Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes (TSJ 0020/21)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Jaume Tor Porta Yves Picod Marie Conte Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJ 0000020/2021

SENTÈNCIA 020-2022

PARTS:

Agent: Sr. Serra

Advocat: Sr. Sanç

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Viñas

Advocat: Sra. Canales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE : Acció en responsabilitat patrimonial de l'estat per funcionament anormal de la justícia, dilacions indegudes.

Andorra la Vella, el 26 de setembre del 2022.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades pel Sr. Serra, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent la magistrada Sra. Fátima Ramírez Souto qui expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per aute de data 10 de maig del 2020, la Batlle de guàrdia declarà processat, entre altres, a Serra per la presumpta comissió dels delictes majors d'introducció i de possessió de droga tòxica tipus marihuana destinada al tràfic en gran quantitat i d'una contravenció penal continuada de consum de cànnabis o droga de toxicitat similar i decretà la seva presó provisional, la qual es va prorrogar per la Batlle de la secció d'instrucció especialitzada núm. 2 de la Batllia per aute de data 7 de setembre de 2020 per un període de quatre mesos.

2.- Per aute de data 9 de desembre del 2020, la Batlle instructora va acordar la llibertat provisional de Serra condicionada a justificar l'exercici d'un treball regular, presentar-se en els terminis prefixats a la Batllia, abstenir-se d'entrar en contacte amb els encausats, romandre al Principat i sotmetre's a tractament mèdic, psiquiàtric i psicològic a l'U.

3.- El Ministeri Fiscal formulà recurs per davant del Tribunal de Corts contra l'aute de la Batllia de data 9 de desembre del 2020 i, estimant el recurs, el Tribunal de Corts per aute de data 30 de desembre del 2020 revocà l'aute recorregut i en execució d'aquest aute la Batlle Instructora en la mateixa data dictà aute decretant la presó provisional de Serra el qual ingressa aquest mateix dia al centre penitenciari.

4.- En data 11 de gener del 2021, la representació de Serra instà davant la Batlle de guàrdia procediment d'Habeas Corpus per haver-se exhaurit el termini de presó provisional i per aute de la mateixa data la Batlle va desestimar la pretensió i va declarar ajustada a Dret la situació de privació de llibertat en considerar que el temps en què el processat va romandre en llibertat va suspendre el còmput del termini dels quatre mesos de pròrroga de la presó provisional, confirmant el Tribunal de Corts per aute de data 15 de gener de 2021 la resolució de la Batlle de Guàrdia en desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Serra contra aquesta resolució.

5.- El 3 de febrer del 2021, la representació de Serra va interposar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional contra l'aute de l'11 de gener del 2021 dictat per la Batllia de Guàrdia i contra l'aute de 15 de gener del mateix any dictat pel Tribunal de Corts per una presumpta vulneració del dret a la llibertat i a la jurisdicció en els seus vessant del dret a un procés degut i a la defensa.

El Tribunal Constitucional per sentència de data 19 d'abril del 2021 va estimar parcialment el recurs d'empara i va declarar vulnerat el dret a la llibertat en considerar que el període en què el processat va romandre en llibertat condicional no va suspendre el còmput dels quatre mesos de la pròrroga de la presó provisional, i el Tribunal, en sentència de 19 d'abril del 2021, va declarar que s'havia vulnerat el seu dret a la llibertat en no haver-se decretat la llibertat o acordat una nova pròrroga abans de que s'exhaurís el termini de quatre mesos de la primera pròrroga i va ordenar a la jurisdicció penal la posada en llibertat del Sr. Serra, la qual es va fer efectiva en data 19 d'abril del 2021.

6.- En data 19 de juliol del 2021, la representació de Serra presentà per davant del Tribunal Superior de Justícia una acció contra l'Estat per reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de la justícia, sol·licitant una indemnització per haver estat privat de llibertat il·legalment del 10 de gener del 2021 fins al 19 d'abril del mateix any què desglossa en els següents conceptes:

3.611,10 EUR en concepte de dany patrimonial pel lucre cessant arrel de no poder dur a terme la seva activitat laboral

3.657,50 EUR en concepte d'honoraris d'advocat i procurador en el procediment d'habeas corpus i recurs d'empara.

10.000 EUR pels danys morals soferts pel Sr. Serra.

També es sol·licita la condemna de l'Estat al pagament de les costes d'aquest procediment, amb inclusió dels honoraris d'advocat i, eventualment, de procurador.

7.- El Ministeri Fiscal s'ha oposat amb caràcter principal a la demanda perquè considera que no s'ha produït cap error judicial ni funcionament anormal de l'administració de justícia susceptible de ser indemnitzat. Subsidiàriament considera que els dies què el demandant hauria estat indegudament privat de llibertat serien 11 i la indemnització per dany patrimonial hauria de ser de 397,22 EUR i de 550 EUR per dany moral sense que puguin ser indemnitzades les despeses processals.

8.- La representació lletrada del Govern formula el seu escrit de contesta i s'ha oposat amb caràcter principal a la demanda perquè considera que no s'ha produït cap error judicial ni funcionament anormal de l'administració de justícia susceptible de ser indemnitzat. Subsidiàriament, s'oposa a les indemnitzacions demanades per excessives e injustificades. Considera que el dany patrimonial no ha quedat degudament acreditat, que el dany moral és incert i no és efectiu i si es considerés que concorre s'hauria d'indemnitzar com a màxim en 25 EUR per cada dia de privació de llibertat de forma indeguda, que no es poden incloure en la indemnització els danys de tercers, i que les despeses processals no són indemnitzables es dicti sentència, sol·licitant que s'imposi a la part demandant el pagament de les costes del procés per temeritat i mala fe.

9.- En data 21 de gener del 2022, va tenir lloc el tràmit de Vista Oral Pública a la Sala Magna de l'Edifici de la Seu de la Justícia, la causa va quedar vista per sentència i en data 8 de març de 2022 es va dicta sentència desestimant les pretensions del demandant en considerar inexistent l'error judicial o l'anormal funcionament de la justícia.

10.- La representació de Serra va interposar recurs d'empara contra la sentència del Ple del Tribunal Superior de Justícia i el Tribunal Constitucional en data 13 de juny del 2022 dictà sentència estimant que s'havia vulnerat el dret del demandant a obtenir una decisió fonamentada en dret per no haver-se considerat que s'hagués produït un anormal funcionament de la justícia en haver-se mantingut la presó provisional del demandant més enllà del 10 de gener del 2022 i anul·là la sentència del Ple del Tribunal Superior de Justícia retrotraient les actuacions en el moment del pronunciament de la sentència anul·lada.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En aplicació de les disposicions de l'article 10.3 de la Llei Qualificada de la Justícia, el Ple d' aquest Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer de l'acció per al reconeixement de l'error judicial o de l'anormal funcionament de l'administració de justícia, i fer l'eventual avaluació del dany.

La representació de Serra formula demanda contra l'Estat sol·licitant una indemnització pels danys econòmics i morals soferts per haver estat indegudament privat de llibertat 100 dies com a conseqüència d'un error judicial o un anormal funcionament de la justícia.

SEGON.- En el cas examinat, els perjudicis reclamats es deriven del fet que la Batlle d'Instrucció i el Tribunal de Corts van considerar que els dies que el demandant va estar en llibertat condicionada no es podien tenir en compte als efectes del còmput dels quatre mesos de la pròrroga de la presó provisional i van denegar la petició d'habeas corpus formulada per la representació del Sr. Serra en data 11 de gener del 2021, qui considerava que la primera pròrroga de la presó provisional s'exhauria com a màxim el 10 de gener del 2021.

El Tribunal Constitucional va estimar el recurs d'empara interposat pel demandant i estimà que el període en què va romandre en llibertat condicional no va suspendre el còmput dels quatre mesos de la pròrroga de la presó provisional, i el Tribunal, en sentència de 19 d'abril del 2021, va declarar que s'havia vulnerat el seu dret a la llibertat en no haver-se decretat la llibertat o acordat una nova pròrroga abans de que s'exhaurís el termini de quatre mesos de la primera pròrroga i va ordenar a la jurisdicció penal la posada en llibertat del Sr. Serra, la qual es va fer efectiva en data 19 d'abril del 2021.

El temps transcorregut entre el 11 de gener al 19 d'abril del 2021 -100 dies- és el que el Tribunal Constitucional ha considerat que el Sr. Serra va estar indegudament privat de llibertat, ja que la pròrroga de la presó provisional en data 21 de gener del 2021 va ser acordada una vegada exhaurit el termini de la primera pròrroga de la presó provisional i, per tant, no podia legitimar la privació de llibertat.

El Tribunal Constitucional en sentència de data 13 de juny de 2022, anul·lant la dictada pel Ple del Tribunal en data 8 de març del 2022, ha considerat que el manteniment de la presó provisional del demandant més enllà del 10 de gener del 2021 és conseqüència d'un funcionament anormal de la justícia, de forma que procedeix analitzar si d'aquesta indeguda privació de llibertat s'han derivat els perjudicis al·legats per la part demandant i quina ha de ser la indemnització procedent.

Considerem que són 99 i no 100 els dies de presó provisional indeguda perquè la segona pròrroga acabava el dia 10 de gener del 2021 i, per tant, és a partir del dia 11 de gener del 2021 quan s'ha de començar a comptar el període en què el demandant va romandre indegudament a la presó, el qual va finalitzar el dia 19 d'abril del mateix any.

TERCER.- Es reclama per la representació de Serra una indemnització de 3.611,10 EUR en concepte de dany patrimonial pel lucre cessant arrel de no poder dur a terme la seva activitat laboral a H, negoci del que és titular la societat A SAU. Aquesta quantitat és el resultat de multiplicar per 100 el salari diari que hauria percebut el Sr. Serra, partint dels 1.083,33 EUR fixats com a salari mensual en el contracte de treball de data 15 de desembre de 2021 què acompanyà a la demanda (1.083,33/30 x 100).

Segons l'article 10.2 de la Llei qualificada de la justícia el dany al·legat haurà d'ésser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones. És per això que els danys eventuals o hipotètics no són indemnitzables.

De la documentació adjuntada a la demanda per acreditar els perjudicis econòmics queda acreditat:

1.- que el primer contracte de treball aportat és de data 15 de desembre de 2021 i tenia una duració de dos mesos, de forma que finalitzava el 15 de febrer del 2022, fixant-se un salari mensual de 1.083,33EUR;

2.- que Sr. Serra va reingressar a la presó el dia 30 de desembre de 2020 i no va poder acabar el seu contracte de treball;

3.- que el segon contracte de treball és de data 3 de maig del 2021 i també tenia una duració de dos meses, quan el Sr. Serra va quedar en llibertat el dia 19 d'abril del 2021;

4.- que a l'extracte de punts de la CASS consta que va treballar per l'empresa A SAU des del mes de juny del 2019 al mes de febrer del 2020 i no va tornar a treballar per la mateixa empresa fins al 15 de desembre del 2020.

Resulta, per tant, que si bé podem considerar que l'ingrés a la presó del demandant en data 30 de desembre de 2020 va impedir que continués treballant fins a la data de finalització del contracte -14 de febrer del 2021-, no es pot concloure amb un mínim nivell de certesa que el contracte s'hagués renovat a la seva finalització, tenint en compte que no existeix amb anterioritat una continuïtat en la seva relació laboral ja que es va interrompre abans del primer ingrés a la presó al maig del 2020, que els dos contractes aportats tenen una durada de dos meses i que el demandant va sortir de la presó i no va ser fins al dia 3 de maig que va tornar a treballar.

La totalitat del perjudici econòmic que es reclama manca de la necessària certesa de la seva producció i la demanda en aquest extrem ha de ser parcialment estimada, fixant-se només la indemnització demanada pels dies que no va poder treballar des de l'ingrés a presó el 30 de desembre del 2020 fins al 15 de febrer del 2021. Són un total de 48 dies que, a raó de 36,11 EUR por dia, partint dels 1.033,33 EUR de salari mensual segons el contracte, determina una indemnització de 1.733,28 EUR en concepte de perjudicis econòmics.

QUART.- També s'han d'indemnitzar els perjudicis de caràcter moral demanats.

La privació indeguda de llibertat és evident que produeix un patiment psíquic, en forma d'angoixa, ansietat, inquietud, frustració o malestar, què no necessita acreditació específica en ser inherent a la situació viscuda, constituint una conseqüència natural de la mateixa. Tanmateix la privació de llibertat comporta la impossibilitat de continuar realitzant les activitats quotidianes i una separació dels éssers estimats que també és consubstancial a la situació d'empresonament, tractant-se també de perjudicis de caràcter moral o psíquic igualment indemnitzables.

Es demana en concepte de perjudicis morals una indemnització de 10.000EUR, a raó de 100 EUR per dia de privació indeguda de llibertat.

Tot i que són 99 i no 100 els dies en que va romandre el demandant indegudament a la presó, la quantitat total reclamada de 10.000 EUR està dintre dels valors establerts per la Sala en supòsits similars i resulta procedent.

Procedeix, per tant, fixar en 10.000 EUR la indemnització a rebre pel demandant de l'Estat en concepte de dany moral.

CINQUÈ.- En relació a les costes generades per la interposició del procediment d'habeas corpus en primera instància, el recurs d'apel·lació en segona instància i el recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, és criteri del Ple del Tribunal Superior de Justícia que aquets conceptes no són perjudicis derivats de l'anormal funcionament de la Administració de Justícia, sinó despeses processals que ha de suportar cada litigant per la tutela dels seus drets e interessos i que és en cada procediment on s'ha de demanar i resoldre sobre el pagament de les costes, segons les normes processals que regeixen la matèria. ( sentències del Ple d'aquest Tribunal núm. 12/22 de 28 de juny -causa TSJ-6/22- la nº 1/17 de 25 de gener - causa TSJ 1/17- i 3/13 de 22 de febrer, amb cita de la sentència de 19 de desembre de 2008, causa TSJ-1/07)

En relació a les costes d'aquest procediment, no hi ha mèrits per fer un pronunciament especial, ja que es produeix una parcial estimació de la demanda i no s'aprecia una actuació temerària o de mala fe que justifiqui la imposició de les costes al Govern

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT la demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat por causa del anormal funcionament de la Administració de Justícia de l'article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia exercitada per la representació de Serra.

Segon.- Declarar el dret del Sr. Serra a rebre de l'Estat una indemnització de MIL SET-CENTS TRENTA-TRES EUROS AMB VINT-I-VUIT CÈNTIMS (1.733,28 EUR) per perjudicis econòmics i DEU MIL EUROS (10.000 EUR) per danys morals.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.