Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre les costes judicials ocasionades.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 12 de maig de 2020, que confirmem íntegrament.

Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre les costes judicials ocasionades.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-