Laboral, finalitat de la intervenció de testimonis en el lliurament de la carta d'acomiadament, falta prevista en l'art. 99.1.a) i absència motivada derivada del termini entre la realització dels test diagnòstic de la Covid-19 i l'obtenció del seu resultat, proporcionalitat de l'acomiadament (4000829/2020)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Sra. Bueno

Advocat: Sra. Somoza

Apel·lat: Vall

Representant: Sra. Campillo

Advocat: Sr. Marti

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000097/2023 ORIGEN: 4000829/2020 - 0

NIG: 5300542120200003702

OBJECTE: Laboral, finalitat de la intervenció de testimonis en el lliurament de la carta d'acomiadament, falta prevista en l'art. 99.1.a) i absència motivada derivada del termini entre la realització dels test diagnòstic de la Covid-19 i l'obtenció del seu resultat, proporcionalitat de l'acomiadament.

SENTÈNCIA 000116/2023

Andorra la Vella, 21 de setembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 4-12-2020, la Sra. Bueno formulava demanda laboral contra la societat Vall, sol·licitant que en el seu dia es dicti sentència, condemnant a la mercantil demandada a pagar l'import total de 20.060.- euros, juntament amb les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

2.- L'11 de febrer del 2021, la representació processal de la societat mercantil Vall contestava la demanda formulada per l'adversa, aixecant les excepcions d'inadequació de procediment i de caducitat de l'acció; sol·licitant que en el seu dia es dicti sentència, inadmetent la demanda, o subsidiàriament desestimant-la, i imposant a l'agent el pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

3.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts litigant i evacuats els seus respectius escrits de conclusions, el dia 24-2-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la demanda laboral presentada la Sra. Bueno contra la societat Vall, i absoldre a aquesta de totes les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Imposar a la Sra. Bueno la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

4.- La Sra. Bueno, formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió interessant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència acollint totes les pretensions que en el seu escrit rector articulava amb imposició a la contrapart de les cotes ocasionades.

5.- La representació processal de Vall s'ha oposat al recurs d'apel·lació de la Sra. Bueno, interessant la confirmació íntegra de la Sentència dictada amb imposició de les costes a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El gener del 2007, la Sra. Bueno iniciava una prestació laboral prop de Vall en qualitat de cambrera de pisos, essent acomiadada per carta de 3-9-2020 a l'empara de les previsions de l'art. 99.1.a) de la Llei de Relacions Laborals, perquè no s'havia "presentat a treballar des del passat 30 d'agost, ni aquest dia ni l'1 ni el 2 de setembre, comptant que el 31 d'agost era festiu són 3 dies d'absència, i no ha presentat cap justificant. Tampoc hi ha cap baixa mèdica a la CASS que demostri que vostè no podia venir a treballar".

En aquest context, la treballadora considerant que la carta no respectava les formalitats exigides per la Llei i que, tanmateix, l'absència del seu lloc de treball en els dies indicats es trobava justificada, formulava la demanda que iniciava aquest procediment reclamant la condemna de la societat demandada a satisfer una indemnització per l'import de 20.060.- EUR.

La societat defenent articulava, en primer lloc, excepcions de caducitat de l'acció i d'inadequació de procediment. Quant al fons de la demanda, s'oposava a les pretensions de la treballadora, referint que l'acomiadament practicat respectava les formalitats contemplades en la Llei i era justificat.

La Sentència dictada, després de descartar les excepcions que amb caràcter preliminar articulava la societat defenent, considera que l'acomiadament practicat va ser-ho de forma adequada i justificada, desestimant la demanda, imposant a la treballadora demandant, el pagament de les costes ocasionades.

I és contra aquesta Sentència que la Sra. Bueno formula recurs d'apel·lació, considerant que aquesta decisió era fruit d'un error en la valoració de la prova, reproduint en aquesta alçada els arguments que ja va introduir en el seu escrit de demanda, els que ens obligarà a examinar-los novament.

Segon.- Respecte de la forma de l'acomiadament

L'article 88 de la Llei de Relacions Laborals exigeix que l'acomiadament per causes disciplinàries es faci "(···) per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona assalariada, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data o, si es nega a signar, en presència de dos testimonis. La carta ha d'esmentar amb concreció la causa que origina l'acomiadament".

En el present supòsit la recurrent sosté que quan li va ser entregada la carta d'acomiadament, no eren presents els testimonis que després la van signar, defensant en aquesta situació que no es respectaven les formalitats exigides per la Llei.

Respecte d'aquest motiu del recurs compartim plenament les conclusions assolides per la Batlle en la Sentència impugnada. En efecte, els requisits formals que l'article 88 de la Llei fixa per a l'acomiadament, s'han de relacionar amb la finalitat específica que amb aquesta exigència es pretén protegir: assegurar al treballador un coneixement precís dels fets que se li retreuen i sobre els quals es fonamenta la sanció aplicada per tal que, si escau, puguin ser impugnats de manera vàlida. D'aquí que el legislador exigeix que la decisió d'acomiadament hagi d'intervenir per carta que ha de concretar la causa que el motiva, assegurant la forma escrita la seva invariabilitat.

La intervenció de testimonis en l'acte d'entrega de la carta al treballador, no participa de la finalitat indicada, sinó que opera com a mecanisme pal·liatiu de prova respecte de la seva entrega, en cas que el seu destinatari es negui a signar-la acusant-ne la recepció. En aquesta eventualitat, l'absència de testimonis no suposa un incompliment de les formalitats exigides per la Llei que per sí sola i de manera automàtica converteixi l'acomiadament en irregular, sinó que eventualment incidirà només en la seva prova.

Si les indicacions que acabem de realitzar es traslladen al supòsit que s'examina, s'aprecia com l'assalariada demandant en cap moment qüestiona haver rebut la carta d'acomiadament en la data que s'hi indica, - fins i tot aporta el document extintiu que li va ser entregat per la societat defenent-, sense que es pugui considerar que des d'aquesta perspectiva, concorri cap mena d'irregularitat formal.

El primer motiu del recurs es veurà per tant abocat al fracàs.

Tercer.- Respecte del caràcter justificat de l'acomiadament

En cap moment es discuteix que la treballadora no va assistir a la feina tres dies consecutius (30-8-2020, 1-9-2020 i 2-9-2020) -el 31-8-2020 corresponia al dia de descans setmanal-. La controvèrsia intervé respecte del caràcter justificat d'aquesta absència atès que la treballadora sosté que obeïa al fet que el 31-8-2020 va passar una prova diagnòstica de la Covid- 19, romanent confinada al seu domicili durant tres dies fins que no disposés del seu resultat.

L'absència al lloc de treball que l'article 99.1.a) de la Llei de Relacions Laborals qualifica de falta molt greu, no pot ser sancionada quan el treballador pugui justificar l'existència d'una causa real, seriosa i involuntària que li impedeixi assistir al seu lloc de treball. Des d'una perspectiva formal, el treballador haurà d'avisar a l'empresa, si és possible amb anterioritat, de l'absència que es produirà, advertiment previ aquest que integra el deure de bona fe necessària per a permetre a l'empresari adoptar quantes mesures organitzatives siguin necessàries per a suplir l'absència del treballador.

La resolució recorreguda considera que l'absència no es trobava justificada argüint per això que la treballadora no tenia permís de l'empresa per mancar el dia 30-8-2020. Respecte dels restants dies, considera que la sola realització d'una prova diagnòstica no justificava de l'absència de la treballadora a la feina i que la treballadora en cap moment referia presentar cap símptoma de la malaltia ni explicava la raó per la qual decidí sotmetre's a la prova indicada. També se li retreu no haver justificat que existia una qualsevol obligació de romandre en confinament domiciliari fins a l'obtenció del resultat negatiu del test diagnòstic. Reforçant en la decisió desestimatòria, raona que la treballadora es trobava en disposició d'obtenir els resultats de les proves el dia 1-9-2020, havent-se pogut incorporar a la feina el mateix dia o a tot tardar l'endemà, sense esperar el dia 3 de setembre com va fer.

Pot afirmar-se sense lloc a cap mena de dubtes que l'aparició de la Covid- 19 va suposar un daltabaix en la vida quotidiana del món, que a Andorra (també als països del nostre entorn) va comportar un confinament general estricte de la població (Decret d'11-3-2020), retornant-se progressivament a una mínima normalitat a comptar del Decret de 9-6-2020 que declarava parcialment la fi de la situació d'emergència sanitària, si bé es mantenien unes prevencions reforçades (distanciació social, ús de mascaretes, aforaments limitats, obligació de confinament en cas de presentar símptomes o d'haver estat contacte directe amb una persona afectada per la malaltia, etc.), que es regien per uns protocols sanitaris estrictes que en la data dels fets examinats comminaven a les persones que haguessin pogut estar en contacte amb la malaltia, a dur a terme la prova diagnòstica corresponent (PCR o TMA) i a romandre en situació de confinament domiciliari fins a obtenir el resultat negatiu corresponent. En tractar-se d'uns protocols sanitaris publicats pel Govern i sotmesos a informació general, la seva aplicació pels òrgans jurisdiccionals no es trobava sotmesa a la seva acreditació per part de la treballadora, podent ser directament aplicat pels òrgans jurisdiccionals.

En el present supòsit la treballadora no comunicava des d'un bon inici a cap responsable de l'empresa, la raó per la qual no compareixia a la feina el dia 30-8-2020, tractant-se aquest fet sense cap mena de dubte d'un comportament que infringeix clarament la normativa laboral.

Ara bé, a partir del dia 31 d'agost, l'empresa tenia coneixement a través de la seva governanta, que la Sra. Bueno s'havia sotmès aquell mateix dia a una prova de detecció de la COVID-19, obtenint-se el resultat l'endemà dia 1-9- 2020 (foli 20). El criteri de la bona fe en les relacions personals resulta rector en l'ordenament jurídic, i des d'aquesta perspectiva s'ha de presumir que si la treballadora es va sotmetre a una prova diagnòstica és per quan tenia dubtes fonamentats d'haver estat en contacte amb la malaltia. I en aquesta eventualitat, a la vista de les recomanacions contingudes en els protocols sanitaris llavors existents, la incompareixença al lloc de treball del dia 1-9- 2020 no es podia considerar injustificada.

En aquesta eventualitat, poc importa que la treballadora obtingués els resultats el dia 2 de setembre o els pogués obtenir el dia anterior atès que en el pitjor dels casos, la manca d'assistència injustificada a la feina només s'hauria produït durant dos dies, sense que concorri per tant els requisits contemplats en l'art. 99.1.a) de la Llei que exigeix la concurrència de tres faltes d'assistència a la feina.

Afegirem, a títol d'argument de reforç que tampoc des de la perspectiva de la raonabilitat i proporcionalitat, l'acomiadament de la treballadora es justificava. En efecte, en l'àmbit disciplinari o sancionador, els òrgans jurisdiccionals han de verificar no tan sols que els fets comesos pel treballador són reals i s'encabeixen objectivament en el comportament típic que els contempla (judici de legalitat), sinó que a partir del moment en que la Llei de relacions laborals contempla en el seu article 100 una graduació de la penalitat per cada falta, també s'haurà de verificar que els fets comesos revesteixen entitat suficient com per a justificar la decisió extintiva del contracte de treball que s'ha adoptat (judici de raonabilitat o proporcionalitat). En el supòsit que s'examina, i atenció al concret context general que a finals d'agost i principis de setembre del 2020 concorria per motius de la Covid-19, el coneixement de la causa específica per la qual la treballadora no assistia a la feina i sense que s'hagi acreditat que l'empresa va patir un perjudici de qualsevol índole, tampoc la sanció aplicada es pot considerar proporcionada.

En conseqüència, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació articulat i revocar-se la Sentència dictada, estimant la demanda articulada per la Sra. Bueno, condemnant-se Vall a satisfer aquella indemnització que en la demanda la treballadora reclama (20.060.- EUR bruts) en haver estat calculada de conformitat amb les indicacions de l'art. 92 de la Llei en relació amb les previsions dels articles 85 i 76 anteriors.

Quart.- COSTES

L'estimació del recurs articulat i de la demanda formulada per la treballadora comportarà que les costes ocasionades en ambdues instàncies s'hagin d'imposar a la societat demandada en mèrits de les previsions de l'art. 290.3 del CPC.

Cinquè.- Comunicació de la present resolució a la CASS

En mèrits de les previsions de l'art. 290.4 del CPC, la Batllia haurà de comunicar la present resolució a la CASS.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Bueno contra la Sentència 17/2023 de data 24-2-2023 que es revoca íntegrament disposant en el seu lloc l'estimació de la demanda, declarant que l'acomiadament efectuat mitjançant carta de 3-9-2020 per Vall era injustificat i condemnant aquesta darrera a satisfer a la primera una indemnització a alçada de 20.060.- EUR bruts i a satisfer les costes ocasionades en ambdues instàncies.

La present resolució haurà de ser comunicada a la CASS per l'òrgan judicial d'instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.