IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIARIES (AD-0104-1/04)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2005-51 DE 19 DE SETEMBRE DE 2005

IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIARIES

La definició d'una compravenda definitiva amb una condició resolutòria - En l'espècie s'han produït dos classes de transmissions de drets reals.

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Tamarit va interposar recurs contra la decisió tàcita del Govern amb relació a la sol·licitud presentada el 15 de juliol del 2004, tot sol·licitant la condemna del Govern a tornar 16 527, 83 EUR en concepte d'ITP derivat d'una promesa de compravenda i pagat el 20 de juliol del 2001.

2.- En la sentència del 23 de març del 2005, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Tamarit.

3.-En el seu recurs d'apel·lació de data 5 de maig del 2005, el Sr. Tamarit manifesta principalment que:

-encara que les parts estan d'acord sobre els elements essencials del futur contracte de compravenda com son la cosa i el preu, la seva voluntat és prometre vendre i prometre comprar, volent excloure ara els efectes de la compravenda futura i obligant-se a fer el necessari per a formalitzar el contracte de compravenda futura;

-és costum a Andorra que un gran nombre d'arrendaments siguin atorgats per persones que no són els propietaris però que tenen el gaudiment o la facultat d'arrendar.

-s'ha demostrat que el contracte es resolgué per manca d'obtenció d'unes autoritzacions administratives, fet independent de la voluntat de les parts (article 3-4 de la Llei del 29 de desembre del 2000).

-demana la imposició de les costes a la part defenent.

El Sr. Tamarit ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 16 de juny del 2005.

4.- En la seva contesta de data 25 de maig del 2005, el MI Govern manifesta principalment que:

-la venta es perfecciona entre el comprador i el venedor, resultant obligatòria per ambdós, si han convingut en la cosa objecte del contracte i en el preu; en el cas que s'analitza, encara que ens trobem davant d'una escriptura pública denominada « promesa » de compravenda », aquesta ha de ser qualificada com una autentica compravenda.

-l'existència en un moment posterior de la condició resolutoria i el compliment de la mateixa determina un nou negoci jurídic en virtut del qual té lloc una nova transmissió de l'immoble en favor del seu antic propietari, acte que d'acord amb allò establert a l'article 3-6 de la Llei del 29 de desembre del 2000 resta subjecte al pagament de l'impost.

El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 7 de juny del 2005.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El litigi comporta l'apreciació de la naturalesa jurídica del contracte de 20 de juliol del 2001 establert entre el ORG_0 d'una part, i el Sr. Tamarit d'altra part.

El Sr. Tamarit considera que es tracta d'una promesa de compravenda i el MI Govern considera es tracta d'una compravenda definitiva.

Convé d'apreciar la naturalesa jurídica del contracte segons les disposicions de la Llei del 29 de desembre del 2000 de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries. Segons les disposicions de l'article 1-2 de la Llei esmentada, «l'impost s'exigeix segons la veritable naturalesa jurídica de l'acte o contracte, amb independència de la denominació que les parts li hagin donat ». El contracte del 20 de juliol de 2001 es titula « promesa de compravenda amb condició resolutoria » (veure foli 14). En aplicació del text ja mencionat, l'administració no està lligada pels termes utilitzats per les parts i cal per tant analitzar la « veritable naturalesa jurídica » del contracte.

En resulta clarament dels termes del contracte que les dues parts estaven d'acord sobre la cosa venuda i el preu (veure foli 19). El contracte mencionat precisa (veure foli 20), « la part prometent venedora lliura en aquest acte a la part prometent compradora la possessió lliure, vàcua i expedita de la finca descrita a l'expositiu A ». Per tant, el contracte s'ha d'analitzar com una compravenda amb una condició resolutoria. Cal recordar la diferència entre una condició suspensiva i una condició resolutoria. En el primer cas, el contracte només esdevé definitiu al moment de la realització de la condició; en el segon cas, el contracte conclou en el moment de l'acord sobre el preu i la cosa venuda i es objecte d'una resolució en cas de no realització de la condició. Es per tant, el que ha ocorregut en el present cas. La condició resolutòria -l'obtenció d'autoritzacions administratives- es realitza i per tant les parts conclouen un segon contracte el 13 de juliol del 2004 ( veure foli 38 i següents.) segons el qual, « el Sr. Tamarit - mitjançant el seu representant - retorna a ORG_0 que -per mitjà del seu -recupera la possessió de la finca... ». D'altra banda, el contracte realitzat davant el notari està ben titulat, « promesa de compravenda amb condició resolutoria » (veure foli 14).

Per tant podem concloure que s'han produït dos classes de transmissions de drets reals: la primera en benefici del Sr. Tamarit per l'acte del 20 de juliol del 2001 i la segona en benefici del ORG_0 per l'acte del 13 de juliol del 2004.

Cal per tant, extreure les conseqüències d'aquest anàlisi aplicant la Llei del 29 de desembre del 2000.

Tercer.- El contracte del 20 de juliol del 2001 dona lloc al pagament de l'impost. Efectivament, s'escau el fet generador d'aquest impost ja que el contracte certificava la « cessió de drets reals sobre els bens immobles » (article 3-1 de la Llei).

El contracte del 13 de juliol del 2004 no es pot analitzar com una resolució en el sentit de l'article 3-4 de la Llei com sosté el Sr. Tamarit.. En efecte, aquest paràgraf es composa de dos apartats. El primer apartat preveu les 3 hipòtesis « d'actes translatius » segons els quals l'impost es realitza:

els contractes preparatoris...on s'estipuli el pagament d'un preu superior al vint per cent del preu total ; « o aquells que es facin per temps indefinit » ;

« o por un termini superior a cinc anys ». Es evident que el contracte del 20 de juliol del 2001 no entra dins la segona categoria que es refereix a les transmissions temporals de drets reals. El segon apartat de l'article ja mencionat es refereix a aquesta última categoria i preveu el cas de restitució de l'impost « si s'acredita la resolució del contracte abans d'expirar el dit termini de cinc anys ». En efecte, en aquest cas, la transmissió temporal del dret real te una durada inferior a cinc anys.

Atès que aquest text especial no es pot aplicar en aquest cas, cal aplicar les disposicions generals de l'article 17-2 de la Llei del 29 de desembre del 2000 : « Quan es declari o es reconegui judicialment o administrativament la nul·litat o la resolució d'un contracte, el contribuent té dret a la devolució.... ». En aquest cas, les condicions previstes per aquest text es evident que no es compleixen i per tant el Sr. Tamarit no té dret a la devolució de l'impost

En aquestes condicions, convé de rebutjar la demanda presentada pel Sr. Tamarit..

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Tamarit.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió tàcita del Govern en relació amb la sol·licitud presentada per l'agent el dia 15 de juliol del 2004, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.