Qualificació de contracte de compra-venda en contracte fiduciari (392/11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-392/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de setembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions de procediment ordinari núm. 346-3/2005 -a les quals s'han acumulat els expedients 228-2/2006 i 47-5/2007- instades pel Sr. Pérez contra el Sr. Tejera, en data 12 d'octubre de 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant íntegrament les demandes principals enregistrades amb els números seqüencials 346-3/2005 i 47-2/2007, formulades pel Sr. Pérez contra el Sr. Tejera, i prosperant també la reconvenció del primer respecte del segon a tenor dels autes enregistrats amb el número seqüencial 228-2/2006, ha de declarar i declara els següents extrems: Primer.- la validesa i eficàcia dels pactes continguts en el contracte privat signat entre els litigants el dia 21 de maig de 1994, en els que es regula llur relació fiduciària respecte de les 67 participacions socials de la societat "C. S.L.", segons s'ha motivat; Segon.- que el Sr. Tejera no té els drets polítics ni econòmics de cap participació social de "C. S.L."; Tercer.- que conseqüentment, no té dret a convocar reunions de la Junta General de socis de "C. S.L.", ni a votar en elles, ni a exercir la representació de la societat sense el mandat exprés del Sr. ENTITY_4; Quart.- que la Junta General Extraordinària de "C. S.L.", de data 12 d'agost del 2005, és nul·la, com ho són els acords adoptats, inclusivament el de la revocació de poders del Sr. ENTITY_4; Cinquè.- la nul·litat de la revocació dels poders del Sr. Pérez, atorgada pel Sr. Tejera en mèrits de l'escriptura pública atorgada davant del Notari de les Valls Sr. X. el dia 8 de novembre del 2005 sota el número 3.062 del seu protocol; I ha de condemnar i condemna al Sr. Tejera a que s'abstingui de signar cap document, acord ni conveni -públic o privat-, atorgat en condició de President, accionista o apoderat de "C. S.L.", sense el consentiment exprés i escrit del Sr. Pérez, per mentre no quedi resolt el contracte de mandat fiduciari que els vincula, per mutu acord entre les parts o per resolució judicial; que el Sr. Tejera rendeixi comptes de forma justificada al Sr. Pérez, respecte de la seva gestió com a mandatari fiduciari, en el termini màxim de dos mesos a comptar del dia d'avui, la qual haurà de comportar necessàriament, com a mínim tots aquells extrems interessats en el suplico de l'escrit de la demanda enregistrada amb el número seqüencial 346-3/2005 i al qual ens remetem als efectes oportuns. Tanmateix s'ha d'ordenar l'atorgament de la pertinent escriptura pública de transmissió de les seixanta-set participacions socials de la societat "C. S.L." que figuren a nom del Sr. Tejera, i això a favor del Sr. Pérez i pel preu confessat rebut, prèvia acreditació pel part del darrer de complir els requisits legals per adquirir-les. Finalment s'ha de condemnar al Sr. Tejera a assumir les costes judicials segons preveu el IV.- Considerant".

II.- El Sr. Tejera ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Tejera s'alça contra la sentència de la instància pels motius següents: tenia dret a percebre una comissió derivada de la seva condició de fiduciari del Sr. ENTITY_4; ja havia procedit a rendir comptes de la gestió realitzada; tenia dret a conèixer tota la informació relativa a les operacions dutes a terme pel Sr. Pérez sobre els comptes bancaris de "C. S.L." i de "S. S.L." perquè el recurrent era el fiduciari i, per tant, el responsable front de tercers; la relació fiduciària anava més enllà de la tinença formal de 67 participacions socials i la detenció del càrrec de President del consell d'administració de "C. S.L.", doncs el recurrent havia efectuat nombroses actuacions com a fiduciari del Sr. Pérez (adquisició i representació de la societat "S. S.L."; localització del terreny "X"; estudi de la viabilitat de la construcció de l'edifici "C."; gestions amb el Comú de la Massana per instal·lar un tub de claveguera sota el terreny del "X"; venda de màquines expenedores i de consignes a la societat "Y"; comercialització de monedes amb l'ACA; contractació de la societat "Z" per explotar l'edifici "C."; exercici de funcions administratives, de direcció i gerència, de conformitat amb els poders conferits); el contracte del 21 de maig de 1994 constituïa només una part de la relació fiduciària; era el Sr. Tejera qui coneixia el sector immobiliari andorrà; la condició de prestanoms contenia una presumpció de retribució segons l'Aute emès per la Sala civil del Tribunal Superior de Justícia en la causa 367/07; el Sr. Pérez s'havia compromès verbalment a satisfer una remuneració; perseguia la nul·litat del contracte del 21 de maig del 1994 -per infracció a la llei- als efectes d'obtenir una rendició de comptes per part del Sr. Pérez i una remuneració justa.

II.- Els Srs. Pérez (de nacionalitat austríaca) i Tejera (de nacionalitat andorrana) van constituir la societat mercantil andorrana "C. S.L.", dedicada a la compra-venda de béns immobles, el dia 4 de maig de 1994 (folis 17-20). El capital social es va dividir de la manera següent: Sr. Pérez (33 participacions) i Sr. Tejera (67 participacions).

En data 21 de maig de 1994, els litigants van signar un contracte privat, denominat de "compra-venda privada", pel qual el Sr. Tejera venia les seves 67 participacions al Sr. Pérez. L'operació contemplava igualment que: a) el Sr. Tejera obrava "únicament en qualitat de fiduciari", de manera que es comprometia "a no fer res amb les dites 67 participacions, inscrites al seu nom en la societat C. s.l. sense l'autorització escrita del legítim propietari Sr. Pérez"; b) el Sr. Tejera havia de signar tots els documents relacionats amb les 67 participacions, tot eximint-lo contractualment de qualsevol responsabilitat social (folis 48-50).

La societat "C. S.L." va conferir amplis poders al Sr. Pérez aquell mateix dia (folis 52-60), si bé el Sr. Tejera consta encara avui com a President i accionista de la societat en el Registre de societats.

El conflicte actual arrenca, segons el demandant Sr. Pérez, amb la realització de gestions i la celebració d'acords diversos per part del Sr. Tejera, en nom de la societat "C. S.L.", amb desconeixement o oposició del Sr. Pérez. Les friccions van culminar amb la revocació dels poders del Sr. Pérez per part del Sr. Tejera, actuant com a President de "C. S.L.", el 8 de novembre de 2005 (foli 513).

La demanda del Sr. Pérez -expedient 346-3/2005- persegueix, sintèticament, el següent (folis 410-412):

la declaració de que el Sr. Tejera no ostenta drets polítics o econòmics dins la societat "C. S.L." i que, per conseqüent, no té dret a convocar reunions de la Junta General de socis de "C. S.L.", ni a votar en elles, ni a exercir la representació de la societat sense el mandat exprés del Sr. ENTITY_4;

la nul·litat de la Junta General Extraordinària de "C. S.L." de data 12 d'agost del 2005, com també dels acords que s'hi van adoptar, inclosa la revocació de poders del Sr. ENTITY_4;

la condemna del Sr. Tejera a abstenir-se de signar cap document, acord o conveni públic o privat, a títol de President, accionista o apoderat de "C. S.L.", sense el consentiment exprés i escrit del Sr. Pérez, per mentre no quedi resolt el contracte de mandat fiduciari per mutu acord entre les parts o resolució judicial;

la condemna del Sr. Tejera a retre comptes justificadament al seu mandant, de la seva gestió com a mandatari fiduciari, en el termini màxim de dos mesos des de què sigui dictada sentència; i que per mentre no es resolgui el contracte de mandat fiduciari per mutu acord o per resolució judicial, se'l condemni a signar els acords, pactes, contractes, actes, certificacions i convenis que el demandant li indiqui, derivats de l'execució del contracte de referència.

El Sr. Tejera es va oposar a la demanda, alhora que va formular demanda reconvencional, en el sentit de:

condemnar el Sr. Pérez a aportar còpia de tots els documents signats per ell en nom i representació de les societat "C. S.L." i "S. S.L.", així com dels que eventualment no en tingui còpia, indiqui les parts contractants així com els acords adoptats; especifiqui totes les actuacions que el Sr. Pérez ha realitzat actuant en nom i representació de les societats al·ludides ja sigui al Principat d'Andorra com a l'estranger; especifiqui totes les quantitats pagades i/o cobrades, així com, en general, tots els compromisos econòmics assumits per ell actuant en nom i representació de dites societats ja sigui al Principat d'Andorra o bé a l'estranger; aporti una relació de tots els comptes corrents de qualsevol tipus oberts a entitats bancàries d'Andorra o de l'estranger dels quals siguin o hagin estat titulars i/o propietàries les societats mencionades, que hagin estat oberts pel Sr. Pérez en mèrits dels poders notarials atorgats al seu favor per escriptura pública autoritzada el 21 de maig de 1994, aportant un extracte de moviments del període comprès des de la data d'obertura dels comptes i fins a la data que s'entregui el document; aportar la documentació acreditativa d'haver complert les obligacions tributàries de totes les operacions realitzades per les societats de constant referència a qualsevol país, així com la documentació acreditativa d'haver complert, si escau, les obligacions tributàries en relació als fons dipositats en els comptes oberts en entitats bancàries de l'estranger per les societats descrites; aportar les certificacions emeses per les agències tributàries de Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Àustria i Grècia, acreditant que les societats referides no tenen en dits països pendent de pagar cap obligació tributària.

El Sr. Tejera va reaccionar també, formulant demanda contra el Sr. Pérez (expedient 228-2/2006), sol·licitant la nul·litat de contracte privat de compravenda perpètua de participacions de la societat "C. S.L." del 21 de maig de 1994. El Sr. Pérez va interessar la seva desestimació i va articular demanda reconvencional als efectes de declarar la validesa i eficàcia del repetit contracte del 21 de maig de 1994.

Finalment, el Sr. Pérez va entaular un segon litigi contra el Sr. Tejera (expedient 47-5/2007), sol·licitant la condemna del darrer a atorgar la pertinent escriptura pública de transmissió de les seixanta-set participacions socials de la societat "C. S.L." que figuren administrativament a nom del defenent, a favor del Sr. Pérez i per preu confessat rebut, prèvia acreditació del darrer de complir amb els requisits legals per adquirir-les, i prohibint al Sr. Tejera la realització de qualsevol acte com a propietari o titular de les participacions socials referides.

Les tres demandes han estat reunides en un mateix procediment i ha conclòs amb la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del 12 d'octubre de 2011 que estima expressament les dues demandes principals (346-3/2005 i 47-5/2007) i la demanda reconvencional del Sr. Pérez, introduïda en la causa 228-2/2006.

III.- Començarem per analitzar la legalitat del contracte del 21 de maig de 1994, qualificat de "compra-venda privada", i que versa, entre altres, sobre la venda de totes les participacions socials del Sr. Tejera al Sr. Pérez. El Sr. Tejera predica la seva nul·litat per infracció al Reglament de societats mercantils del 19 de maig de 1983 (articles 3.1 i 7.1) i dels estatuts socials de la societat "C. S.L." (article 11.3).

Aquest contracte no és nul per distints motius. Per una banda perquè, com encertadament raona la instància, els contractes són el que són, independentment de la qualificació que en donen els contractants. En el cas que ens ocupa, el contracte litigiós no instrumenta realment una compra-venda, doncs és pacífic que el Sr. Tejera no ha participat mai en el capital de "C. S.L.", sinó que ens trobem clarament, de conformitat amb la voluntat dels contractants, en presència d'un contracte de fidúcia, concretament en la seva varietat cum amico, ben coneguda en l'ordenament jurídic andorrà a resultes de la limitació que existia, fins recentment, en matèria d'inversions estrangeres.

Per altra banda, la transgressió del Reglament de societats mercantils, per superació del percentatge màxim autoritzat respecte del capital estranger, tampoc pot considerar-se actualment com una vulneració de principis fonamentals o de disposicions imperatives que protegeixen interessos socials o generals, com es recorda en la nostra sentència del 30 de novembre de 2000, en particular, perquè el M.I. Consell General acaba d'aprovar, molt recentment, la llei d'inversió estrangera al Principat d'Andorra que suposa, per regla general, l'obertura del 100% del capital de les societats mercantils andorranes al capital forà, norma que suposa la desaparició progressiva de la figura del prestanoms o testaferro.

Per acabar aquest apartat, tampoc es pot considerar simulat el contracte del 21 de maig de 1994, hagut compte que els pactes assolits entre els Srs. Pérez i Tejera confiaven un encàrrec vertader a l'amico, mitjançant l'atorgament de poders en favor del fiduciant, l'obligació assumida pel Sr. Tejera de no exercir les funcions de soci sense l'acord del Sr. Pérez i de signar els documents presentats pel darrer.

Per tant, es confirma la validesa del contracte del 21 de maig de 1994.

El Sr. Tejera pretén igualment percebre una remuneració per raó del risc assumit en la seva condició de fiduciari del Sr. Pérez. Força és de constatar que ni el contracte del 21 de maig de 1994 contempla cap retribució en favor del Sr. Tejera ni s'ha demostrat l'existència de cap pacte verbal en aquell sentit. El recurrent es refereix a l'Aute d'aquesta Sala del 15 de maig de 2008, dictat dins el rotlle 367/07, que contindria, al seu criteri, una presumpció d'onerositat en els contractes fiduciaris. Aquesta invocació no ve al cas. En efecte, en els referits autes, relacionats amb l'extensió de la fallida de dues societats mercantils al seu legal representant, aquesta Sala solament assenyalava que el darrer cobrava contraprestacions a resultes de les cessions de les estructures societàries a un gestor de fet. Aquesta circumstància no sosté, en absolut, la tesi defensada pel Sr. Tejera. Aquell factor era només un dels elements que recolzaven l'extensió de la responsabilitat al legal representant de les societats fallides, en el sentit de que era plenament conscient - retirant profit a més- de la delegació de responsabilitats operada. Per conseqüent, pertocava al Sr. Tejera demostrar l'existència del pacte i les seves modalitats retributives, cosa que no ha acreditat i justifica el refús de les seves pretensions. Endemés, tampoc es copsa en quina mesura ha assumit un risc quelcom, en particular perquè ni tan sols s'indica en quina mesura el Sr. Tejera hauria comès alguna irregularitat dels articles 69 i 70 del Decret de fallides del 4 d'octubre de 1969 que el faria responsable personalment d'una hipotètica fallida de la societat "C. S.L.".

Tanmateix, essent el Sr. Tejera un mandatari del Sr. Pérez, el primer, a diferència del segon, no pot exigir cap rendició de comptes al seu mandant, ni a Andorra ni a l'estranger. Compte tingut que el Sr. Tejera no ha realitzat l'esmentada obligació, la seva condemna a fer-ho és també correcta. Respecte de la responsabilitat personal del Sr. Tejera, cal dir que, en principi, no ha de respondre -en els termes exposats més amunt- dels eventuals deutes de la societat "C. S.L." o de "S. S.L.". Si fos excepcionalment el cas, el fiduciari pot sempre oposar al fiduciant, almenys respecte de "C. S.L.", el pacte de no responsabilitat contingut en el contracte del 21 de maig de 1994.

Per finalitzar, el fet que el Sr. Tejera hagi efectuat, eventualment, diverses operacions com a fiduciari del Sr. Pérez o com a gestor de la societat "C. S.L." no altera les consideracions anteriors relatives al sistema de retribució de la fidúcia. Quant a les tasques de gestió pel compte de "C. S.L.", la sentència ferma de la Batllia del 19 de març de 2008, recaiguda en els autes laborals B-2000-3/06, va denegar l'existència de lligam laboral entre el Sr. Tejera i la societat esmentada.

Per tot l'exposat, s'imposa denegar l'apel·lació del Sr. Tejera.

IV.- La desestimació del recurs suposa la condemna del recurrent a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 12 d'octubre de 2011; condemnar el Sr. Tejera a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.