Prova d'una novació de contracte (0127/10)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0127/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de setembre del 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 7 de setembre del 2009 la representació processal de "Girona" va formular demanda contra la societat "Salcedo" sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la defenent a abonar a la seva mandant la suma de 38.270,46 euros, import de diverses mercaderies que li havien estat subministrades i que no havia pagat, juntament amb les despeses ocasionades pel retorn dels efectes lliurats en el seu moment, més els interessos legals d'aquesta suma, més les costes del procediment.

II.- La representació processal de la societat "Salcedo" va contestar a la demanda en data 12 d'octubre del 2009 oposant-se a la mateixa i sol·licitant que es dictés Sentència desestimant íntegrament les pretensions de l'adversa i condemnant-la a fer-se càrrec de les costes del procediment en cas que no volgués admetre les mercaderies que estaven en estoc en pagament del deute reclamat.

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 17 de març del 2010 estimant íntegrament la demanda formulada per la representació processal de "Girona" contra la societat "Salcedo" i condemnant a aquesta darrera a satisfer a la primera la suma de 38.270,46 euros, més els interessos legals d'aquesta quantitat a comptar del dia 12 d'octubre del 2009 i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Salcedo" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra la seva mandant, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La societat "Salcedo", demandada en el present procediment i ara recurrent, no discuteix que "Girona" li va subministrar les mercaderies que consten a les factures que s'adjunten amb la demanda, ni que el preu d'aquestes era el que se li reclama, ni tampoc que no havia abonat el seu import. El fonament de la seva oposició a la reclamació de l'adversa es troba en l'argument que entre ella i l'agent es va acordar, segons el seu parer, una novació de l'objecte del contracte, de tal manera que, en comptes d'abonar l'import que ara se li reclama, el deute quedaria saldat lliurant a l'agent els productes que aquesta li havia subministrat.

La defenent no pot més que reconèixer que no ha aportat a les actuacions cap prova de l'existència d'una novació expressa, ja que els documents que s'adjunten amb la contesta a la demanda sols posen de relleu que, en un moment donat, una persona que treballava per "Salcedo" va enviar a l'agent una relació de les mercaderies de les què disposava (folis 45 a 50), presumiblement amb la voluntat de saldar amb elles el seu deute, però no s'acredita en absolut que "Girona" acceptés aquesta proposta, raó per la qual la Sentència d'instància la condemna a pagar la suma que se li reclama.

II.- Argumenta la recurrent que la novació produïda va ser tàcita, però cal recordar que per tal que es pugui admetre l'existència d'una modificació de la relació obligatòria acceptada tàcitament cal que aquesta es dedueixi de fets concloents que no admetin cap altre interpretació de tal manera que mostrin sense cap gènere de dubte un clar i explícit animus novandi dels contractants, com destaca la Sentència del TSM de 2 de març del 1992 i en el cas present sols consta la presumible voluntat de la defenent, però no pas la de l'agent i el seu representant legal nega que estiguessin disposats a saldar el deute amb les mercaderies que oferia la defenent (foli 78 en relació al 77), raó per la qual aquest argument no es pot estimar.

III.- La recurrent defensa en les seves conclusions que calia que el Sr. Marcos, empleat de "Girona" amb el què afirma que es van fer les negociacions, respongués les preguntes que se li formulaven, però aquesta prova, que va ser denegada en la instància, ha estat admesa per proveir millor en aquesta alçada i s'ha intentat sense èxit, ja que el citat senyor ja no treballa per la societat agent i per tant no es va poder localitzar en el domicili de "Girona" en el què va ser citat. En aquestes circumstàncies, la recurrent defensa que aquesta prova s'ha de tornar a practicar, manifestant que sols a través d'aquest testimoni pot acreditar la veracitat de les seves afirmacions, però aquesta petició no es pot estimar. Per un cantó, perquè la prova testifical que reclama la recurrent li va ser denegada a la instància sense que emetés la oportuna protesta, de tal manera que no és versemblant defensar ara que es tractava d'un testimoni fonamental per la seva defensa i, per un altre, perquè no havent-se localitzat el citat senyor al domicili proposat per la defenent, no es possible iniciar una recerca del mateix sense que aquesta designi el lloc a on es pot localitzar.

IV.- D'altra banda, l'agent ha aportat a les actuacions proves de que va requerir de pagament a la defenent (foli 39) i de que aquesta va emetre un pagaré per saldar el deute (foli 30), actuació que contradiu l'existència d'una voluntat de novar l'objecte de l'obligació. L'agent porta també a les actuacions uns correus electrònics que reforcen la veracitat de les seves afirmacions en el sentit de que ella no va admetre la novació que proposava l'adversa i que mostren, a més a més, que, en tot cas, la defenent sols pretenia retornar mercaderies per cancel·lar parcialment el deute, sense que el fet de que haguessin estat enviats per l'agent a la seva advocada els hi resti veracitat, ja que de fet el mateix reconeix la recurrent al final del tercer apartat del seu escrit de dúplica, i el fet que la novació fos, en tot cas, parcial impedeix igualment que es puguin estimar els seus efectes si no es concreta la part que quedava subsistent del contracte, com és el cas, com destaca la Sentència del TSM de 16 de juny del 1986, raons totes elles que porten a desestimar el present recurs.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Salcedo" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 17 de març del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.