Contracte de compte corrent i contracte de crèdit en multidivisa. Canvi d'objecte del procés i de la petita en rèplica. Improcedència. Presumpció de titularitat de fons i valors en compte indistint de diversos titulars. Principi de relativitat dels contractes (1000617/2019)
- Resolució
- Sentència · 25/09/2023
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 228/2023
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2023:228
- Recurs
- 37/23
- Ponent
- Carles Cruz Moratones
- Magistrats
- Carles Cruz Moratones, Jaume Tor Porta, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- MORA CONTRACTE COMPTE CORRENT LEGITIMACIÓ RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Sarabia i Ricart contra la sentència del Tribunal de Primera Instància, que havia condemnat els dos demandats a pagar un import de 99.487,28 $ i 3.435,08 EUR, juntament amb els interessos de demora, derivats d'un contracte de crèdit. El tribunal ha decidit eximir al Sr. Sarabia de la condemna, ja que no havia signat el contracte de crèdit i no estava vinculat per aquest. El tribunal també ha precisat que els interessos a liquidar a partir del 27 d'agost de 2019 hauran de ser del 3,560% anual i que els valors pignorats només podran ser realitzats o computats en el 33% del seu valor. Les costes del procediment seran assumides pel Sr. Sarabia.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000037/2023 ORIGEN: 1000617/2019 - 0
NIG: 5300542120190003724
PARTS:
Apel·lant: Srs. Ricart i Sarabia
Representant: Sr. Ramirez
Advocat: Sra. Vilar
Apel·lat: Jover
Representant: Sra. Morell
Advocat: Sr. Tur
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Vincent Anière
Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones
Sr. Jaume Tor Porta
OBJECTE: Contracte de compte corrent i contracte de crèdit en multidivisa. Canvi d'objecte del procés i de la petita en rèplica. Improcedència. Presumpció de titularitat de fons i valors en compte indistint de diversos titulars. principi de relativitat dels contractes.
SENTÈNCIA 000112/2023
Andorra la Vella, 25 de setembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació processal de la societat C SA (avui B SL) va interposar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Ricart i Sarabia.
2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 25.11.22 amb la següent part decisòria :
"1.- Que donant lloc a la demanda interposada per C, SA contra els senyors Ricart i Ramirez, condemnem a la part defenent a satisfer, solidàriament, a l'agent l'import global de 99.487,28$ i 3.435,08 euros en concepte de liquidació del ròssec deutor del compte corrent del què són titulars prop de C derivat del préstec (per error diu préstec) indicat més els interessos de demora pactats que hagi devengat les esmentades quantitats a partir del dia 27.08.2019 (data dels certificats) i els que es devenguin a comptar d'aquella data fins l'efectiu pagament dels ròssecs deutors.
2.- Es condemna als defenents a satisfer les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."
3.- En data 3.2.23, la representació processal dels Srs. Ricart i Sarabia va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments exposats en el seu escrit, sol·licita que es revoqui la sentència d'instància i s'estimi la manca de legitimació passiva del Sr. Sarabia i en conseqüència li siguin imposades a l'adversa les costes corresponents a l'estimació de l'excepció de la manca de legitimació del Sr. Sarabia i no li siguin imposades a aquesta part les costes derivades del procediment d'instància ni de la present alçada.
4.- Per escrit de data 30.3.23, la representació de la societat B SL s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada tot condemnant en costes als recurrents.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la part agent C,SA (posteriorment substituïda processalment per B, SL) reclama front la part defenent el saldo negatiu d'un contracte de crèdit en disposicions multidivisa que va tenir venciment en el dia 3.9.15 en demanda en la que sosté una petició de condemna en el termes que recull la decisió del Tribunal d'instància.
La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de les costes a la part defenent.
Contra tal decisió s'alça la part vençuda.
Segon.- La legitimitat passiva del Sr. Sarabia
El greuge en el que es fonamenta el recurs de la part defenent té per objecte la revocació parcial de la sentència en el sentit de que quedi exclòs de la condemna al Sr. Sarabia. No es qüestiona la suma de condemna ni els interessos inclosos en la mateixa.
Aleshores, a partir del principi tantum devolutum quantum apel·latum, ens centrarem únicament en la condemna del Sr. Sarabia.
Tercer.- Hem de partir dels fets que no han estat controvertits:
En data 4.9.06 els defenents i la Sra. Palau varen obrir el compte corrent numerat XXXXXX en l'entitat D, SA (en endavant, D) que li va correspondre l'IBAN XXXX;
En data 15.4.13 el Sr. Ricart va concertar una pòlissa de crèdit en disposicions en multidivisa fins a un límit de 100.000$. Posteriorment, en 3.9.2014, es va renovar pel mateix client aquesta pòlissa amb garantia pignorativa dels valors vinculats al compte corrent acabat en 5295 per la responsabilitat personal del client. Aquesta pòlissa va tornar a ser renovada en data 26.2.15 fins al dia 3.9.15 amb un interès nominal del disposat del 3,560% anual i per l'excedit del límit un interès del 8,560%
Quart.- D'aquests fets es constata que van existir dues classes de contractes entre les parts: un, el de compte corrent XXXX amb tota la família de titulars; i l'altre, la pòlissa de crèdit amb número de contracte 0000 0000 00 0000000000 que va subscriure el pare Ricart amb l'entitat i que va anar renovant en diverses ocasions. Com es pot constatar només consta la seva signatura en el contracte de crèdit i les renovacions i no la del seu fill Sarabia (hi ha una segona signatura que no està identificada i ni sabem si és autèntica, però que no afecta al procés, doncs només han quedat dos defenents, després del desistiment de la part agent de la Sra. M (no N) RB). No consta enlloc que el pare tingués cap mandat de representació del fill.
D'acord amb aquesta realitat, només es discuteix en aquesta alçada si el fill Sarabia pot ser condemnat en aquest procés.
Cinquè.- Cal veure quin és l'objecte d'aquesta procés segons la demanda. Si es tracta de la reclamació del saldo deutor derivat de la pòlissa de crèdit subscrita pel pare, o bé la reclamació d'un saldo deutor en descobert del compte corrent conjunt. I la pròpia demanda ja ens ho aclareix tant en la seva pètita com en el seu darrer paràgraf del fet Tercer: "en concepte de liquidació del ròssec deutor derivat del crèdit (per error diu préstec) indicat més els interessos legals...".
I aquest objecte va intentar ser modificat en la rèplica de la part agent, reconduint la seva reclamació cap al saldo deutor del compte corrent, però aquesta mutatio libelli no pot ser admesa. Com ja recordava la nostra STJC 113/2017, en la Sentència d'aquesta Sala 162/02 es deia:
"Les al·legacions s'han d'introduir en els escrits rectors de demanda i contesta a la demanda, sense que amb posterioritat es pugui variar la causa petendi o introduir nous fets o qüestions no debatudes per les parts. I es per això que l'escrit de rèplica i dúplica s'ha de limitar a concretar, aclarir o esmenar la demanda o la contesta, sense que es pugui variar la causa petendi o sorprendre a l'altre part litigant amb al·legacions abans no efectuades".
Per conseqüent, la part defenent no pot fer variar l'objecte de les seves pretensions fins al punt de col·locar a l'altra part litigant en situació d'indefensió i sense que el mateix pugui proposar proves en relació a aquestes noves al·legacions."
En el mateix sentit es pronuncià la STJC de 20.7.20 -ref. 1413-.
Sisè.- Aleshores, si el fill no va signar el contracte de crèdit no se'l pot fer responsable del saldo deutor existent en favor de l'entitat, ni els valors que s'hagin realitzat vinculats al compte no poden veure's afectats al 100% sinó només al 33%, doncs el compte estava afectat per tres titulars i no només pel pare i no s'ha demostrat que tot el capital del compte en realitat fos d'exclusiva propietat del pare i per això la presumpció iuris tantum en favor de la cotitularitat dels fons d'un compte corrent compartit entre diversos titulars hagi estat destruïda. En la sentència STJC 149-2020 ja dèiem en un cas idèntic que:
"Per començar, hem de dir que efectivament la sentència no distingeix com a deutors al Sr. Diez de la seva esposa la Sra. Miró. I calia fer-ho perquè l'esposa en cap moment va signar cap contracte de pòlissa de crèdit en data 20.9.10 ni tampoc el posterior de penyora de 1.10.10. Per tant, resulta obvi pel principi de relativitat dels contractes que aquests afecten als que l'han signat i no a tercers. Però encara que podria haver alguna excepció si es demostra que l'omissió de la signatura es va deure a una omissió involuntària de les parts, però que la intenció d'aquestes era que tots dos hi estaven compromesos, no és aquest el cas present. En cap moment consta que la Sra. Miró participés en les negociacions de la pòlissa de crèdit, que fes disposicions pel seu compte, que donés instruccions a l'entitat sobre alguna qüestió rellevant de la pòlissa. Res consta de tot això. Només pel fet que la pòlissa estigués vinculada al compte indistint del matrimoni no la converteix en persona acreditada. Per això cal excloure-la de qualsevol responsabilitat ni obligació de pagament respecte la seva part dels havers del compte corrent ni d'altres actius que fos cotitular ni titular exclusiva i caldrà condemnar a l'entitat a que li retorni tots els havers, valors, dipòsits i d'altres actius que li hagués retingut en compliment de les obligacions derivades del contracte de pòlissa de crèdit en compte corrent (incloses comissions i interessos de demora) i més els interessos legals des del 21.9.15 o des del moment en que se li va practicar la compensació si va ser posterior a la data indicada, doncs en res li ha d'afectar les que se li hagin descomptat al seu marit des de que va signar vel contracte i aquest va vèncer de manera natural "
La conclusió de tot el que hem dit és que l'argument judicial de que el fill tenia un compte preexistent compartit amb el pare "legitima la seva citació al procés" no es comparteix. El fill no resulta vinculat pel contracte de crèdit que va signar el pare i renovar en dues ocasions i, per aplicació del principi de relativitat dels contractes, no el pot afectar. Recordem que en el document del foli 38 (Annex 1 al contracte de 26.2.15) es deia que
"2. Conseqüentment, resten sense efectes els pactes i condicions establerts a la pòlissa anterior que es substitueixen pels de la present. Si bé es seguirà mantenint el mateix compte corrent que servirà de suport comptable a l'anterior crèdit. Tanmateix l'acreditat dona la seva plena conformitat al dèbit que s'efectua en el nou compte per l'import del saldo que presenta l'anterior que es renova i que figura en el quadre de característiques."
I en el document 5 (foli 41) denominat CONSULTA DE RELACIONS VALORADES el compte familiar XXXX hi figura com a "compte vinculat ".
Aquesta desconnexió entre ambdós contractes, comporta també que els interessos a aplicar a partir del 27.8.19 (els anteriors no han estat controvertits per la part apel·lant) hauran de ser els pactats en el contracte de crèdit (3,560%) i no els de demora pactats pel descobert en compte corrent, doncs això no és el que es reclama, com ja hem explicat.
Setè. L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada d'acord amb l'article 354 del CPC, així com la imposició de les costes causades al Sr. Sarabia en la instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Sarabia i Ricart contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 de novembre de 2022, que revoquem parcialment en el sentit de desestimar la demanda contra el Sr. Sarabia i imposar les costes a ell causades a la part agent, així com precisar que dels interessos a liquidar en execució de sentència a partir del 27.8.19 hauran de ser els del 3,560% anual i els valors pignorats només podran ser realitzats o computats en el 33% del seu valor. Mantenim la resta del pronunciament.
Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.