ESTRANGERS. Autorització de residència i treball.AD-073-2/2004

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 2004-76 DE 20 DE DESEMBRE DE 2004

ESTRANGERS. Autorització de residència i treball. Anul·lació de l'obtinguda amb dades falses sobre la situació familiar del sol·licitant. No incorporació de la causa penal a les actuacions. No necessària.

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2004-112, de 23 de setembre de 2004, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Tamarit i va declarar ajustada al Dret tant la resolució del Ministre de Justícia i Interior de 8 de març de 2004 que havia anul·lat la seva autorització de residència i treball per haver estat obtinguda mitjançant documents falsos, com la resolució del Govern de 2 de juny de 2004, que desestimava el recurs d'alçada interposat contra la primera.

2.- Contra la sentència interposa un recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Tamarit adduint que per valorar les circumstàncies de fet que justifiquen l'anul·lació del permís de residència i treball calia haver incorporat a les actuacions la causa penal seguida davant el Tribunal de Corts, com va demanar en la primera instància i se li va denegar per considerar-la el Batlle innecessària per resoldre la qüestió litigiosa, petició que formula en aquesta segona instància; addueix també vulneració del principi d'igualtat ja que una altra persona que va presentar documents falsos ha regularitzat la seva situació al Principat sota una altra identitat.

3.- De l'escrit d'apel·lació se n'ha donat trasllat a la representació del Govern, que l'impugna, demanant la confirmació de la sentència en haver-se acreditat que l'agent va obtenir la residència i treball a partir de dades falses.

4.- Trameses les actuacions anteriors de la Batllia a aquesta Sala i feta la designació del magistrat ponent han quedat vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 71 c) de la Llei Qualificada d'immigració de 14 de maig de 2002 considera motiu d'anul·lació d'una autorització d'immigració vigent el fet que es constati el falsejament de dades en l'expedient que va motivar la concessió de l'autorització o la seva renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual hagi pogut incórrer el titular.

De les dades que consten a l'expedient administratiu d'anul·lació se'n desprèn que en la sol·licitud de carta de residència i treball que l'apel·lant va presentar al Govern el 24 de juliol de 1996 va fer constar que era fill de Castrillo, que és el seu germà, i que les Sres. Vives, Valverde y Jover eren les seves ties, quan en realitat també son germanes seves, i aquesta relació de parentiu fou determinant a l'hora de concedir-li l'autorització demanada, per raó de reagrupament familiar.

Tercer.- La part apel·lant centra tot l'argument del seu recurs en aquesta segona instància en remarcar que per valorar la consciència de la falsedat per part del Sr. Tamarit calia haver aportat a les actuacions la causa penal TC-244-3/00, prova que va demanar en la primera instància i que li fou denegada per considerar-la innecessària per resoldre sobre la legalitat de les resolucions administratives impugnades davant aquesta jurisdicció; en conseqüència demana novament la pràctica de la prova esmentada a l'empara d'allò establert en l'article 64 a) de la Llei de la jurisdicció administrativa.

Aquesta petició no es pot atendre perquè, com ha sostingut el Tribunal de Batlles en la primera instància, és innecessària: en primer lloc perquè l'apel·lant es limita a dir que no se'l va condemnar en la causa penal, sense explicar quins elements de la mateixa convé valorar, el que fa impossible determinar si la no incorporació de la causa penal el situa en indefensió en aquest litigi; i en segon lloc perquè de la causa penal consta en aquestes actuacions tant la declaració que ell mateix va prestar el 20 de desembre de 2000 davant la Policia d'Andorra sobre la seva intervenció en la redacció de la sol·licitud de residència i treball, com la sentència dictada el 29 d'abril de 2004 pel Tribunal de Corts, documents que són suficients per valorar la incidència que allò constatat en la causa penal pugui tenir en la present.

L'article abans exposat de la Llei Qualificada d'immigració diu que la constatació de dades falses en la sol·licitud de residència i treball, amb independència de la seva valoració penal, determina l'anul·lació, i havent-se constatat, en ambdues instàncies processals, un fet -la manipulació de dades personals en la sol·licitud de residència treball presentada el 24 de juliol de 1996-que la pròpia part agent no nega, sinó que només n'al·lega desconeixement, s'ha desestimar el recurs d'apel·lació, sense que la circumstància de que el Sr. Tamarit no fos condemnat en la causa penal esmentada tingui transcendència a l'hora de valorar les dades que s'examinen en aquesta jurisdicció administrativa.

Quart.- Finalment, el què en l'esmentada causa fos condemnada la cosina de l'apel·lant i que, segons diu, hagi regularitzat la seva situació sota una identitat falsa, a més de que no consta la certesa d'aquesta dada, cap transcendència te en aquest litigi, i la disparitat de circumstàncies d'una i altra persona impedeixen l'anàlisi de les mateixes des de la perspectiva del principi d'igualtat constitucional.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Tamarit contra la sentència número 2004-112 de 23 de setembre de 2004, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.