Clàusula penal contracte d'arrendament (0196/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 196/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Herrera va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment abreujat contra el Sr. Bermudez, en reclamació de la quantitat de 1.281 EUR en concepte d'impagament de la factura generada pel retard en el retorn del lloguer d'una pel·lícula, més els interessos legals des del dia 20 de desembre del 2007.

II.- El Sr. Bermudez degudament citat no va comparèixer i fou declarat en rebel·lia processal.

III.- Per sentència de data 29 de maig del 2008, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció Civil, va desestimar íntegrament la demanda de la part actora, imposant a aquesta darrera les despeses processals causades.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Herrera ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que la determinació de l'objecte del procés correspon exclusivament a les parts i no a l'òrgan judicial, d'igual forma que les resolucions judicials han de ser congruents amb les pretensions oportunament formulades per les parts; conseqüentment, si la part contrària es va oposar al pagament per motiu que va retornar la pel·lícula arrendada, i no prova dita al·legació, hauria d'haver estat condemnada al pagament del lloguer de la mateixa en el sentit del petitum de la demanda; que establir una obligació d'abonament del preu diari del lloguer fins al moment de la devolució de la pel·lícula no és una clàusula penal, perquè l'usuari és qui decideix quan retorna la pel·lícula o no, i a més a més, sempre i en qualsevol moment pot desistir i/o renunciar al contracte; que declarar nul·la dita clàusula va en contra de la pròpia essència i existència de l'arrendament.

II.- La sentència de primera instància va resoldre de manera ferma i definitiva, atès que el Sr. Bermudez no va formular cap recurs, que el dia 19 de març del 2006, el Sr. Bermudez va llogar prop de la societat Herrera una pel·lícula que no va retornar.

El contracte d'arrendament pactat entre les parts, preveu en el seu article cinquè que: "sin perjuicio del pago del correspondiente alquiler queda prohibido retener las películas por más de 10 días. Transcurridos dichos 10 días y sin perjuicio de las responsabilidades penales que por apropriación indebida pudieran existir, reservándose la empresa arrendadora cuantas acciones para la recuperación de las películas le correspondieran, el cliente abonará íntegramente el importe que resulte de aplicar las tarifas de alquiler al número de días que haya tenido las películas en su poder hasta la recuparación de las mismas."

La societat Herrera reclama únicament, en el seu escrit de demanda, el preu corresponent a l'excedència en el temps de devolució d'acord amb les disposicions de l'article cinquè del contracte d'arrendament de les pel·lícules.

III.- És cert que la determinació de l'objecte del procés correspon a les parts; nogensmenys, pertoca als tribunals donar la veritable identitat jurídica a les qualificacions fetes per les parts al dit objecte i aplicar-li les normatives jurídiques que el regulen.

En el cas d'autes, la demanda de la societat Herrera correspon a la pretensió condemnatòria de l'adversa, per incompliment d'un contracte d'arrendament d'una pel·lícula, en virtut d'una clàusula pactada que preveu un lloguer majorat en cas d'excedència en el retorn de la pel·lícula, per la durada de dita excedència. El paper de l'òrgan jurisdiccional és doble: d'una banda, determinar si hi ha hagut incompliment contractual per part del defenent, i d'altra banda, en cas de resposta positiva a aquesta alternativa, determinar si la clàusula invocada pel demandant ha d'aplicar-se per ser legal i legítima.

IV.- Com s'ha dit més amunt, l'incompliment contractual del Sr. Bermudez ja fou resolt en sentit positiu, de manera ferma i definitiva, per la sentència de primera instància. Roman per tant, en tràmit d'apel·lació, resoldre només la problemàtica de l'aplicació de la clàusula cinquena de referència i obrant al contracte d'arrendament de pel·lícules pactat entre les parts.

Una clàusula penal és la clàusula comminatòria que preveu la indemnització o altra prestació a la qual estarà obligada aquella part que incompleixi o demori l'obligació principal. És evident que la referida clàusula cinquena del contracte, que preveu el pagament d'un lloguer exponencial relacionat amb la durada de l'excedència del termini previst pel retorn de les pel·lícules, correspon perfectament a una clàusula penal. Dit això, la clàusula penal no està prohibida en el dret andorrà i els tribunals sempre l'han acceptada. Nogensmenys, la clàusula penal pot ésser moderada pels tribunals per adequar el quantum de la pena a les circumstàncies de l'incompliment produït i al perjudici realment sofert pel creditor, i en particular quan dita clàusula pot ésser considerada com a lleonina i/o quan pot provocar un clar enriquiment injust del creditor.

V.- En el present cas, la referida clàusula cinquena del contracte no pot ésser mantinguda en el seu contingut sencer, per raó del seu caràcter il·limitat en el temps.

En efecte, del caràcter indefinit de la pena pot resultar-ne un enriquiment injust pel creditor, ja que en dilatar la liquidació de la indemnització, el mateix pot arribar a reclamar una indemnització exorbitant, abusiva i sense cap proporció amb el perjudici realment sofert. Tenint en compte que el preu normal d'una pel·lícula adquirida per la societat Herrera se situa entre 50 i 70 EUR, la pena contractual no pot superar el perjudici màxim per a l'empresa que és aquell corresponent a la pèrdua de la pel·lícula. En conseqüència, s'ha de moderar el quantum de la pena i fixar-lo, en funció de les circumstàncies i efectes de l'incompliment contractual del Sr. Bermudez, en l'import de 60 EUR.

VI.- L'estimació parcial del recurs i de la demanda original, determina no fer especial imposició de les costes d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la societat ENTITY_4;

Revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 29 de maig del 2008, en el sentit de condemnar al Sr. Bermudez a satisfer a la societat Herrera la quantitat de 60 EUR, amb els interessos legals a comptar del 12 de març del 2008, data de notificació de l'ordre judicial de pagament.

Sense fer especial imposicio de les costes d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.