Laboral manifestacions de desprestigi del superior jeràrquic (0266/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 266/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Sevillano va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra el Sr. Sandoval, en reclamació de les quantitats de: 24.064,03 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament il·legal, 1.890,36 EUR en concepte de plus de nocturnitat, 18.052,70 EUR en concepte d'hores extraordinàries, 534,40 EUR en concepte de dies festius treballats, tot majorat dels interessos legals corresponents.

II.- El Sr. Sandoval es va oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant que l'acomiadament de la Sra. Sevillano havia estat plenament justificat, i que la treballadora havia percebut tot el que li corresponia en concepte d'havers laborals.

III.- Per sentència de data 25 de juliol del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció Civil, va desestimar íntegrament la demanda de la Sra. Sevillano contra el Sr. Sandoval, imposant a la primera les despeses processals causades, amb exclusió dels honoraris d'assistència lletrada.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Sevillano ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la sentència de primera instància no ha interpretat correctament totes les proves proposades i efectivament practicades; que en efecte, les manifestacions efectuades per la treballadora i que la sentència va qualificar com utilitzant un to inapropiat, haguessin pogut causar l'acomiadament en el cas en que el tracte de l'empresa envers l'actora hagués estat cordial i correcte, però compte tingut del fet que el tracte entre els superiors jeràrquics i la treballadora es va anar enrarint, i que l'assalariada va ser coaccionada i amenaçada verbalment pel Sr. Gaya, no pot considerar-se aquest to com a inapropiat sinó com una resposta al to i a les maniobres que l'empresa va emprar envers la treballadora; que no hi ha hagut cap venda fora de preus de mercat, puix en el cas de Sr. Palmer i del Sr. Vilar no van ser vendes fora de preus de mercat sinó compensacions a dos treballadors en agraïment al treball efectuat; que en cap cas ha actuat en contra dels interessos del negoci; que tampoc no ha causat els perjudicis que esmenta l'article 72, apartats 1 i 2 de la Llei sobre el contracte de treball; que la Sra. Sevillano efectuava endemés de les tasques normals d'un director d'hotel, les de recepcionista, de forma habitual i permanent, no essent aquestes tasques les funcions normals d'un director d'hotel i per tant reclama els dies festius treballats com a recepcionista endemés de les hores extraordinàries i del plus de nocturnitat.

II.- És pacífic que al mes de març del 2000 la Sra. Sevillano va començar a treballar per compte del Sr. ENTITY_5; que el dia 15 d'abril del 2005, a petició de la treballadora, l'empresa va reduir la seva tasca únicament a la gestió de l'hotel C. del Pas de la Casa i dels apartaments turístics C.; que per carta del dia 20 de desembre del 2005, lliurada a mà a la Sra. Sevillano, l'empresari va rescindir la relació laboral, sense preavís ni necessitat de satisfer cap compensació econòmica pels motius establerts en l'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball, més concretament: comissió d'un acte de frau, deslleialtat o abús de confiança envers l'empresari; causació de perjudicis materials lleus però reiterats, ocasionats a l'empresari amb voluntarietat o imprudència greu; disminució voluntària en el rendiment durant el treball, evidenciada amb elements objectius; i en general, mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, la seguretat i la higiene en el treball o a l'execució del contracte.

III.- L'article 72 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que l'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa. La carta d'acomiadament de la Sra. Sevillano expressa de manera molt detallada tots els fets imputats a la treballadora que són en essència els següents: vendes fora del preu del mercat als Srs. Vilar i ENTITY_6; una caiguda del 18% de la facturació en el període de maig-novembre del 2005, tant per l'hotel com pels apartaments; atorgament d'un contracte d'arrendament per un termini d'un any a raó de 300 EUR mensuals al Sr. Palmer, sense cap coneixement ni autorització de l'empresa, suplantar sense cap autorització ni mandat a la persona del Sr. Sandoval, contraent obligacions com a arrendador sense el seu consentiment i que endemés son contràries la legalitat en matèria d'arrendaments; en els contractes atorgats amb el Sr. Palmer, s'indica que aquest hauria d'haver constituït una fiança de 150 EUR a favor de l'empresa, que no consta en cap registre de caixa en les dates del suposat atorgament del contracte; a comptar de l'inici del mes de desembre del 2005, haver procedit de manera insistent a trametre reiterats escrits als superiors jeràrquics acusant-los de negligència, incompetència, covards, de no donar la cara, d'amargar al personal, d'indignitat etc., així com adreçar retalls de diari de forma insistent amb ànim de posar en dubte les capacitats de direcció d'aquests i, darrerament, amenaçant-los amb denunciar suposades irregularitats en la gestió de les empreses del grup.

Pel que fa a aquest darrer motiu de l'avís de comiat, la Sra. Sevillano no nega les manifestacions que li són reprotxades, però considera que no poden constituir cap motiu d'acomiadament, ja que es tracta només d'una resposta a les pròpies maniobres que l'empresa va emprar envers la seva empleada. Aquest argument no pot prosperar de cap manera. D'una banda, no consta en autes la prova suficientment objectiva i significativa d'una conducta de menyspreu de l'empresa envers la treballadora, sinó només el testimoniatge del Sr. Toll segons el qual el mateix havia sentit com el Sr. Gaya, superior jeràrquic de la Sra. Sevillano, havia dit frases de connotació sexual a la treballadora, com ara "no puede ser que encima de competente esté buena", però afegeix aquest testimoni que el Sr. Gaya ho deia de broma. La direcció de l'empresa la té l'empresari, i li pertoca prendre les mesures i decisions adequades al funcionament del negoci. Per tant, no es pot considerar que una absència de resposta concreta a les peticions d'un treballador, relatives als mitjans per poder desenvolupar la seva tasca, sigui una manifestació de menyspreu envers el mateix, si l'empresari estima que dites peticions no són apropiades. Tampoc no es pot considerar que el fet de fer verificar per un tercer que una impressora estava trencada, com ho deia la sra Sevillano , constitueixi una marca de menyspreu, sinó una mesura de gestió i potser de prudència per part de l'empresari. De la mateixa manera, no ha quedat acreditat en autes que l'empresari hagi posat un superior a la Sra. Sevillano en la persona del Sr. Anaya, per tal de controlar la seva feina, ja que les trucades al servei de policia que consten en autes, estaven fetes per qualsevol persona de l'empresa. Ara bé, encara que hi hagi hagut una situació no de menyspreu, però de desconfiança de la jerarquia de la Sra. Sevillano envers aquesta darrera, aquest fer no autoritzava la treballadora a enviar al seu superior escrits manifestant una gran desconsideració de la seva persona, com ara: "ese no es el comportamiento de un jefe responsable ni de un adulto... ese comportamiento, además de infantil, es desafiante, provocador e indigno de un simple jefe intermedio... es una pena que no puedas estar a la altura de los que dependen de ti... Gaya, deja de jugar y compórtate como un hombre adulto, ya que como jefe responsable, no sabes hacerlo...cuando vas a aprendrer a dar la cara". Un correcte funcionament de l'empresa exigeix bon ordre i disciplina, i així doncs, que els treballadors tinguin, si no consideració, almenys un mínim de respecte per a l'empresari i/o els superiors jeràrquics. En el cas contrari es pot produir un bloqueig en la relació laboral, i fins i tot conflictes greus que poden perjudicar l'empresa. Amb les seves manifestacions de desprestigi del seu superior jeràrquic, de forma greu i reiterada, la Sra. Sevillano ha generat mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre i a la disciplina de l'empresa, justificant el seu acomiadament sense necessitat d'indemnització, d'acord amb les disposicions de l'article 72, apartat 11 de la Llei sobre el contracte de treball. Per tant, i sense que hi hagi lloc a examinar els altres motius contemplats en l'avís de comiat, s'ha de considerar que l'acomiadament de la Sra. Sevillano fou del tot legal.

IV.- Respecte als havers laborals reclamats per la Sra. Sevillano en concepte d'hores extraordinàries, de dies festius treballats i de plus de nocturnitat, s'han igualment de desestimar les pretensions de la part recurrent. En efecte, la treballadora va firmar tots els butlletins de salari i no prova de cap manera que hagi realitzat les hores extraordinàries que reclama, atès que les planificacions horàries aportades en autes han estat efectuades per ella mateixa, sense haver estat signades per l'empresari. A més a més, és pacífic que la Sra. Sevillano desenvolupava la tasca de responsable de l'hotel C. i dels apartaments turístics C. del Pas de la Casa. Per tant, exercint un càrrec de confiança, queda exclosa del règim de jornada legal d'acord amb les disposicions de l'article 38, apartat 2, lletra a) de la Llei sobre el contracte de treball. S'ha de posar de relleu que la Sra. Sevillano no pot exonerar-se de l'aplicació del referit article en manifestar que les hores extraordinàries reclamades deriven de la seva tasca de recepcionista, atès que d'una banda, el càrrec de director constitueix una sola feina que no es pot fraccionar en les diferents funcions necessàries a la seva realització, i que d'altra banda, aquest argument, al·legat per primera vegada en tràmit d'apel·lació, ha estat plantejat de manera extemporània.

Sobre el tema dels dies festius treballats, la part que recorre ni tan sols precisa quins dies festius reclama, i no aporta cap prova de les seves pretensions al respecte.

V.- En conseqüència, s'ha de confirmar la sentència impugnada en tots els seus extrems, el que determina la imposició de les costes de segona instància a la part recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 25 de juliol del 2008, en totes les seves disposicions;

Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.