Robatori, lesions doloses (0023/02)

Sentència

SENTÈNCIA 24-02 de 13 de novembre de 2002

Ponent: M.I. Sra. Martin

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 23 d'abril de 2002 amb la següent par dispositiva : "Fallem : que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Escolano, com a responsable penalment en el concepte d'autor, de dos delictes majors de robatori un d'ells en grau de temptativa, i d'una contravenció penal de lesions doloses, amb la concurrència de les circumstàncies atenuants de menor de vint-i-un anys d'edat i anàloga a la de penediment i plena col·laboració amb les autoritats, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ, DELS QUALS DOS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL.

Que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Téllez com a responsable penalment, en el concepte d'autor, d'un delicte major de robatori en grau de temptativa i d'una contravenció penal de lesions doloses, amb la concurrència de l'atenuant de menor de vint-i-un anys d'edat, a la pena d'UN ANY I SIS MESOS DE PRESÓ DELS QUALS VUIT MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL, i hem de condemnar i condemnem a l'acusat Canals com a responsable penalment, en el concepte d'autor, d'un delicte major de robatori en grau de temptativa i d'una contravenció penal de lesions doloses, amb la concurrència de l'atenuant d'edat jovenívola qualificada, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL.

Condemnem a tots tres acusats a indemnitzar, conjuntament i solidàriament, a Coll en la quantitat de 250 euros i a Anaya en la quantitat de 361,71 euros, amb els interessos legalment establerts."

La sentència es recolza en els següents fets provats :

"són fets provats i així es declara que, l'acusat Escolano, nascut el XXXX i amb antecedents penals no computables, juntament amb altres dos individus que no es troben a disposició del Tribunal i amb els que havia acordat obtenir un guany, en data 27 de juny de 2000 interceptà el pas al jove de 15 anys d'edat Ricart, quan passejava pel XXXX, i li exigí que li donés tots els diners que duia tot dient-li "dame la pasta o te meto", donant-li a entendre que si no es sotmetia a la seva exigència el pegaria, aconseguint així atemorir al menor Ricart i que aquest li donés deu mil pessetes, amb les que l'acusat va fugir. Els diners no han estat recuperats, havent renunciat a res reclamar el legal representant del menor.

Vers les 03:15 hores del dia 11 d'agost de 2000, l'acusat Escolano en companyia dels també acusats Canals, nascut el XXXX i amb antecedents penals no computables en la present causa, i Téllez, nascut el XXXX i sense antecedents penals, i d'altres tres joves menors de setze anys d'edat, caminaven pel XXXX quan es trobaren amb els joves Coll i Anaya, i en sentir l'acusat Escolano que aquests parlaven entre ells amb català els increpà dient-los "no me gusta el catalan ni los catalanes". Tot seguit l'acusat Escolano exigí a Coll que li donés els diners que duia tot dient-li "dame la pasta o te meto", donant-li a entendre que el pegaria si no li donava els diners, mentre que dos dels menors de setze anys d'edat també es dirigiren a Anaya dient-li "cállate gorda, dame la pasta o le metemos una paliza a tu amigo", donant- li una empenta contra un mur de la que en resultà amb lesions consistents en una erosió en el colze esquerre. Com sigui que Coll es negà a donar els seus diners a l'acusat Escolano, tant aquest acusat com els altres dos acusats Canals i Téllez l'agrediren, donant-li cops de puny i empentes fins que Coll aconseguí escapolir-se dels seus agressors i fugir, sent perseguit per l'acusat Escolano que aconseguí novament agafar- lo, exigint-li novament "o me das la pasta o de aquí no te mueves", donant-li altres cops amb el peu, sense aconseguir els acusats el seu propòsit d'obtenir els diners de Coll perquè aquest finalment va poder fugir. A conseqüència dels cops rebuts, Coll va patir ferides que tardaren en curar cinc dies, i tingué perjudicis per les despeses de reparació dels desperfectes causats al rellotge que duia. Anaya ha acreditat despeses per assistència hospitalària per import de 61,71 euros."

II.- RESULTANT : que contra l'esmentada sentència s'interposa recurs d'apel·lació pel Lletrat Sr. Canals, en interès del condemnat Escolano, el qual demana la revocació de la sentència en el sentit que es condemni el seu defensat al compliment d'una pena de presó totalment condicionada qualificada al compliment d'una o més de les obligacions previstes a l'art.215 del Codi Penal en concret a la justificació d'ocupació laboral regular o, en el seu cas que la pena de presó ferma que s'imposi no superi els 9 mesos per tal que pugui acollir-se al regim de semi-llibertat.

Exposa que el Tribunal de Corts, pronunciant una pena de dos anys de presó ferma no ha pres en consideració el conjunt dels elements enumerats en l'art. 53 del Codi Penal, i particularment els elements detentors de la personalitat del processat i de les seves possibilitats de reinserció.

Al·lega a aquest efecte la infància difícil d'en Escolano, provocada per la separació dels seus pares, el canvi de comportament manifestat, a la sortida de la seva detenció provisional de tres mesos i disset dies, pel *** d'un treball durant l'any 2001 i fins avui en dia, el fet d'haver-se reconciliat amb la seva família i de viure actualment amb una companya.

Assenyala també l'antiguitat dels fets, i el feble guany obtingut, demostrant que en Escolano no és un delinqüent veterà.

Considera que la pena pronunciada és desproporcionada, constituint un obstacle a la reinserció, i prohibint, per la seva durada, tota possibilitat pel condemnat de beneficiar del règim de la semi-llibertat.

III.- RESULTANT : que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat.

Objecta que les fets revesteixen d'una gravetat i d'un grau de perill social segur, que Escolano ha estat condemnat tres cops des de l'any 2000 i que fa l'objecte de diversos procediments.

Emet dubtes pel que fa a la voluntat de reinserció del processat, tenint en compte de seva inestabilitat professional, i realça que la pena prevista per l'art.240 del Codi Penal és de deu anys.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que l'art. 240 del Codi Penal reprimeix d'una pena d'empresonament de fins a deu anys el delicte major de robatori, que el Tribunal de Corts ho va tenint en compte, pronunciant una pena en la qual el quantium es limita a tres anys, les circumstàncies atenuants resultants del procediment, pel que fa a l'únic delicte comès el 27 de juny de 2000.

II.- CONSIDERANT: que si els delictes de robatori reprotxats a Escolano, han reportat a aquest un guany derisori, no en resta per menys que aquestes infraccions contra la propietat han estat acompanyades de amenaces, intimidacions, i violències greus envers les víctimes, de les quals una tenia quinze anys en el moment dels fets, que tals actes ocasionen un transtor considerable a l'ordre públic, i manifesten de la part de l'autor una perillositat segura que Escolano, tot hi no trobar-se en estat de reincidència, ha estat condemnat posteriorment als fets objectes del present procediment, per 3 cops, de les quals una a deu mesos de presó condicional qualificada en grau de temptativa, que segons les informacions fornides pel Ministeri Fiscal, i no contestades pel recurrent, fa l'objecte de cinc causes pendents per infraccions de lesions doloses, danys i lesions doloses, fets posteriors als delictes de robatori havent tingut per conseqüència la condemnació objecte del present recurs d'apel·lació, que tan sols una pena d'empresonament ferma sembla ser de natura a evitar la reincidència de tals infraccions.

III.- CONSIDERANT: en aquestes condicions que la pena de tres anys d'empresonament de la qual dos anys ferms pronunciada pel Tribunal de Corts s'adapta a la gravetat dels delictes comesos per Escolano, per la necessitat d'evitar-ne la repetició i per la personalitat del condemnat, així doncs la Sentència recorreguda serà confirmada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Escolano.

2.- Confirmar la Sentència del Tribunal de Corts de data 23 d'abril de 2002

3.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.