**** (213/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 213/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 14 de febrer de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat P. (P.) va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra el Sr. Manzano, titular administratiu i propietari del negoci E.V., en reclamació de la quantitat de 9.547,70 EUR, juntament amb els interessos legals corresponents en concepte de pagament de mercaderia subministrada.

II.- El Sr. Manzano va contestar: que va voler contractar una distribució exclusiva al Principat dels productes de la societat P. ; que veient que tal exclusivitat no era possible i que l'avui agent incomplia les condicions acordades sobre la distribució, i sobre tot que no tenia cap intenció de complir amb aquestes condicions, va preferir abandonar tot projecte de col·laboració ; que va demanar aleshores que la mercaderia li fos retirada, va enviar el llistat de l'estoc corresponent i va fins i tot liquidar la suma de 1.048,83 EUR, import que corresponia al producte de la venta d'una part de la mercaderia a favor de la societat P.. Es va doncs oposar a les pretensions de la part actora, sol·licitant la condemna de la mateixa a retirar la mercaderia del magatzem d'E.V. contra abonament de les carregues impositives pagades pel Sr. Manzano en l'entrada duanera a ANDORRA i de les despeses de transport pagades també pel Sr. Manzano pel transport de la mercaderia fins a ANDORRBlasco

III.- Per sentència de data 20 de juny del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant íntegrament la demanda de l'agent, va condemnar al Sr. Manzano a satisfer a la societat P. la suma global de 9.547,70EUR, més els interessos legals produïts d'ençà del dia 30 de novembre del 2005, imposant-li les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Manzano ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre sol·licita la pràctica de les proves testificals denegades en primera instància, a saber les varies preguntes proposades als testimonis Sr. Machado (preguntes de la novena a la divuitena) i al Sr. Daza (cinquena a la divuitena), i que per millor proveir s'adjuntés el document redactat pel Sr. Azorin i aportat amb l'escrit de conclusions, i es fes comparèixer el Sr. Azorin per adverar la seva signatura. Sobre el fons, manifesta la part recurrent que una vegada analitzades les respostes dels testimonis, de la confessió en judici del Sr. Blasco, i examinades les proves documentals de tramesa de faxs i cartes fetes per E.V. cap a la part agent, no es pot sinó concloure que existia un contracte de distribució exclusiva entre les parts i que P. SA la va trencar justificant que E.V. li demanés que retirés la mercaderia dels seus magatzems, i en conseqüència no essent procedent la petició de la part agent.

II.- S'ha de posar de manifest que el Sr. Manzano reconeix haver recepcionat la mercaderia encomanada a P. SA per un preu de 11.139,94 EUR, i només haver pagat la quantitat de 1.952,04 EUR, però justifica l'impagament de la resta del preu de la mercaderia, pel trencament per part de P. SA del contracte de distribució en exclusiva que s'havia format entre les parts. L'existència o no d'un contracte de distribució en exclusiva entre les parts no té cap interès per resoldre el present litigi, ço que fa que no sigui pertinent la pràctica de les proves denegades en primera instància o per proveir millor sol·licitades en tràmit d'apel·lació pel Sr. Manzano. En efecte, un contracte de distribució exclusiva autoritza una part a ésser només ella la única que pugui comercialitzar els productes realitzats per l'altra part, dins d'un àmbit territorial determinat; en canvi un contracte de compra venda és un acord pel qual una part s'obliga a lliurar una cosa determinada, i l'altra part a pagar per aquella un cert preu en diners. Dit això, encara que el contracte de compra venda s'hagués format en el marc d'un contracte de distribució en exclusiva, el mateix conserva la seva natura i autonomia jurídica pròpia. Per tant, el trencament de la relació de distribució exclusiva només pot tenir efecte pel futur, és a dir a comptar de la finalització del contracte, i no afecta els contractes de compra venda convinguts anteriorment que, pactats de manera regular, ferma i definitiva, s'han de complir.

III.- En conseqüència, el Sr. Manzano, que sigui en el marc d'un contracte de distribució en exclusiva entre les parts, o no, va encomanar a la societat P. una mercaderia que va ésser subministrada, i doncs el mateix ha de pagar-ne el preu convingut, ja que la cessació de la relació de distribució en exclusiva o l'abandó del projecte de col·laboració entre les parts, si pot originar un perjudici justificant una acció judicial en indemnització, no autoritza en canvi el Sr. Manzano a rescindir els contractes de compra venda de mercaderia legalment constituïts i executats per l'adversa amb anterioritat. S'ha doncs de confirmar la resolució impugnada i imposar les costes processals a la part que recorre.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 20 de juny del 2007 en tots els seus extrems;

Condemnar al Sr. Manzano al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.