Reclamació de quantitat; excepció de cosa jutjada (6000258/2018)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000182/2020 ORIGEN: 6000258/2018 - 00

NIG: 5300542120180001524

PARTS:

Apel·lant : Pera

Procurador : Sra. Roda

Advocat : Sr. Martin

Apel·lat : Sr. Vendrell

Procurador : Sra. Escudero

Advocat : Sr. Amorós

SENTÈNCIA 150-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2020 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El 2 de juny del 2020, el Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent decisió:

"Primer.- Estimar l'excepció de cosa jutjada plantejada per la representació processal del Sr. Vendrell contra la societat Pera i desestimar de forma integra la demanda formulada per aquesta darrera contra el primer, i absoldre'l de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició a la part demandant del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al VII. Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

Segon.- Contra l'esmentada resolució la representació processal de la societat Pera interposà recurs d'apel·lació.

El 2 d'octubre del 2020, la representació processal de la societat Pera presentà el seu escrit conclusions i en virtut dels arguments que s'hi exposen sol·licita que es revoqui la sentència d'instància amb la condemna en costes a la part adversa.

Tercer.- Per escrit de data 29 d'octubre del 2020, la representació processal del Sr. Vendrell aportà el seu escrit de contesta a les conclusions i segons els seus arguments sol·licita que la confirmació de la sentència del 2 de juny del 2020 i que s'imposi a la part recurs el pagament de les costes processals de segona instància inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.-En la demanda inicial d'aquest procés, l'entitat Pera reclamava al defenent Sr. Vendrell la quantitat de 26.639,81 EUR, que correspon a l'import de la factura núm. 331-3, de 31 de març de 2015, i que empara diversos materials i electrodomèstics de cuina.

La sentència del Tribunal de Batlles ha estimat l'excepció de cosa jutjada que va plantejar la part defenent, en base a què la reclamació d'aquesta mateixa quantitat ja havia estat desestimada anteriorment per sentència de la Batllia de 19 de maig de 2017, confirmada per aquesta Sala el 30 de novembre de 2017.

Aquestes sentències es van dictar en el marc del procés laboral seguit a instància del Sr. Vendrell contra Pera, per l'acomiadament injustificat del primer. En el mateix procés, l'empresa va plantejar una demanda reconvencional, en què sol·licitava que es condemnés el primer a satisfer la quantitat de 26.639,81 EUR, pel material que hauria sostret de l'empresa, sense el seu consentiment, per tal de realitzar una instal·lació de cuina en el seu domicili. Aquesta demanda reconvencional va ser rebutjada, mitjançant les sentències abans esmentades, en haver prescrit les accions derivades del contracte de treball.

També cal fer esment al fet que l'empresa va formular una querella criminal contra el Sr. Vendrell, pels delictes d'apropiació indeguda, d'administració deslleial i de difamacions i injúries. En el marc d'aquestes actuacions penals, la Batllia va acordar el sobreseïment de les actuacions, que va ser confirmat pel Tribunal de Corts el 13 de febrer de 2018.

En base a aquests fets, la sentència impugnada ha considerat que els pronunciaments anteriors impedeixen un nou plantejament de la qüestió litigiosa, que la prescripció apreciada en el seu dia és una excepció de fons, i que la cosa jutjada s'erigeix com un obstacle a l'èxit de la pretensió de l'agent.

En el seu recurs d'apel·lació, l'empresa considera, en síntesi, que la demanda reconvencional no podia ser examinada en el marc del procediment laboral seguit per l'acomiadament indegut del treballador i que, en conseqüència, l'estimació de la prescripció no es pot considerar com un pronunciament de fons que impedeixi plantejar de nou la reclamació en aquest procés.

Segon.- En aquest supòsit, no hi ha dubte sobre la existència d'una identitat subjectiva i objectiva entre aquest procés i l'anterior, ja que les parts són les mateixes i es reclama la mateixa quantitat de 26.639,81 EUR, emparada per la factura núm. 331-3, de 31 de març de 2015. En conseqüència, el dubte es planteja només sobre l'element de la causa petendi.

En relació a aquest extrem, aquesta Sala s'ha pronunciat en reiterades ocasions. Com diu la sentència de 20 de gener de 2005:

"En el cas que ara ens ocupa s'ha d'estudiar si existeix o no cosa jutjada material, en el seu aspecte negatiu, el que exigeix determinar si entre el present litigi i l'anterior es produeix la triple identitat: subjectiva, objectiva i respecte de la causa petendi. I esdevé necessari fer-ho perquè la cosa jutjada, reconeguda a l'article 88 de la Constitució del Principat d'Andorra, cerca atribuir seguretat i estabilitat a les resolucions judicials, de forma que finalitzat un procés, les pretensions ja resoltes amb caire definitiu en el mateix no puguin ésser de nou plantejades entre les parts. I és aquesta exigència de seguretat jurídica i de respecte al manteniment de les solucions judicials el que fa que l'esmentada excepció es configuri com un extrem d'ordre públic, el que possibilita la seva apreciació d'ofici.

(...)

En efecte, la causa petendi es troba constituïda per la fonamentació fàctica en la qual es sustenta la pretensió exercitada i, per tant, integra la mateixa aquells fets constitutius que sustenten les peticions que s'efectuen. En conseqüència, els fets constitutius o que fonamenten ambdues demandes, l'actual i la interposada l'any 2001, són els mateixos.

(...)

I dins d'aquestes coordenades, esdevé clar que el que pretén la part agent és exercitar la mateixa acció, amb fonament amb els mateixos fets, que ja fou refusada per una sentència que ha esdevingut ferma i definitiva, sense que el fet de procedir a un dipòsit judicial unilateral pugui significar una alteració dels elements constitutius de la pretensió que ara s'exercita, idèntica a l'esgrimida l'any 2001. I això perquè si admetéssim la tesi del tribunal a quo, l'estabilitat de les resolucions judicials fermes i el fet que el procés ha de tenir una finalització, en ares de la seguretat jurídica, quedaria a l'abast de les parts litigants que, simplement, amb una nova actuació per la seva part (inici d'un procediment de jurisdicció voluntària, reclamació extrajudicial, requeriments, etc...) podrien superar l'eficàcia de la cosa jutjada i exigir de nou un altre pronunciament judicial. A criteri d'aquesta Sala, els arguments exposats permeten mantenir la concurrència de la triple identitat per què triomfi l'excepció de cosa jutjada negativa".

D'altra banda, com diu la sentència de 26 de febrer de 2019 (TSJC- 314/2018):

"En efecte, el sol fet de canviar la qualificació de l'acció exercitada per tornar a demanar la mateixa cosa (el cost de les reparacions del vehicle), en un judici oposant les mateixes parts per raó d'un mateix accident, no és suficient per escapar dels efectes de la cosa jutjada lligada a la primera resolució que va resoldre el mateix litigi".

Tercer.- En el supòsit que ara s'examina, els elements fàctics amb transcendència jurídica i el relat històric que els dona suport són totalment coincidents en els dos processos seguits entre les parts. En el primer d'ells, l'empresa va reclamar al treballador l'import de diversos materials i electrodomèstics que aquest hauria sostret de l'empresa, mentre que, en aquest litigi, es reclama l'import de la factura que empara els mateixos elements.

Es tracta, doncs, d'una nova reclamació de la mateixa quantitat i per idèntic concepte. La primera demanda (reconvencional) no va prosperar en considerar-se prescrita l'acció i aquest pronunciament impedeix un nou plantejament de la qüestió, ja que, com diu la sentència apel·lada, es tracta d'una excepció de fons, continguda en una sentència amb autoritat de cosa jutjada.

L'apel·lant insisteix en que la primera sentència no es podia pronunciar sobre la reclamació formulada per aquesta part per via reconvencional, ja que no es tractava d'una reclamació laboral, ni es referia a la interpretació o execució del contracte de treball. Tanmateix, va ser l'empresa qui va interposar aquesta acció per mitjà d'una reconvenció en el procés laboral i, en conseqüència, no pot anar ara contra els seus propis actes, negant la procedència de la via processal que ella mateixa va escollir en el seu moment. A més, la fermesa de la primera sentència impedeix ara qualsevol reexamen dels seus pronunciaments.

Per tot això, s'ha de concloure que entre aquest procés i l'anterior seguit entre les mateixes parts concorre la triple identitat subjectiva, objectiva i de causa petendi que fonamenta la cosa jutjada, per la qual cosa s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Quart.- Procedeix imposar a l'apel·lant les costes causades en aquesta instància, segons la constitució de l'emperador Zenó (Codi 7, 51, 5), inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Pera contra la sentència dictada el 2 de juny de 2020 per la Secció Civil del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, amb imposició a la recurrent de les costes causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.