Aval solidari d'una pòlissa de crèdit - interpretació (2100439/2011)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000147/2018 ORIGEN: 2100439/2011-00

NIG: 5300542120150000404

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de juliol del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Ferrer va interposar demanda, en data 21-02-2012, envers la mercantil Caro i els Srs. Serra, Salas, Nogués i Codina, segons la qual demanava la condemna solidària de 91.571,79.-euros, més els interessos i comissions liquidats trimestralment al tipus corresponent a la data 10-09-2011 i fins al seu total pagament, així com les costes processals, i que es limités, subsidiàriament, la responsabilitat del Sr. Nogués a la suma de 21.455,96.- euros o a la quantitat superior que resulti acreditada a la fase probatòria, amb abonament de les costes processals.

II.- En data 24-04-2012 la representació processal dels Srs. Salas i Serra va formular amb caire principal excepcions dilatòries d'inadequació de procediment, d'indeguda formulació de la demanda i d'indeguda acumulació d'accions. I de forma subsidiària va plantejar una excepció de litispendència i de prejudicialitat concursal.

Per Aute de data 18-09-2012, l'Hble. Tribunal de Batlles, va desestimar les excepcions dilatòries d'inadequació de procediment, d'indeguda formulació de la demanda i d'indeguda acumulació d'accions, així com l'excepció dilatòria de litispendència, però va donar lloc parcialment a l'excepció de prejudicialitat concursal, i va suspendre consegüentment la tramitació dels autes pel que respecta tan sols a la societat Caro, fins per tot el moment en què les parts sol·licitin llur continuació, una volta s'hagi procedit al tancament del procediment de cessació de pagaments i fallida que se segueix contra aquesta darrera.

III.- Per escrits de data 21-05-2013, la representació processal dels Srs. Salas i Serra i la representació processal del Sr. Codina van contestar a la demanda oposant-se a les pretensions de l'agent.

El Sr. Nogués va ser declarat en rebel·lia processal.

Per Aute del 13-04-2015, es va suspendre la tramitació dels Autes exclusivament respecte a la mercantil Caro.

Després de la pràctica dels tràmits de rèplica i dúplica, les parts van presentar els seus escrits de conclusions mantenint les seves posicions i pretensions respectives essent precisat que la representació processal dels Srs. Salas i Serra (aquest va traspassar el 17-10-2014, Q.P.D.) no va presentar cap escrit.

IV.- Per Sentència de data 14-09-2017, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir :

" Que s'escau estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària Ferrer, S.A. (ENTITY_4) i condemnar conjunta i solidàriament als ignorats hereus del Sr. Serra, i als Srs. Salas, Nogués i Codina a pagar a Ferrer la quantitat de 91.571,79.- euros, limitant la responsabilitat del Sr. Nogués a la quantitat de 21.455,96.- euros, deute a data 20 de març del 2009, majorada dels interessos bancaris de descobert fixats per l'ABA produïts des del dia següent a la data de la darrera liquidació, i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute, a acreditar en execució de sentència.

Imposar a la part defenent la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

V.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Codina demanant la seva revocació en el sentit de desestimar íntegrament la demanda interposada de contrari, amb imposició de les costes processals de primera i segona instància.

La representació d'Ferrer demana la seva confirmació, amb imposició de costes al recurrent.

L'administradora de la mercantil Caro també demana la seva confirmació, amb imposició de costes al recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent considera que el Tribunal ha incorregut en un error en la valoració de la prova al moment d'interpretar el contracte de pòlissa de crèdit signat per les parts respecte la clàusula sobre l'aval solidari, tota vegada que, al parer de l'autor del recurs el seu mandant va signar el contracte en qualitat de representant de la part beneficiària i en cap altra qualitat, que aquest contracte no va preveure l'aval solidari del seu representat i que en cas de dubte en la interpretació d'un contracte (i en particular d'adhesió) aquest s'ha d'interpretar en contra de qui l'ha redactat.

Argumenta en resumit que : 1) és cert que el Sr. Codina va signar el contracte de crèdit en compte corrent en nom i representació de la societat Caro, sent plenament conscient que signava únicament i exclusivament com a part beneficiària per ésser designat com a representant de B SA, i no en qualitat de part avaladora, i les dues firmes que apareixen en el contracte van ser fetes en aquesta qualitat i apareixen sota l'expressió "LA PART BENEFICIARIA", que és on l'entitat bancària va dir-li que signés ; 2) l'apartat de la pòlissa de crèdit on consta "AVAL SOLIDARI" està totalment en blanc quan haurien d'aparèixer les dades de l'avalador, identificant-lo clarament com a part avaladora, i apareixent sobre la firma de la persona en qüestió l'expressió "LA PART AVALADORA" i no podia el tribunal extrapolar la identificació de la part beneficiària a la part avaladora ; 3) la interpretació de pactes d'un contracte d'adhesió suposa comprovar que s'ha subministrat la informació al consumidor i que aquesta informació li permet entendre que el que està firmant es tracta d'una clàusula d'aval solidari però en el present cas la clàusula d'aval solidari no respecta aquestes condicions, i aquest és un error imputable a l'entitat bancària per no haver emprat la diligència professional que li era exigible ; 4) el contracte és clar en indicar que no és avalador però si una clàusula és obscura, aquesta s'ha d'interpretar en contra del que l'ha redactat ; 5) va existir una manca absoluta de consentiment del Sr. Codina i 6) la mala fe de l'adversa justifica d'imposar les costes del procediment, tant de primera com de segona instància, a la demandant.

Del contracte litigiós (document 3 de la demanda , folis 65-66), anomenat "POLISSA DE CRÈDIT M1 EURIBOR", ressurt que en data 10- 10-2008, Ferrer, SA, d'una part, i el Sr. Serra i el Sr. Codina actuant com a representació de Caro, d'altra part, van atorgar una autorització de descobert en compte de 30.000.-euros que el banc va acordar a la part beneficiària, sia la societat en qüestió.

És així que el Sr. Codina i el Sr. Serra van firmar el contracte.

Però el document contractual no s'acaba aquí ja que, després de les firmes en qüestió, està seguit per un apartat anomenat "AVAL SOLIDARI" en virtut del qual els mateixos signants, "actuant en nom propi" i designats com "els sotasignants" i "part avaladora" es van constituir com a avaladors solidaris de la part beneficiària.

És així que el Sr. Codina i el Sr. Serra van tornar a firmar a sota de l'apartat que acabem de descriure.

Tant la presentació com els termes del contracte permeten distingir clarament i sense ambigüitat que han existit dos compromisos, el crèdit en el qual el Sr. Codina ha intervingut en representació de la societat i l'aval solidari en el qual ha intervingut a títol personal per aportar la seva garantia personal al crèdit acordat.

L'instrument contractual és clar i no mereix ni necessita cap interpretació.

No es pot treure cap conseqüència del fet que sota l'apartat "AVAL SOLIDARI", i abans de la signatura dels avaladors del contracte indica "LA PART BENEFICIARIA" i no com seria més lògic "LA PART AVALADORA", sobretot quan seria perfectament absurd que la part beneficiària es constitueixi avaladora solidària de si mateixa.

De fet, el Sr. Codina no explica perquè ha firmat dos vegades el mateix instrument si aquest darrer mateix només comporta el sol i únic compromís per part de la societat en relació al crèdit.

En tot cas, la imprecisió d'aquesta menció no modifica res a les mencions molt clares de l'apartat en qüestió i no les canvia en ambigües.

La sentència d'instància no diu una altra cosa, i quan motiva que les parts avaladores queden suficientment identificades a l'inici del contracte, és només per contestar a l'argument del defenent que no s'havia identificat precisament a ningú en l'aval solidari. Però el tribunal no ha extrapolat res ja que de cap manera ha fonamentat el compromís personal del Sr. Codina com a avalador en base al fet que va intervenir com a representant de la part beneficiària per l'atorgament del crèdit.

Per tant, la part apel·lant fa una lectura parcial tant del contracte com de la sentència.

D'altra banda, pel que fa a la protecció deguda al consumidor, que no fou invocada en la contesta a la demanda, només s'ha de constatar que el Sr. Codina no la pot invocar pel fet evident que no va intervenir a la pòlissa com a consumidor sinó com a soci fundador i administrador de la societat mercantil beneficiària del crèdit (així és el qui, en data 17-03-2009, va comparèixer en nom i representació de Caro davant del Notari per a procedir a la modificació dels estatuts i adaptació a la Llei del 18-10- 2007).

Pel que fa als arguments relatius a la manca de consentiment i a la nul·litat aixecats en aquesta alçada són clarament extratemporanis i, en virtut del principi "pendente apellatione nihil innovetur" no es poden examinar. Només cal recordar que, com ho hem motivat abans, el contracte és clar i sense ambigüitat.

Per tot l'exposat, la sentència d'instància s'ha de confirmar.

II.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició de les costes d'aquesta alçada al recurrent vençut.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Codina contra la Sentència de data 25-09-2017, dictada per L'Hble. Tribunal de Batlles, que confirmem íntegrament.

IMPOSAR al Sr. Codina les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-