CASS - SEGURETAT SOCIAL. Conveni hispano-andorrà. Presentació de les peticions al lloc de residència. Efectes de l'incompliment. Invalidesa per malaltia: classificació. PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. Silenci positiu. (2000013/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000013/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000002/2017

SENTÈNCIA 62-2017

PARTS:

Apel·lant: Sra. Recio

Representant: Sra. Almansa

Advocat: Sr. Farré

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Carranza

Advocada: Sra. Ricart

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000013/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Recio va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que va donar lloc al procediment 2000013/2016, dirigit contra l'acord del Consell d'Administració de la CASS de 23 de novembre de 2015, que va indicar a la interessada que la seva sol·licitud de pensió d'invalidesa havia d'adreçar-la a l'Institut Nacional de la Seguretat Social espanyol (INSS), en tractar-se de la institució competent del seu lloc de residència, segons el Conveni de seguretat social entre Andorra i Espanya.

En aquesta demanda, l'agent sol·licitava que s'anul·lés l'acte impugnat i que hom li reconegués el dret a una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, a comptar del 4 d'agost de 2015.

2.- Posteriorment, la interessada va formular una nova demanda, que va iniciar el procediment 2000027/2016, respecte de la petició presentada el 9 de novembre de 2015 davant de l'INSS espanyol i del recurs administratiu ulterior de 4 de febrer de 2016. En aquests escrits, l'agent demanava que es declarés que s'havien estimat per silenci positiu les seves peticions i, de forma subsidiària, el reconeixement d'una pensió d'invalidesa del grup 2.

Mitjançant aute d'11 d'octubre de 2016, la Batllia va acordar que s'acumulessin ambdues demandes, ja que tenien una mateixa finalitat i feien necessari un tractament unitari.

3.- La sentència de 21 de novembre de 2016 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda registrada amb el número 2000013/2016, declarant que la resolució impugnada del Consell d'Administració de la CASS no és ajustada a dret i condemnant la CASS al pagament de les costes processals.

La sentència considera que la CASS havia de trametre a l'INSS espanyol la petició de la interessada, d'acord amb l'article 17.3 de l'Acord administratiu per a l'aplicació del Conveni de seguretat social entre ambdós països. Ara bé, com que la pròpia interessada havia presentat posteriorment la sol·licitud davant de l'INSS, s'ha d'esperar al resultat d'aquest procediment i no procedeix examinar la qüestió de fons.

4.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

A. Quant a la causa 2000013/2016

Resulta contrari al dret a la jurisdicció que la sentència no s'hagi pronunciat sobre la qüestió de fons, quan existeixen tots els elements que permeten donar-li resposta. Com que la CASS només va refusar la seva petició per raó del lloc on s'havia presentat la sol·licitud, i aquest plantejament resulta contrari a dret, s'ha de donar lloc directament a la pensió d'invalidesa del grup 2.

De forma subsidiària, entrant en la valoració de la patologia de la interessada, també conclou que procedeix una pensió del grup 2, ja que no pot desenvolupar una activitat laboral de forma regular.

Més subsidiàriament, pel cas de que no es reconegui el dret a una pensió del grup 2, desisteix de la impugnació de l'acord de la CASS de 26 de novembre de 2015.

B. Quant a la causa 2000027/2016

Aquesta impugnació es formula amb caràcter subsidiari respecte del procediment 2000013/2016.

S'han de considerar estimades per silenci administratiu positiu les seves peticions per al reconeixement d'una pensió d'invalidesa del grup 2.

De forma subsidiària, la interessada té dret a l'esmentada pensió del grup 2, en base als mateixos motius de fons que s'exposen en la causa 2000013/2016.

5.- La representació de la CASS ha interposat també recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en la mesura que li imposa el pagament de les costes processals, atès el caràcter gratuït del procediment i la inexistència de precedents jurisprudencials sobre les qüestions debatudes en aquest procés.

6.- Es va donar trasllat de cadascun dels recursos a la respectiva contrapart, que el van contestar en els termes que consten en les actuacions.

7.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta de les actuacions, l'agent va sol·licitar a la CASS, en data 4 d'agost de 2015, el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia. Davant del silenci de l'Administració, la interessada va formular recurs davant del Consell d'Administració, que va ser desestimat el 23 de novembre de 2015, en considerar que la petició s'havia de presentar davant de l'INSS espanyol, ja que aquella resideix a La Seu d'Urgell.

Sobre aquesta qüestió, s'han de confirmar íntegrament els raonaments de la sentència apel·lada, ja que, segons l'article 17.3 de l'Acord administratiu per a l'aplicació del Conveni de seguretat social entre Andorra i Espanya, corresponia a la CASS adreçar la petició de la interessada a l'organisme competent, que en aquest supòsit era l'INSS, en funció de la residència d'aquella. En efecte, com diu aquest precepte:

"3. Quan la institució en la qual s'hagi rebut la sol·licitud no sigui la institució competent per instruir l'expedient d'acord amb els apartats precedents, remetrà immediatament la sol·licitud amb tota la documentació a la institució competent de l'altra part, per mitjà dels organismes d'enllaç, indicant la data en què es va presentar la sol·licitud".

Tercer.- Un cop s'ha establert que la CASS no va actuar conforme a dret, ja que no va donar curs a la sol·licitud de l'agent, procedeix determinar les conseqüències d'aquest incompliment.

En termes generals, en tractar-se d'un defecte de tipus formal, procediria acordar la retroacció de les actuacions, a fi d'esmenar-lo i seguir la tramitació adequada. Aquesta és, en el fons, la solució que adopta la sentència apel·lada, que tanmateix té en compte que ja es va presentar una nova petició davant de l'INSS i, en conseqüència, conclou que s'ha d'esperar al resultat d'aquest altre procediment.

Ara bé, en aquest cas s'ha d'aplicar amb preferència el principi d'economia processal, en virtut del qual s'ha d'evitar que la interessada pateixi les conseqüències d'una demora en la resolució de fons que obeeix a la irregular actuació de la CASS.

No es pot oblidar que la demanda inicial va sol·licitar que s'anul·lés la resolució impugnada de 23 de novembre de 2015, però també que s'atorgués a l'agent una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2. En virtut d'aquesta petició, s'han practicat les proves necessàries per determinar la viabilitat de la mateixa, i especialment un informe pericial a càrrec de l'Àrea de medicina legal i forense. En conseqüència, es disposa de tots els elements de judici necessaris per adoptar una resolució definitiva, per la qual cosa no és procedent esperar al resultat d'un nou procediment administratiu que resultaria redundant.

En conseqüència, procedeix revocar en aquest punt la sentència apel·lada i examinar a continuació la qüestió de fons.

Quart.- Com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

En el cas que ara s'examina, l'informe pericial, després de valorar la IPP de la interessada en un 74,8%, conclou que les seqüeles que pateix li impedeixen realitzar la seva activitat professional com a infermera. Ara bé, com segueix afirmant, "tanmateix, la Sra. Recio no presenta cap limitació funcional important, tot i els dolors que les mobilitzacions articulars comporten, i pot efectuar en principi qualsevol activitat sedentària que no requereixi cap esforç important, ni cap estada dempeus perllongada".

Encara que la part agent sosté que els dolors articulars i les altres patologies que presenta no li permeten desenvolupar un treball regular, el cert és que el dictamen pericial no recolza aquesta afirmació, ja que, com s'ha vist, aquest és taxatiu en concloure que pot realitzar una activitat sedentària.

En conseqüència, procedeix estimar parcialment la demanda i declarar el dret de l'agent a una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1.

Cinquè.- L'agent sol·licita "amb caràcter més subsidiàriament encara" que, en el cas de que no se li reconegui una pensió del grup 2, hom la tingui per desistida del recurs 2000013/2016 i es tingui en compte només la demanda de la causa 2000027/2016.

Com és evident, aquesta pretensió no pot ser acceptada de cap manera, ja que les demandes no es poden formular de manera condicional, subjectes a la seva íntegra estimació. Una cosa és que la part articuli diverses pretensions amb caràcter subsidiari unes respecte de les altres, pel cas que es desestimin les primeres, i altra ben diferent que es pugui tenir per desistida una de les demandes acumulades, si no s'obté que s'estimi íntegrament. El Tribunal ha d'examinar les diverses pretensions, en el seu ordre lògic, i en pot donar lloc o no, de forma total o parcial.

El desistiment és una forma d'acabament del procés, alternatiu a la sentència, com resulta de l'article 94 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, que produeix l'efecte d'evitar una decisió de fons. En conseqüència, no resulta aplicable en el moment de dictar sentència en la instància o en l'apel·lació.

Sisè.- La demanda registrada amb el número 2000027/2016 no ha de ser examinada, ja que les pretensions que conté són subsidiàries respecte de les de la causa 2000013/2016 i, en aquest cas, ja s'ha resolt aquesta mitjançant una decisió de fons.

De tota manera, es pot anticipar que la figura del silenci positiu que recull l'article 256 de la Llei de la seguretat social, en la redacció que li va donar la Llei 18/2014, de 24 de juliol, exigeix el transcurs dels terminis adients des de l'entrada del recurs en els registres de la CASS, ja que la finalitat d'aquesta institució és la de sancionar la inactivitat de l'Administració, i l'incompliment de l'obligació de resoldre no es produeix fins que aquesta no té constància de la sol·licitud de l'interessat. Aquesta consideració resulta especialment aplicable quan, com succeeix en aquest cas, intervenen els corresponents organismes de seguretat social de diversos països.

Setè.- Pel que fa al recurs que interposa la CASS, s'ha de considerar que, encara que aquesta ha desconegut l'article 17.3 de l'Acord administratiu entre Andorra i Espanya, això no ha comportat una estimació íntegra de les pretensions de la part agent, per la qual cosa no procedeix realitzar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Recio i de forma íntegra el que formula la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ambdós contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 21 de novembre de 2016, la qual es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Estimar en part la demanda registrada amb el número 2000013/2016 i, en conseqüència, anul·lar la resolució impugnada del Consell d'Administració de la CASS de 23 de novembre de 2015 i declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1, a comptar del 4 d'agost de 2015.

Tercer.- Desestimar la demanda registrada amb el número 2000027/2016.

Quart.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.