Lesions causades amb mitjans perillosos. TSJP-28/13

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Núm. de Causa: TC-080-2/11 Núm. de Rotlle: TSJP-28/13

SENTÈNCIA 25-2013

PARTS:

Recorrent: Sr. Giner

Ad. Sr. Benitez

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

Recorregut: Sr. Bernat

Sra. Castrillo (menor)

Ad. Sra. Pla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: M. I. Sra. Marie Conte

Magistrats: M. I. Sr. Yves Picod

M. I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, divuit de novembre del dos mil tretze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 26 de juny del 2013 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions causades amb mitjans perillosos. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 26 de juny del 2013 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem a Giner, com a penalment responsable, en concepte d'autor, d'un delicte major de lesions doloses realitzades utilitzant un objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys.

En concepte de responsabilitat civil, es condemna al processat A a indemnitzar a Castrillo en la suma total de DOS MIL SET-CENTS CINQUANTA EUROS (2.750 EUR).

Així mateix se'l condemna al pagament de les despeses processals causades, incloses les taxes judicials i els honoraris de lletrat de l'acusació particular, quin import es determinarà en tràmit d'execució de sentència".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara, que en data 2 d'octubre del 2010, vers les 3.20 hores, el processat Giner, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, coincidí en el local nocturn "MPEEG", radicat a la vila de La Massana, amb la menor Castrillo, amb qui havia mantingut una relació sentimental. Que posteriorment, mentre Andrade es trobava ballant, el processat A se li apropà i començà a molestar-la de forma insistent, decidint aquesta marxar del lloc acompanyada de la seva germana, també menor d'edat, Castrillo i d'uns amics, entre els quals es trobava Gálvez.

Que en veure que el processat A perseguia Andrade fins el pàrquing de l'esmentat local, Gálvez se li encarà tot recriminant-li la seva actitud, iniciant-se una discussió entre ambdós, moment en què les germanes O s'interposaren entre ells, començant el processat A a insultar i empentar Andrade, agafant seguidament P al processat A per l'esquena, el que no impedí que aquest últim, fruit del seu enuig, llencés el got de vidre que duia a la mà en direcció a Castrillo, que es trobava a un metre i mig aproximadament del processat, impactant-li al rostre.

Que a conseqüència de l'agressió, Castrillo resultà amb fractura d'ossos propis del nas sense desplaçament ni simetries i excoriació a nivell de la zona de fractura, requerint tractament amb fàrmacs amb acció antiinflamatòria i antiàlgica sense que el tractament sigui considerat amb finalitats curatives".

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Sr. Giner ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, al·legant que el Sr. A mai va llençar el got que duia a les mans, ni amb intenció de colpejar a la Sra. O, ni sense intenció de fer-ho i que el que va passar és que el got se li va escapar de les mans, per la qual cosa la part apel·lant entén que no existeix cap conducta reprovable en l'àmbit penal, en el sentit que exigeixen els articles 1,5 i 11 del Codi Penal, doncs de les manifestacions de distints testimonis no resulta provat que l'acusat llancés el got contra la Sra. P I O, així, d'una banda la pròpia perjudicada senzillament creu que l'acusat li va tirar el got intencionadament i la seva germana, la Sra. Andrade, diu que no va veure res, no podent donar credibilitat al testimoniatge del Sr. P, que declarà haver-ho vist clarament perquè es va interposar entre les germanes O i el Sr. A, perquè aquest testimoni és amic de les germanes O. Per altra banda, tot i que el testimoni Sr. F va declarar haver vist a l'acusat fer un gest raro de llençar quelcom i posteriorment va veure la perjudicada sagnant, la part apel·lant entén que el seu testimoniatge no és concloent ni determinant perquè, en realitat, no sabem el que va veure aquets testimoni. I, per contra, el testimoni Sr. A té declarat que l'acusat mai va llençar intencionadament el got. Per tot això, la representació processal de l'acusat Sr. Giner demana al Tribunal que dicti sentència estimant el recurs i revocant la sentència del Tribunal de Corts, en el sentit de declarar la lliure absolució de l'acusat.

IV.-RESULTANT: que en el present recurs han comparegut el Ministeri Fiscal la representació processal de la perjudicada Sra. P I O, oposant-se ambdues parts acusadores al recurs i interesant la confirmació de la sentència recorreguda.

Assenyala la representació processal de la perjudicada que l'únic testimoni discordant és el del Sr. Arias, amic de l'acusat, mentre que dels altres testimonis se'n desprèn que l'acusat va llençar el got contra la Sra. O, en particular del porter de la discoteca, el Sr. F, quina total imparcialitat queda garantida, entenent doncs que ha quedat provat que l'acusat Sr. Giner va llençar el got contra la perjudicada, amb evident voluntat.

Per la seva banda, el Ministeri Fiscal entén que de la prova testifical resulta la voluntarietat en el gest de l'acusat de llençar el got i que, malgrat no pogués tenir la intenció de causar un mal concret, el simple fet de llençar-lo comporta la possibilitat de causar un dany al menys eventual, el que caracteritza tanmateix el dol eventual i justifica la condemna imposada pel Tribunal de Corts.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que, ateses les al·legacions formulades per la representació processal de l'acusat Sr. Giner en l'escrit del recurs, hi ha lloc a concloure que el motiu del recurs es centra en l'error en l'apreciació de la prova per part del Tribunal de Corts, concretament de la prova testifical, doncs qüestiona la credibilitat que el Tribunal de Corts ha donat als testimonis de la mateixa perjudicada, la Sra. P I O , del Sr. P i del Sr. Filloy, quan hi ha un testimoni, el Sr. A que declarà que l'acusat mai va llençar intencionadament el got.

L'article 5 del Codi Penal proclama el principi de culpabilitat, "No es pot imposar cap pena si no concorre dol o imprudència", afegint que "La pena no pot ultrapassar la mesura de la pròpia culpabilitat pel fet". Per tant, el fets executats de manera fortuïta no generen la responsabilitat penal.

En el cas d'autes, les lesions sofertes per la Sra. P I O no es poden imputar a un fet fortuït, sinó a una acció intencional de l'acusat Sr. Giner, i així es desprèn de la prova testifical integrada per les declaracions de la mateixa perjudicada, del Sr. P y del Sr. F, com argumenta el Tribunal de Corts en la sentència apel·lada, entenent que dita prova evidencia l'existència de dol, quan menys eventual. Recordem que el dol eventual, o dol indirecte o de segon grau, també comporta responsabilitat penal.

Ja té declarat aquest Tribunal que, encara que el recurs d'apel·lació permet al Tribunal ad quem a revisar la valoració de la prova feta pel òrgan judicial d'instància, atesos els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat haurà d'exercir-se amb mesura i tan sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova és ben evident, i així en resulta de les proves documentals o dels informes pericials que el Tribunal ad quem pot també apreciar per sí mateix, però no en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats, denunciant i denunciat, àdhuc dels testimonis, per quina valoració té una absoluta importància el principi d'immediació. D'acord amb aquest principi, reconegut en l'article 160 del Codi de Procediment Penal, el Tribunal, avaluant segons la seva consciència les proves practicades, les raons exposades por l'acusació i la defensa i les manifestacions dels encausats, dictarà sentència.

En el cas d'autes, la prova practicada davant del Tribunal de Corts es limità a les declaracions de l'acusat i dels testimonis dels Srs. P I O, Andrade, Gálvez, JOF i Amador.

La Sra. P I O manifestà en l'acte del judici oral que quan el Sr. P va agafar per l'esquena al Sr. A, aquest li va dir "cállate guarra" i li va tirar el got, i que creu que ho feu de forma intencionada. La Sra. Andrade té declarat que no va veure res. El Sr. Gálvez, que va veure que l'acusat tenia un got a les mans i amb els nervis el va llençar, que no sap si va ser voluntàriament però el got va anar a impactar a la cara, i que va veure com llençava el got. El Sr. JOF, que no tenia relació amb cap dels implicats, essent el porter de la discoteca, digué clarament que va veure un gest estrany de llençar o tirar i la noia tornant plorant i sagnant, i que estava segur que l'objecte no va caure , que va veure el gest de voler llençar alguna cosa. L'únic testimoni que afirma que l'acusat no va llençar el got fou el seu amic Amador, que dona una versió absolutament absurda, com és que "no el va veure a ell llençar-lo, va veure que el tenia a la mà i quan tothom l'agafava el got va sortir disparat", i que "no va veure el got tirar-lo sinó que se li va escapar cap endavant".

Vist, doncs, el contingut de les declaracions dels esmentats testimonis Srs. P I O, Gálvez i JOF, no es pot concloure que la valoració de la prova feta pel Tribunal de Corts sigui errònia, no devent aquest Tribunal Superior, que no gaudeix de la immediació pròpia del judici oral, pot revisar en seu del recurs el grau de credibilitat que tant dits testimonis, com l'acusat i els restants testimonis, han merescut al Tribunal de Corts.

II.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, amb la imposició al recorrent de les despeses processals del recurs atès que totes les seves pretensions han estat desestimades.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'acusat Sr. Giner contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 26 de juny del 2013, en la causa TC-080-2/11.

2.- Confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.