Pòlissa de crèdit- aval bancari- Litispendència (0141/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0141/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de setembre del 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 11 de maig del 2010 la representació processal de la societat "X. SA" (X.) va formular demanda contra els Srs. Seco i Giner, com a part beneficiària d'un crèdit en compte corrent concedit per la seva mandant, tot i autoritzant-la a girar en descobert i amb venciment el 3 de juny del 2009, i contra el Sr. Conde, com avalador del citat crèdit, sol·licitant que es condemnés solidàriament als defenents a abonar a la seva representada la suma de 168.620,37 euros, incrementada amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats als tipus per a "descoberts" -quan a l'interès- i per a "préstecs i crèdits" -quant a la comissió- successivament en vigor segons l'ORG_0 a partir del dia 18 de març del 2010 -data de la liquidació- fins el seu total pagament, més la totalitat de les costes judicials.

II.- La representació processal dels Srs. Seco i Giner va contestar a la demanda en data 8 de juny del 2010, interposant de manera preliminar excepció peremptòria de contracte anul·lable i, subsidiàriament, oposant-se a la mateixa amb l'argument que va ser el Sr. Conde, i no ells, qui va disposar dels diners de la pòlissa de crèdit que els hi havia concedit l'agent. Per aquesta raó, sol·licitaven que es dictés Sentència estimant l'excepció plantejada o, subsidiàriament i en quan al fons, absolent als seus mandants de la reclamació entaulada contra ells i condemnant al Sr. Conde al pagament de les quantitats reclamades per l'adversa, així com a fer-se càrrec de totes les costes del procediment i, de forma subsidiària, absolent als seus mandants i condemnant a l'adversa al pagament de totes les costes causades pel procediment.

III.- La representació processal del Sr. Conde va contestar igualment a la demanda en data 7 de juny del 2010, sol·licitant que es suspengués la tramitació del procediment per l'existència de litispendència fins que hagués recaigut Sentència en el que enfrontava als Srs. ENTITY_4-Giner amb el seu mandant i que, segons el seu parer, es resoldria condemnant als citats senyors a abonar- li l'import de l'immoble adquirit al pagament del qual anava destinat el crèdit obtingut. Subsidiàriament sol·licitava que es desestimés la demanda formulada contra el seu mandant, ja que les obligacions contretes per ell haurien finalitzat el dia 3 de juny del 2009, data en la què es podia procedir a escripturar la unitat immobiliària promesa vendre als Srs. ENTITY_4-Giner i ell quedaria deslliurat de les seves obligacions, imposant a l'agent el pagament de les costes del procediment.

IV.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 29 de març del 2011 estimant la demanda formulada pel l'entitat bancària "X. SA" (X.) contra el Sr. Seco, la Sra. Giner i el Sr. Conde, condemnant solidàriament als defenents a pagar a l'agent la quantitat de 168.620,37 euros, juntament amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats al tipus per a descoberts pel que fa a l'interès, i per a préstecs i crèdits pel que fa a la comissió, successivament en vigor segons l'ORG_0 a partir del dia 18 de març del 2010, data de la liquidació, i fins el seu pagament íntegre, com també la totalitat de les costes judicials.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Conde i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra ell per "X.", imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 14 de juny del 2004 el Sr. J.A.C., actuant en nom i representació del Sr. Conde, va prometre vendre al Sr. Seco i la Sra. Giner, que van prometre comprar, l'habitatge situat a la planta 1, porta A, de l'edifici "Y.", radicat al XXXX, que en aquell moment estava en construcció, juntament amb una plaça d'aparcament situada al soterrani del mateix immoble, per l'import de 187.658,60 euros (foli 59).

S'ha provat igualment que en dates 3 de juny del 2004, 3 de juny del 2006 i 4 de juny del 2007 els Srs. Seco i Giner van subscriure amb la societat "X. SA" sengles pòlisses de crèdit, o crèdits en compte corrent, en virtut de les quals se'ls autoritzava a girar en descobert fins la quantitat màxima de 155.000 euros i amb venciment els dies 3 de juny del 2006, 3 de juny del 2007 i 4 de juny del 2008 respectivament, constituïnt-se en tots els casos en avalador solidari de la part beneficiària el Sr. Conde i, constant en les mateixes un pacte especial en el qual es destacava que la pòlissa "anirà destinada única i exclusivament a cobrir els pagaments per la compra de les següents unitats immobiliàries en construcció: apartament Planta Primera (1), Porta A, una plaça d'aparcament, que formaran part de l'Edifici Y., situat al Pas de la Casa, Parròquia d'Encamp" (folis 53 a 56). D'altra banda, el dia 3 de juny del 2008 fou atorgada una darrera pòlissa als mateixos beneficiaris amb venciment el 3 de juny del 2009, avalada igualment pel Sr. Conde, encara que en ella no constava el destí del crèdit que es concedia (foli 29).

No és objecte de discussió que el 18 de març del 2010 aquest compte presentava un saldo deutor de 168.620,37 euros (foli 35), que no van ser abonats pels seus deutors, raó per la qual el Banc prestamista va formular la demanda que dóna origen al present procediment sol·licitant que es condemnés als Sr. Seco i Giner com prestataris i al Sr. Conde com avalador a abonar a la seva mandant l'esmentada quantitat, demanda que va ser estimada per la Sentència que és objecte del present recurs.

II.- El recurs formulat per la representació processal del Sr. Conde contra l'esmentada decisió es fonamenta en la tesi, que ja defensava al contestar a la demanda, de que el seu mandant va accedir a prestar el seu aval a la pòlissa subscrita pels defenents per tal de garantir el compliment de les seves pròpies obligacions, que no eren altres que l'acabament de l'edifici "Y." del qual formava part l'habitatge que havien promès adquirir els Srs. Seco i Giner, de tal manera que, com l'immoble estava acabat i a disposició dels agents, com mostrava la concessió de la cèdula d'habitabilitat que constava al foli 170 de les actuacions, el seu aval s'havia extingit, però aquest argument no es pot estimar.

Com posa de relleu la Sentència d'instància, el Sr. Conde no es comprometé a garantir el compliment de les seves obligacions front els prometents compradors, ni tampoc les d'aquests enfront d'ell, sinó el d'aquelles contretes pels Srs. Seco i Giner front X., i ho va fer de manera solidària, indefinida i irrevocable. Per aquesta raó, fins que aquests no retornessin al Banc les sumes que aquest els hi havia prestat l'aval no s'extingia i X. podia procedir tant contra els prestataris, com contra l'avalador indistintament.

Per aquesta raó, és indiferent que fossin els beneficiaris de la pòlissa els que van incomplir les seves obligacions no retornant el crèdit que se'ls hi havia concedit, ja que el que garantia el recurrent eren precisament les conseqüències d'aquest incompliment i també és irrellevant que els Srs. Seco i Giner no haguessin complert la seva obligació de pagar el preu de l'habitatge i atorgar la corresponent escriptura de compravenda, perquè aquestes eren obligacions que els citats senyors havien assumit front el Sr. Conde i, per tant, respecte del demandant són res inter alios acta i alienes per complert a la pòlissa de crèdit subscrita.

III.- Argumenta igualment el recurrent que la pòlissa de crèdit estava vinculada a l'acabament de l'obra, ja que, una vegada finalitzada aquesta, la garantia personal subscrita pel seu mandant mitjançant l'aval es convertia en garantia hipotecària sobre les unitats immobiliàries promeses adquirir. No obstant, si bé l'entitat bancària podia substituir la garantia personal per la hipotecària, aquesta substitució no es produiria amb l'acabament de l'obra, sinó, en tot cas, amb l'atorgament d'escriptura pública de compravenda a favor dels prometents compradors. En tot cas, aquesta era una facultat del prestamista i no pas una obligació, de tal manera que en aquest supòsit el Banc podia alliberar a l'avalista i substituir la garantia personal per una real, o no fer-ho, ja que l'aval sols s'extingia de manera automàtica en el supòsit que els prestataris retornessin el préstec.

D'altra banda, el fet que es fes constar a la pòlissa que els diners que es prestaven havien d'anar destinats a l'adquisició d'unes determinades unitats immobiliàries comportava una garantia pel Sr. Conde, ja que li assegurava que el crèdit no es destinés a altres finalitats, sinó exclusivament a abonar el preu pactat, però no suposava el seu alliberament en el cas que finalment no s'arribés a celebrar la compravenda pactada.

IV.- Pel que fa a les al·legacions de la representació processal del Sr. Conde en el sentit que està pendent un altre plet que enfronta als Srs. Seco i Giner amb el seu mandant, en mèrits del qual els citats senyors demanen la resolució del contracte de promesa de compravenda signat per les parts per incompliment de les obligacions del prometent venedor, de tal manera que calia suspendre el present procediment per litispendència, sinó formal, material, cal destacar, en el mateix sentit que la Sentència d'instància, que no existeix litispendència quan no hi ha identitat de parts, ni d'objecte, ni de petitum, ni tampoc es pot entendre que existeix en aquest cas litispendència material, ja que la resolució d'aquell plet no és necessària per la del present. En aquest sentit, resulta oportú posar de relleu que si la citada Sentència estimés que el Sr. Conde havia complert les seves obligacions davant dels Srs. Seco i Giner, això no suposaria que les hagués complert davant el Banc demandant en el present procediment, raó per la qual la decisió que es prengui en aquest procediment no depèn d'aquella a la qual s'arribi en el que s'ha entaulat entre les parts del contracte de promesa de compravenda.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Conde contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 29 de març del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.