Arrendaments urbans-prova pagament renda (TSJC 236/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000061/2015 ORIGEN: 3100438/2010

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 10 de setembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 13-10-2010, la representació processal dels Srs. Benítez i Castrillo va presentar davant de la Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Jover, titular de l'empresa "D.P.S.I.R." i de la companyia Carretero, per tal d'obtenir la seva condemna solidària a satisfer-li:

l'import de 24.250.-euros corresponents a la valoració de les actuacions necessàries per reparar les deficiències i defectes constructius

22.464,68.-euros corresponents a les reparacions d'urgència que efectuà l'empresa Codina per solucionar algunes de les deficiències,

els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, així com la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocats, de procuradors i de pèrits.

II.- La representació processal del Sr. Jover, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació, amb imposició de les costes judicials a l'agent, i subsidiàriament que les eventuals desperfectes acreditades i a ell imputables donin lloc a la condemna solidària de la seva companyia d'assegurances sempre amb imposició de les costes judicials a l'agent.

La representació processal de la companyia Carretero, va formular excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, i subsidiàriament, sobre el fons, es va oposar a la demanda sol·licitant que la suma a satisfer a l'agent no sigui a superior a 16.779,36.-euros i que el pagui sol el seu assegurat per aplicació de la franquícia, amb imposició de les costes judicials a l'agent.

Les parts van replicar i duplicar, mantenint les seves pretensions, i després que s'hagin practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions .

III.- Per Sentència de data 07-01-2015, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir: "DECIDEIX: que estimant parcialment la demanda formulada pels Srs. Benítez i Castrillo contra el Sr. Jover -titular administratiu del negoci que gira sota el nom comercial de "D.P.S.I.R."-, així com contra la societat mercantil andorrana per accions "Carretero", ha de condemnar i condemna solidàriament a aquests darrers a satisfer als primers la suma de dinou mil cent cinc euros amb setze cèntims (19.105,16.- EUROS), imposant als defenents les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució."

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que els Srs. Benítez i Castrillo, van contractar al Sr. Jover per dur a terme els treballs de reforma de la casa de la qual són propietàris i ubicada a XXXX ( XXXX ). Les obres van realitzar-se en el decurs del darrer trimestre del 2005 fins al novembre del 2006.

En el decurs del primer trimestre del 2008, els demandants van fer realitzar uns treballs de reparació per l'empresa Codina.

En març del 2008, els demandants, queixant-se de les conseqüències d'una mala instal·lació de les bigues de fusta de les finestres de la casa van requerir el ara defenent de subsanar les patologies constatades. Però el demandat no reclamà la carta certificada.

Tot i així, en maig del 2008, el Sr. R. va declarar el sinistre a la seva companyia.

En agost del 2008, el negoci "D.P.S.I.R." fou donat de baixa.

En desembre del 2008, el pèrit d'assegurança de la companyia Carretero, el Sr. Herrera, encarregat de tal missió pel fet que els demandants es queixaven que entrava aigua per les finestres instal·lades pel Sr. Jover, va emetre un informe indicant que havia pogut constatar que la base de pissarres de les finestres de la casa no estava degudament col·locada pel fet de no tenir cap pendent i que les fustes decoratives de les parts de sobre les finestres tampoc estaven degudament posades i que s'estaven separant del ciment.

En juny del 2010, a petició dels demandants, el pèrit, l'arquitecte Bonet, va emetre un informe indicant que:

arrel de la modificació de la posició de les noves finestres respecte la situació de les antigues, no s'han rematat correctament els laterals de les obertures, ni els dintells, els quals els manca el remat de forma correcta amb morter, o bé que tant els laterals de fusta i els dintells de pissarra siguin més amples i arribin a les finestres. Així mateix, molts dels dintells metàl·lics en forma de L, només estan presentats, però no s'han fixat correctament.

de la mateixa manera, els ampits no estan realitzats fins a sota de les fusteries, pel que es produeixen junts per on l'aigua i la humitat penetren a les parets de la façana.

el paviment del menjador i la cuina presenten desnivells de fins a 3 cm, quan, segons els pressupostos i les factures, es va procedir a anivellar tots els paviments.

el fals sostre del vestidor presenta desnivells, i no és perfectament horitzontal. Això ha provocat que el mobiliari de la cuina s'hagi hagut d'adaptar als nivells, pel que els remats no es corresponen amb una cuina nova.

Així, el pèrit concloïa que existeixen greus mancances pel que respecta la realització dels elements de les finestres, el que pot provocar el deteriorament de les parets de la façana de la casa, tant a nivell interior com exterior per l'entrada d'aigua i humitat, i pel que respecta als desnivells del sostre de guix laminat del vestidor, caldria desmuntar-ho i fixar-ho correctament, i que pel que respecta als desnivells dels paviments del menjador i la cuina, només es podia reparar, enderrocant el paviment realitzat, refent la xapa d' anivellació i refent el paviment ceràmic.

És en aquestes condicions que es va iniciar el plet i que el tribunal ha estimat parcialment la demanda, decisió avui recorreguda.

II.- Els deures de congruència i de motivació fan necessari examinar separadament els dos recursos. Començarem pel recurs del Sr. Jover i examinarem en segon lloc el de la seva companyia asseguradora.

III.- El motiu de recurs del Sr. Jover és en relació als imports al pagament dels quals se l'ha condemnat, tota vegada que sosté que el peritatge conté errors en la valoració dels treballs. Argumenta en substància que: 1) no ha quedat establert que ell hagi col·locat 23 escopidors de finestres sinó que en ha col·locat només 10, i els defectes esmentats foren objecte de compensació; 2) el defecte en relació a la manca d'anivellament no li és imputable; 3) només reconeix que se li pot imputar l'absència de remat i segellat d'un dintell de finestra en la planta baixa per import de 46.-euros; 4) el defecte en relació als falsos sostres no li són imputables, les factures preses en compte pel pèrit res tenen a veure, i les proves testificals al respecte són insuficients i 5) no pot ser condemnat a pagar l'import de 1.432,16.-euros en concepte de reparacions urgents realitzades per la societat Codina, quan ha quedat acreditat que aquesta no existeix.

Però, malgrat la pericial judicial s'hagi practicat varis anys després de la realització dels treballs, aquest fet no ha impedit el pèrit, mitjançant l'estudi de la facturació i la visita de la casa on es van realitzar els treballs, determinar quins treballs eren imputables al defenent, i les seves constatacions venen recolzades per les pericials de part realitzades amb anterioritat i pels testimoniatges dels altres empresaris que van participar a l'obra, així com de la seva pròpia confessió en judici.

És així que ha pogut concloure de manera definitiva, un cop fetes les manifestacions tècniques de les parts, que dels treballs fets per l'empresa ORG_0 i constatats per P., els següents presenten una execució defectuosa:

Col·locació d'escopidors de 23 finestres amb una pendent cap a l'exterior incorrecta (inexistent o invertida cap a l'interior).

Enrajolat del terra de la cuina i del passadís rebedor defectuós per manca d'anivellament correcte de la seva capa subbase de morter.

Absència de remat i segellat d'un dintell de finestra en planta baixa.

Falsos sostres desnivellats per manca d'anivellament correcte en habitacions, rebedor i saló de planta baixa.

El pèrit precisa que es tracten de defectes atribuïbles a un error d'execució per part de l'empresa ORG_0, i que des del punt de vista tècnic es consideren errors d'execució atribuïbles a una negligència professional, el pèrit no volent però pronunciar-se sobre el caràcter inexcusable o no dels defectes constatats per tractar-se de la tasca dels jutges.

De manera sintètica, l'argument del defenent és que no hauria quedat establert que és ell qui hauria fet tots els treballs defectuosos i que al contrari, no els ha pogut acabar pel fet que la propietat l'ha fet a fora de l'obra i que és l'empresa Codina, qui els va realitzar.

Però, aquesta versió no ha quedat acreditada, i al contrari s'ha de considerar els elements següents.

En primer lloc, el pèrit judicial era coneixedor d'aquesta problemàtica i és de manera raonada que va indicar els defectes imputables a treballs realitzats per l'empresa "D.P.S.I.R.".

En segon lloc, no fa cap dubte en la declaració de sinistre del 15-05-2008 i en l'informe del pèrit de la seva companyia establert conseqüentment que el Sr. Jover havia realitzat totes les finestres.

En tercer lloc, en la seva confessió en judici (folis 190 i 257 posició quarta), ha reconegut que havia realitzat treballs d'anivellament de l'habitatge.

En darrer lloc, quant als testimoniatges (folis 186-269 i 188-272), cap element objectiu permet negar la seva imparcialitat. Es tracta de dos empresaris que van intervenir a l'obra, l'un com a lampista i l'altre com a electricista, i han explicat haver tingut relacions professionals amb el Sr. Jover. Les seves manifestacions són coherents i convergents, i si bé el Sr. Narváez és més contundent que el Sr. Zurita quant a la qüestió dels desperfectes constatats i a la seva reparació per l'empresa Codina, és de manera clara i convergent que han afirmat que l'empresa del Sr. Jover havia procedit a la col·locació de totes les finestres, a la col·locació de placo i fals sostres, a l'anivellament del terra, i a la col·locació de les rajoles de la cuina, de l'entrada i del saló.

Així, apareix acreditat que el cost de reparació d'aquests defectes (17.573.-euros) és íntegrament imputable al Sr. Jover.

Quant a la segona reclamació efectuada per la part agent en concepte de treballs urgents de reparació per a fer front a les infiltracions provocades per les deficiències dels treballs del defenent, el Tribunal hi va donar lloc parcialment, i aquest extrem s'ha de confirmar també puix de l'informe "P." ressurt que el pèrit ha realitzat una tasca d'anàlisi comparativa dels treballs i de les factures, i que permet finalment afirmar quins treballs facturats per la societat Codina, corresponen a una reparació de defectes. Més precisament, es tracta "Desmuntar pissarres col·locades a les bases de les finestres" i "Desmuntar i tornar a muntar pissarra de balconera", el cost dels quals el pèrit ha valorat en 1.532,16.-euros, i que pel que fa als altres conceptes de les factures R-1012 i R-0147, el pèrit els descarta per no haver pogut determinar si corresponen a una reparació o per afirmar que no són uns treballs de reparació.

Així les coses, sí que aquestes reparacions, que correspon a danys invocats des de l'inici per la part agent, han quedat suficientment acreditades com a imputables al defenent.

Pel que fa a la compensació invocada, s'ha d'explicar que en data 22- 03-2007, el Sr. Jover va obtenir un ordre de pagament judicial de l'import de 1.666,30.-euros pel pagament de la factura 83/06, però que en data 08-05- 2007, el mateix va desistir de les actuacions invocant que les parts volien finalitzar el procés de forma amistosa. Res altre queda acreditat al respecte, i per tant, res contradiu la versió de la part agent qui sosté que la factura de 1.666,30.-euros es compensà amb d'altres defectes relatius a les plaques de calefacció.

Pel que fa a l'últim argument, relatiu a la inexistència de la societat Codina, és tracta d'un argument nou, i sobretot no pot la part recurrent sostenir d'una banda que no li són imputables uns treballs perquè els va realitzar Codina, (foli 33 del seu escrit de greuges) i d'altra banda que la mateixa no existeix quan es tracta de satisfer els treballs de reparació que aquesta va fer. En tot cas, res permet pensar que els demandants no haurien satisfet les factures degudes a l'empresa Codina, en concepte de reparació.

Per tot l'exposat el recurs del Sr. Jover s'ha de desestimar íntegrament.

IV.- El primer motiu de recurs de la companyia d'assegurances Carretero, és en relació amb l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva. Sosté substancialment que: 1) l'informe de P. estableix que els treballs foren executats sense observança de les regles de l'art; 2) la pòlissa es cenyeix exclusivament als danys involuntàriament causats a tercers i exclou de forma molt clara els danys resultants de la inobservança conscient i deliberada o inexcusable de les regles de l'art aplicables a les activitats garantides i 3) el tribunal no es podia limitar a afirmar que existeix una pòlissa.

És cert que, per resoldre l'excepció aixecada, el Tribunal només ha indicat que la companyia no podia sostenir no tenir legitimació passiva, tota vegada que existia una pòlissa vigent al moment del sinistre, però sense proposar cap motivació sobre la qüestió de l'exclusió de la garantia ni sense fer cap pronunciament al respecte en la seva part dispositiva, quan aquesta excepció no és un simple argument sinó la pretensió principal de l'asseguradora. Considerem que tal motivació no satisfà completament el dret de les parts a obtenir una decisió raonada i motivada en dret, doncs no poden saber perquè l'òrgan jurisdiccional ha descartat la seva pretensió.

Dit això, aquesta Sala pot subsanar aquests defecte motivant el següent:

Com a conseqüència d'uns altres primers danys provocats pels empleats del Sr. Jover en l'obra, la companyia ja havia estat sol·licitada i no havia denegat la seva qualitat d'asseguradora de l'empresa, i queda així acreditat l'existència d'una pòlissa vigent pel període que ens ocupa.

En tot cas, la pòlissa aportada (la qual, dit de pas, porta un número XXXX diferent del número esmentat en la declaració de sinistre del 2008 -01780721-, concerneix el període setembre 2004-setembre 2005 però amb una data d'edició del 04-11-2010 i no està firmada pel Sr. ENTITY_6), és una assegurança de "responsabilitat civil-cap d'empresa (artesans i comerciants-obres i enginyeria)" per assegurar l'activitat en relació als treballs en obres de "EDIFICIS" o "OBRES CIVILS" en maçoneria i formigó armat, lampisteria i pintura, i cobreix "les dommages corporels, matériels et immatériels...causés aux tiers du faits des activités de son entreprise telles que définies aux conditions particulières".

Quant a l'exclusió, les condicions generals aportades (que no sabem si es tracta realment de les condicions generals "ModelP014 BA" esmentades en la pòlissa aportada i que no estan firmades per l'assegurat), integra una clàusula indicant que són exclosos "les dommages résultant de l'inobservation consciente et délibérée ou inexcusable des règles de l'art applicables aux activités garanties ", que es pot traduir per "els danys que resulten de la inobservació conscient i deliberada o inexcusable de les regles de l'art aplicables a les activitats cobertes".

Al considerar que les condicions generals aportades per la companyia són realment les vigents entre les parts, es veu que tal exclusió és quasi equiparable al dol o al mínim a una acció voluntària d'alliberar-se de la lex artis, i en tot cas considerem que no pot aplicar-se a un simple cas de la mala execució o negligència encara que sigui greu, essent recordat que l'informe pericial ha qualificat els desperfectes com a fruits d'un error d'execució i negligència professional, sense però pronunciar-se sobre el seu caràcter inexcusable, el qual podem dir que no existeix.

Per tant cal desestimar l'excepció aixecada i desestimar aquest motiu de recurs.

V.- El segon aspecte del recurs de la companyia és també en relació amb la valoració dels danys pel pèrit judicial. De manera resumida, sosté que: 1) no es podia imputar a l'empresa assegurada els treballs de placo perquè només s'ha establert que dita empresa ha encomanat al placo però no pas que l'ha instal·lat; 2) no s'ha provat tampoc que hagi realitzat els fals sostres i els testimoniatges al respecte no tenen valor probatori; 3) El Sr. Jover no va realitzar tots els escopidors de finestres i 4) les reparacions d'urgència no existiren i en tot cas no se la pot condemnar dues vegades per el mateix concepte

Però, ja hem motivat en el FONAMENT.-III que la valoració dels danys imputables al Sr. Jover feta pel pèrit judicial s'havia de confirmar i no podem fer res més que repetir-ho, fent dues precisions.

En primer lloc, s'ha de recordar que la demanda subsidiària de la companyia en primera instància era de fixar la suma a percebre pels demandants en 16.779,36.-euros, i això de conformitat amb les conclusions del seu propi pèrit Sr. Herrera en relació al cost de reparació dels defectes de les finestres. Així, acceptava que el seu assegurat havia realitzat totes les finestres.

En segon lloc, l'argument segons el qual la presa en compte de les reparacions urgents portaria a indemnitzar dues vegades el mateix concepte, no pot ser admès. En efecte, es tracta de dos conceptes diferents, ja que s'entén que constitueix un perjudici diferent el d'haver fet realitzar uns treballs de reparació per lluitar contra les infiltracions, i el de tenir que fer realitzar els treballs de reparació destinats a eliminar definitivament tots els defectes constatats.

VI.- S'ha d'examinar a part l'argument de la companyia relatiu a la qüestió de la franquícia tota vegada que sosté que s'havia d'aplicar a cada concepte donant lloc a indemnització la franquícia de 450.-euros prevista al contracte afegint que pel que fa a les finestres s'han de considerar com a més de 40 sinistres diferents (24 finestres més 24 fustes decoratives) i que s'ha de fixar la franquícia en 450x40=18.000.-euros.

Però, cap dels documents aportats per la companyia d'assegurances (pòlissa i condicions generals folis 128) justifica l'import d'aquesta franquícia ni fins i tot el seu atorgament.

De totes maneres, compartim el criteri del tribunal quan indica que tots els treballs es van realitzar en una única obra i de forma continuada en base a una contractació inicial i única, entenent-se com un conjunt i no pas com múltiples deficiències sense relació entre elles.

I aquest criteri és coherent amb la definició exposada en les condicions generals aportades per la companyia de les quals es pot extreure el següent: "les garanties s'exercent...par sinistre..., On entend par sinistre toute déclaration faite par l'assuré à la Société d'un faut ou d'un évènement, toute réclamation du tiers lésé, amiable ou judiciaire, portée á la connaissance du de la société, susceptibles d'entraîner l'application d'une garantie du contrat. En outre, toutes les déclarations ou réclamations se rattachant à une même cause initiale constituent un seul et même sinistre dont la date sera celle de la première déclaration ou réclamation"

Per tant, aquest motiu del recurs s'ha de desestimar`

VII.- L'últim motiu del recurs és en relació als interessos i ha de ser estimat, doncs la part recurrent sosté que els interessos no es podien fixar a partir de la contesta a la demanda.

En efecte, en virtut del principi in illiquidis no fit mora, en un cas com el present, on és la sentència que fixa els imports realment deguts, i a més a un nivell sensiblement inferior a la demanda, els interessos no corren a partir de la contesta a la demanda sinó a partir de la fermesa de la sentència.

VIII.- Pel que fa a les costes de primera instància l'estimació parcial de la demanda ha lògicament portat el tribunal a no imposar-les a cap de les parts, i aquest extrem s'ha de confirmar (arg. Novel·la 82, Capítol 10.).

IX.- Pel que fa a les costes d'aquesta alçada, la desestimació íntegra del recurs del Sr. Jover justifica imposar-li les costes en relació al seu recurs en virtut del principi del venciment objectiu.

L'estimació parcial del recurs de la companyia d'assegurances Carretero, justifica de no efectuar cap imposició en relació al mateix, en virtut de la Novel·la 82, Capítol 10.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. ENTITY_6;

ESTIMAR molt parcialment el recurs interposat per la representació processal de la companyia d'assegurances Carretero, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 07-01-2015, que revoquem parcialment en el sentit de dir que els interessos legals seran deguts a partir de la fermesa de la nostra sentència i no a partir de la contesta a la demanda, disposant que es desestima l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva formulada per aquesta part, sense modificar els altres pronunciaments.

IMPOSAR al Sr. Jover les costes de segona instància en relació al seu recurs;

NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials de segona instància en relació al recurs de la companyia d'assegurances ENTITY_7;

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-