Sentència 000187/2025: Recurs d'apel·lació per vicis ruinògens i prescripció

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000187-2025 DE 09/12/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 09/12/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000104/2025

Nig : 5300542120170002247

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00187

SENTÈNCIA 000187/2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ferrer

Representant: Sra. Arnau

Advocada: Sra. Laura Garzón AMBATLLE

Apel·lat: EM-T ENGINYERIA I MUNTATGE TÈCNICS, SA

Representant: Sra. Garzón

Advocada: Sra. Blasco

Apel·lat: Sr. Galan, i

ORG_0, SA

Representant: Sr. Tejera

Advocat: Sr. Quesada

Apel·lat: ORG_4

Representant: Sra. Gibert

Advocada: Sra. Cepeda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: vicis ruinògens, prova, prescripció

Andorra la Vella, 9 de desembre del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 10 d'octubre del 2017, la representació processal de qui fou la Sra. Cañellas va interposar demanda de reclamació de quantitat contra el Sr. Galan i contra la societat EM-T ENGINYERIA I MUNTATGES TÈCNICS, SA, a tramitar pel procediment ordinari. Un cop exposats els fets i fonaments de dret que considerà procedents, va interessar que es dictés sentència amb els pronunciaments següents:

- la condemna de la part demandada al pagament de la suma principal de 42.212,50 EUR, amb els interessos corresponents des de la data de cada factura aportada;

- la condemna solidària als danys i perjudicis que resultessin acreditats en la causa;

- i la condemna solidària a la totalitat de les costes judicials, incloent-hi honoraris d'advocat, procuradora i pèrit.

2.- El 29 de novembre del 2017, la representació processal del Sr. Galan va promoure crida en garantia de les companyies ORG_0, SA i ORG_4. Aquesta petició fou estimada per aute de 16 de gener del 2019.

3.- A conseqüència de la defunció de la Sra. Cañellas, per aute de 25/04/2019 es va acordar la seva successió processal en favor de la seva filla, Sra. Ferrer.

4.- El 15 de juliol del 2019, les parts demandades van presentar els respectius escrits de contesta:

A. La representació processal de ORG_4 va formular oposició a la demanda i, després d'exposar els fets i fonaments de dret pertinents, va sol·licitar una sentència que:

- desestimés íntegrament la demanda pel que fa a la seva representada;

- imposés al Sr. Galan les costes processals i extrajudicials generades per la intervenció de procurador i advocat.

B. La representació processal del Sr. Josep Galan Galan i de ORG_0, SA es va oposar a les pretensions de la part actora i va interessar que es dictés sentència:

- estimant, amb caràcter principal, l'excepció de prescripció de l'acció;

- subsidiàriament, estimant l'excepció de manca de legitimació passiva "ad causam" de ORG_0, SA;

- també subsidiàriament, desestimant íntegrament la reclamació en el fons;

- i, en qualsevol cas, imposant a la part actora la totalitat de les costes, incloent-hi honoraris de procurador, advocat i, si escau, pèrits.

C. La representació processal d'EM-T ENGINYERIA I MUNTATGES TÈCNICS, SA va contestar la demanda oposant-s'hi i va demanar que es dictés sentència:

- estimant l'excepció de prescripció de l'acció i desestimant íntegrament la demanda, amb imposició de costes, inclosos honoraris de professionals i pèrits;

- i, subsidiàriament, desestimant igualment la demanda i imposant les despeses processals corresponents.

5.- Les parts litigants han evacuat els respectius escrits de rèplica i dúplica i una volta practicats els mitjans de prova considerats pertinents i necessaris, el dia 8 d'abril del 2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- No donar lloc a l'excepció de defecte legal en el mode de proposar l'excepció aixecada per la part actora.

Segon.- No donar lloc a l'excepció de prescripció de l'acció aixecada pel Sr. Galan, la companyia ORG_0 i la societat EM-T ENGINYERIA I MUNTATGES TÈCNICS, SA.

Tercer.- Desestimar íntegrament la demanda formulada per qui fou la Sra. Cañellas -succeïda processalment per la seva filla Sra. Magda Ferrer FONT- contra el Sr. Galan i la societat EM-T ENGINYERIA I MUNTATGES TÈCNICS, SA, essent parts cridades en garantia les companyies ORG_0, SA i ORG_4.

Quart.- Efectuar la condemna en costes judicials ocasionades en els termes establerts al darrer Fonament de dret de la present resolució".

6.- La representació processal de la Sra. Ferrer formula recurs d'apel·lació parcial contra aquesta resolució demanant la seva revocació en el sentit que se la revoqui i en el seu lloc es dicti nova Sentència acollint les pretensions articulades en el seu escrit inicial.

7.- Les parts integrants del pol passiu del procediment s'han oposat al recurs d'apel·lació interposat, interessant-ne la desestimació i la imposició a la part recurrent de les costes causades.

Al seu torn, la representació processal del Sr. Galan i de ORG_0, SA ha formulat recurs d'adhesió, en el qual sol·licita que es dicti sentència revocant la resolució de primera instància i estimant l'excepció de prescripció de l'acció, i l'excepció de manca de legitimació passiva "ad causam" de la companyia ORG_0, SA, en relació amb la patologia consistent en filtracions d'aigua i condensacions interiors.

Així mateix, demana que s'imposin a la part actora les costes judicials generades en la tramitació del procediment.

8.- La representació processal de la part demandant s'ha oposat al recurs d'adhesió, interessant-ne la desestimació íntegra i la condemna en costes de la part recurrent.

La representació processal d'EM-T ENGINYERIA I MUNTATGES TÈCNICS, SA s'ha adherit al recurs, pel que fa a la prescripció de l'acció.

Per la seva banda, ORG_4 s'ha oposat parcialment al recurs, únicament en la part relativa a l'excepció de prescripció, sense oposar-s'hi pel que fa a l'excepció de manca de legitimació passiva "ad causam".

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present procediment consisteix en la pretensió condemnatòria exercida inicialment per la Sra. Cañellas, succeïda processalment per la seva filla Sra. Ferrer, contra l'arquitecte Sr. Galan, autor del projecte i director facultatiu, i la constructora ORG_2, SA (actualment EM-T ENGINYERIA I MUNTATGES TÈCNICS, SA), a fi que ambdós siguin condemnats solidàriament a indemnitzar-la pels danys i perjudicis derivats de diversos defectes apareguts al "XXXX", quantificats provisionalment en 42.212,50 EUR, més altres imports no concretats en concepte d'honoraris tècnics, així com els interessos i les costes del procediment. Els defectes reclamats deriven principalment del despreniment i mala fixació de les pedres de les façanes, i les filtracions d'aigua i condensacions interiors per presumpta mala execució dels tancaments d'alumini.

El Tribunal de Batlles desestimava les excepcions de defecte legal en el mode de proposar la demanda i prescripció de l'acció articulades en la contesta a la demanda. Quant al fons, desestimava la demanda segons els següents motius que seguidament es detallen succintament i que passen essencialment per destacar la carència probatòria que assistia la part demandant. Concretament, afirmava que la prova practicada no permetia defensar, amb el grau de certesa que es requeria, ni l'existència de les patologies relatades ni la necessitat i proporcionalitat de les actuacions que van ser realitzades per la propietat per a reparar-les. Pel que fa a la suposada desunió de les pedres de les façanes, la Sentència assenyala que els informes aportats (especialment els de ORG_3 i del Sr. Amorós) no determinaven ni l'abast ni la localització concreta del defecte, ni aquestes es trobaven degudament corroborades amb suport fotogràfic verificable i no permetien establir si s'havien produït actuacions prèvies per tercers. Es destaca també que no consta que arribés a caure cap pedra i que les conclusions tècniques dels perits es basaven més en hipòtesis o suposicions que en constatacions materials.

Quant a les filtracions d'aigua i les condensacions interiors, el Tribunal considera que els informes tècnics aportats es fonamentaven en paràmetres i normativa energètica posterior a la construcció de l'immoble el que en desvirtuava les conclusions. Tampoc s'acreditava l'origen exacte de les filtracions, ni la data precisa d'aparició de les patologies, ni es podia establir una relació causal directa entre les deficiències denunciades i l'actuació del director facultatiu, de la constructora o dels industrials que hi van intervenir. Particularment, es destaca que els informes només recomanaven actuacions puntuals, mentre que la propietat va optar per la substitució integral de la perfileria d'alumini, sense justificació tècnica de la seva necessitat.

Se subratlla també que la propietat va encarregar informes i va executar reparacions de manera unilateral, sense notificar-ho als agents de l'obra ni permetre'ls la inspecció de les suposades patologies. Aquesta manca de contradicció, juntament amb la incertesa sobre l'estat real de l'immoble en el moment de les intervencions, impediria atribuir responsabilitat als demandats.

Quant a la quantificació econòmica, s'assenyala que no s'havia acreditat el pagament efectiu de totes les factures aportades; que diversos conceptes corresponen a millores i no pas a reparacions imputables a un defecte constructiu, i que tampoc no s'ha demostrat que el cost assumit fos necessari ni ajustat al principi de proporcionalitat.

I és contra aquesta resolució que s'alça la Sra. Herminia Ferrer. La representació processal del Sr. Galan i ORG_0, SA, al seu torn formulen recurs d'adhesió.

Segon.- Exposició dels motius de recurs

A.- Sra. Ferrer

La part apel·lant denuncia error en la valoració de la prova i infracció de dret en la sentència de primera instància, sostenint que els defectes de la façana van quedar acreditats pels informes tècnics de ORG_3 i dels Srs. Morell, que constataven una incorrecta proporció aigua/ciment del morter i una adhesió deficient que va provocar la caiguda recurrent de pedres, malgrat que el tribunal a quo ho va descartar sense contradicció tècnica suficient. Igualment, impugna l'afirmació que els defectes siguin "normals" amb el pas del temps, ja que la deficiència deriva d'una mala execució i no de la intempèrie.

Pel que fa a les filtracions i condensacions, l'apel·lant sosté que els informes acrediten una mala col·locació de la perfileria d'alumini i una manca d'aïllament tèrmic, descartant que les patologies siguin imputables al llogater o a l'ús de l'immoble. Considera que el tribunal va minimitzar injustificadament els dictàmens tècnics i va ignorar que la propietat només va poder detectar els danys en recuperar la possessió després del desnonament.

Finalment, s'impugna també la condemna en costes, considerant que no ha concorregut temeritat ni mala fe, i que la propietària es va veure obligada a acudir a la via judicial per defensar els seus drets.

B.- recurs d'adhesió del Sr. Galan i de la companyia ORG_0, S.A.

El recurs d'adhesió sosté, en primer lloc, que la sentència errava en desestimar l'excepció de prescripció, atès que, d'acord amb el Codi 8,12,8 i la jurisprudència consolidada de la Sala, el termini aplicable en responsabilitat derivada de contracte d'obra és de quinze anys a comptar de la finalització o recepció de l'obra, i no pas des de la manifestació del dany. A partir del certificat final d'obra (febrer-març 1999) fins a la demanda de 28.07.2017, el termini estava sobradament esgotat, sense cap acte interruptiu, fet que hauria d'haver comportat l'estimació de l'excepció plantejada.

En segon lloc, es denuncia que la sentència incorre en error per no pronunciar-se sobre la manca de legitimació passiva de ORG_0, SA, quan només ORG_4 és l'asseguradora professional del director facultatiu, i la pòlissa de ORG_0, SA -contractada pel COAA- no cobreix les patologies invocades, especialment les relatives a filtracions i condensacions.

Per motius sistemàtics, examinarem, en primer lloc, el recurs d'adhesió articulat atès que el mateix pivota exclusivament al torn d'excepcions que en cas de prosperar afecten la mateixa viabilitat de l'acció articulada.

Tercer.- Recurs d'adhesió: l'excepció de prescripció de l'acció

La representació processal del Sr. Galan i de la companyia ORG_0, SA enumera diferents pronunciaments de la Sala (Sentències 79/05 de 14-10-2005, 183/04 de 27-4-2006, 288/07 de 15-05-2008, 297/08 de 23 d'abril del 2009 i finalment 215/2020 de 30-9-2021) defensant en mèrits d'aquestes, que el "dies a quo" iniciador del termini de la prescripció quinzenal s'havia de situar en la data d'acabament de les obres.

La resolució d'instància desestima l'excepció de prescripció de l'acció, fonamentant-ho en les indicacions de la Sentència de 27-3-2018, rotlle TSJC-342/2017 en què sosteníem el següent: "El primer greuge contra la sentència que articula l'arquitecte de l'obra consisteix en defensar la prescripció de l'acció duta a terme pels propietaris del traster i de la plaça d'aparcament que es queixen de danys per filtracions. Considera que la sentència incorre en l'error d'aplicar el termini previst en el Codi Títol 8, llibre 12, paràgraf 8 que és de 15 anys, en lloc del termini de 10 anys que preveu l'article 114.5 del reglament de la construcció que és de 10 anys. L'esmentat article 114.5 del Reglament de la construcció, en la reforma operada pel Decret 8.4.09, diu el següent: "5. Sense perjudici de les responsabilitats contractuals i urbanístiques corresponents, a partir de l'emissió del certificat final de l'obra, el constructor ha de respondre durant deu (10) anys dels danys materials causats per vicis ocults o defectes en l'execució de les obres o en la qualitat dels materials emprats."

Però un text i l'altre no son incompatibles entre si en matèria de prescripció per reclamar contra els danys derivats de vicis constructius, sinó que el que esta disposant el codi de la construcció és el termini "de garantia" en el quals els vicis ocults o defectes constructius han d'aparèixer per fer-ne responsable al constructor dins el termini de 10 anys. I resulta que en el cas present es pacífic que el certificat final d'obra és de l'any 2002 i que els defectes constructius varen començar a manifestar-se en l'any 2010 i a partir d'aquest any es quan s'iniciaria el dies a quo pel termini per reclamar dels perjudicats que seria el genèric a Andorra del codi de justinià (15 anys). Això significa que cap dels dos terminis esmentats podria estar afectat, tot i que, a més, la finalització de l'obra va tenir lloc en l'any 2002 i que la introducció del dit termini en el Reglament de la construcció va ser gràcies a la reforma de 8.4.09, amb la qual cosa tampoc es podria veure aplicat l'article 114.5 del Reglament en el cas d'autes, sinó que restaria el genèric de 15 anys que no s'havia escolant en interposar la demanda".

Segons aquesta resolució entén que l'acció articulada no es trobava prescrita perquè les primeres caigudes de pedres van intervenir el 6-10-2010 i el mes de març del 2011 -això és dins del termini de garantia-, entenent que era en aquest període que havia de situar-se el "dies a quo" iniciador del còmput quinzenal de la prescripció.

L'anàlisi del motiu concret del recurs exigeix partir d'un element factual que n'estructura tot el raonament: la data de l'acta de recepció definitiva de l'obra, el 2 de març del 1999. Aquesta acta constitueix el títol jurídic que acredita conformitat definitiva de la propietat amb els treballs executats i fixa, de manera inequívoca, el moment de finalització de l'obra a efectes del còmput de qualsevol termini de responsabilitat o garantia.

A partir d'aquesta data no controvertida es fa evident que la recepció definitiva va tenir lloc abans de l'entrada en vigor del Decret d'aprovació de la modificació del Reglament de construcció de 8 d'abril del 2009 (BOPA núm. 30, any 21, de 22 d'abril del 2009), que mitjançant l'article 114.5, incorporava al nostre ordenament el termini de "garantia" per vicis ocults o defectes en execució de les obres.

Aquest element temporal és determinant, atès que el règim de garantia establert en el citat article 114.5 només pot projectar els seus efectes sobre les obres l'execució i recepció definitiva de les quals sigui posterior a la seva entrada en vigor. En absència d'una disposició expressa que atribueixi caràcter retroactiu a aquest termini, resulta improcedent pretendre la seva aplicació a obres finalitzades més de 10 anys abans de la seva instauració.

En el cas analitzat, la recepció definitiva formalitzada l'any 1999 situa la totalitat dels efectes jurídics de l'obra fora de l'abast temporal del Decret del 2009. En conseqüència, l'únic règim jurídic aplicable a eventuals vicis o defectes constructius és el vigent en aquell moment, és a dir, el termini de quinze anys previst al Codi 8, 12, 8, que constituïa la sola previsió d'aplicació respecte de les reclamacions derivades de responsabilitat constructiva per motius de vicis ruinògens. I aquesta mateixa circumstància ja es posava en relleu en la Sentència de 27/03/2018 (TSJC 342/2017) en què el Tribunal de Batlles fonamentava la seva decisió respecte de l'excepció de prescripció en què si bé realitzàvem unes consideracions generals respecte del nou marc que suposava l'entrada en vigor del Reglament de Construcció quant a l'abordatge de la prescripció amb relació al règim anterior, referíem "a més, la finalització de l'obra va tenir lloc en l'any 2002 i que la introducció del dit termini en el Reglament de la Construcció va ser gràcies a la reforma de 8-4-09, amb la qual cosa tampoc es podria veure aplicat l'article 114.5 del Reglament en el cas d'autes, sinó que restaria el genèric de 15 anys que no s'havia escolat en interposar la demanda".

Si traslladem aquestes indicacions al cas concret que ens ocupa, apreciem que entre el 2 de març del 1999 -data de l'acta de recepció definitiva de l'obra- i el 28 de juliol del 2017 -data en què es presenta la petició de citació a judici- han transcorregut prop de divuit anys i mig, lapse temporal sens dubte superior al termini quinzenal de prescripció aplicable, sense que el seu còmput s'hagi vist interromput. En efecte, convé recordar que al Principat d'Andorra el còmput del termini de la prescripció només es pot interrompre o bé per la interposició d'una reclamació judicial (Codi 7, 39, 3) o bé pel reconeixement del deute per part de l'obligat (Codi 7, 39, 7-5). I, en el present cas, és indiscutible que ni s'ha instat cap reclamació judicial dins del termini, ni consta cap manifestació o actuació del demandat susceptible de qualificar-se com a reconeixement de deute. El termini prescriptiu, per tant, ha transcorregut íntegrament, sense interrupció vàlida, fins al seu esgotament.

Tampoc poden prosperar, els arguments articulats per la part demandant amb la finalitat d'eludir el triomf de l'excepció articulada. Aquesta sosté que l'immoble objecte de les obres havia estat arrendat a tercers, de manera que els desperfectes ara invocats no haurien estat apreciables fins a la recuperació de la possessió. Amb aquesta línia argumental, la part actora intenta implícitament introduir un criteri de coneixement subjectiu del dany que desplaces la data d'inici del còmput, acudint -encara que sense mencionar-la expressament- a la teoria de l'actio nata.

Aquest plantejament, però no és admissible dins del marc jurídic aplicable. En matèria de responsabilitat quinzenal per vicis de la construcció -règim que regeix el supòsit examinat-, s'estableix un criteri objectiu i immutable per a la determinació del "dies a quo": la data de finalització i recepció definitiva de l'obra (vegeu en aquest sentit les Sentències TSJC 079/2005 de 14/10/2005, TSJC 183/2004 de 27/04/2006, TSJC 288/2007 de 15/05/2008, TSJC 297/2008 de 23/04/2009 i finalment TSJC 215/2020 de 30/09/2021 que esmenta la part que planteja el recurs d'adhesió). És a partir d'aquest moment que el constructor queda desvinculat de l'obra i, per tant, és aquest mateix moment el que activa el còmput del termini de responsabilitat. No hi ha, doncs, cap marge interpretatiu que permeti substituir aquest criteri objectiu per un altre de caràcter subjectiu basat en el coneixement efectiu del dany per part del propietari.

Per això, i atesos els gairebé divuit anys i mig transcorreguts sense qualsevol causa d'interrupció, la prescripció ha de ser apreciada amb tota la seva eficàcia, comportant necessàriament l'estimació de l'excepció formulada.

Quart.- En apreciar-se el motiu del recurs que la part demandada introduïda via adhesió respecte de l'excepció de prescripció de l'acció, l'examen dels restants motius del recurs d'adhesió i principal introduïts ha perdut el seu objecte. Per aquesta raó, escaurà revocar la Sentència dictada desestimant la demanda en tots els seus extrems.

Cinquè.- Quant a les costes.

Escau imposar les costes ocasionades en la instància a la part demandant (art. 350.1 del CPC), sense que hagi de fer-se pronunciament quant a les costes causades en aquesta alçada atès l'èxit del recurs d'adhesió articulat i havent-se declarat la pèrdua d'objecte del recurs articulat per la Sra. Ferrer (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'adhesió articulat per la representació processal del Sr. Galan i la societat ORG_0, SA, declarant la carència sobrevinguda de l'objecte del recurs articulat per la Sra. Ferrer.

SEGON.- Revocar la Sentència 33/2025 dictada pel Tribunal de Batlles el dia 8 d'abril del 2025, i en el seu lloc estimar l'excepció de prescripció de l'acció articulada per la representació processal del Sr. Galan i la societat ORG_0, SA, desestimant per aquesta raó, la demanda articulada per la representació processal de la Sra. Ferrer.

TERCER.- Imposem a la Sra. Ferrer el pagament de les costes ocasionades en la instància i sense que s'hagi de fer pronunciament respecte de les produïdes en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.