MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Règim de visites - quantia de la pensió d'aliments a favor d'un menor (0113/10)

Resolució
Sentència · 28/10/2010
Sentit
estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 233/2010
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2010:233
Recurs
113/10
Ponent
Eulàlia Amat Llari
Magistrats
Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
Àrea
Civil Família i successions Laboral i Seguretat Social
Descriptors
PAGAMENT ALIMENTS PENSIÓ (ALIMENTS) SALARI RECURS D'APEL·LACIÓ
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha emès una sentència en relació a un recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Diez contra una decisió anterior del Tribunal Unipersonal, Secció civil, que havia atribuït la guarda i custòdia del menor Morell a la seva mare, la Sra. Bonet. El Sr. Diez havia sol·licitat que els anys senars el fill passés amb ell la primera meitat de les vacances escolars d'estiu, nadalenques, carnestoltes i de Setmana Santa, mentre que els anys parells li correspongués restar amb ell el segon període d'aquestes vacances. El tribunal ha estimat parcialment el recurs, acceptant aquesta proposta de distribució de les vacances, però mantenint la resta de la sentència original, inclòs el pagament d'una pensió d'aliments de 350 euros mensuals a favor del fill.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-113/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella,

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Bonet va formular demanda d'atribució de guarda i custòdia del menor Morell contra el Sr. Diez en data 13 de juliol del 2009, sol·licitant que es volgués acordar que la pàtria potestat del fill comú fos exercida de forma conjunta pels seus progenitors, que la seva guarda i custòdia correspongués a la seva mare, que el règim de visites del pare al menor es portés a terme de la manera que assenyalava i que el Sr. Diez li abonés la suma de sis-cents euros mensuals en concepte d'aliments a favor del seu fill fins a la seva majoria d'edat, o la finalització dels seus estudis superiors, més dos terços de les seves despeses extraordinàries, imposant a l'adversa les costes del procediment.

II.- El Sr. Diez va comparèixer davant de l'Hble. Batlle no aportant cap escrit de contesta a la demanda.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 17 de març del 2010 estimant substancialment la demanda formulada per la Sra. Bonet contra el Sr. Diez i decidint mantenir la pàtria potestat del fill menor Morell compartida entre ambdós progenitors, atribuint la seva guarda i custòdia a la seva mare, establint un règim de visites a favor del seu pare i fixant una pensió d'aliments a càrrec del Sr. Diez i a favor del seu fill de 350 euros, així com l'obligació de contribuir al pagament de les despeses extraordinàries del menor en un 50%.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Porras i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació disposant que els anys senars el fill passi amb el pare la primera meitat de les vacances escolars d'estiu, nadalenques, carnestoltes i de Setmana Santa, així com qualsevol altre festa escolar i la segona els anys parells i que la pensió d'aliments a favor del seu fill es fixi en 200 euros mensuals.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer greuge contra la Sentència d'instància la representació processal del Sr. Diez exposa que aquesta distribueix els períodes en els què el pare o la mare podran gaudir de la companyia del seu fill durant les vacances escolars d'estiu, nadalenques, Carnestoltes i de Setmana Santa disposant que en l'any present serà la mare la que escollirà si prefereix fer-ho en la primera meitat de les mateixes o en la segona, d'acord amb el que aquesta sol·licitava a la demanda, mentre que el recurrent considera menys conflictiu que aquesta distribució es porti a terme assignant-li a ell el primer període dels anys senars i el segon dels parells.

Per tal de donar resposta a la petició de la part recurrent, cal tenir en compte que, tal com ell afirma en les seves conclusions, en la resolució dels conflictes que sorgeixen entre els progenitors en relació a la guarda i custòdia dels fills comuns cal intentar que no es plantegin dubtes sobre l'aplicació de les mesures que es prenen.

D'altre banda, en aquests procediments no juga el principi de congruència de la mateixa manera en què ho fa en general en els de caràcter civil, de tal forma que, malgrat el demandant hagi sol·licitat que s'acordi una determinada mesura i malgrat el demandat no s'hagi oposat a ella, els Tribunals poden acordar les que estimin més convenients pels interessos del menor i de la manera que considerin més favorable a ells, ja que és el benestar d'aquest el que cal cercar prioritàriament i més encara quan, encara que sols en el tràmit de conclusions, el demandat s'ha oposat a les que sol·licitava el demandant, com és el cas.

Transposant aquestes premisses al supòsit d'autes, aquesta Sala considera procedent estimar aquest motiu del recurs, entenent que la distribució dels períodes que proposa el recurrent evita conflictes entre els progenitors i, per tant, resulta favorable als interessos del menor, disposant com a conseqüència que el Sr. Porras podrà gaudir de la companyia del seu fill el primer període de les vacances escolars, tant de Nadal, com d'estiu, com de Setmana Santa, i les de Carnestoltes els anys senars i el segon període d'aquelles i les de Tots Sants els anys parells.

II.- Com a segon motiu del recurs argumenta el Sr. Diez que la pensió de 350 euros en concepte d'aliments a favor del seu fill que, d'acord amb la Sentència d'instància, es veu obligat a pagar resulta excessiva pels seus ingressos, ja que aquests sols li permeten abonar 200 euros com a màxim.

Com repetidament ha posat de relleu la jurisprudència d'aquesta Sala, per tal de fixar la quantia de la pensió d'aliments que el progenitor que no gaudeix de la guarda i custòdia d'un fill ha d'abonar a favor seu cal tenir en compte els ingressos de l'obligat a abonar-la, els de l'altre progenitor i les necessitats del menor.

En el cas present, el Sr. Diez argumenta que els seus ingressos mensuals mitjos són de 1.210,90 euros i no pas els de 1.540,42 euros que porten a l'Hble. Batlle a fixar l'import de la pensió a càrrec seu. No obstant, com posa de relleu la citada resolució, de l'extracte de punts de vellesa del recurrent (folis 114 i 115) es dedueix que el seu salari brut mensual durant el temps que aquest recull va ser de 1.540,42 euros i ell mateix reconeix en les seves conclusions que el seu salari és de 1.400 euros, encara que afirma que no és regular (foli 122). D'altra banda, el salari mig de la Sra. Bonet fins el mes de juny del 2009 era de 1.094.15 euros i a partir d'aquell moment fins el mes de setembre del mateix any va cobrar un subsidi d'atur de 691,12 euros. Pel que fa a les necessitats del menor, cal tenir en compte que en Morell farà quatre anys el 17 d'octubre d'aquest any, raó per la qual les seves necessitats no es poden valorar, en qualsevol cas, per sota dels sis-cents euros mensuals.

Per aquests motius, tenint en compte que les possibilitats econòmiques del Sr. Diez són en tot cas lleugerament superiors a les de la Sra. Bonet i atenent a les necessitats del menor, resulta procedent mantenir la pensió d'aliments a càrrec del recurrent i en favor del seu fill menor que fixa la Sentència recorreguda.

III.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de costes d'acord amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR en part el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Diez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 17 de març del 2010, que REVOQUEM PARCIALMENT sols en el sentit de disposar que els anys senars el menor Morell passarà amb el seu pare primer període de les vacances escolars de Nadal, estiu i Setmana Santa i les corresponents a Carnestoltes, mentre que els anys parells li correspondrà restar amb el Sr. Diez el segon període d'aquestes vacances i les de Tots Sants, CONFIRMANT en tots dels demés punts la citada resolució i sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora