Dret de visites dels avis respecte d'un net (7000521/2015)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJC.- 0000213/2020 ORIGEN: 7000521/2015 - 00

NIG: 5300542120150008451

PARTS:

Apel·lant : Sra. Miró

Advocat : Sr. Duque

Apel·lat : Srs. Vélez i Moliner

Procurador : Sra. Villegas

Advocat : Sra. Palomo

Part : MINISTERI FISCAL

SENTÈNCIA 159-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per sentència del 20.5.2020 el Tribunal de Batlles dictà la següent decisió :

"Primer.- Establir que els agents podran tenir contactes amb la seva neta segons el regim progressiu següent:

els primers tres mesos, quinzenal en el consultori de la psicòloga Sra. Arnau, i sense presència de la mare de la menor d'una durada de 30 minuts, havent de satisfer els Srs. Vélez i Moliner els honoraris d'aquesta professional.

transcorreguts aquests tres mesos, els Srs. Vélez i Moliner podran recollir a la menor a la sortida de l'escola un dimecres cada quinze dies, retornant-la al domicili familiar, com a màxim a les 20 hores.

transcorreguts altres tres mesos des d'aquest moment, si no s'han produït incidents remarcables, els avis de la menor podran tenir-la en la seva companyia, a més a més, el primer cap de setmana de cada mes, recollint-la el divendres a la sortida del Col·legi i deixant-la al domicili matern a les 20h del diumenge,

Segon.- No fer especial condemna en costes."

Segon.- Contra l'esmentada resolució la Sra. Miró interposà recurs d'apel·lació.

En data 25.9.2020, la Sra. Miró presentà el corresponent escrit de conclusions i en virtut dels arguments que s'hi exposen demana que es revoqui la sentència d'instància s'acordi desestimar totes les pretensions de la part demandant i que es condemni a la part apel·lada al pagament de totes les costes del procediment inclosos honoraris d'advocat , procurador i eventuals pèrits d'aquesta part.

Tercer.- Per escrit de data 26.10.2020, el Ministeri Fiscal contestà les conclusions manifestant que s'oposava al recurs formulat per la Sra. Miró.

El 26.10.2020, la representació processal dels Srs. Vélez i Moliner aportà el corresponent escrit de contesta a les conclusions i en ell demana que es confirmi la resolució d'instància en tots els seus extrems, i imposant a la recurrent el pagament de les despeses processals derivades de la tramitació del present recurs d'apel·lació incloent els honoraris d'advocat i procuradora.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Srs. Vélez i Moliner reclamen front la part defenent Sra. Miró en demanda en la que sosté una petició de dret de visites respecte la seva neta Álvarez nascuda en el dia 6.11.11.

La sentència d'instància estima substancialment la demanda i atorga un dret de visites progressiu i supervisat a l'inici per la perit psicòloga en el termes que ja s'han transcrit.

Contra tal decisió s'alça la part demandada.

SEGON.- Els motius pels quals la mare impugna la sentència d'instància es poden agrupar en tres aspectes: 1) la hipotètica reclamació del progenitor no custodi d'un dret de visites que pot fer incompatible el que s'estableixi pels avis; 2) la manca d'obligació dels avis respecte les despeses alimentàries de la seva neta i 3) les males relacions existents entre la mare i els avis paterns de la seva filla.

Finalment també impugna en un altre motiu la no imposició de les costes, en cas d'estimar-se el recurs i per conseqüent la demanda.

TERCER.- El dret de visites dels avis respecte un net/a. Dret aplicable.

Es dona la peculiaritat en el present cas que en el moment de la resolució del cas en la instància encara no s'havia publicat la Llei 14/19 de 15 de febrer qualificada sobre els drets dels infants i dels adolescents, la qual recull en el seu article 34 expressament que:

Article 34. Dret de relació i convivència

1. Els infants i els adolescents tenen el dret a créixer i viure amb els seus progenitors en un entorn familiar adequat i lliure de violència, llevat dels casos en què, atenent el seu interès superior, la separació resulti necessària. També tenen el dret a conviure i relacionar-se amb altres parents i persones pròximes, molt especialment amb els avis i els germans. En tot cas, les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de promoure i facilitar relacions sanes i participatives entre les diverses generacions, especialment amb la gent gran.

I en la seva Exposició de motius, l'esmentada llei 14/19 afirma:

El Principat d'Andorra ha ratificat la Convenció sobre els drets de l'infant, que fou aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, i que constitueix encara avui la norma internacional de més rellevància pel que fa als drets de la infància i l'adolescència. D'altra banda, el nostre país també ha ratificat els protocols facultatius de la Convenció esmentada, així com altres convenis internacionals de les Nacions Unides i del Consell d'Europa que tenen una relació més o menys directa amb la infància i l'adolescència.

En efecte, la Convenció sobre els drets de l'infant, en vigor des del 2 de setembre de 1990, és un instrument legal universalment acceptat que compte amb 191 Estats Part, i que estableix els drets humans bàsics que han de gaudir els nens del món, sense cap tipus de discriminació.

El Consell General del Principat, en la seva sessió del dia 21 de novembre de 1995 va aprovar l'adhesió del Principat d'Andorra a la Convenció sobre els drets de l'infant i el 2 de gener de 1996, es va dipositar l'instrument de ratificació corresponent en mans del secretari general de l'Organització de les Nacions Unides. Trenta dies més tard, l'1 de febrer de 1996, va entrar en vigor la dita Convenció respecte del nostre país.

Andorra és a més membre dels seus dos Protocols opcionals (el Protocol opcional relatiu a la participació d'infants en els conflictes armats, des del 12 de febrer del 2002, i el Protocol opcional relatiu a la venda d'infants, la prostitució infantil i la utilització d'infants en la pornografia, des del 18 de gener del 2002), així com del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l'infant relatiu a l'establiment d'un procediment de comunicacions (2014). Andorra va ser un dels primers estats que van signar i ratificar aquests dos darrers instruments internacionals.

I la protecció de l'infant que es deriva de la dita Convenció que va quedar integrada en el nostre ordenament jurídic per aplicació de l'article 3.4 de la Constitució, que enllaça perfectament amb l'obligació de la protecció de la família de l'article 13.2 de la Carta Magna que la reconeix "com element bàsic de la societat".

D'aquí que també el països del nostre entorn com França i Espanya també ho tinguessin ja reconegut expressament en la legislació civil, com recull l'Aute de la Batllia. I també havia estat objecte de preocupació pel Consell d'Europa en la seva STE 192 Convenció sobre relacions personals referides als infants de 15.5.2003 o fins i tot el TJUE s'havia pronunciat en favor de la relació amb els avis en la seva sentència de 31 de maig de 2018 assumpte C 335/17 apel·lant al principi d'interès superior del menor. Per acabar aquest sintètic recorregut, recordarem que el TEDH ja havia declarat sota la protecció de l'article 8 del Conveni de Drets Humans les relacions entre avis i nets (Manuello i Nevi v. Itàlia 20.1.15; Nistor v. Rumania de 2.11.10 i Bronda v. Itàlia 9.6.98).

Aleshores, fins l'entrada en vigor de la Llei 14/19 ja esmentada, també era d'obligació dels Poders Públics del nostre país de preservar l'interès superior dels infants i adolescents en tots els seus àmbits per aconseguir un desenvolupament harmònic de la seva personalitat que, en paraules de la llei, "implica que la maduració física, mental, espiritual i social ha de ser lliure, plena i harmònica." (art. 14). D' aquí que la decisió d'atorgar legitimació activa als avis paterns per demanar al Poder Judicial el dret de visites amb la seva neta, hagi de ser acollit i reconegut com ja va fer l'Aute de la instancia de 2 de juny de 2017 que està plenament ajustat a Dret i que fem nostre en la seva integritat.

No hi ha cap mena de dubte que qualsevol menor trobi en els avis un paper fonamental de cohesió i de transmissió de valors de la família, que és el pilar fonamental de solidaritat en la nostra societat. Així ho han entès el nostre entorn cultural més proper que ho ha incorporat en la legislació civil, com ara ja ho ha fet també el Principat.

QUART.- Dit això, cal entrar en els motius exposats per la mare per oposar-se al contacte entre la seva filla que ara té 9 anys d'edat i els seus avis paterns, avui demandants. Cal dir, per endavant, que es donen peculiaritats en el cas present que cal tenir en compte -com ja ha fet la sentència d'instància-. Per una banda, que el pare de la Álvarez està a Espanya i en situació de privació de llibertat. Segons afirma la part demandada i ara recurrent -encara que no ho acredita- el pare ha instat un procediment de divorci a Espanya però no consta que hagi demanat cap dret de visites amb la Álvarez.

Per altra banda, la segona peculiaritat és que els demandants i la mare de la Álvarez van passar per moments molt conflictius amb denúncies policials pel mig, atès que els avis volien tenir notícies de la seva neta i no sempre varen tenir una conducta exemplar en presència de la menor. Però això es remunta a varis anys enrere i segons la perit psicòloga la menor no reté aquests incidents perquè era molt petita. Cal superar aquella situació en benefici de la petita Álvarez.

CINQUÈ.- Ateses aquestes circumstàncies, la perit judicial Sra. Arnau en un extens informe, considera que el conflicte és entre els adults i no entre els avis i la nena i que aquesta ho viu a través de la seva referent que és la mare. Per això, en estimar que reprendre el contacte amb els avis seria beneficiós per la nena, considera que cal fer prèviament una tasca supervisora dels contactes i així un cop restablerta una situació de respecte mutu entre els adults i de preservar sempre a la petita Álvarez, poder passar a una fase progressiva de visites.

La lectura que fa la recurrent de la prova pericial emesa és esbiaixada i interessada doncs només ressalta les conductes inapropiades per part dels avis, però no la dimensió de bilateralitat que observa la perit judicial.

Cal que tant els avis com la mare superin aquella passada situació conflictiva en ares a l'estimació que tots tenen per la Álvarez i ara és el moment de demostrar-la. Res serà millor si la nena reprèn els contactes amb els avis amb la normalitat que sempre representa aquest contacte i això només ho poden fer possible els adults. Si aquests no saben estar a l'alçada del que s'espera d'ells, ja adverteix la sentència d'instància -i aquest Tribunal comparteix- caldrà adoptar altres decisions alternatives perquè la nena no es vegi més perjudicada.

SISÈ.- Convé també donar resposta a diverses qüestions que exposa la mare. La primera d'elles consisteix en que pot trobar-se amb un règim de visites pels avis paterns i que si s'estableix a Espanya un d'altre diferent en favor del pare no pugui donar compliment al conflicte. Estem davant d'una simple especulació perquè ni consta acreditat que el pare n'hagi demanat cap, ni tan sols que tingui alguna intenció de fer-ho. Si arribat el cas, es produís el que ara és simplement una hipòtesi, es prendria la decisió que escaigués.

Tampoc ve a compte la confusió del recurrent sobre l'obligació d'aliments de la menor i el dret de visites dels avis. A part que aquests han expressat que ja han col·laborat econòmicament amb la mare abans del conflicte entre ells i la seva disposició a ajudar-la si el fill i pare no ho fa, hem de dir que l'obligació alimentària correspon al progenitor (és al dir al fill dels demandants) i que no consta que s'hagin iniciat actuacions al respecte per part mare i que si es poden restablir unes visites normalitzades amb els avis, aquests ja correran amb les despeses que els ocasioni la nena quan estigui amb ells. Per tant aquest motiu no pot prosperar.

SETÈ. Finalment pel que fa a la imposició de les costes, la recurrent ho justifica en la temeritat de la part demandant. Però ni veiem cap mena de temeritat en la reclamació d'un dret que ja era d'aplicació a Andorra abans de la Llei 14/19, ni encara menys quan del que es tracta és de trobar un benefici per la filla de la recurrent en el seu desenvolupament personal.

Però si a més, confirmem l'estimació de la demanda encara resulta menys justificada la imposició de les costes a la demandant. El motiu també es desestima, juntament amb el recurs.

VUITÈ. En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Miró contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 20 de maig de 2020, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-