URBANISMEAplicació de la suspensió establerta per la Llei del 23 de maig de 2003 -AD-0082-1/04

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet

SENTÈNCIA 2005-42 DE 25 DE JULIOL DE 2005

URBANISME

Aplicació de la suspensió establerta per la Llei del 23 de maig de 2003 - L'excepció prevista en el text s'ha d'interpretar de manera literal, sols es mencionen els « projectes d'edificació ».

Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet

A N T E C E D E N T S D E F E T

La societat Esparza va interposar recurs contra la resolució de la CTU de data 18 de juny de 2004, que desestimava el recurs d'alçada formulat contra el refús comunal del 7 d'abril del 2004.

En la sentència del 16 de febrer del 2005, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat Esparza.

En el seu recurs d'apel·lació de data 18 d'abril de 2005, la societat Esparza manifesta principalment que:

demana es plantegi la qüestió d'inconstitucionalitat de la Llei de modificació puntual i urgent de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme de data 22 de març de 2003.

al resoldre el recurs d'alçada, la CTU ha introduït un nou motiu de desestimació de la sol·licitud formulada per la societat Esparza.

-l'existència de passivitat administrativa en la tramitació de l'aprovació de l'avantprojecte.

demana la declaració de la inaplicabilitat al projecte de la societat Esparza de la suspensió o moratòria d'atorgament d'autoritzacions de construcció establerta en la Llei de data 23 de maig de 2003.

demana la condemna al pagament de les costes processals.

En la seva contesta de data 5 de maig de 2005 l'Hble. Comú de Sant Júlia de Lòria manifesta principalment que:

la Llei del 23 de maig de 2003 que es limita a una suspensió dels drets a urbanitzar i a edificar no afecta el dret de propietat ni, per consegüent, la protecció constitucional d'aquesta;

-quan una administració (en aquest cas la CTU) resol un recurs d'alçada té tot el dret a invocar i argumentar allò que li sembli procedent en Dret

-la demanda que va donar inici a aquest plet no s'adreça contra l'acte d'autorització de l'avantprojecte, sinó contra la posterior denegació del projecte i, en conseqüència, les vicissituds que va patir l'avantprojecte han estat consentides i no afecten en res la qüestió que ara ens ocupa:

la suspensió provisional i cautelar de l'atorgament de tota classe de llicencies d'edificació d'obres de nova planta és aplicable en aquest cas.

En la seva contesta de data 6 de maig del 2005, el M.I. Govern demana la confirmació de la sentència i precisa que no manifesta cap oposició al fonament tercer de la sentència el qual estima la manca de legitimació ad causam del Govern.

En la seva contesta de data 6 de maig del 2005, la Comissió Tècnica d'Urbanisme manifesta principalment que els apel·lants efectuen en el seu escrit una mera transcripció literal del contingut del seu escrit de demanda i la CTU considera que escau confirmar la sentència recorreguda i condemnar a la part apel·lant al pagament de les costes processals causades per la seva temeritat.

Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia .

Segon : Sobre el procediment

La sentència recorreguda ha donat lloc a l'excepció de manca de legitimació passiva del Govern.

No obstant això, aquesta Sala ja ha jutjat en la seva sentència núm. 33-2005 del 29 de juny del 2005 que tot i que l'òrgan autor de l'acte és la Comissió Tècnica d'Urbanisme, la representació i defensa en judici de la mateixa correspon al Govern, la qual cosa comporta que en litigis com el present ha de comparèixer, com a part processal demandada, el Govern, en defensa de les resolucions de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, sense que, per tant, hagin de comparèixer per separat com ho han fet.

Tercer : Sobre el procés d'inconstitucionalitat :

L'apel·lant considera que la Llei de modificació puntual i urgent de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme és inconstitucional per vulneració del dret a la propietat privada (article 27 de la Constitució).

Cal recordar que l'article 27 de la Constitució permet les limitacions «derivades de la funció social de la propietat». El Reglament d'Urbanisme incorpora clarament aquesta funció social i aquesta Sala ja ha jutjat diverses vegades que les restriccions del dret d'edificar no constitueixen «limitacions» del dret de propietat sobre el sol (veure per exemple, la sentència n° 2001-47 de 22 d'octubre de 2001: Recull, p. 483; i sentència núm. 41-2004 del 8 d'octubre de 2004).

En aquest cas, la suspensió de l'atorgament de llicencies s'ha previst per motius d'interès públic i aquestes són d'aplicació general, de tal manera que no penalitza cap categoria de ciutadà en concret.

En aquestes condicions, la demanda d'un procés de inconstitucionalitat s'ha de rebutjar.

Quart : El nou motiu de la CTU

La part apel·lant manifesta que al resoldre el recurs d'alçada la Comissió Tècnica d'Urbanisme ha introduït un nou motiu de desestimació de la sol·licitud formulada per Esparza.

Sobre aquest punt, la sentència recorreguda ha remarcat correctament que la «CTU ...és plenament lliure per emprar les motivacions jurídiques que cregui més escaients al cas que li és sotmès». D'altra banda, el demandant ha pogut discutir en el seu recurs jurisdiccional els motius adoptats per la CTU. En aquestes condicions, no s'ha trobat en situació d'indefensió i el recurs s'ha de rebutjar igualment sobre aquest punt.

Cinquè : Sobre la «passivitat» de l'administració :

La societat Esparza havia presentat el seu avantprojecte al Comú de Sant Julià de Lòria el 30 de maig de 2001. Fou aprovat per part d'aquest Comú en data 6 de desembre de 2001. Fou aprovat per part del M.I. Govern en data 17 de març de 2003. La part apel·lant estima que aquesta situació ha de ser considerada com una «passivitat» de l'Administració.

Cal remarcar que la legislació vigent no preveu un termini límit per a l'Administració; essent una obra «singular», la instrucció de l'expedient podia ser llarga. I en tot cas, aquesta situació no és un motiu d'anul·lació dels actes, ja que cap text obliga a les Administracions a observar terminis més curts.

Sisè : Aplicabilitat de la suspensió establerta per la Llei del 23 de maig de 2003:

Cal recordar que la llei del 23 de maig del 2003 ha modificat la redacció de l'apartat 2 de la disposició transitòria segona de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000 que queda redactada de la manera següent :

«A partir de l'entrada en vigor de la present Llei, i fins a la data de suspensió de llicències comunals prevista en els articles 90, si es decreta, i 91 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, queda suspès provisionalment i cautelarment l'atorgament de llicències de parcel·lació i reparcel·lació de terrenys, de noves urbanitzacions, d'edificació d'obres de nova planta i d'ampliació d'edificis existents, promoguts per la iniciativa privada. Únicament queden excloses de la suspensió les llicències relatives a projectes d'edificació d'obres de nova planta o d'ampliació d'edificis existents que hagin estat presentades al Comú amb anterioritat a la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei o d'una altra suspensió acordada amb anterioritat, si era el cas. »

La part apel·lant manifesta que li és aplicable l'excepció prevista en la segona frase d'aquesta disposició. La societat Esparza manifesta que «aquest concret repetit avantprojecte normatiu seria plenament assimilable al projecte que és preveu en aquella disposició legislativa com a supòsit d'inaplicabilitat de la suspensió o moratòria que en ella s'estableix».

La mesura de suspensió és basa en motius d'interès públic, és a dir per evitar que hi hagin construccions que puguin ser edificades abans d'entrar en vigor els nous plans d'ordenació i urbanisme dels Comuns i que no siguin conformes a aquests documents. Efectivament, aquestes construccions poden exigir la realització d'equipaments públics o un desenvolupament dels serveis públics que comporta les despeses suplementàries per la col·lectivitat. És per tant del tot conforme a l'interès públic que els Comuns puguin verificar que les noves construccions siguin conformes als nous plans d'Ordenació i Urbanisme.

Per respondre a aquestes exigències, l'excepció prevista en el text indicat s'ha d'interpretar de manera literal. Sols es mencionen els «projectes d'edificació». Ara bé, en aquest cas, la societat Esparza havia simplement presentat un avantprojecte i, a més, en la seva resolució de data 17 de març de 2003 (veure foli 36), el M.I. Govern mencionà que la societat «ha de presentar a l'aprovació del Govern el projecte definitiu de conformitat amb l'avantprojecte i amb la legislació vigent en el moment de la presentació».

L'autorització de construcció sol·licitada per la societat Esparza es va presentar el 16 de març de 2004, és a dir molt desprès de l'entrada en vigor de la Llei, abans mencionada del 23 de maig de 2003.

La disposició transitòria és per tant aplicable en aquest cas i la resolució de la CTU del 18 de juliol de 2004 és, per consegüent, conforme a dret.

Setè: No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

El Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa en nom del Poble Andorra ha decidit

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Esparza

Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la CTU n° 014/2004 de data 18 de juliol del 2004, desestimatòria del recurs d'alçada formulat pels agents contra el refús comunal del 7 d'abril del 2004, és conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.