Danys i perjudicis expectatives de lleure (0109/10)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-109/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el dia 28 d'octubre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Pérez va formular demanda contra la societat "Ricart", sol·licitant que es condemnés a la defenent a complir el contracte de reserva de compravenda signat entre les parts el 15 de novembre de 2003 en relació a l'apartament situat a la planta quarta, porta cinquena, de l'edifici 5 de la quarta fase de la Pleta de Soldeu que la defenent projectava construir o, subsidiàriament, que es declarés la resolució del dit contracte i es condemnés al defenent a abonar-li les sumes lliurades en el seu moment més els danys i perjudicis que li havia ocasionat l'incompliment del dit contracte.

II.- La representació processal de la societat "Ricart" va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument que el contracte signat entre les parts era únicament una reserva i no pas una promesa de compravenda de l'immoble en qüestió i que, atès que no havia pogut obtenir la corresponent llicència per construir, sols estava obligat a retornar a l'agent la suma de 13.030 euros pagada per ell en concepte de part del preu convingut, més l'interès legal d'aquesta quantitat incrementat en dos punts percentuals a comptar de la data dels corresponents pagaments, d'acord amb el pacte sisè del contracte signat per les parts, raó per la qual sol·licitava que s'estimés la demanda sols pel que fa a aquest import, imposant a l'adversa les costes del procediment.

III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament i van presentar posteriorment els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 5 de març del 20010 estimant en part la demanda formulada pel Sr. Pérez contra la societat "Ricart", declarant resolt el contracte celebrat en data 15 de novembre del 2003 i condemnant a la defenent a abonar a l'actor la quantitat global de 13.030 euros, augmentada pels interessos al tipus legal més dos punts comptadors des de les dates dels pagaments parcials efectuats, i imposant a la defenent la totalitat de les costes processals causades.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Pérez i, pels arguments que es recullen en les seves conclusions, demana que es confirmi la Sentència recorreguda en quan a la responsabilitat de la societat "Ricart" en l'incompliment del contracte signat per les parts en el seu dia i la revoqui exclusivament respecte a la decisió de no donar lloc a la indemnització de danys i perjudicis sol·licitada, que ell estima procedent amb un import de 83.212,26 euros, suma que inclou les quantitats que van ser lliurades en concepte de pagaments parcials per la reserva de l'esmentada unitat immobiliària, imposant a l'adversa les costes del procediment.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Ricart" i, en virtut dels arguments que exposa, sol·licita que es revoqui parcialment la Sentència d'instància no fent especial pronunciament sobre les costes de la instància, imposant a l'adversa les corresponents a aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer i únic greuge contra la decisió de la Sentència d'instància, la representació processal del Sr. Pérez argumenta que aquesta resolució estima que la defenent va incomplir el contracte que vinculava les parts, no procedint de manera injustificada a l'edificació projectada, però no dóna lloc a la petició de que li siguin abonats els danys i perjudicis que aquest incompliment li ha produït al seu mandant. Per aquesta raó, considera que no s'ha valorat correctament la prova pericial aportada a les actuacions, que entenia que la pèrdua d'oportunitats de caràcter econòmic i financer que l'incompliment per part de la defenent havia produït a l'agent s'havia de valorar en 83.212,26 euros, i si bé admet que els Tribunals poden valorar els informes pericials d'acord amb el criteri de la sana crítica el que no entén és que es deixi de determinar la indemnització a la què es reconeix que ell té dret, legitimant la impunitat de unes conductes que atempten a la bona fe contractual i incorrent en incongruència.

Considera la recurrent en la seva demanda que la indemnització de danys i perjudicis que sol·licita li és deguda atès al dany que l'incompliment de la defenent li ha causat una pèrdua de caràcter econòmic, atès que el preu de la vivenda sempre ha estat a l'alça, i una pèrdua de les oportunitats de lleure i de gaudi que els hi podia oferir una segona residència al Principat.

II.- Pel que fa al perjudici econòmic que li hagi pogut causar al recurrent la impossibilitat d'adquirir l'habitatge que se li havia reservat pel valor pactat l'any 2003, en base al diferencial de preus entre la data del contracte i la de lliurament segons el contracte i la diferència de càrregues fiscals que són els aspectes que valora el peritatge de "P." (foli 543), cal posar de relleu que, com destaca l'Hble. Batlle, la possibilitat d'obtenir un benefici tornant a vendre l'habitatge a un preu superior a aquell pel qual es va adquirir no era més que una expectativa de l'agent i no pas un dret adquirit que hagués ingressat en el seu patrimoni. En efecte, si bé en el moment en el què se li hauria d'haver lliurat el pis els preus havien augmentat respecte del moment en què es va pactar la reserva, aquest augment no va continuar en els anys posteriors, de tal manera que els preus van baixar posteriorment i van sorgir multitud d'oportunitat de compra, de tal manera que només que hagués retardat un temps la venda de l'immoble podria fins i tot haver-hi perdut diners.

III.- Pel que fa a les oportunitats de gaudiment i lleure que els hi podia oferir el fet de ser propietaris d'una segona residència al Principat, aquesta pèrdua és evident i ha de tenir una valoració econòmica que el perit no s'atreveix a fer i que aquesta Sala fixa prudencialment en la suma de 3.000 euros, ja que en cas d'haver-ho desitjat els agents haurien pogut adquirir posteriorment un altre habitatge a Andorra, cosa que no proven haver fet.

IV.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes generades per ell, en virtut d'allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

V.- Contra la mateixa resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Ricart" sol·licitant que es revoqui sols pel que fa a la decisió d'imposar les costes del procediment a la seva mandant, considerant que l'estimació de la demanda ha estat parcial i que, per tant, seria procedent no fer especial pronunciament sobre elles i aquest argument també s'ha d'estimar.

En efecte, és cert que tant la decisió de la Sentència d'instància com la d'aquesta Sala comporten una estimació molt parcial de la demanda formulada pel Sr. Pérez i és cert igualment que, malgrat això, si el tribunal estima que la oposició a la demanda formulada per una de les parts ha estat fonamentada per la mala fe del defenent pot imposar a aquest les costes del procediment. No obstant, en el cas present entenem que no va existir una especial mala fe de la societat "Ricart" que va actuar d'acord amb els seus interessos sense tenir en compte els perjudicis que aquesta actuació podia comportar per l'altre part contractual, que ja l'hem condemnat a reparar, i va oposar-se a una reclamació molt elevada de l'adversa amb arguments prou raonables, raó per la qual no procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes de la instància en quan estimem que la defenent tenia motius per oposar-se a la demanda.

VI.- En estimar-se igualment aquest recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes del mateix de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Pérez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 5 de març del 2010 que REVOQUEM parcialment sols en el sentit d'augmentar la quantitat a la què es condemna la societat "Ricart" en l'import de 3.000 euros, més els interessos legals d'aquesta suma comptadors a partir de la data d'aquesta resolució, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquest recurs. ESTIMAR TAMBÉ PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la societat "Ricart" contra la mateixa resolució que REVOQUEM PARCIALMENT sols en el sentit de no fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància, sense imposar tampoc a cap de les parts les generades per aquest recurs. CONFIRMAR la citada resolució en tots els demés punts.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.